Tintin

Sense tu la vida és com menjar sense sal
Insípida i austera com un cony de funeral
És com si l'existència s'hagués tornat un pur tràmit
Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid
I si ja ho sé que no s'acaba pas el món
Qui més qui menys això ho ha sentit tothom
Autocompassió com a remei per la derrota
Dir que estic de puta mare somrient com un idiota
I fer-me el fort, el mascle dominant
El que s'espolsa la pena i continua treballant
Aquell tòpic suat la tragèdia dels pallassos
Riu per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos
Que no fos cas que em veiessis trencat
Suplicant-te de genolls una altra oportunitat
No hi ha res més patètic que oblidar la dignitat
Així que no t'esperis sentir...

Que no puc viure sense tu
Sóc un Tintín sense Milú
No tinc ningú que em salvi el cul
I a força d'anar-me aixecant
He après a viure sense tu.

Sense tu la vida és avorrida de collons
Com aquells dies de pluja sense llamps ni trons
Sóc un mar eixut en calma perpètua
Sóc una peli porno que no ensenya ni una teta
En un punt mort funcionant a ralentí
Com paralitzat per la por de tornar a patir
Esperant el dia en què escampi la tempesta
I me'n adoni que he deixat de sentir

Que no puc viure sense tu
Sóc un Tintín sense Milú
No tinc ningú que em salvi el cul
I a força d'anar-me aixecant
He après a viure sense tu.