Partícules de Déu

Tants i tants planetes com hi ha al cel
Tants i tants estels com hi ha dins teu
Som de tantes formes
Com hi ha estels
Som de totes formes
Partícules de Déu.

El futur és dels covards

https://elfilldelmestre.bandcamp.com/track/el-futur-s-pels-covards

Quan vaig sentir el cel en els seus llavis
sabia que el futur és pels covards
sabia que tot el que havia aprés abans
sobrava en la memòria.

Quan vam mesclar l'amor en el seu ventre
sabia que ja res seria igual
sabia que tot el què semblava important
no tenia importància.

No sempre és dels altres
la llum que mou el món
deixa de queixar-te per tot i per consol
jo et dono ales
i tu claror
del teu llenguatge
sóc professor
em queden bales
però deixa'm entregar les armes
que canti ara un altre la cançó.

Quan vam mentir i ens vam tancar les portes
sabia que estimar no era la pau
sabia que després de cada pas en fals
l'amor tenia el seu rostre.

Quan vam entendre suficients respostes
va haver necessitat de preguntar
llavors vam veure caure màscares i amants
i el cel tornà als seus llavis.

No sempre és dels altres
la llum que mou el món
deixa de queixar-te per tot i per consol
jo et dono ales
i tu claror
del teu llenguatge
sóc professor
em queden bales
però deixa'm entregar les armes
que canti ara un altre la cançó.

Migranya

Guarda els mals de caps per l'endemà, sí...
Tots els queixics no et calen, t'encadenaran
ho saps molt bé
no ets un crio que passi fred
tants nervis et fan veure estranys...
Vés, el teu destí és un tint que no sol fer miracles,
un incert d'insults, difós per l'ús
escrinys per de fam
doncs, l'arc creix tort des de fa molt anys
no crec pas que algú esperi d'ell que faci el tomb
invicte et perds a dins d'un pou,
víctima dels plors
amb l'ànima d'un bardaix, l'opi de la son
serà l'hora d'un cru llistat
per un il·lús amic baldat
al peu del boulevard
tu tu tu
Just d'un trist envà sols cridar l'infern
et perds en veure creus
pots guardar en un sol pot tots els segons cremats, sí!
Potser que arribi un temps
no fora dit pels pèls
que et valguin tots enters
doncs l'arc creix tort des de fa molts anys
no crec pas que algú esperi d'ell
que improvís ens faci el tomb.
Mals de front...

Anem tancant les portes a la por

És tan senzill com fer que, de l'esperança,
no ens faci mandra sostenir-ne el pes.
És tan senzill com no delegar-la
als que no volen que canviï res.

És tan fàcil si es pensa
que cal, amb permís o sense,
atorgar-se veu i vot.
És tan fàcil si un s'emplaça,
sigui a l'urna o a la plaça,
a dir-ho tot.

Bé sabem que la temença
és la dura recompensa
de la represàlia sagnant
i que aquell que la genera
de nosaltres sols espera
fer-la gran.

No seran mai més obstacle
l'amenaça i la coacció;
fermament anem tancant
les portes a la por.
Renunciem a acomodar-nos
a un futur de submissió;
fermament anem tancant
les portes a la por.

Com a pertot, tenim enzes i savis
però ens determina un interès sincer:
no allà on gronxava el bressol dels avis
sínó la franca voluntat de ser.

En l'adversitat funesta
s'ha respost amb la gran gesta
de l'empelt de cultura i de dret.
Si el país tingués, tal com
les persones, un cognom
fóra aquest.

I ara que aferrem la llança
al combat d'emancipar-nos
farem cas d'un únic seny:
un sol poble i no cap altre
estendard i no combatre
al seu terreny.

El joc

A casa hi perds el temps
mirant per la finestra,
no et fa sentir pas bé, no,
però no trobes la manera
de sortir d'aquest temps.

Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!

Per això et vinc a buscar
i et faig sortir al carrer
i anem a comprar roba
i xancletes pel bon temps,
aquí tot és tan lent!

El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.

No hi ha cap melodia
que et pugui fer ballar?
No tens amics ni amigues?
Però tu on vols anar,
però tu on vols anar?!Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!

