10 d’agost 2017
El cel de les Illes Caiman
Dis-me com et veus així:
agenollat en el teu llit,
sense escoltes ni criats
presenciant el teu final.
A tu qui t'ho anava a dir
que els obrers que t'han fet ric
et vorien tremolar
ple de mocs i tot pixat.
En una cosa estem d'acord:
un canó davant del nas
té més força i més raó
que mil vagues generals.
A que les coses
semblen més fortes
quan no eres tu qui les fa?
A que les coses
les veus més clares
quan t'estan amenaçant?
Tanques els ulls i veus passar
la teua vida per davant
i saps que ja no vols anar
al cell de les Illes Caiman.
A que les coses
semblen més fortes
quan no eres tu qui les fa?
A que les coses
les veus més clares
quan t'estan amenaçant?
A que les coses
són molt més fortes
si tu no les has manat?
I veus com plores
com un xiquet
quan lo que té li ho han furtat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada