Et somriu la lluna

Si no saps cap a quin port estàs navegant,
i cap vent és bo, plega la vela
Escolta les onades petar a la platja,
única harmonia per començar a inventar
La tramuntana no és pas sana, ho diu la cançó!
El vent de ponent, fa fugir tota la gent
Camines vora el mar, vorejant tota la costa,
pedres entre els dits, llàgrimes en la sorra
Records entre l'escuma d'una aigua cristal·lina,
reflex d'una mirada perduda sense rumb

I caminant, que la vida t'ha fen figa, guaites amunt i les estrelles ja no brillen
de sobte veus un rostre una rialla és la lluna, que et somriu aquesta nit...

Diuen que la primavera la sang altera.
Potser sóc un tio estrany, però a mi em puja la trempera
El mar segur que m'ha donat la vida,
xitxarel·lo mig volat, envoltat de soledat

I caminant, que la vida són dos dies, en sec ets gran i ho veus i te n'oblides
de sobte veus un rostre una rialla és la lluna, que et somriu aquesta nit...

I caminant, que la vida t'ha fet figa, guaites amunt i les estrelles ja no brillen
de sobte veus un rostre una rialla és la lluna, que et somriu aquesta nit...

Ai que et somriu la lluna, ai que et somriu la lluna
Ai que et somriu, ai que et somriu, ai que et somriu, la lluna...

La galàxia interior

A la galàxia interior
Se sent l'olor de l'ocàs
Milions de glòbuls vermells
Que no saben on van

Va començar a mitjanit
Pulmons mancats d'esperit
Neurones abandonant el seu destí

Sents com s'apaga el teu univers
Els batecs del teu sol s'extingeixen
Sents com la por inunda el teu cos i estàs sol
I estàs sol

Plaquetes atrapades
Artèries congestionades
Contaminada ciutat, col·lapsada

A la galàxia interior
Estels que perden la llum
Són una falsa il·lusió, fa molt temps que són morts

Sents com s'apaga el teu univers
Els batecs del teu sol s'extingeixen
Sents com la por inunda el teu cos i estàs sol
I estàs sol

Banda de rock

Què se n'ha fet d'aquella banda de rock? Saps quina dic?
Els han posat aquest matí.
Creus que els faria gràcia saber que, amb tant de temps,
des de tan lluny pensem en ells?

Què va passar-li a aquella banda de rock? Potser una nit
van fer un concert final molt trist?
O van mirar-se després d'un assaig lent i infernal,
i ho van saber, i ho van notar?

Creus que hi ha dies que els ballen pel cap
melodies rabioses per ser una cançó
i, si ets a prop, els sents xiular,
i gairebé res ha canviat,
només que ara ja no les fan?

Es trucarà aquella banda de rock? Seran amics?
S'agradaran en els seus discs?
Creus que a vegades es treuen els acords d'aquells grans hits
i els van cantant pel passadís?

Sospitarà aquella banda de rock
la força amb que, nota a nota, els cantàvem a crits?
Sabran que, almenys per a tu i per a mi,
durant un temps van fer que tot
fos una mica mes divertit?

Què se n'ha fet d'aquella banda de rock? Què ha transcendit?
Els han posat aquest matí.

Mira'm bé

Avui el dia rere el sol ja s'ha aixecat,
els núvols van de pressa
i la tempesta ja ha passat.
Rere la porta un mirall m'està mirant.
És la dolça rialla que de mi s'està mofant
Ella m'odia el camí serà molt llarg.
Marxo de pressa, no para de cridar.

Mira'm bé, la meva vida no val res.
Mira'm bé.

Va arribar la matinada i altre cop al seu costat,
sense aquella rialla, les ferides fan molt mal.
Ella m'odia el matí se l'endurà.
No vol tornar-hi jo ja sé que és massa tard...

Mira'm bé, la meva vida no val res.
Mira'm bé.

Ara toca creure que podem tirar endavant
però és un joc estúpid que ens està fent mal.
Ja no somnio en un amor que s'ha acabat,
però no sóc res sense tu al meu costat.

Mira'm bé, la meva vida no val res.
Mira'm bé...

Els amants

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
'Les Estances' de Riba i les 'Rimas' de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Ser diferent

Ser diferent
a tota l'altra gent
aprendre a resistir
fins que arribi l'últim dia

Saber dir que no
al camí més fàcil
avançar sense por
ràpid que s'acaba el temps

La gent t'assenyala
en veure que vas vestit diferent
et prens el dia tot rient
i amb ben poca cosa estàs content

Dispara, el ritme no para
i amb aquesta melodia penso sempre on sóc ara
i no vull deixar de somiar
que en un altre lloc potser surti el sol

Demà el sol
brillarà per tots igual
brillarà per tots igual
però això només podrà ser

Demà, només podrà ser demà

I quan em dóna la gana em dóna la gana
em poso a ballar
i quan em dóna la gana em dóna la gana
em poso a cridar
i quan em dóna la gana em dóna la gana
jo vull cantar
que el dia es faci molt i molt més llarg

Ser diferent,
a tota l'altra gent
aprendre a resistir
fins que arribi l'últim dia

Saber dir que no
al camí més fàcil
avançar sense por
ràpid que s'acaba el...

I tu te'n rius de mi perquè sóc diferent
i jo me'n ric de tu perquè ets com l'altra gent
i no vull deixar de somiar
que en un altre lloc potser surti el sol

Demà el sol
brillarà per tots igual
brillarà per tots igual
però això només podrà ser

Demà, només podrà ser demà

Milers de persones somien en l'ideal
i tu xaval et penses que ets immortal
però jo t'aviso Siso, et pots fer mal
que som molts més i junts, farem un salt

Ser diferent,
a tota l'altra gent
aprendre a resistir
fins que arribi l'últim dia

Saber dir que no
al camí més fàcil
avançar sense por
ràpid que s'acaba el temps.

El bosc

Cada cop que agiten a tocar de cel
mouen tots arrels amb tronc de vell i els ulls a dins
fes de cada pas un extrem de fils ben prims quan es fa fosc camí del bosc prohibit

Fora a la nit, plouen estrelles
vora de llum, cosa d'esperits antics
i mira'l ara mira'l com es mou ja per tot arreu
mira'l de prop com es torna bosc

Descalç, fada de tots
hi ha verí per fer passar aquest fred
fes pas, venen les serpents amb mi aquest cop

I se m'estira aquesta cara amb ells
i se m'escorça aquesta pell amb tu
si se m'aturen els turmells de verd
si se m'embranca com a cas perdut
fa d'encanteri com a diferent
misteri d'aquest bosc vivent de pors
ara m'atrapa tota aquesta gent
ara m'atrapa tota aquesta...

fora a la nit, plouen estrelles
vora de llum, cosa d'esperits antics
i mira'l ara mira'l com es mou ja per tot arreu
mira'l de prop com es torna bosc

Descalç, fada de tots
hi ha verí per fer passar aquest fred
fes pas, venen les serpents amb mi aquest cop

La pelu

T'aixeques maleint un cop més
que no arribes a fi de mes.
Te'n vas en lo metro a currar
i's torna a destorbar.
Arribes a la faena tard
i'l quefe ia t'està esperant
en la carta de despido a la mà
i un boli pa firmar. A
Tan de bo la vida fos com uns cabells destenyits
i en quatre cops de tisora m'alliberés dels neguits

Demà me'n vaig a la pelu
pa rapar-me les tristeses,
pentinar-me les idees
i tenyir-me d'alegria
totes les penes.

Malviure com un bonament pot no's un somni de vida,
però encara'm fa molt menos goig viure d'una mentida.
Tinc molt clar que la millor medecina
és foter-li bona cara a la vida
i anviar tots los malrollos a cagar a la via.

