20 de juliol 2014
Han trucat
Han trucat, corro de pressa.
Ho he somniat, no ens has deixat.
Trec el cap per la finestra
fa molt temps que no apareixes.
No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d'aquest temps al teu costat.
Però no ets tu i això em molesta,
no sé com sortir d'aquesta
i em sento en un cercle tancat.
És com si de sobte tot
em fes por i no vull sortir al carrer,
em fa por la sensació
de que ja no puc veure't mai més.
I aquell cel que tant me'l mirava
s'ha fet gran i l'he deixat
com si tot el que tant clar ho veia
es fes fosc i ho veiés borrós.
Més que afligit i adolorit,
més que amargat i atabalat,
més que enrabiat i enfonsat.
Així, em sento quan penso en tu.
Voldria dir-te que ...
Sí! Sempre estaràs amb mi,
sempre estaràs aquí,
et portaré sempre amb mi.
I quan estigui sol,
tu sempre estaràs amb mi.
Potser ara el millor és oblidar
i recordar el bé que ens ho vam passar.
Però això és dur, la gent en parla
i fa més gran el buit que tu has deixat.
Amb el temps oblidaré
però a tu dins sempre et portaré
i a on em porti el meu destí
tu sempre amb mi faràs camí.
Quan ho vas fer em vas putejar
mai no ho he entès, mai ho he vist clar.
Em sento en un cercle tancat
i sé que mai sabré la veritat.
No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d'aquest temps al teu costat.
Voldria dir-te que ...
Sí! Sempre estaràs amb mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada