Imagina

Proveu d'imaginar-vos
que no existeix el cel,
que no hi ha infern a sota
que a sobre sols hi ha blau.

Imagineu la terra
sols vivint l'instant.

Doncs ara imagineu-vos
que no hi ha cap estat,
pel qual morir o matar-se,
ni deus que cridin: sang!

Imagineu la terra
tota sempre en pau.

Em podeu dir que somio
però sé que no estic sol
veniu doncs amb nosaltres
i serà com un sol món.

Imagineu encara
que no hi ha possessions
ni més fam ni cobdícia
que som germans,
germans i prou.

Imagineu la terra
tota de tothom.

Em podeu dir que somio
però sé que no estic sol.

Veniu doncs amb nosaltres
i serà com un sol món

Podeu dir que jo somio
però sé que no estic sol.

A la deriva

Tenim el cor a prova de bales,
un horitzó, també unes ales.
Hem vist caure la frontera
i en el teu cos de pols d'estrelles.

Hem desfet tots els camins.
Hem après de l'infinit.
Mica en mica, com balla la vida,
ballarem aquesta nit.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.
Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou.

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

De Luther King, de Víctor Jara,
portem els somnis del Che Guevara.
Hem vingut a trencar els marcs.
Tenim les ales de la Rosa Parks.

Atrapar la lluna plena,
creuar junts tota la terra
buscant un nou món.
Rebentar tots els rellotges,
apagar el motor ferotge,
començar de nou.

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

Que quan tu balles es desfan les hores, el temps millora.
Sento com les ànimes s'animen.
Puc veure com volen i troben una nova veu de llibertat que sona.
Bones vibracions per totes les persones.
Caminem sempre junts amb la mà al cor.
Som el poble viu, la flama en la foscor.
Som un paisatge de vida que crida i no oblida.
Som la sortida agraïda desfent mentides.
Una lluita compartida!

Que la vida es pari fins que surti el sol.
Junts a la deriva.
Que la vida esclati com nosaltres dos.

Oriol

Totes les paraules
que van quedar-se en miratges
totes les converses de paper
totes les eixides
que vam veure més factibles
tot es va quedar en un no-res


Sempre et tindrem en el record:
seràs viu en la nostra memòria


Totes les rialles
que ens llegares a nosaltres
valen una vida de segur
totes les persones
que no et van tancar les portes
tots els bons moments que t'has perdut


Sempre et tindrem en el record:
seràs viu en la nostra memòria

S'animal que no existeix

És dòcil, té vida,
si el mires ja no hi és,
té un membre que respira,
és s'animal que no existeix.
Se toca i se vagina,
fornica amb ell mateix,
té un far que m'il·lumina,
té escata com un peix.
Me menja i me vomita
d'un simple malentès,
me caga i me compixa,
és s'animal que no existeix.

Desvinculat
de qualsevol forma de vida,
través sa gent amb sa pupil·la.
Tan desfasat
des segle que comença ara
som una mòmia,
som dues vaques.
Dins un no-res,
dins una absència pura,
aquest silenci és una tortura.
De tot un cos,
de tota una vermada
només me queda un pam de carn en barra.

Maria

T'estimaré, però no sempre puc fer-ho més.
amb un vestidet blanc, amb roses i volants
crida, canta, per molt anys! avui és el teu sant
t'estimaré...
ets la mare que enamores
ets el nom de les senzilles
ets la mare més divina
ets la queixa de les queixes
ets soferta mai no et queixes
ets l'hòstia consagrada, vull dir la rehòstia
Maria...
t'estimaré, però avui no puc fer-ho més
ets la sort, sort del qui malgasta
ets la dona de les dones
ets la veu de les femelles
ets la nineta de les nines
ets la pau de la impaciència
ets la mare de la sapiència
ets la queixa de les queixes
ets soferta...
la més artista, altruista
tens el cor mes dolç
ets la sort...
ets l'esquena pinten bastos
ets la fe del que no hi creu
ets la treva, mai la guerra
t'estimaré...

Carai carai

Carai carai que t'has fet gran
Les mosses creixen i caus al parany..
Carai carai que t'has fet gran
Les mosses creixen I caus al parany
Pels voltants del meu veïnat
I corre un paio molt ben plantat
Sempre ha corregut darrere les faldilles
Sense fer soroll s'acosta
a les dones de "cloquilles"
Tot el barrí el té ben clixat
Saben que escull la presa des del terrat
És bon nano però el perden les nenetes
D'aquelles que es pinten els ulls
i s'omplen de punyetetes
Any rere any caus al parany
Sempre has tingut la clau
mai has trobat el pany.
Sempre has tingut la clau
mai has trobat el pany
Sempre s'ha fixat amb les carreres de les mitges
i amb l'aire de com camina la filla de la padrina
el domina, no m'estranya és cosa fina
però son pare ja trina quan la ronda i la mima
Diuen que l'amor no té edat
Fins que pels ulls t'han enredat.
Diuen que l'amor no té edat
Fins que pels ulls t'han enredat.

Heroïnes de la fosca nit

Han passat molts juliols
des de la nostra despedida,
han passat molts estius
des que la nostra història
s’ha convertit en poesia


I busquem i no trobem cap relat
que ens explique què ha passat.
Hem d’escriure un nou horitzó,
dibuixar alegria en cada racó.

No som hereves de Neruda,
som les filles de Marçal,
volem ser l’heura forta
que creix en la immensitat.

Som heroïnes de la fosca nit,
som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia.

No busquem ni vint poemes d’amor
ni desesperança d’una cançó;
Som un himne d’alliberació,
aquell que cantaven les bruixes de dol.

Revestim velles paraules
amb els darrers significats,
la força de les noves frases
esborrarà temps passats.

Som heroïnes de la fosca nit,
som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia.

Som un trosset de vida passada,
bocins de petons, retalls d’una abraçada,
Fragments derivats d’una mirada,
i un petit vers curt.
Un vers curt per crear narrativa
ni esperem ni plorem.
No volem ser com Anna Karènina.
Ni esperem ni plorem.

Sàhara

Crema la pell dalt del camell camí d'Al-Aaiun:
un sol rabiüt i un món d'un sec rotund .
Un sòlid mur barra el futur de la vida i del camí,
cent mil soldats m'apunten ara a mi.

Crema en el cor la trista sort dels nòmades del desert,
crema a la sang el cruel engany sofert.
Ni el vent no mou mai res de nou al Sàhara Occidental,
tot és incert, tot és provisional.

En un rellotge de sorra
viu el poble saharià:
o arrenquem aviat a córrer
o el temps ens engolirà.

Germans,
lliguem-nos els turbants,
que ara, com abans,
cal tornar al combat.
Tornar,
fugir d'aquest no-res,
recuperar els camins,
alçar-nos un cop més.

Tossudament, amb gest valent, l'àvia Bara diu que no,
no pensa fer-se una casa d'adob.
Ella té clar que ara plegar la haima voldria dir
resignar-se a quedar-se sempre aquí.

Només hi ha un motiu per viure
al camp de refugiats:
l'esperança de sortir-ne
l'esperança de tornar.

Entre mines i promeses,
entre amnèsies i neguit,
reixes d'horitzons d'arena
res permès, res prohibit;
I una fila de Land Rovers
encarats cap a ponent:
un xofer mirant els altres
per saber si és el moment.

Despertar

Jo no vinc de cap silenci
però se molt bé que és lamentar
que la meua llengua
siga un patrimoni menyspreat
pel poder polític
que ens denega el dret a viure en pau
jo he nascut en democràcia
però se molt bé que és protestar
contra la censura
contra el genocidi cultural
contra els privilegis
de la nova classe dominant

Però no em quedaré mai de braços creuats:
lluitaré per trencar les cadenes de nou
és possible somiar amb un món diferent
només cal intentar caminar sense por

Jo no vinc de cap silenci
però se molt bé que és condemnar
l´actitud racista
d'un govern que tracta els immigrants
com si foren mobles
com peons en un tauler d´escacs
jo he nascut en democràcia
però se molt bé que és exclamar
contra la injustícia
d'una guerra absurda i il·legal
contra la mentida
contra qui evadeix la veritat

Però no em quedaré mai de braços creuats:
lluitaré per trencar les cadenes de nou
és possible somiar amb un món diferent
només cal intentar caminar sense por

Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc

Vaig veure un savi llest buscant l'error
Exempt de culpa i no sap on
Que mai la pífia prou i es torna boig
Farà un viatge cap enlloc
De tant en tant s'estreny el cor
Plouen claus del cel, cau un polsim de flors
Regaré el meu hort
Vaig veure un savi llest, capficat
A cops histriònic, curt de gambals
Farà un viatge cap enlloc
Cau un polsim de flors
Plouen claus del cel
No tinc por
I no em fa falta tenir por
Ploro i prou
Cau un polsim de flors
Cauen plors del cel
No tinc por
Sang amb benzina, sempre em puc fer el mort
Fe de baptisme
S'estreny el cor

Pepa la lletera

Pepa, la lletera,
té les cames més fines del món.
Fa vuit dies,
al ball del carrer de Sant Vicenç,
totes les noies li deien, li deien.

Va anar a dormir tan a deshora,
que son germà, matiner,
ja apariava la bicicleta, la bicicleta.

I el diumenge següent,
sortint del ball de la violeta
li vaig dir:
"Pepa, Pepa quina son aquest matí".
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven.
s'obrien tots els balcons.

Dues hores més tard
marxava clos amunt,
a cada mà dos pots de llet
els ulls se li aclucaven.
Veia, ballant, deu mil parelles
amb un clavell de llustrina al front;
dels fanals japonesos esberlats,
els flams s'escapaven cap al cel
i l'omplien d'estels.

Va arribar tan a deshora,
que son germà, matiner,
ja apariava la bicicleta, la bicicleta.

I el diumenge següent,
sortint del ball de la violeta
li vaig dir:
"Pepa, Pepa quina son aquest matí".
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Pepa!
Les cases de banda i banda
havien desaparegut.
Pepa!
Ai quina son aquest matí
va respondre aquest dilluns
Pepa, Pepa!
Pepa, Pepa es veia sola al món
de cara al cel lluminós.

Pepa!
Tan a deshora que era tard,
hora que era tard,
hora que era tard.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard,
tan a deshora que era tard,
tan a deshora que era tard.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s'obrien tots els balcons.

La nacional

Això era casa nostra.

Hi havia un camí de pols

i un solar amb pedres

i muntanyes allà, al fons.

I el brogit constant

de cotxes i camions.

Tots els nens sortíem,

saludàvem fent un do

De tant en tant un clàxon

cridava el nostre nom.

Quan ningú mirava

creuàvem la nacional

amb les mans agafades

i la mirada sempre endavant.

Després venia el bosc

i l'aigua de la font.

Ens vam treure la roba,

cadascú rere d'un tronc.

Les aigües del Tordera

s'ho van emportar tot.

I el corrent fluïa,

s'acabava el dia.

No deixàvem de mirar-nos

perquè no ens reconeixíem.

I al sortir de l'aigua

amb la mirada buida,

amb les paraules buides,

amb les promeses buides,

amb la mirada buida,

amb les paraules buides,

amb les promeses buides,

tornar i creuar tot sol la nacional.

No hi he tornat mai. Suposo que es va perdre riu avall.

I tu? Hi has tornat mai? Suposo que es va perdre riu avall.

Quan val

Quant val tocar?
Quant val mirar?
Quant val sentir tenir-te aquí a prop de mi

Em costa tant imaginar
Un sol instant surt tan barat que el compro ja

Sentiments que es rebel·len reprimint la soledat
Sentiments que es desperten quan te'n vas
Cada cop que no et veuen es molesten i fan mal
Sentiments que es lamenten quan te'n vas

Quant val somiar?
Quant val plorar?
Quant val sentir que no té fi aquesta nit

Per demanar, demano tant
No tinc valor si tu no estàs al meu costat

Sentiments que es rebel·len reprimint la soledat
Sentiments que es desperten quan te'n vas
Cada cop que no et veuen es molesten i fan mal
Sentiments que es lamenten quan te'n vas
Sentiments que m'ofeguen si te'n vas

Poemari incomplet

Han passat molts juliols
des de la nostra despedida,
han passat molts estius
des que la nostra història
s’ha convertit en poesia.

