Arrels

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor
faré una cabana de pedra i de fang
on la terra em doni el seu guany

Clavaré les meves arrels
creixent de cara al cel
donaré fruit abundós
i l'hivern em despullarà
de neu em cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc.

Després de la lluita intensa, vindrà el repòs
deixaré la terra adobada pel meu esforç.
Els fills que em segueixin potser marxaran,
però vagin on vagin, constants

Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós
i l'hivern els despullarà
de neu els cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor.

El far del sud

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.
Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s'apaga quant la sort es pon.

I el seu record s'estima en ciutats adormides,
I somnia fins l'alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l'últim dia,
S'endu el cartell, arriba casa i l'espia,
L'habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s'escapa perd l'ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

La cançó del soldadet

Escolteu la cançó del soldadet
que a través d'un ull de bou
veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
però, que volin els falciots,
deurà voler dir que la terra és a prop.
I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
"Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents".
Ja a coberta, els homes resen.
Ja a coberta, els homes resen.
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
"soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món".
Però "si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell",
es planteja el soldadet,
"les onades m'arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn".
I és quan pensa "jo m'amago;
quan no mirin, jo m'amago".
Però sempre miren, i el vaixell s'està aturant,
les comportes s'han obert
i, en un segon, s'inunda el mar
de soldats disparant a l'infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l'enemic.
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu "sort, de què t'ha anat…",
però després sent a l'esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
es tranquil·litza repetint
què farà, on anirà, si sobreviu:
"Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure'l, intuir
que l'estimo més del que m'estimo a mi".

Podré tornar enrere

Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants.

Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció,
un amic que no estigui massa vist, o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.

Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final,
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.

Si et quedes amb mi

Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.

Si et quedes, ah!, si et quedes amb mi.

No et puc donar riquesa
no puc donar-t'ho tot,
puc ser el teu llarg viatge,
puc ser la llum del sol.

Si et quedes, ah!, si et quedes amb mi.

Quan estiguis cansada
jo et dinaré repòs.
Quan res no vulguis veure
t'ompliré els ulls de flors.

De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor.

Quan se't tanquin les portes
jo t'obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola
podràs cridar el meu nom.

Si et quedes, ah!, si et quedes amb mi.

No vull guanyar cap guerra,
no vull ser el teu heroi,
no vull fer cap promesa,
no vull entendre el món.

Despinta les banderes
i fes-ne un gran llençol
per sobre les fronteres
podràs sentir-me a prop.

Més lluny de les muntanyes
hi haurà d'haver algun lloc
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.

Si et quedes, ah!, si et quedes amb mi.
Si et quedes, ah!, si et quedes amb mi.

El gran salt

He fet un salt, un salt estrany
que ens ha aixecat més de tres pams.
Sortia fum, tan dens i blanc,
i a dins tu i jo i el meu gran salt.
Teníem por mirant a baix,
teníem por i ens hem quedat
mig abraçats, sentint el salt
regalimant-me entre les mans.
Els testimonis oculars
diuen "quin salt, carai quin salt!";
les mares diuen als infants
"no us apropeu, que ha fet un salt!".
Érem tu i jo amb el món a part
i ara és el món que ens salvarà
entre les runes d'aquest salt,
que érem tu i jo i ja no ho som tant.
Que això nens cau, que això nens cau!
Crido el teu nom entre el fum blanc.
"Agafa't fort i, si pots, cau
amb els dos peus i en un lloc pla".
I mereixíem un comiat
més digne de ser recordat
i no aquest veure'ns destrossats
per la força de la gravetat.

Tu, saltador que saltes salts!
Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant
que et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! Que bé que estàs!
En els teus ulls il·luminats
ja s'intueix la immensitat
de tot un món al teu abast.
La nit caurà, la nit caurà,
la nit caurà i desplegaràs
un somni dolç i atrotinat
dels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà,
i, a fora, hi bufa un vent tan suau,
i el saltador s'adormirà
fent cara de res,
fent cara de salt.

Un Camell d'Orient

Un camell d'Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,
però l'home està ben adormit,
el camell vol despertar-lo amb un crit
que es perd en la nit.

"Disculpi taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el Rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!"

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el Rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l'ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s'apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.

Un camell d'Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El Rei es desperta i pregunta on estan.
"Pot estar tranquil Majestat",
contesta la bèstia avançant per l'asfalt,
"ja l'avisaré en arribar".

I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!

Bon dia

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu:

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

Armengol

S'acaba un dia poc normal,
aparca el toro i "Ai quin mal!"
diu l'Armengol,
"Aquest ull de poll…"
Els seus companys per carretera,
muntant un pollo de primera
i ell a la mina, que és un gallina.
Mentre es descorda la granota,
diu "Avui no ficaré la pota"
salvar la pell, trobar un camell.
que no me'l citi en un pas zebra,
que no li doni gat per llebre,
que l'endemà ja afluixarà.

I quan té el mono de cavall
en el seu cap quin guirigall,
perd un cargol
pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico,
per un bon pico.

I arrenca lent el dos cavalls
a la ràdio i fan lluita de galls.
I a l'escarabat del seu costat
jeu un goril·la amb tres lleones
"Sí que estan bones les cabrones...."
I ara va i plou, toca't un ou.
I quan de lluny sent:
"marrameu"
mira el retrovisor i veu
l'abric de Marta i aquella carta
que diu: tornem a començar
que vas ser ruc de no enviar
"Ai la cangur! la vaig liar.
Que ara em controlo la cigala
juro que li he tallat les ales.
Quin semental, el meu pardal!"

I quan té el mono de cavall
en el seu cap quin guirigall!
perd un cargol, pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico, per un bon pico.

En un carrer a la Guineueta
hi ha cosa fina, cosa neta.
Gripau babau, es diu el cau.
L'amo és un gos i se li atansa
és que cobra el cavall amb pasta gansa.
"Has vingut sol?" "Sí".
"Vés a fer un volt:
Sortint un pez llamado Wanda
sona de dins d'un Seat Panda,
l'has de seguir com un dofí.
I en acabat cantar-li a pèl
Ulisses i floquet al cel.
Ei camallarg, xuta't al parc".

Entre la gespa,
zum-zum de vespa,
vola pel mar
amb un jaguar
i fa flamenc
amb un elenc
d'amics del Cobi
allà Nairobi..

I quan té el mono de cavall
en el seu cap quin guirigall,
perd un cargol
pobre Armengol.

I quan té el mono de cavall
en el seu cap quin guirigall!
perd un cargol, pobre Armengol.
I quan té el mono de cavall
en el seu cap quin guirigall,
i es torna mico, per un bon pico.

Coses de nens

Llavors l'Aleix Desapareix I tant mateix No es deprimeix
Es torna un peix De color beige Com un esqueix Nota que creix

I a la Dolors Se li en van les pors Ja no vol socors Ni deu redemptors
Els gronxadors Turboreactors Li eixuguen els plors Són com meteors

I ara en Manel Ja no és babel Doncs té un anhel Vol tocar el cel
Menja un caramel gust de beixamel Se li eriça el pèl Des d'un gratacel

Quan la Violant Menja un croissant Sobre un elefant Sempre va endavant
És la tripulant D'una nau errant No vol fer-se gran Tampoc demana tant

No t'enyoro

Aquesta cançó és per dir
Que no et trobo gens en falta
I quan me'n vaig a dormir
Amb la mà dreta ja em basta
Que si tinc els ulls humits
És que hi tinc una lleganya
I si no surto de nit
És perquè vaig curt de pasta.

I els amics que compartim tots t'enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m'estalvio en trucades.

I aquesta cançó és per dir
Que si de res no en tinc ganes
No ets pas tu, sinó l'edat,
Que als trenta anys això ja passa,
Que l´anell que em vas donar
El guardo perquè el vull vendre
I la teva foto al llit
No he tingut pas temps de treure-la.

I els amics que compartim tots t'enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m'estalvio en trucades.

No t'enyoro, nena, ah...

No estic deprimit, no estic desnodrit
No m'aguanta un fil, no he perdut l'estil
No vaig predicant tots els teus encants
No t'he imaginat al llit amb estranys
No estic gens perdut. No ets, tururut!
No em sento confús, no he estat cap il·lús
I serà un gran plaer avui fer-te saber
Que no t'enyoro nena...

No t'enyoro, nena, ah...

L'home que treballa fen de gos

L'home que treballa fent de gos
a les festes infantils
treu la pols a la disfressa.

Puja al Seat panda atrotinat
que avui quasi ni s'ha engegat
i no pot mai passar de quarta.

Avui la contractat una família benestant
de la ciutat
que viu a la part alta.

Para i fa 10 euros de benzina
que no en té pas per més
i fa un vistasso a la revista.

L'home que treballa fent de gos
a les festes infantils
aparcar sempre li costa.

I amb el temps que fa que fa de gos
encara es posa nerviós
trucar i espera resposta.

Irromp a la festa amb un pastis
canta "cumpleaños feliz"
i li va d'un pel no caure.

Fa ninots amb globus de colors
i una espasa d'Star Wars
i un ós, i flors i un dinosaure.

L'home que treballa fent de gos
a les festes infantils
fa un senyal a la mestressa.

Que el convida a prendre un cafetó
mentre li firma el taló
no troben tema de conversa.

Ella me l'agafa de la mà
i el porta al quarto de planxar
ell de lluny sent la mainada.

(i fan l'amor)
Fan l'amor d'una forma animal
entre camises i xandalls
mitjons, petons i americanes.

L'home que treballa fent de gos
marxa com si fos famós
mentre veu arribar el pare.

L'home que treballa fent de gos
els fa feliços a tots
deu canalles i una mare.

L'home que treballa fent de gos
a les festes infantils
no sap pas que cony li passa.

Gira els ulls cap al retrovisor
la dona abraça aquell senyor
amb l'amor ell no hi té traça.

Mitjons, petons i americanes
mitjons, petons i americanes
i un ós, i flors i un dinosaure
i un ós, i flors i un dinosaure.

La platja

Vas rient
i fa tant vent.
El teu vestit
de flors és tan bonic.
I vas cantant,
la platja et va mirant

Després seus
sobre els teus peus,
a poc a poc
et reculls els cabells.

I ningú
sap res de tu.
Descordes el primer,
el segon, i el tercer,
i vas cantant.
La platja et va mirant.

La tarda cau,
no hi ha ningú amb tu.
Jo esperant
per dir-te que t'estimo tant.
Les ones van esborrant
passes que vas deixant.

Dos

He anat veient com s'amaga
poc a poc sense notar
aquell buit que deixa empremta
i hem omplert sempre
amb l'excusa dels anys

Digue'm que sí,
que pots començar
un nou dia pensant
que viuràs mil anys,
et miraré amb
els ulls brillants

Deixa que no caiguem ara
en la incomunicació
evitant el que ens molesta i guardar
guardar la por en un calaix

Jo només vull
que apaguis el llum,
m'escalfis el cor
i em facis un brou de mi,
al llit,
que m'abracis ben fort

Hannah

Miro com t'estires, les arrels ho fan,
no mires enrere i vas plena de fang.
Tens la pell curtida de tant caminar
totes les senderes tu ja saps on van, mai.

Tens la cara bruta, tens els dits glaçats,
carregues la història dels teus avantpassats
que tu no coneixes, ni coneixeràs
que tu no descanses, ni descansaràs, mai.

Miro les estries que el temps t'ha deixat,
totes les angoixes, totes les veritats.
El teu pare reia, tu arribaves tard.
La mare cuinava, ja ho has oblidat? Mai.

La noia de l'estació

Ella em va saludar
enmig de l'estació.
Jo no no en sabia res
però no vaig pujar al vagó.
I el seu llit,
i els seus ex-marits,
i la forma com deia que jo no era important,
i les tasses de cafè...
No em va prometre res.
I no no vol saber qui sóc
diu que el millor és està lluny de l'amor.
I després de dir-me això
em fa un petó.
I la i la posta de sol
avui és dels amants.
I agafaré el pròxim tren
i no vindràs
a dir-me perquè te'n vas.

El futur de l'art

Vas començar amb l'excusa de voler arribar
al lloc on tants altres com tu havíeu somiat.
Però, ja se sap, un maleït ho és de veritat
quan de tot l'engany en surt un geni reforçat,
i es pronuncia com a tal.

