Tant valent

De tornada de tot. De tornada de tot
amb vint-i-tants anys. No n'hi ha per tant.
No has pensat que tot torna a començar tard o aviat.

Tan valent que fa por. Tan valent que fa por
tractant-se d'algun que no ho té clar.
Que es limita a veure els dies passar pel seu davant.

Equivoca't. Pren partit. Renega del passat.
Alça el cap. Escolta als Déus i al teu sentit profà.
I tingues clar que tot això que et dic no et servirà.
No fos cas que ho volguessis cantar.

De tornada de tot. De tornada de tot
amb aquesta edat, és tan normal,
que n'haurien d'escriure un manual.

L'estaca

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Tots menys tu

Sempre buscant la frase o el vers
la rima perfecta que tanqui el procés
Dibuixem-li un sentit ocult
per fer les delícies dels oients més astuts

I de sobte cantem la cançó
que tots esperaven, tots menys tu
Als teus ulls mai hi veig l'emoció
que a tots embriaga, tots menys tu
Tots menys tu, tots menys tu.

Sempre nedant per un mar de cors
traçant una ruta que ens porti a algun lloc
Per no perdre'ns amb somnis profunds
busquem el refugi en poemes absurds

I de sobte la música ens mou
a un lloc més amable, tots menys tu
Tu et quedes mirant-nos a tots
emprendre el viatge, sense tu
Sense tu, sense tu.

Uo, com més a prop més lluny
com més ras més amunt
Uo, que freda aquesta llum
que dolç el teu perfum

Sempre existeix el neguit i la por
però el pànic escènic sols dura uns segons
I és veritat, virtuosos no som,
però tot el que fem ho fem amb amor

I de sobte cantem la cançó,
que tots esperaven, tots menys tu
Als teus ulls mai hi veig l'emoció
que a tots embriaga, tots menys tu
Tots menys tu, tots menys tu.

Uo, com més a prop més lluny
com més ras més amunt
Uo, que freda aquesta llum
que dolç el teu perfum

Uo, com més a prop més lluny
com més ras més amunt
Uo, que freda aquesta llum
que dolç el teu perfum.

Ceràmiques Guzmán

No esperava una noia tan bonica
darrere d'aquest taulell.
El teu estil em fascina.
On has estat tot aquest temps?
Aprofitaré, ara que et gires,
per donar gràcies al cel
i per passar-te revista,
dels talons fins els cabells.

No t'espantis però, ara, voldria dir-te
que ho ets tot per mi i que jo puc ser tot teu.
Vull sentir-te explicar la teva vida,
els teus somnis i els teus grans secrets.

I tornes i em dediques el més gran dels teus somriures
i emboliques el paquet
i les teves mans, expertes,
l'adornen amb un llacet.
I congelo el moment quan les nostres mans es creuen
a l'intercanviar el bitllet,
però els teus ulls estan nerviosos,
has d'atendre altres clients.

Però, si dubtes, podries atrevir-te
a sortir amb mi per fer un cigarret.
Per si penses que podria servir-te
jo m'esperaré per aquí encara algun temps.

Dona estrangera

El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial.

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?

Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires ex-soviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d'un bonsai.

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera.

Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m'espanta el teu passat víking.

Mentre ens besem entre copes d'arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.

Quan fem l'amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.

I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.

Corrandes de parella estable

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arkadín
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Li vaig oferir un carmelo un vespre de Sant Medir
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?"
Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
I ara ella porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Prefereixo que no parli d'aquell nòvio de Paris,
que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo dic "eps, un ron amb cola!" i ella vol carta de vins,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati,
ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo ja sé dos o tres coses, ella en sap quatre o cinc,
que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,
ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí.
Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,
i ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Jo la miro i m'espanto no fós que es canses de mi,
ens ha costat deu i ajuda arribar fins aquí.

Em dius que el nostre amor

Em dius que el nostre amor
va ser com un infant
que dones el teu cor
als dies que vindran
perdut i sense nord
mirall de coses belles
em dius que el nostre amor
s'acaba a les estrelles.

Em dius que el nostre amor
només era el primer
que un altre braç més fort
t'abraçarà més bé
A punt de ser record
Claror de flor collida

Em dius que el nostre amor
No sap trobar la vida.
Em dius que plori
si vull plorar
em dius que mori
fins a dem?
no pots comprendre
com el dolor
dura per sempre
si es fa cançó.

Em dius que el nostre amor
era un ocell ferit
tremola en el teu cor
somia en el meu pit
amiga de la mort
camí de vela blanca
la llum del nostre amor
és una flor que es tanca.

Bona nit

Vine aquí
sé que estàs cansada, els ulls se´t fan petits,
deixa'm abraçar-te,
tendrament i calla
que és molt tard i arriba l´hora de dormir.

Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aqui.

Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Pel balcó, la lluna t'esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Ai, Dolors!

Ai, Dolors, porta'm al ball,
avui que ve tothom, avui és quan hi hem d'anar.
Ai, Dolors, vindré cap al tard
amb un cop de cotxe i t'esperaré a baix.
I, Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat
ni, Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat
Avui, Dolors, jo picaré un ritme amb les mans
mentre tu treus els tiquets de l'enèsim combinat.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d'aquesta història que s'ha anat acabant.

Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,
res de tonteries, res de ser especials.
Un, dos, tres, un, dos, tres, txa-txa-txà,
taló-punta, taló–punta i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal,
ni, Dolors, cap gran veritat serà revelada quan es faci clar.
Avui, Dolors, mourem el cos al compàs
d'un tambor accelerat, d'una gran línia de baix.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i d'aquesta història que ja no és important.

Un que ens defineixi en tres acords,
un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final,
Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar .

(Dolors, veus la gran melodia volar pels terrats.
Dolors, una cançó obre portes i travessa envans.
Dolors, una radiografia de tots aquests anys.
Dolors, i que arrenqui un somriure a tots els vianants.
Dolors, amb un punt de tendresa i un de barbaritat.
Dolors, i que entri en l'orella va destrossi els timpàns.
Dolors, i que sembli impossible que pugui acabar.)

Trini Sánchez Mata

Em dic Trini Sánchez Mata
m'agrada el meu nom,
el primer cognom
i sobretot l'altre.

Tothom em diu que sóc guapa,
sinó pobres d'ells
els torço els turmells
i em quedo tant ampla

Tampoc no sóc tan violenta
pego, però lo just
quan, tinc un disgust
sóc de sang calenta

I qui em digui que m'ho invento
ja pot tremolar
mata ve de matar
"mi apellido lo llevo dentro"

Com tots els nens petits
tenia molts amics
però era molt estrany
només amb 7-8 anys

em prenia tant a pit
els meus jocs preferits
que vaig perdre els companys
"vaya" jocs, "vaya" engany

Jo era molt bona nena,
m'encantava jugar a matar conills
i no entenc que les mestres
quan matava algú sempre em feien crits

Quan era adolescent
el meu cercle de gent
tampoc no era molt gran,
tothom sortia pitant.
Tenia un pretendent,
amigues confidents...
Però clar, tenien grans
i els vaig anar matant.

Jo sóc molt bona amiga,
recordo totes les dates
de defunció dels meus amics,
i sovint em poso nostàlgica
al recordar els seus últims crits.

Em dic Trini Sánchez Mata
però em diuen "Trini",
"Trini la que mata"
jo ho faria tot pels altres
qui vols que assassini?
Matar? A mi m'encanta!

Després per no estudiar
Em vaig voler casar
vaig triar un bon marit
ric, guapo i eixerit
i me'l vaig estimar
tant, tant que el vaig matar
d'amor a mitja nit
en plena acció, al llit
nit de noces inoblidable,
en aquell hotel de l'Estartit
l'endemà tothom som-reia
perquè durant la nit havien sentit crits.

í, jo em podeu fer crits
jo mato als meus marits
però jo, vídua de tants,
faig pencar els capellans.
Sóc vídua d'homes rics,
de forts, d'escarransits,
de joves i de grans...
He estat dona d'uns quants
jo he estat molt bona esposa:
fins que la la mort ens ha separat
he viscut amb cada marit.
En la salut i en la malaltia.
He viscut amb ells fins a sentir
els seus últims crits.

Em dic Trini Sánchez Mata
però em diuen "Trini",
"Trini la que mata"
jo ho faria tot pels altres
qui vols que assassini?
Matar? A mi m'encanta!

També he matat carters
per confondre carrers
he matat traficants
que em volien fer espants
també alguns banquers
quan no tenia diners
psiquiatres, comerciants,
i càrrecs importants.