Dia i nit

He buscat en una estrella un somni
L'he trobat il·luminat en els teus ulls
On veig el teu somriure


Al teu costat camino sobre els núvols
Podem volar per sobre el cel junts de la mà
Em fas sentir tot el que


Jo vull ser el sol que persegueix la lluna dia i nit
Que sap que el seu amor és complicat
Però mai s'apagarà

El color dels teus cabells em porta
A recordar el sol ponent-se vora el mar (On trenquen les onades)
On trenquen les onades

Jo vull ser el sol que persegueix la lluna dia i nit
Que sap que el seu amor és complicat
Però mai s'apagarà

Jo vull ser el sol que persegueix la lluna dia i nit
Que sap que el seu amor és complicat
Però mai s'apagarà

Jo vull ser el sol que persegueix la lluna dia i nit
Que sap que el nostre amor és complicat
Però mai s'apagarà

Chauen-Bilbo-Barcelona

Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona
Chauen- Bilbo- Barcelona.

Ets o no ets
l'últim home del carrer,
ets o no ets
i l'únic que no sap d'on ve.
Ho ets i ho saps bé,
fill de la nit
que el primer crit
ets el darrer
per ser com has de ser.

Vas caminant, vas en roba
i encara vas dormint pels bancs.
Qui t'ho havia de dir, tants anys voltant.

Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona
Chauen- Bilbo- Barcelona,
Chauen- Bilbo- Barcelona
Chauen- Bilbo- Barcelona.

Ets o no ets
l'últim home del carrer,
ets o no ets
i l'únic que no sap d'on ve.
Ho ets i ho saps bé,
fill de la nit
que el primer crit
ets el darrer
per ser com has de ser.

I un got de sang freda,
o deu mil d'aigua de la mar salada
l'últim de la fila,
és el primer que desfila.

Viu nanu, viu nanu,
has de ser viu,
i ara riu nanu,
riu nanu, riu nanu riuuu!

Sa llimona

És tan difícil xerrar
de certes coses.
És es procés normal
d'un trauma
en decadència natural
que no se pot resoldre.
I és s'equilibri permanent
des meu desordre
que no me deixa pensar,
i és vera que no sé rectificar,
joder, no ho faig aposta.
Es teu vestit estampat de flors.
Sa totsolesa és sa meva por
més senzilla i miserable,
més planera i més transitable.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d'un dia que plou,
Vull sa pintura de s'albercoc
si tu te dibuixes damunt un llençol.
Són tan negres es teus cabells.
Tentes esses no arreglen res
que no sigui adulterable
ni bilingüe ni molt criticable.

La vedette del teu cap

Se't tanquen els ulls i s'obre el teló dels teus somnis,
Comença la funció al teatret del teu cap
On hi ha el meu nom amb llumetes damunt del capçal.
Comença la funció al teatret del teu cap
On faig temporada com a actriu principal.

Éteins vite la lumière de ta table de nuit pour que les néons de mon nom s’éclairent!
Éteins vite la lumière de ta table de nuit et je serai la vedette qui joue dans tes rêves!

Mentre sigui allà, no hi actuaran mai dimonis.
No en deixaré entrar cap al teatret del teu cap,
Només àngels, princeses, ballarines i mags.
No en deixaré entrar cap al teatret del teu cap,
Només jo i grans estrelles fent per tu els millors gags.

Éteins vite la lumière de ta table de nuit pour que les néons de mon nom s’éclairent!
Éteins vite la lumière de ta table de nuit et je serai la vedette qui joue dans tes rêves!

Espero estar molts anys podent actuar quan tu dormis.
L'escenari que hi ha al teatret del teu cap
És el lloc més màgic que he pogut trepitjar.
L'escenari que hi ha al teatret del teu cap
És el lloc que més m'inspira i és on em vull quedar.