Tan de bo pogués canviar de vida com canvio de look
i en un monyo al mig del cap li tragués tot lo suc

Demà me'n vaig a la pelu
pa rapar-me les tristeses,
pentinar-me les idees
i tenyir-me d'alegria
totes les penes.

Fes-me petons

Surt d'entre la turba, distingeix-te entre els caps.
Quan ja siguis a prop busca'm els ulls,
Saluda utilitzant un dels teus trucs.
Permet-me sentir el so d'alguna veu
Dient el meu nom per primer cop

I fes-me petons, desconegut, fes-me petons.
Vine'm a veure amb un somriure misteriós
Que m'he posat el vestit brodat de flors.
Fes-me petons, fes-me petons.

Sé que vius a les places, les tavernes i els parcs.
Agafa'm la mà i juguem al joc
De que podríem arreglar-ho tot...
Recorda el so gloriós que fan les veus
Dient el teu nom per primer cop.

I fes-me petons, desconegut, fes-me petons.
Entra al meu dia mig valent i mig nerviós,
Nota a les mans com en tremola tot el cos
I fes-me petons, fes-me petons.

Potser ara fa temps que no ha sortit
però ho porto a dins, però ho porto a dins,
però ho porto a dins, però ho porto a dins,
però ho porto a dins...

Un conte ple de contes

Un senyal de llum, o una dolça olor, o una vella bruixa em riu,
I em porta cap a tu, no hi ha res perdut, aire fresc als pulmons de ser viu.
Pren-me tal com sóc, igual que jo a tu, igual que un animal l'aigua,
I que no caiguin les fulles quan arribi la tardor.
Res més que un cant sota el balcó de casa teva,
no puc deixar-te de seguir.
Estranya sensació infantil, i mentrestant jo aquí..
I que riguis quan no hi hagi més
A mi em trobaràs també quan faci fred
I que et miri i jo em senti mirat
Un conte ple de contes

I si no et puc trobar l'amor, les meves veles s'inflaran,
Navegaran a un altre món
I si no ets tu el meu tresor, serà un nou port, seran els vents..,
No em quedaré plorant tot sol
I que riguis quan no hi hagi més
A mi em trobaràs també quan faci fred
I que hi siguis més que de tant en tant
Un conte ple de contes
I si no et puc trobar l'amor, les meves veles s'inflaran,
Navegaran a un altre món
I si no ets tu el meu tresor, serà un nou port, seran els vents..,
No em quedaré plorant tot sol
I que riguis quan no hi hagi més
A mi em trobaràs també quan faci fred
I que et miri I jo em senti mirat
Un conte ple de tu

Endavant!

Una força batega a dins del meu pit,
vol trencar tots els esquemes
vol fugir d'aquest destí.
Mira'm els ulls, dóna'm la mà,
serem el que volguem
quan arribi el demà.
Tanca els punys, creu en tu,
ha arribat el futur
Volarem més lluny.

Fes un pas! Endavant!

Una energia omple
d'esperança aquest camí,
mai oblidarem qui vam ser ahir,
mai oblidarem per què som aquí.
No tinguis por, apaga la foscor,
ets un mac d'il·lusions
ja ningú et dirà no.
Tanca els punys, creu en tu,
ha arribat el futur
volarem més lluny!

Fes un pas! Endavant!

La utopia serveix per conèixer la direcció dels teus somnis.
Encara que brillin molt lluny, no deixis mai de lluitar, no deixis mai d'avançar!

no deixis mai d'avançar!
no deixis mai de lluitar!
no deixis mai de somiar!
no t'aturis mai!

Liliana

Liliana, les teves mans
ensenyen les teves veritats.
Des de l'ull fins al clotet,
com dos vèrtexs i un segment,
et dibuixes el serrell.
Liliana, les teves mans.

Liliana, el cabell trenat
llueix, com sempre, ben cuidat.
I te'l reculls cap a un costat
i et quedes quieta i expectant
una classe magistral
que no podré donar-te mai.

Liliana, renec dels sants,
de bisbes i beats.
Del teu melic al teu camal
s'hi fa un abisme tan real
que per ordir-hi és massa aviat
i per sortir-ne és massa tard.

Et veig i et tinc tan a l'abast
que del costum en fem desig.
I et tinc a prop i tu em somrius
i jo em confonc i tu m'ho dius.
I sento el teu alè d'un pare,
el teu estimul dolç i amable.

Però de la imatge idolatrada
d'aquesta tarda que ens tenim,
el temps reposa implacable
el que és sentència del destí.
I jo et diré: "molt bona nit".
Diré: "aquest món s'està enfosquint".
Diré que el món ja s'ha enfosquit.

I tens molt temps per despertar
i aquests camps erms seran llaurats.
I en un segon ho veuràs clar
i a cada pas seràs capaç
de fer que el camp sigui sembrat.
Llavors el temps s'esgotarà.

Però tens la vida per davant
i en un segon t'avocarà
a un desig descontrolat.
Faràs bandera del passat,
tindràs records molt ben guardats
i, avui, "bona nit" diràs.
El món avui s'està apagant.

Ai las!

arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tramvia
tramvia que mira bufanda
bufanda que mira robot

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira diari
diari que mira revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

arbre que mira farola
farola que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora

eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

Un directiu em va acomiadar

Un cop a la setena planta vaig saludar a la secretaria
I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall,
Cridar: “he sentit que hem de parlar, doncs parla!”
O dir: “em sap greu, però t'equivoques i del tot,
no has calculat que estic molt boig! En guàrdia, en guàrdia!”

Quan vaig fer d'home respectable
Que entén que són coses que passen...
I un directiu, un directiu, em va acomiadar.
I un directiu, un directiu, em va acomiadar.

I hauria pogut portar un barret ben divertit,
Reptar-lo a un duel i requerir l'espasa.
O estirar-me dels cabells com posseït,
Notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me.

Quan acceptava i assentia
El senyor obedient que porto a dintre...
I un directiu, un directiu, em va acomiadar.
I un directiu, un directiu, em va acomiadar.

Jo l'obeïa i em va acomiadar!
I em va acomiadar, i em va acomiadar, i em va acomiadar!

I aquest va ser el punt i final
D'aquest vell conte al·lucinat
Que ensenyarà potser als petits
I distraurà, esperem, als grans.
I aquí s'acaba la funció,
El directiu i el nostre heroi
Us saluden, us saluden.

Caragola

Caragola, que sempre estàs sola,
tu que comptes dies que vendrien
per veure el teu llimaquet.
No fa tant de fred quan el llit és buit
i jo m'encuid de tapar-te amb el pensament.

Tingues present que com tu i jo n'hi ha molts!
Però no són tu i jo.
Desafiant mars, muntanyes i ports.
Lliurant batalles contra la monotonia
amb espases fetes d'anys de companyia i de suport.
De tardor a tardor t'absentes de la meva llar...
I jo ansiï poder encendre un foc que mos doni calor.

I ara que te vull, per sempre te vull ben aprop!
Adéu als mites dels lliures! Als anys de batallar tot sol...
Per un forat en el calendari, vessaríem sang.

I en el dietari de la soledat, sedentari per tu,
he arrabassat cada pàgina, imaginant una vida junts.
Tanca els ulls...tanca'ls...
Somiarem desperts, despertarem somiant tu i jo.

Caragola, que jo ja he fet vidriola
per fer-te una barqueta i una avioneta
Que mos dugui a altres mons
que mos ompli d'il·lusions.
Viure sempre dient: "vida"!

Si tu vols és mentida que com tu i jo n'hi ha molts,
però ells no són ni tu ni jo...

I ara que te vull, per sempre te vull ben a prop!

Seguirem

Amb la tendresa que ens deixares
amb les coses senzilles
amb la terra entre els dits
seguirem.

Amb l'enyorança a les finestres
amb les cançons d'Ovidi
amb les lluites d'ahir,
seguirem.