He matat catalans,
russos, grecs i italians,
n'he mort de tot el món,
també un de Camprodon,
uns quants americans,
xinesos, mexicans,
i ara sabeu on són?
vivint a l'altre món.

Em dic Trini Sánchez Mata
però em diuen "Trini",
"Trini la que mata"
jo ho faria tot pels altres
qui vols que assassini?
Matar? A mi m'encanta!

Pla quinquennal

Dormies mig agafada al meu braç,
ha sonat un clàxon de cotxe encallat,
has obert un ull mandrós i callat
i has tornat al teu somni privat.

Pujava el cafè i ens he recordat
ballant a una platja amb barrets mexicans,
la cara que feies a l'anar girant
crec que era de felicitat,
crec que era de felicitat.

De moment no et riuré més les gràcies,
per una vegada he entès el què cal.
Passi-ho bé, que m'esborro del mapa
per perpetrar a l'ombra un gran pla quinquennal.

Sento que et despertes, et vinc a buscar,
nena tens cafè, vols que torri pa?
Al diari res massa estimulant,
mica en mica ja et vas despertant.
I fumes mirant els cotxes passar,
t'entregues a l'aire dens del veïnat,
penso en proposar que baixem al far,
jo que mai he estat home de mar,
jo que mai he estat home de mar.

El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus,
i, el segon, els millors professors europeus m'ensenyaran a fer el nus.
Pel tercer guardo l'antologia dels grans octosíl·labs que parlen de tu
I, pel quart, l'edició limitada folrada amb vellut.
I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica,
dependrà de tu.

I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menús.
Trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica,
dependrà de tu.
I llavors tot dependrà de tu.

Instants de complaença

Qui no ha llençat mai pedres i ha amagat la mà?
Qui no ha sentit enveja i ha buscat venjança en va?
Qui no ha sabut despendre's del llast d'un trist record?
Molts han entrat al temple i sols alguns hi han sabut trobar amor
De la paraula al fet, l'elogi i el retret només són la disfressa
eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença
Qui no ha sentit urgència per veure resultats?
Qui no ha aixafat el feble, sentint-se un mateix més gran?
Qui no ha perdut els somnis, entre els racons del temps?
Tothom té clar l'inici, però ningú sap què li espera al final
De la paraula al fet, l'elogi i el retret només són la disfressa
eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença
I tu, com jo, seguim buscant aquest lloc on sentir amor, omplir-se d'esperança i continuar.

Boig per tu

En la terra humida escric:
"nena, estic boig per tu"
em passo els dies esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflectida la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu.

Quan no hi siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflectida la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu.

Me'n vaig al camp

Ell era un modernet que vivia a Barcelona
treballava en el disseny i vestia l'última moda
no tenia diòptries però tot i així portava ulleres
unes de pasta negra que no estaven graduades
ell era tan feliç pensant que el món girava al seu voltant
tenia la vida per davant
totes les noies se'l miraven amb voracitat
i ell n'assaboria cada instant

El temps va anar passant i gairebé sense adornar-se'n
la ciutat esdevingué la capital de la tendència
amb horror el nostre heroi s'adonà d'aquest desastre
ja no era el més modern, sols un més entre tants altres
botigues de roba "vintage", bars per guiris, festivals,
és la supervivència del més "guai",
un gran parc temàtic de "fashionisme" idiotitzat,
havia arribat l'hora de marxar

Me'n vaig al camp, a viure al camp
trobaré una dona ferma i li plantaré tres fills
viurem en harmonia entre conills
Me'n vaig al camp, a viure al camp
entre porcs i vaques jo trobaré un camí
per tornar a començar i ser feliç

El nostre modernet començà una odissea
contra els elements, cercant la seva utopia
els pagesos se'n fotien de la seva poca traça
deien que marxaria amb la cua entre les cames
Però amb tossudesa i voluntat, el nostre heroi tirà endavant
feliç com un porquet en un bassal
ja no enyorava aquella vida on l'aparença ho era tot
per fi havia trobat un lloc al món

Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp.
Jo foto el camp, vols venir al camp, a viure al camp.

Corro sota la pluja

Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant,
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l'aventura de córrer darrere algú,
corro per l'energia que em fa venir cap a tu.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te'l endur.
Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t'escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s'escapa, és perquè jo el pugui atrapar.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.
Corro perquè ja arribi el lloc on hem d'arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.

Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar.

El porquet

Com un porquet destinat a l'escorxador,
camino tot sol, somiant un final millor.