El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.

Epíleg

No era més que un joc.
No era més que un joc.
No era més que un joc de nens.

No era més que un joc.
No era més que un joc.
No era més que un joc de nens.

Tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit.
Tant tu com jo sabem que tot pot ser molt més senzill.

Tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit.
Tant tu com jo sabem que tot pot ser molt més senzill.

Tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit.
Tant tu com jo sabem que tot pot ser molt més senzill.

Tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit.
Tant tu com jo sabem que tot pot ser molt més senzill.

El corredor

Avui hem tocat a València i jo em
trobava fatal.
M'he oblidat d'alguns versos, però ara
ja m'és igual.
Demà, a Castelló, segur que anirà
millor.
Però la gent no té un duro i ¿saps què?
Crec que t'enyoro.

Et deu semblar ridícul que em posi tan
trist,
però és que ho veig tot tan fràgil...
¡Si veiessis les cares que posa la gent
quan toquem Ull salvatge!

Crec que els nois també se senten així.
Hem sigut tan feliços aquests dos
últims dies
que, si la gira durés cent mil vides o més
i no poguéssim tornar a casa mai més,
no sé què faríem.

Hi ha un corredor que relliga totes les
cançons.
Del nord al sud o del sud al nord,
sempre tens el mar al costat.
I quan fa sol i ens espera una taula
parada en algun lloc,
i tenim el cap emboirat pel concert de
la nit anterior,
et podria jurar que no he estat
mai del cel més a prop.

De vegades, quan entenc que tot penja
d'un fil,
del privilegi o miracle que em seguiu
fent costat,
us ho voldria agrair amb una cançó.
Però, per no fer tan el pilota,
l’he anomenat
El corredor.

Hi ha un corredor que relliga totes les
cançons.
Del nord al sud o del sud al nord,
sempre tens el mar al costat.
I quan fa sol i ens espera una taula
parada en algun lloc,
i tenim el cap emboirat per l'alcohol de
la nit anterior,
et podria jurar que no he estat mai del
cel més a prop.

Mai més a prop.

Corredor de fons

Oh! Corredor de fons, no hi ha cançons que t'aturin uns segons?
ni dies que sospitis que hi ha mons a seixanta pulsacions?
Oh! Corredor de fons! I què me'n dius de les contradiccions?
Oficines i reunions. Minuteres i pulmons. A empentes, entrebancs i rodolons.
Més que dies, maratons. Però tan poques decisions. Oh! Corredor de fons!

De nit. Carai, quina pressa! I clar, no t'ho esperes.
Fas cop de volant i el cotxe... Pam. Tres voltes a l'aire.
Congela la imatge. I des d'aquí dalt i cap per avall, ja res sembla ser tan important.

On és el meu cap?

Em desperto molt estrany, és
com si tingués un buit aquí dalt.

I m'adono que passes amb sang
s'escapen sota la porta meu
davant.

És que el meu cap crec que ha
marxat i no pensa tornar i jo no
puc pensar a anar-lo a buscar.

Després baixo al carrer, la gent
no sap què és el que m'ha
passat.

El meus pares no em diuen
res, però estan preocupats. Ja
no sóc el d'abans.

I és que el meu cap crec que
ha marxat i no pensa tornar.
Crec que ha d'estar perdut per
la ciutat.

Esperança

Assaltarem la ciutat de les tristors.
Respirarem el fum del poble i l'aire dels senyors.
Hem traficat mil somnis i una il·lusió; l'esperança.
Lluny d'aquí quaranta lladres s'han repartit el món.

Tornarem a començar.
Som un riu que sempre avança.
De la guerra en farem dansa.
Del Mar Negre a Gibraltar
va bullint l'esperança.
Que tremoli el nostre mar!

Un viatge llarg, hem caminat amb el cor.
La nit, el fred, el plor, omplirem amb cançons.
Lluny d'aquí quaranta lladres s'han repartit el món.
Contra la guerra, contra l'oblit, contra la por; Esperança!

Tornarem a començar.
Som un riu que sempre avança.
De la guerra en farem dansa.
Del Mar Negre a Gibraltar
va bullint l'esperança.
Que tremoli el nostre mar!

