Obertura en Emaj

Aquest primer vers només d’introducció
D’anar establint les síl·labes correctes de la cançó.
Però en el segon, permet-me ser un poc més actor
Posar-me un bon barret, la capa i la rosa al balcó.

Llogar un quartet de corda, un cantant de veu tenor
De registres molt alts però no més guapo que jo

I quan passe la gent i es quede així mirant
Com ixes per la porta i fas cara de situació
Podries avisar, no he tingut temps de res
Només duc la camisa d’aquell grup que t’agrada tant

Seguim caminant, vull que parem aquí al costat
Que tinc alguns poetes que han escrit uns quants retalls.
Et fa gràcia el que han cantat, alguns escriuen: “i quin amor!”
I d’altres són simbòlics s’han centrat més en el món.

I per a acabar hem segut a vora de la mar,
T’he nomenat els noms de les estrelles més brillants.
I quina brisa bufa i quina estampa per a emportar,
Rere la boira es veuen les llums d’un creuer tot blanc.

I així com et veig jo, no tinc res més a dir
T’he agafat per l’esquena, t’has deixat véncer cap a mi.
I aquell estel d’allà, no creus que és molt llunyà?
Tal volta no bastant per a amagar-nos del passat.
No sigues tan vulgar, em dius girant el cap
Que només amb un bes ja hem visitat tots els cels blaus.