31 d’agost 2017
Després
Viatge en cotxe a trenc de matinada, la mà al clatell.
El torç suat, l'olor del seu cabell.
Accelerar-li el pols tancats a casa,
Veient com els seus dits marquen la meva pell.
Despertar-me i fer-me l'adormit, tot buscant
que els seus braços fossin el matí.
Fer-me petit buscant els seus pits
I decidir que no em faria res morir així.
Fer les mil i una tonteries perquè rigués.
Fer el que només jo podia fer.
Pas a pas, buscant les nostres vides.
Caminant, trobant què no vam ser.
Hem estat allò que mai oblidaré.
La sorra freda d'una nit de platja,
Tancant els punys.
Dir el que mai havia sentit ningú.
Confiar els secrets, guardar-los per nosaltres.
Sabent que es quedaran entre els melics i els ulls.
Fer les mil i una tonteries perquè es quedés.
Fer el que només jo volia fer.
Pas a pas, buscant les nostres vides.
Caminant, trobant què no vam ser.
Hem estat allò que mai oblidaré,
Allò que mai oblidaré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada