La nostra sort

La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història
La nostra por és una sala d'hospital,
les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història

La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança.
La nostra pena és una pena d'esperar,
pels detinguts d'aquella vaga general.
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar

I que la sort que ens acomanya sigua líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
senzillament...

Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
arrassades per l'oblid i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella.
La nostra por és una escola sense cor,
les retallades decidint la teua sort.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'un altre món

Les nostres hores s'alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de la misèria compartida.
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
de l'extensa polseguera que dissipa la mentida
El nostre joc és una xarxa d'unitat
que protegisca les persones que estimem
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta
de l'extensa polsegurea que rebenta pels carrers

I que la sort que ens acomanya sigua líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
senzillament...

El cor és una bomba,
que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
el cap, el cos, els dits