Amb la il·lusió que desbordaves
amb les paraules vives
amb els somnis humils
seguirem.

Amb tot allò que construïres
amb les banderes velles
d'un país clandestí,
seguirem.

Seguirem!
encara amb la mateix coratge
Seguirem!
encara amb la mateixa il·lusió
Seguirem!
encara amb el mateix empenta
Seguirem!

Encara amb la mateixa passió
fidels a aquell somriure que mai
no oblidarem
camí de la victòria,
seguim,
seguirem.

Amb els estels que encara brillen
amb els records que ens porten
amb el cel ple de nit,
seguirem.

Amb l'emoció del primer dia
amb la gent que t'estima
amb l'esforç compartit,
seguirem.

Amb les batalles quotidianes
amb les guerres de sempre
amb el teu compromís,
seguirem.

Amb tot allò que defensares
amb un somriure als llavis
amb un foc sota el pit,
seguirem.

Colpeja fort

Un vell puja una senda
del poble a la muntanya
i la senda dia a dia
es fa mes curta i mes amarga
respira fort i torna cap a casa.

Ja no queden raboses ni llops
ni esclatassangs ni margallons
ni figueres de pala ni una trista sargantana.

Un vell puja una senda
del poble a la muntanya
i la senda dia a dia
es fa mes curta i mes amarga
respira fort i torna cap a casa.

Ja no veu enamorats pels racons
ni sibanites del cannabis tampoc
ara astan fent hores extra
per pagar-se la hipoteca.

Ja fa temps que no plou
i els caragols ja no pasturen
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles, colpeja fort!

Un vell puja una senda
trencada i derruïda
i com mes camina
mes renega de la vida
i blasfema i s'enrecorda de la guerra.

Pels camins de pols
xeringues i preguntes,
els barrancs es trequen
i els ullals desapareixen
i els marges ploren,
les pedres ploren.

Tots els pous s'has farcit de sal
i els diners han canviat de mans
i els marges ploren
i el fills se'n van del poble.

Ho hem gastat tot en la sembra
i ara no podem regar
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles, colpeja fort!

Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels aquest poble.

Garbell de temps,
parany a la memòria
el timó no brota
el desert s'acosta
colpeja fort companya, colpeja

Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels aquest poble.
I ara que hem de sobre viure
som imprevisibles colpeja fort.

Els amics que se'n van

Cada dia pens
en aquell amic
que un dia vaig tenir

jo el vaig estimar
i quan el record
tenc ganes de plorar

i amb llàgrimes als ulls escric
una cançó per recordar
aquells dies que mai no tornaran

què va passar?
el temps tot ho ha canviat
què va passar
amb sa nostra amistat?

Di'm què va passar,
oh di'm què va passar
es temps tot ho ha canviat

i quan estiguis dins es fang
quan estiguis dins es fang
ningú no et treurà
ningú no et treurà

anàvem d'excursions,
cantàvem cançons
i eren molts
I ara on sou tots?

Estàvem tots plegats
i no teniem por de llenegar
dona'm sa mà

i vine amb jo a somiar
que mos tornam trobar a la mar
i tornam a cantar aquella cançó
d'uns joves que d'amor feren il·lusió

I ara deuen ser advocats
alguns milionaris
i altres uns pringats

quan siguis més gran te'n recordaràs
del que vaig posar
a aquesta cançó

i ara esteim tots anegats,
i ara esteim tots separats,
però encara ens enrecordam
de aquells amics.

Una vida tranquil·la

És tan fàcil deixar-se emportar per un crit
val més fer-ho pels altres imperatius de la nit
flirtegem sensualment amb el no res i l'oblit

És tan fàcil de creure que no es pot ser més feliç
però una vida tranquil·la pot canviar en una nit
amb una trucada n'hi ha prou

És tan fàcil desfer-se'n de vells amors com d'amics
tan necessari com resulta deixar-se perdre o fugir
si el que tens i el que busques ho tens al fons, molt endins

No cal que miris enrera

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d'anys enrere,
I el passat ja s'ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l'horitzó, somia un demà millor.
Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
I això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
Molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!