Ara ja ets gran i encara estàs buscant l'encaix.
Exposant de franc. La teva obra morirà,
el pas del temps la malmetrà,
i el teu agent et plantarà
per un noi de vint-i-dos anys…

Que serà el futur de l'art
mentre no en vingui un altre
amb més empenta
i el pugui fer fora del lloc d'honor.

Ves, tu, quina sort!

El boig de la ciutat

Acabava d'arribar
només volia tranquil·litat
després de nits humides a la carretera.

Ell se'm va posat a davant
no em vaig saber controlar,
va caure en mig d'una bassa de sang
i em va dir:
"Jo era el boig de la ciutat,
tu m'has matat,
m'hauràs de substituir d'ara endavant"

Van acceptar la condemna
per majoria absoluta
ni tan sols vaig poder-me defensar.

"Vagaràs fins l'últim dia
també de nit per tota la vila,
tu ets l'elegit per tots", em van dir:
" Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat,
l'hauràs de substituir d'ara endavant."

Vaig passant dies i dies,
aguantant humiliacions,
l'odi no te força quan s'està sol.

Cauré dins d'aquest forat
del que no puc escapar,
em fa cantar per suportar el dolor.

"Sóc el boig de la ciutat,
jo el vaig matar,
l'hauré de substituir fins que algú acabi amb mi,
fins que algú, algú, algú acabi amb mi"

Camins

Camins que ara s'esvaeixen
camins que hem de fer sols
camins vora les estrelles
camins que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
per les parets de la mort sobre la pell.
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
ara són dos fills del sol en aquest desert.

Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor
camins, somnis i promeses
camins que ja són nous.

No és senzill saber cap a on has de marxar
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins que ara s'esvaeixen
camins que has de fer sol
camins vora les estrelles
camins que ja són nous

M'en vaig a peu

Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella
que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets
i l'arribar suau d'una matinada
que et desperta més vell.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec,
i oblidar tot d'una la teva imatge
i aquest petit indret.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors

Captatio benevolentiae

Provem d'encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident,
que per un moment,
ens en sortim.

No obeir

Si véns a ballar amb mi aquesta nit
tan càlida i estelada
i admets que no va ser un error de càlcul
l'última vegada,
podríem jugar al joc,
podríem jugar al joc....

Si finalment tens por perquè has vist amb mi
l'altra cara fosca de la jugada
espero que sabràs entendre que no em cregui
que era jo qui s'equivocava.
No hi ha encara prou cançons
per saber quan, ni amb qui, ni com.
No hi ha encara prou cançons
per saber si és veritat que sí
podríem jugar al joc,
podríem jugar al joc...

De no dir el que criden els ulls,
no seguir el camí de les mans,
no sentir el que proclama el cos,
no obeir el que ens indica el cor.

De no dir el que criden els ulls,
no seguir el camí de les mans,
no sentir el que proclama el cos,
no obeir el que ens indica el cor.

Podríem jugar al joc,
podríem jugar al joc...

De no dir el que criden els ulls,
no seguir el camí de les mans,
no sentir el que proclama el cos,
no obeir el que ens indica el cor.

De no dir el que criden els ulls,
no seguir el camí de les mans,
no sentir el que proclama el cos,
no obeir el que ens indica el cor.

La gent normal

S'havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és tan important viatjar
I jo escoltava i deia "sí sí, clar, clar"
Son pare acumulava grans riqueses, vaig dir:
"caram! En aquest cas anul·li, si us plau, la cervesa
i posi'ns el vi car". Li va semblar genial
Va fer un glopet, em va mirar, i va dir:
"Vull viure com viuen els altres,
Vull fer les coses que fa la gent normal
Vull dormir amb qui dormen els altres
Ficar-me al llit amb gent normal com tu"
I assumint aquell paper, vaig dir:
"Bé, veurem què s'hi pot fer"

Vaig passejar-la pel mercat del barri
Em va semblar un escenari adequat per començar
Vaig dir: "d'acord. Ara fes veure que no tens ni un duro"
I va riure i va dir: "ai quina gràcia, que boig estàs, ets moolt divertit"
Doncs, francament, maca, no em sembla que ningú estigui rient per aquí
Ja t'ho has pensat bé això de

