Alacant o el pop d'aquí

Ja no sé plorar, les tristeses s’han allunyat,
quan passe de dia pel carrer Gran Via i estàs esperant

I quin sol que fa, trau-te aquell abric tan gran,
mira les terrasses que els jóvens s’abracen, tu i jo enamorats

No exageres tant, enamorats sí però sense un gall, no digues bestieses que fas aquella cara de col·legial

I així com vam mirar la vida passar
Des d’un cantó de la ciutat d’Alacant
I així com vam cantar i així com sempre quedarà
La nostra història és una part de la ciutat

Observem pardals, fem alguna cosa insubstancial
que ature les hores que sempre ens recorden que açò acabarà

O anar a sopar i després quan vinga el comiat, tocar-te l’esquena d’alguna manera obscena i elegant

I així com vam mirar la vida passar
Des d’un cantó de la ciutat d’Alacant
I així com vam cantar i així com sempre quedarà
La nostra història és una part de la ciutat

Digues que la vida passa volant
Digues que la vida només és estimar

I així com vam mirar la vida passar
Des d’un cantó de la ciutat d’Alacant
I així com vam cantar i així com sempre quedarà
La nostra història és una part de la ciutat