Si no mires enrere la ferida no supura.
Si no està bé enlloc potser és que l'angoixa apreta.
Salta amunt i veuràs més enllà les barreres,
Que no et deixen avui créixer.
Vigila tot el què dius que ho pots arribar a pensar
Vigila els teus pensaments que es faran tots realitat
Vigila el que fas que serà el teu futur
Vigila el teu futur que d'aquí poc hi seràs

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d'anys enrere,
I el passat ja s'ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l'horitzó, somia un demà millor.
Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
I això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
Molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!

Zàpping

En els diaris res de nou,
tot són històries per a no dormir.
La guerra esclata lluny d'ací
i mai no els esguita la sang
ni als periodistes ni als botxins.

La terra és plana perquè ho diu
l'informatiu de Canal9:
la pluja ocupa els titulars,
Camps inaugura un hospital,
successos, falles i futbol.

La mordassa quotidiana,
Les tisores de la Inquisició.
La mentida és moneda de canvi
en el regne de l'ambigüitat.
Estem farts d'observar
sempre el mateix angle
de la realitat.

L'apocal·lipsi ja ha arribat
a les pantalles de mig món,
via satèl·lit assistim
al nostre fatídic destí,
acomodats en el sofà.

El pa i el circ assegurats
per a un país anestesiat,
que ni tan sols mostra les dents
quan alguns membres del govern
són acusats de corrupció.

La mordassa quotidiana,
Les tisores de la Inquisició.
La mentida és moneda de canvi
en el regne de l'ambigüitat.
Estem farts d'observar
sempre el mateix angle
de la realitat.

Lletres de colors

Porto lletres de colors
poso a cada síl·laba una part de passió
i una d'amor per dues de rancor
tot això en el paper quadriculat d'un bloc.

Porto lletres de colors
poso a cada síl·laba una part de passió
i una d'amor per dues de rancor...

Porto mil lletres de colors
i encenc el teu motor
estimulo el teu amor
i així si que té valor
Busco direccions prohibides i així cremo la bobina

Porto tatuades dins el cor
partitures de cançons
i paraules de passió
Són el meu petit tresor
pujo a totes les bastides
i canto mil melodies!

Porto lletres de colors
poso a cada síl·laba una part de passió
i una d'amor per dues de rancor
tot això en el paper quadriculat d'un bloc.

Porto lletres de colors
poso a cada síl·laba una part de passió
i una d'amor per dues de rancor...

Són les lletres de colors
les que em fan perdre el cul
i em roben les amargors.
Jo sóc el que pinto el sol
i escampo la boira quan plega el soroll.

Ells em volen tallar el coll,
jo només vull reggae music per tothom.
Demaneu-li el "pull up" al meu selector
dj Merey "the doctor"

La pirata reggae del bo,
featuring Hector, Raggatak Sound
et portem el dancehall al show,
comences a la barra i al final et mous.

Ai, Yoko

No haurà estat senzill venir fins aquí,
És espantós com la gent parla!
Tot i que de lluny sempre m'has semblat
Prou forta per no amargar-te.

Jo et reconec que em van convèncer amb facilitat.
No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs.

I és que des de mon pare al que deien de tu a la televisió,
Entre la teva veure tan prima i el teu tambor.
Des de la teva cara estranya, com d'aparició,
Fins als barrets tan arriscats i Def Con Dos...

Però avui he entès que us estimàveu
Com molts no haurem estimat mai.
Però avui he entès que us estimàveu...

Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar,
per molt que m'hi esforci he anat predicant tantes barbaritats...

I és que si en general tots els canvis ja em posen tan nerviós,
Entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor,
I entre la teva cara rara, que de nen em feia por,
Era tan fàcil que et donessin la culpa de tot...

Però avui he entès que us estimàveu
Com molts no haurem estimat mai.
Però avui he entès que us estimàveu...

I t'ho explico així, covard, aprofitant que ell no ens sent
Que davant d'aquell gran home, ho reconec ara mateix,
Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!
Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!

El teu amor

El teu amor
és son
és mort
és dolç
és calor
és son
és abric que mata
és abric que adorm
és abric que em fon

Ionqui d'amor sóc
el meu cos vesteix de dol
un somriure per passar la nit
demà et deixo, et deixo al llit

El teu amor m'adorm
em xucla, em torna enrere
el teu amor m'adorm
em torna enrere dins del ventre

Ionqui d'amor sóc
para nano que això mata
que la vida no t'enganya
Ionqui d'amor sóc
para nano que això mata
que la vida no t'enganya

Viu, viu i la pena al riu

El teu amor és trist
sempre taca com la daga
el teu amor no em vol
sempre mata quan m'atrapa

El teu amor
és son
és mort
és dolç
és calor
és son
és abric que mata
és abric que adorm
és abric que em fon

El teu amor m'adorm
em xucla, em torna enrere
el teu amor m'adorm
em torna enrere dins del ventre

Ionqui d'amor sóc
para nano que això mata
que la vida no t'enganya
Ionqui d'amor sóc
para nano que això mata
que la vida no t'enganya

Viu, viu i la pena al riu

Germà

Soldat sel dia a dia: entona el cant dels valerosos,
que es temps és com una au que no detura el vol,
i es sol que avui te banya, demà pot ser pluja de terra.

Enterra es mals sentiments,
evoca es fonaments des teu esperit ferit,
ferit, però mai moribund.
No és tan profund aquest forat
que si es vents bufen tort...
ja ho diu mon pare que mai saps on és sa sort!
Has de ser fort!

De vegades és difícil mantenir sa cordura...
És difícil resistir sa fura d'aquest dilluns
I això, i això....

I això s'ha d'haver acabat, he d'alenar, he d'alenar...
I això s'ha d'haver acabat, he de confiar, he de confiar...
S'ha acabat. Germà, això s'ha acabat.

Germà, te mentiria si te dic que són joiosos
es dies que m'esperen, me priven de pau.
I a l'au des temps que dèiem, li tallaria ses ales.

Oxigen! Li falta oxigen!
Vertigen! Ara sent vertigen!

Quan guaita el cap a un pou sense fons,
I, a lloms d'un cavall coix, va al galop.

De vegades és difícil mantenir sa cordura...

Cada cop que rep li augmenta la ràbia,
Savi de sa vida, des que han après a patir.

I això s'ha d'haver acabat...

Germà, aprofita ara que ets jove,
si has badat ja ets vell, i a sa pell:
Ses arrues d'un temps perdut.

Herois del segle XXI

Sóc qui dóna vida als teus somnis,
qui fa de les teves pors fum,
qui t'ajuda a abraçar les teves inquietuds.

Sóc qui et dóna la força
per sentir-te important
i enderrocar tots els murs.

La felicitat només la veus
amb els ulls oberts,
la felicitat només la sent
qui té el cor net.

Som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure
mil aventures més, mil aventures més.

Sóc qui t'omple el cor d'optimisme,
qui et fa lluitar pel demà
i amb qui sempre podràs confiar.

La felicitat només la veus
amb els ulls oberts,
la felicitat només la sent
qui té el cor net.

Som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure,
som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure
mil aventures més, mil aventures més.

Fills del sol

Som els fills del sol
desperts quan tothom dorm
disposats a obrir camí
quan ningú té res a dir.
Creiem en l'amistat
i en la força de la veritat
abraçant totes les formes
fins i tot quan tanquen portes.
No ens han educat
encara no estem programats
escoltem el nostre cor
ens agradem tal i com som.
No ens fa res parlar
acceptem la nostra identitat
no coneixem la por
perquè no ens sentim mai sols.

Som fills de la vella Babilon
I obrirem les portes d'un món nou
tot fent camí a la prosperitat
des-de la sinceritat
per aquests que encara no s'han trobat.

Som els fills del mar
que units fem un sol far
anem directes a la llum
fins i tot quan és tot fum.
Hem aprés junts a activar
cadascú la seva part
un dia vàrem descobrir
que el que hi ha fora surt de dins.
Massa temps desconnectats
de la pròpia autenticitat
hem vençut a la foscor
hem descobert el nostre to.
Tu també pots començar
pots caminar al nostre costat
segur que tu hi tens molt a dir
però potser has de fer-te sentir.

Som fills de la vella Babilon
I obrirem les portes d'un nou món
tot fent camí a la prosperitat
des-de la sinceritat
per aquests que encara no s'han trobat.

Vaig néixer per poder cridar la sort
i escriure les regles del meu propi joc
que amb tu per ser molt a prop de tu
sóc home, dona, nens i sóc com tu.
Des-de la humilitat
fent camí cap allà a on tot és veritat
des-de la sinceritat
per seguir fent passes sempre endavant.

Som fills de la vella Babilon
I obrirem les portes d'un nou món
tot fent camí a la prosperitat
sentim respecte pels que no s'han trobat.

Vaig néixer per poder cridar la sort
fer les regles del meu propi joc
que amb tu per ser molt a prop de tu
sóc home, dona, nens i sóc com tu.
Vaig néixer per poder cridar la sort
i fer les regles del meu propi joc
que amb tu per ser molt a prop de tu
sóc home, dona, nens i sóc com tu.
Des-de la humilitat
fent camí cap allà a on tot és veritat
des-de la sinceritat
per seguir fent passes sempre endavant.

Neutrins

Neutrins que tot ho travessen,
a mils en micro-tempestes,
petits, traspassen es cossos,
atòmics, inclús no tan grossos.
Neutrins, pareix impossible,
sou tot matèria intangible,
neutrins, amics invisibles,
sou indestructibles, tranquils.

Camp d'oliveres

allà al camp d'oliveres vaig besar-te
i de sobte el temps semblà aturar-se

m'aparegué entre els dubtes la certesa
que mai oblidaria aquell somriure tímid i sincer

i és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo

la nit se'ns havia quedat tan curta
com ofegada en copes de ginebra

al veure't a la llum d'aquella albada
vaig saber que sempre més recordaria amb enyorança aquell moment

i és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol

i és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo

i és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo

tan exigent, tan impacient
el dia ens desperta del somni més bell

ens queda el gest del nostre adéu
un regust agredolç que ens farà recordar que...

i és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo

i és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo

La república de la tramuntana

De l'arrel de sempre on s'enlaire el ventre
on l'ànima i el cos volen farcits
perquè no bufa mai un sospir disminuït.

Pel camí del pastor i la sirena
neix la volàtil revetlla
Festa de bojos, loquaç germana
Pels que són d'aqui i d'allà,
del mar i la muntanya.

Per tots els que vulguin ser benvinguts
per tots els que vulguin ser tocats
els presento la república de la tramuntana.

Se tocats, se tocats per la república de la tramuntana.
Se tocats, se tocats per la república de la tramuntana.

Bufant el fum, blau encanteri al meu damunt
Pel camí dels cavalls només corren brosses el seu perfum
Encén el teu llum, no m'importa si ets aprop o lluny
s'ora baixa volaré amb la tramuntana.

Per tots els que vulguin ser benvinguts
per tots els que vulguin ser tocats
els presento la república de la tramuntana.

Se tocats, se tocats per la república de la tramuntana.
Se tocats, se tocats per la república de la tramuntana.

La tarda esclata

T'hauria de dir el que vols sentir
hauria de fer el que tothom espera de mi
però de sobte el sol per
fora un gran núvol
i la tarda esclata
com si fos un matí

En aquest intercanvi aparent
les veritats es confonen el covard és valent
i en l'estona que passa
entre que ho veig i ho entenc
va creixent la certesa
que no ens necessitem
però ens tenim