Viure com ho fan els altres
Veure les coses que veu la gent normal
Dormir amb qui dormen els altres
Ficar-te al llit amb gent normal com jo
Però ella no entenia res, i m'agafava del bracet

Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal
Puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit
Però igualment mai entendràs el què és anar comptant els anys
Esperant la solució, que s'emporti tanta por
Però tu mai viuràs com viuen els altres
Ni patiràs com pateix la gent normal

Mai entendràs el fracàs dels altres,
mai comprendràs com els somnis
se'ns van quedant en riure i beure, i anar tirant
i, si es pot, follar de tant en tant

Prova a cantar si ho fan els altres,
canta fort si et sembla interessant
riu a pulmó si ho fan els altres,
però no t'estranyi, si et gires, que riguin de tu
Que no et sorprengui si estan farts
de tu jugant a ser com és la gent normal

Vull dormir amb gent normal com tu,
vull dormir amb gent normal com tu.

Tintin

Sense tu la vida és com menjar sense sal
Insípida i austera com un cony de funeral
És com si l'existència s'hagués tornat un pur tràmit
Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid
I si ja ho sé que no s'acaba pas el món
Qui més qui menys això ho ha sentit tothom
Autocompassió com a remei per la derrota
Dir que estic de puta mare somrient com un idiota
I fer-me el fort, el mascle dominant
El que s'espolsa la pena i continua treballant
Aquell tòpic suat la tragèdia dels pallassos
Riu per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos
Que no fos cas que em veiessis trencat
Suplicant-te de genolls una altra oportunitat
No hi ha res més patètic que oblidar la dignitat
Així que no t'esperis sentir...

Que no puc viure sense tu
Sóc un Tintín sense Milú
No tinc ningú que em salvi el cul
I a força d'anar-me aixecant
He après a viure sense tu.

Sense tu la vida és avorrida de collons
Com aquells dies de pluja sense llamps ni trons
Sóc un mar eixut en calma perpètua
Sóc una peli porno que no ensenya ni una teta
En un punt mort funcionant a ralentí
Com paralitzat per la por de tornar a patir
Esperant el dia en què escampi la tempesta
I me'n adoni que he deixat de sentir

Que no puc viure sense tu
Sóc un Tintín sense Milú
No tinc ningú que em salvi el cul
I a força d'anar-me aixecant
He après a viure sense tu.

Tots els homes d'Escòcia

En Mateu diu entrem-hi,
és un pub que s'ha de veure.
Sempre hi ha algú que recita
o que canta en un racó.

A la resta ens fa una mandra,
però és que no hi ha alternativa.
Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons!

Obrim la porta,
entrem en un lloc minúscul.
Gent amb mirada perduda,
si n'hi ha quinze ja són molts.

Però és molt heavy,
uns setanta anys de mitjana,
i un senyor amb una guitarra
que ara acaba una cançó.

I seiem a prop del foc,
al costat un vell amb barba,
que duu manta i espardenyes,
sota seu hi dorm un gos.

I no sé qui de nosaltres
va i murmura "quina fauna!".
Amb els ulls ens l'assenyala
i ens posem a riure fort.

Ai Mateu!
Ma dove chi hai portato,
que això tio sembla un geriàtric,
a un amic no se li fa.

Ai Mateu!
Que no et salva ni ta mare,
que avui pagues tu les pintes,
per mi ja podem marxar.

Ens en fotem de tots
del mort i de qui el vetlla
quan de cop el vell s'aixeca
això tios pot ser molt bo.

Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu "aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són".

I comença,
i arrenca amb la tornada,
i al voltant es fa un silenci
que ara no sabré explicar.

Però hem de callar,
tio, hem de callar!
Empassar-nos les paraules
i posar-nos a escoltar.

El vell agafa aire,
i les venes se li inflen,
i la cara ben vermella
com si s'hagués d'ofegar.

Però creu-me,
que a cantar d'aquella forma
no hi ha cap escola al món
que te'n pugui ensenyar.

De tots els homes d'Escòcia
amb aquell vell vam anar a topar
i de sobte vam entendre
què volia dir cantar.