Sóc de l'oest / Som de l'oest

M'he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s'aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on es creuen els camins dels odis i els rancors
i els destins de les nacions.

Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets de pedra i fang
on el blau del cel és tot el que tenim de mar
penjat en l'horitzó un estel brillarà
enmig de la nit si el cel és clar.

Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.

Regadius, hortes i terres de secà
pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar
esperant l'endemà.

Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.

Han trucat

Han trucat, corro de pressa.
Ho he somniat, no ens has deixat.
Trec el cap per la finestra
fa molt temps que no apareixes.

No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d'aquest temps al teu costat.

Però no ets tu i això em molesta,
no sé com sortir d'aquesta
i em sento en un cercle tancat.
És com si de sobte tot
em fes por i no vull sortir al carrer,
em fa por la sensació
de que ja no puc veure't mai més.

I aquell cel que tant me'l mirava
s'ha fet gran i l'he deixat
com si tot el que tant clar ho veia
es fes fosc i ho veiés borrós.

Més que afligit i adolorit,
més que amargat i atabalat,
més que enrabiat i enfonsat.
Així, em sento quan penso en tu.
Voldria dir-te que ...
Sí! Sempre estaràs amb mi,
sempre estaràs aquí,
et portaré sempre amb mi.
I quan estigui sol,
tu sempre estaràs amb mi.

Potser ara el millor és oblidar
i recordar el bé que ens ho vam passar.
Però això és dur, la gent en parla
i fa més gran el buit que tu has deixat.

Amb el temps oblidaré
però a tu dins sempre et portaré
i a on em porti el meu destí
tu sempre amb mi faràs camí.

Quan ho vas fer em vas putejar
mai no ho he entès, mai ho he vist clar.
Em sento en un cercle tancat
i sé que mai sabré la veritat.

No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d'aquest temps al teu costat.
Voldria dir-te que ...
Sí! Sempre estaràs amb mi.

Un petó per cada cicatriu

Vine al meu costat
Frena l'inconscient
Has plorat en somnis
No pateixis més

Un petó per cada cicatriu
Un petó per cada cicatriu

Acostant cadires
Llimant ganivets
Acompassant respiracions
Sincronitzant batecs

Un petó per cada cicatriu
Un petó per cada cicatriu

Sincronitzant batecs
Sincronitzant batecs

Ara i aquí

No existeix cap altre lloc on jo voldria estar
No existeix cap més color que jo vulgui pintar
Sentir que tens al teu voltant
Tot el que sempre havies desitjat
És el que sento ara i aquí amb tu.

No existeix cap més vestit que jo em vulgui posar
No hi ha braços més bonics que jo vulgui abraçar
Sentir que sona al teu compàs tot la música del món
Es el que sento ara i aquí am tu

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir
Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí

Ja no hi ha cap altra veu que jo vulgui escoltar
No existeix cap més cançó que jo vulgui cantar
Sentir que tot el que hem après té alguna mena de sentit
És el que sento ara i aquí amb tu

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir
Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí

Paparapa, parapara, parà

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir
Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí

Finals de l'estiu

Dies llargs arrossegant les hores mandroses,
tardes que no es pondrien mai,
nits urgents escurant-nos la pell salabrosa,
s' han anat desfent amb el vent com un castell de sorra

I als capvespres tornen cap a port
nadadors que han fet creuades sense sort

Donarem la volta als gira-sols
per si una nit freda
torna la bonança, si déu vol

Brises que sargeixen les revetlles d'eufòria,
xàfecs per matar la calor,
les platges desertes dels teus ulls, temps de verema,
van donant l'esquena a l'estiu que ens ha cobert de glòria

Cossos que estenen sota el sol
Aftersun sense recepta per quan cou

Donarem la volta als gira-sols
per si una nit freda
torna la bonança,a si déu vol

Donant la volta als gira-sols
per si una nit d'aquestes
torna la bonança als teus llençols.

Tota la nit

Demà, quan sigui fosc tornarem a començar...
tornarem a somiar, desperts.
No ens oblidaran, ens recordaran.
Érem aquí, desperts, tota la nit

Tota la nit, aquí, tota la nit amb tu, tota la nit, essent i sentint

Pels nostres amics d'ara i sempre,
que mai no s'oblidaran,
deixa que ens fem grans,
deixa que passin els anys,
no es tan important com tot el que ens ha anat passant.

Érem aquí, desperts, tota la nit

Tota la nit, aquí, tota la nit amb tu, tota la nit, essent i sentint

I quan pugui tornar a somiar,
ho tornarem a viure,
ho tornarem a viure junts
I quan surti el sol demà
estarem aquí, com aquella nit,
com aquella nit...

Tota la nit, aquí, tota la nit amb tu, tota la nit, essent i sentint

Al final d'aquest viatge

Hem arribat al final d'aquest viatge,
absent, però capaç,
m'assec en la runa
que deixen les mirades.

M'aproparé als cossos nus
marcats per la metralla,
del silenci que acompanya
l'agonia innecessària.

Ja no queden al cel
més llunes d'abril,
esperarem el temps, si cal,
per fer més feble aquest verí.

No creuré en res més
que no sigui en el que veig,
no hi ha hagut derrota
que hagi vençut eternament.
Sembla buida la vida
sense el soroll de la rutina;
tot allò que acaba
empeny de nou un altre món.

Les nits s'encenen
al nostre pas,
hi ha tantes lluites
que encara hem de guanyar.

A quina mà m'he d'agafar
per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs
per arribar molt més enllà?

Per no morir

Recordo que et deia
que abans d'arriscar-nos
havíem de pensar-ho molt bé,
que a la nostra aventura
potser li faltava la brisa que dóna el plaer,
que no bastava que m'entenguessis
i que tu morissis per mi,
que no bastava que els meus naufragis
trobessin refugi al teu pit.
I ara, ja he veus, al cap dels anys ens ha arribat
puntual i implacable,
la profunda distancia
que intueixo en mirar -te.
I, encara que es molt difícil,
t'ho he de dir:
reconec que esperava
que el temes dictaria
un punt i final un matí.
I si això no arribava,
jugaria com sempre
per tal de fer-te feliç.
I en el plor i la tristesa
pensa en els anys
que encara tens per no morir,
que lo també pateixo
perquè el dolor que sento
a penes el puc advertir.
Hem d'intentar
conquerir amb molt d'afany
tot el temps que hem perdut
esgotats i vençuts,
ignorants i allunyats
d'això que en diuen amor.
Per no morir,
per no morir.

Amb la boca tancada

Sense veu
closos els llavis
encertàvem els crits
dins l'espinada

Sense veu
closos els llavis
encertàvem els crits
dins l'espinada

Parlàvem per les puntes
dels cabells eriçats
i amb el nostre tremolós, silenciós,
malgrat tot,
malgrat tot avançàvem.

Parlàvem per les puntes
dels cabells eriçats
i amb el nostre tremolós, silenciós,
malgrat tot,
malgrat tot avançàvem.

Parlàvem per les puntes
dels cabells eriçats
i amb el nostre tremolós, silenciós,
malgrat tot,
malgrat tot avançàvem.

Parlàvem per les puntes
dels cabells eriçats
i amb el nostre tremolós, silenciós,
malgrat tot,

malgrat tot avançàvem!

Noble art

Contemplar les variables.
definir una estratègia, un pla concís.
Col·locar un seguit de trampes.
Calcular per on pot intentar fugir.
Dura a terme simulacres.
Si es detecten fuites, incidir.
Carregar totes les armes.
Esperar el moment precís.

Atacar brutalment.
Agafar l'oponent per sorpresa.
I llavors, fredament,
executar aquell gran pla amb subtilesa.
En un gest de magnificència
atorgar-.i clemència i marxar amb el cap ben alt.

Sents la porta de l'escala.
Un repicar de claus que giren. Ja és aquí.
Comprovem qui és el més destre
en el noble art de discutir.

Comencem malament.
De moment, una porta entre-oberta.
És un truc? Un engany?
Un llarg silenci que a tu et desconcerta.
A traïció una veu diu: "T'estimo".
Apareix, se t'acosta
i t'enfonses per moments.
I com sempre fa touché.
Et rendeixes: "Jo també".