14 de maig 2012
El boig de la ciutat
Acabava d'arribar
només volia tranquil·litat
després de nits humides a la carretera.
Ell se'm va posat a davant
no em vaig saber controlar,
va caure en mig d'una bassa de sang
i em va dir:
"Jo era el boig de la ciutat,
tu m'has matat,
m'hauràs de substituir d'ara endavant"
Van acceptar la condemna
per majoria absoluta
ni tan sols vaig poder-me defensar.
"Vagaràs fins l'últim dia
també de nit per tota la vila,
tu ets l'elegit per tots", em van dir:
" Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat,
l'hauràs de substituir d'ara endavant."
Vaig passant dies i dies,
aguantant humiliacions,
l'odi no te força quan s'està sol.
Cauré dins d'aquest forat
del que no puc escapar,
em fa cantar per suportar el dolor.
"Sóc el boig de la ciutat,
jo el vaig matar,
l'hauré de substituir fins que algú acabi amb mi,
fins que algú, algú, algú acabi amb mi"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada