Miro com t'estires, les arrels ho fan, no mires enrere i vas plena de fang. Tens la pell curtida de tant caminar totes les senderes tu ja saps on van, mai.
Tens la cara bruta, tens els dits glaçats, carregues la història dels teus avantpassats que tu no coneixes, ni coneixeràs que tu no descanses, ni descansaràs, mai.
Miro les estries que el temps t'ha deixat, totes les angoixes, totes les veritats. El teu pare reia, tu arribaves tard. La mare cuinava, ja ho has oblidat? Mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada