El corredor

Avui hem tocat a València i jo em
trobava fatal.
M'he oblidat d'alguns versos, però ara
ja m'és igual.
Demà, a Castelló, segur que anirà
millor.
Però la gent no té un duro i ¿saps què?
Crec que t'enyoro.

Et deu semblar ridícul que em posi tan
trist,
però és que ho veig tot tan fràgil...
¡Si veiessis les cares que posa la gent
quan toquem Ull salvatge!

Crec que els nois també se senten així.
Hem sigut tan feliços aquests dos
últims dies
que, si la gira durés cent mil vides o més
i no poguéssim tornar a casa mai més,
no sé què faríem.

Hi ha un corredor que relliga totes les
cançons.
Del nord al sud o del sud al nord,
sempre tens el mar al costat.
I quan fa sol i ens espera una taula
parada en algun lloc,
i tenim el cap emboirat pel concert de
la nit anterior,
et podria jurar que no he estat
mai del cel més a prop.

De vegades, quan entenc que tot penja
d'un fil,
del privilegi o miracle que em seguiu
fent costat,
us ho voldria agrair amb una cançó.
Però, per no fer tan el pilota,
l’he anomenat
El corredor.

Hi ha un corredor que relliga totes les
cançons.
Del nord al sud o del sud al nord,
sempre tens el mar al costat.
I quan fa sol i ens espera una taula
parada en algun lloc,
i tenim el cap emboirat per l'alcohol de
la nit anterior,
et podria jurar que no he estat mai del
cel més a prop.

Mai més a prop.