Eufòria

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres

Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres
Però ara no em diguis res que m'espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia
Si per voler-ho tot, t'has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

El món en un cafè

Provaré d'entendre el món en un cafè,
fingiré llegir el diari com si res.

De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Trobaràs segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.

De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Trobaràs segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.

Prepararà el teu esmorzar,
dormint t'agafarà la mà.
I sense tu no entendrà el món
i junts veureu la fi de tot.

Et parlarà del seu passat,
noies de qui s'ha enamorat.
I veuràs el sentit de tot,
quan et parlaven de l'amor.

Miquel a l'accés 14

M'agrades tant que quan ens creuem pel carrer i faig tard,
faig veure que ningú m'espera,
que exigent la primavera també aquest any.
Em fa tant mal saber que t'avorreixes com un lluç
amb aquell burro de la feina
que sempre et parla d'hipoteques i de futbol.
I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14,
no és veritat, que estic millor, sol amb el Miquel.

T'estimo tant que ja no penso gaire en el veler
amb el que he somniat tota la vida;
el marró i el beige de l'uniforme queda tan guai.

I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14,
no és veritat, que estic millor, sol amb el Miquel.

Somnis

Si algun dia te n'anessis a dormir
i volguessis tenir els somnis més guapíssims
que es poguessin tenir.
Espera només a que sigui de nit
obre la finestra i mira el cel.

I tria l'estrella que t'agradi més
que jo hi seré a dins
cuidant de que tu tinguis
els somnis més guapíssims que es poguessin tenir.

Jo em cuidaré que els teus somnis
siguin tan fantàstics superguapos tan tan màgics
i que vagis allà on vagis
i que et passi lo que et passi
i que somiïs lo que somiïs
mai no vulguis que s'acabi.

Tu tria l'estrella que t'agradi més
que jo hi seré a dins
cuidant de que tu tinguis
els somnis més guapíssims que es poguessin tenir.

I que somiïs amb qui estimis
i que volis i que flotis
i que et corris i que riguis
jo faré que en els teus somnis
hi surtin mils colors
vermells i blaus
i verds i grocs
colors brillants però relaxants
i que tinguis mil sensacions.

Fúcsia, carabassa, lila, color transparent, rosa,
color infinit, taronja, roig de llavis, violeta, micaco
i color de gos quan fuig.

La festa major d'Aiguafreda

Anem a la Festa Major d'Aiguafreda
i beguem fins a perdre el sentit,
brindem pels quintos d'avui i de sempre
i ballem fins que arribi el matí
i després esmorzarem al Bar Miguel
els que quedin dempeus
Els grans mestres de l'etílica diuen des de temps antics
que el millor contra la rasca és prendre's un bon got de vi
i en aquest congost als peus dels grans Cingles de Bertí
hi tenim la mà trencada en preparar un bon tornavís
A l'hora de la veritat la vergonya no hi cap
Ja sona la patxanga, el ritme es fica ben endins
alliberem les muses que destil·len l'elixir
fem que sigui memorable, fem que sigui una gran nit
passarem junts a la història d'Aiguafreda i Sant Martí

Ull per ull

Perdo la por però em tremola el pols,
qüestió d'orgull
M'aixeco i no puc, un bon trau just al mig del cervell.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi haurà un pam de net.
Cauen guspires, plou però no et mulles,
Potser no et cal sopluig,
un déu fent virolles, qui no plora no mama ni beu.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi ha ni un pam de net,
Mm, no hi haurà ni un pam de net
Cops de puny,
ulls de vellut
guerra de botonets,
per orgull tu ets sents sol
no vindrà d'un pam,
per orgull tu et sents sol
no vindrà...
Fora complexes, prou de modèsties,
no et caldrà fer-te el gran,
mala memòria, falses històries d'un nen d'abans.
Rau la por, la sang et cou, llàgrimes plorant,
Des de sempre has estat un cocodril merdós
Que et duri, que et duri, que et duri...
la bona sort.
Que et duri, que et duri
La gent mirant, tots embadalits, tu et sents sol
ningú fa un pas,
escanyolit mirant
no et mouràs ni un pam
Mm,
Sense moure el nas,
Mm,
sense moure el nas.