Algo ha canviat als teus ulls, ja no hi ha color,
brillant intensament,
pàl·lids i freds com el gel.
Està clar, que em vols abandonar.

Crec que m'estalviaré la humiliació.
Pagaré el cafè,
m'aixecaré dignament,
caminaré mirant a l'horitzó,
desitjant-te el millor

Sota una estrella

No té masses coses clares
si veu problemes passa de llarg.
Porta buides les butxaques
i el cor obert quan el sol se'n va.

Pren el camí de la lluna blanca
dins dels seus ulls la podrà veure brillar.

La seva és sempre la nit més llarga
no busca res que amb la mà pugui tocar.

Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.

De dia quan torna a casa
compta en veu alta els minuts i els anys
i mira els records com passen
mentre espera a tornar a marxar.

Vol anar més lluny d'on els somnis neixen
tren de l'amor que no sap si pararà.

No entén perquè tot va tan de presa
per cada tren que perd un somni morirà.

Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.

Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.

Avís per a navegants

Has vist què bé que he parlat?
Quin discurs tan ben travat?
Quins principis clars i ferms
dignes d'un home de seny?

Però un avís per a navegants
fes-me cas els dies senars
i els parells fes com qui sent
que a la platja hi xiula el vent.

Sembles franca quan em dius
atractiu entre atractius
i que estimes, en el fons,
les meves imperfeccions.

Però jo, que vinc de grumet,
els dies parells et crec,
que els senars, sota dels pins,
tan sols cantes rodolins

L'Antàrtida es freda

L'Antàrtida és freda, bon dia senyor pingüí
L'Antàrtida és freda. I vostè què hi fa per aquí?
He vingut a analitzar mil espècies animals
perquè es veu que dia a dia el seu país es fa petit.
L'Antàrtida és freda, tinc molta feina senyor pingüí
L'Antàrtida és freda. Hi ha una cosa que li he de dir ...
No cal que analitzi res. Potser creu que perdo el temps?
És que els del tractat de Kyoto sols volien sortir a la foto.
I Mickey Mouse no s'hi va ni presentar.
L'Antàrtida és freda, passi-ho bé senyor pingüí.
L'Antàrtida és freda. Doncs que li vagi bé el matí.
I faci, faci si ha de fer i que no el destorbi ningú
I si s'acaba i vol un te pot passar pel meu iglú.

L'Antàrtida crema. A les armes germans pingüins!
L'Antàrtida crema. "Com més pingüins, més endins".
Junts hem de foragitar aquesta roulotte polar.
perquè és cert que dia a dia aquest país es fa petit.

Miracles

Jo que era feliç vivint instalat
en l'eterna improvisació de low cost
divendres de cine, va fotem algo i menús degustació.

Ja em vaig ensumar que tot aquell silenci
era el preludi d'una gran declaració
vas parar la tele, et vas girar, vas somriure i vas dir

"Joan, a això nostre li manquen emocions".

I quan ets dona hi ha un moment
que de dins sents una crida
i no saps per què però tens un gran desig
tan gran com la vida, i prens una decisió.
I a tu potser et va semblar
que marcava un pas de funky
però era un moviment d'espatlla,
gentilesa d'un calfred farcit de pànic.
Ho reconec, vaig tenir por.

Carinyo no soc en Terry Maison
però fa dies que he detectat
un immens desig de ser mare
i creu-me que no estic preparat,
he dit que no estic preparat.

Nou mesos després va arribar la Maria
i ves per on de sobte se'ns feia molt curt el dia
i molt llarga la nit.
I ens vam autoimposar fer esport
i minimitzar dèries que tu i jo,
carinyo meu, no hem estat mai uns fora de sèrie
ni de cos ni d'esperit.

Carinyo no em demanis miracles
no soc com el Bitter Kas
en tenim un i ja en vols un altre
i a mi em cal anar a pas a pas.
He dit que em cal anar pas a pas
a pas.

I fins aquí, au revoir senyors.
Ara passem a una altra lliga
de bolquers, escoles, Dalsy, de patir fora de mida.
D'alevins cada dissabte, de fer ok des de la grada
i de renunciar al que som per madurar a marxes forçades.

Però sempre queda un Peter Pan
foten la guitza a dintre nostre
atrinxerat en aquells temps
sense preocupacions ni sostre.

Però no patiu que no esteu sols
però no patiu que per a mirar d'alleugerir-ho, no patiu...

Podrem fer de tant en tant un Guitar Hero...

Benvolgut

Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l'absis romànic d'una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo
estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m'ho imagino -o ho intento- i t'asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d'una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d'home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t'ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.

L'arquitecte

Amb els anys aprens
que tenir un bon pla
és l'única manera
de poder reduir el marge d'error.

Tu t'hi estàs fins tard calculant-ho tot.
I malgrat la son,
un esforç per escriure el que penses
tant senzillament com pots.
Però no hi ha prou cafè
per desvetllar-te tanta estona.
I els ulls es van rendint,
tu ni te n'adones.
Dorm, arquitecte, dorm,
que el que estàs intentant
és del tot impossible.
i que no depen de tu,
hi ha un projecte
que no es pot preveure.
La vida la fa cadascú.

I una casa on hi capiguem tots,
un espai amb cuina-menjador.
I deixar que a la tarda entri el sol,
i finestres de 4x2.

I que tingui sentit de l'humor,
i un saber-se triar bé els amics,
i un caure que el faci més fort.
I la força per saber dir no.

I un jardí on s'hi pugui ballar,
un portal que convidi a passar,
i un veí, un catxondo mental.
I una taula al carrer per Sant Joan.

I que et diguin que ho has fet preu bé.
I que visqui el que tu no has pogut.
Fer-lo llest, que no tingui mai por.
I saber quan deixar-lo fer sol.

Ningú no m'entén

El món que somio no és negre ni és gris
és ple de colors que ni tan sols jo he vist
té gust de misteri i perfum ideal
puc veure un principi i pintar-hi el final.

Jo sóc una artista i sé veure els detalls
on tu hi veus gargots, jo hi veig obres d'art.
I tinc una aranya que sap el que és bo,
i la meva càmera ho veu tot com jo.

A mi ningú no m'entén
i això no m'encanta ni molt ni gens.
A mi no m'entén ningú,
però tant se val si m'entens tu.

El món que somio no és negre ni és gris
és ple de colors que ni tan sols jo he vist

M'agrada amagar-me on no em troba ningú:
a dins d'un armari o dintre un bagul.
Les mòmies, els monstres, vampirs i esperits,
potser a tu et fan por, per mi són divertits.

A mi ningú no m'entén
i això no m'encanta ni molt ni gens.
A mi no m'entén ningú,
però tant se val si m'entens tu.

A dins el meu cap sona aquesta cançó.
Ningú no la sap perquè l'he inventat jo.

Cançó de bressol

A dormir, a dormir,
o és que no teniu casa?
A dormir, a dormir
i foteu el camp d'aquí!

Tot el peix és venut,
s'ha acabat el que es dava,
a clapar, que demà
el país heu d'aixecar.

A dormir, a dormir,
o és que no teniu casa?
A dormir, a dormir
i foteu el camp d'aquí!

I que quedi ben clar
que ho diem per vosaltres,
no volem ser presents
als vostres penediments.

A dormir, a dormir,
colla de miserables
A dormir, a dormir
i foteu el camp d'aquí!

A dormir, a dormir,
o és que no teniu casa?
A dormir, a dormir
i foteu el camp d'aquí!

La Caterineta per la Mercè

Sota l'olivera, olives
sota l'olivera estan
a la plaça hi fan sardanes
mare, deixa'm-hi anar
no hi vagis, Caterineta
que ton pare està a punt d'arribar
tant si arriba com no arriba
a la plaça vull anar
son pare va arribar...
on està Caterineta?
a la plaça a ballar
son pare la va anar a buscar
la primera garrotada
morta ja la va deixar
sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar
i el dia del seu enterro
a son pare van penjar

La gavina

Oh, gavina voladora,
que voltejes sobre el mar,
i al pas del vent mar enfora
vas volant fins arribar
a la platja solejada
platja de dolços records,
on dia i nit i fa estada
la nina del meus amors

Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso
en tot moment.

Oh, si igual que tu gavina
la mar pogués travessar,
fins arribar a la platja,
on tan dolç és recordar
i veure la imatge bruna
en el seu bell despertar
de la nina que entre somnis
és tan grat d'acariciar

Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso
en tot moment.

Condemnats

T'han condemnat
a fer-te gran,
dues llàgrimes no fan un fracassat,
si vols volar,
salta primer al barranc.
Jugant com nens tota l'estona,
vols vindre amb mi
i amb un cop de sort,
no ens caldrà tornar.

Dins d'un volcà
no hi ha temps real.
Imaginant,
caminarem damunt les ones
el vent t'acaronarà.

Ens escaparem
quedem al més enllà.
Ho aconseguiràs,
sé que et trobaràs.
Jo et perseguiré,
si tot et va bé.

I aquesta vida que veus és un mirall,
que enlluerna a qui vola massa alt.
Pots arribar fins al blau,
si em dons la mà,
jo te la donaré.
M'escaparé, ens veure'm al més enllà.

Ho aconseguiràs,
sé que et trobaràs.
Jo et perseguiré,
si tot et va bé.

Qualsevol ni pot sortir el Sol

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

Capseta de records

Tinc una capseta a dins del meu cor
On hi emmagatzemo els millors records:
Un petó en un bosc, la clau del rebost,
Aquella joguina, les barques al port.
Tinc una capseta a dins del meu cor,
No hi guardo disgustos, ni tampoc rancors:
Mil i una olors, peixos de colors,
Històries de Xina, amics i repòs.

I si un dia em toca viure un dia gris
Obro una miqueta la caixa dels “souvenirs”
I el petó en el bosc, la clau del rebost,
Barques i joguines, m'escalfen el cor.

Carnaval

Hi ha una nit concreta
en que tot s'hi val,
fotem una festa,
muntem un sidral.
Avui les paraules
també ens disfressem
i per un sol dia tot és diferent.

Mireu la tertúlia
com entra, triomfant.
Ens va de conversa.
El punt, elegant.
Al mig de la pista,
la paraula vell
que avui va amb b alta
i tots estan per ell.
Fixeu-vos en coco,
es fa dir cocó.
Les coses a França
sonen molt millor.
Mireu quina alegria,
n'hi ha un que va de cap.
Visca la polisèmia i els significats.
Parelles estables:
para-sol, aiguardent,
celobert, trencaclosques,
també l'espantaocells.
Avui són promiscues
espantasols, celardent,
paratemps, obreclosques
i mil aiguaocells.
Paratemps, obreclosques
i mil aiguaocells.

Perquè avui és Carnaval.
Tenim dret a fer l'animal.
Anar contracorrent
a significar coses que ens facin els dies més dolços,
no tant transcendents.
Quina pena en parche
no el deixen entrar.
Ets un barbarisme,
et fots i a callar.
Passeja per fora.
Veu quatre pegats,
es fa una disfressa i s'intenta colar.
El company palíndrom
fa un any va destacar
per dur una disfressa
estranya a matar.
Em dic cita'l a l'àtic,
no veieu que bo que és?
Però aquest any no es complica
i tots l'hem entès.
Vesteix monosíl·lab,
avui es diu pet.
Com balla la porta:
topar, tropa, patró.
El pany que ho intenta...
però quin nyap, Déu n'hi do.
Carai la llumeta, s'abraça amb el pal.
No em digueu llumeta, avui sóc un fanal.
No em digueu llumeta, avui sóc un fanal.

Perquè avui és Carnaval.
Tenim dret a fer l'animal.
Anar contracorrent
a significar coses que ens facin els dies més dolços,
no tant transcendents.

L'endemà t'aixeques,
cansat, però content.
Un diumenge s'afronta,
poc a poc i anar fent.
Et mires al diccionari i tornes a ser tu.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.
I creus que és injust però no ho dius a ningú.

L'home que passa

L'home que passa no té cap amic,
per no tenir no té ni soledat ell.
No sap d'on és ningú, però segur
que no és d'aquí, i enlloc no té passat.

L'home que passa no llegeix,
només escriu allò que veu
escriu allò que veu el sorprendreu.

El sorprendreu quan és inoportú:
Quan dos amics es besen, quan algú
diu mal diu tercer i escapem
sense pagar amb vergonya d'un comerç.

L'home que passa no llegeix,
només escriu allò que veu
escriu allò que veu el sorprendreu.

Si fumem d'amagat, o, bevedors,
Seguiu bevent l'home que passa ens va veient
i si ens veu caminar sobre la llunya
o si el veus caminar sobre la lluna
o si el veus passejar sobre la botiga.

L'home que passa no llegeix,
només escriu allò que veu
escriu allò que veu el sorprendreu.

L'home que passa rellegeix,
els ídols del no-res.