Rere les finestres

Si qui canta els mals espanta, cantem-nos, cantem-nos,
mil ferides com a amigues, i el rostre cansat,
anys i panys suant les llàgrimes que el sol ens ha robat.

Qui espera desespera, cantem-nos, cantem-nos,
que la nit sembla escurçar-se i el dia és tan llarg,
anys i panys plorant la pluja que ha oxidat les nostres mans. Sí!

Herois, rere les finestres,
herois, al llarg de l'asfalt.
Herois, nues armadures,
herois, amb el cap ben alt.

Qui vol nous trenca les closques, trenquem-les, trenquem-les,
les cadenes que ens apresen, no es veuen passant,
són forjades amb les vides dels herois que mort lluitant. Sí!

Herois, sense kriptonita,
herois, afeblits pel fang.
Herois, sense capa roja,
herois, però tenyits de sang.

Herois, amb la cara bruta,
herois, màrtirs de l'asfalt.

Herois, rere les finestres,
herois, al llarg de l'asfalt.
Herois, rere les finestres,
herois, al llarg de l'asfalt.