14 de juliol 2014

Per no morir



Recordo que et deia
que abans d'arriscar-nos
havíem de pensar-ho molt bé,
que a la nostra aventura
potser li faltava la brisa que dóna el plaer,
que no bastava que m'entenguessis
i que tu morissis per mi,
que no bastava que els meus naufragis
trobessin refugi al teu pit.
I ara, ja he veus, al cap dels anys ens ha arribat
puntual i implacable,
la profunda distancia
que intueixo en mirar -te.
I, encara que es molt difícil,
t'ho he de dir:
reconec que esperava
que el temes dictaria
un punt i final un matí.
I si això no arribava,
jugaria com sempre
per tal de fer-te feliç.
I en el plor i la tristesa
pensa en els anys
que encara tens per no morir,
que lo també pateixo
perquè el dolor que sento
a penes el puc advertir.
Hem d'intentar
conquerir amb molt d'afany
tot el temps que hem perdut
esgotats i vençuts,
ignorants i allunyats
d'això que en diuen amor.
Per no morir,
per no morir.