Éteins vite la lumière de ta table de nuit pour que les néons de mon nom s’éclairent!
Éteins vite la lumière de ta table de nuit et je serai la vedette qui joue dans tes rêves!

La vida a contratemps

Diga'm tal com ets
que ara tinc el món sencer
per entregar-te'l a tu,
no em cansaré d'estar amb tu.

Sóc el que tu vols,
ara sé que t'ho dono tot.
Ja no puc continuar,
si no et sento al meu costat.

Demà, demà ...
No hi ha demà, si tu te'n vas.
Demà, demà ...

I ara sé
que no puc viure més
la vida a contratemps.
No puc imaginar-me
passar el temps amb ningú més.

Deixa'm ser per tu
un desig, una virtut.
Tot el temps que he perdut
el recupero estant amb tu.

Deixa'm redimir
els pecats que no et puc dir.
Ara sé, que no hi ha
res si no et tinc al meu costat.

Demà, demà ...
No hi ha demà, si tu te'n vas.
Demà, demà ...

I ara sé
que no puc viure més
la vida a contratemps.
No puc imaginar-me
passar el temps amb ningú més.

Apocalipsi

De tot arreu

Desperta el dia sota el sol,
hi ha algú que cuida la terra.
Algú que ja respon al plor
amb les mans d'un vell profeta.
Tu ets el canvi que vols veure,
no esperis que arribi l'hora.
Sigues tu qui aparta les pedres,
qui vetlla pel món que plora.


El meu poble ve de tot arreu.
És un poble humil camina a peu.
Té molts noms. Té molts déus.
El meu poble ve de tot arreu.

Quitxalla

Una moneda, un somni, una simple distracció
Carrers amb una gent i sentiment de rebel·lió
Una moneda, una copa i algú per poder xerrar
Per acabar aquest hivern i poder-lo recordar
Si m´aixeco al matí no fa sol
Si la cara del barri m´adorm
Si la barana de l´escala és l´única que em don condol
Si m´aixeco al matí no fa sol
Si la cara del barri m´adorm
Només espero que la pluja no em vesteixi de dol
Xiulo i canto, per la vorera jo m'entrebanco
Jo ho veig així, aquest pessic és per mi
Xiulo i canto, com una llàgrima del terra escampo
Jo ho veig així, un xic de món és per mi

Que la quitxalla ja no canta ja no riu
que la vergonya se'ns amaga dins d'un niu.
Que la quitxalla ja no canta ja no riu
que la vergonya se'ns amaga dins d'un niu.

Caminant, tombant, per la meva gràcia bonica
I els carrers ensenyant la ciutat un pèl més rica
Jo segueixo cantant aquest bar i tot sembla bé
Una copa un cigarro, una cuixa que jo somiaré

Xiulo i canto, per la vorera jo m´entrebanco
Jo ho veig així, aquest pessic és per mi
Xiulo i canto, com una llàgrima del terra escampo
Jo ho veig així, un xic de món és per mi

Que la quitxalla ja no canta ja no riu
Que la vergonya se'ns amaga dins d'un niu
Que la quitxalla ja no canta ja no riu
que la vergonya se'ns amaga dins d'un niu

Que la quitxalla no canta no balla,
Que persegueix a la canalla que es baralla
I el pare li pregunta perquè no treballa,
La mare li pregunta perquè no s´amaga.

Que la quitxalla no canta no balla,
Que persegueix a la canalla que es baralla
I el pare li pregunta perquè no treballa,
La mare li pregunta perquè no s´amaga.


El meu deliri fuig de tu,
el meu deliri no diu res.
El meu deliri fuig de tu,
el meu deliri no diu res.

Senyor doctor

Senyor Doctor no em faci por
No em prengui el pèl si em pren el pols
No em sento el cor
Sap que estic boig.

Si us plau Doctor no em faci cas
Sóc un cabàs ja ho sap prou bé
Sóc com sóc, no estic malalt.

Si tens ferida: mercromina
Si et surt puc: coto-fluix coto-fluix
Si veus gangrena: fot-li una vena
Quan surten cucs: tururut tururut qui gemega...

tururut tururut qui gemega...
tururut tururut qui gemega...
tururut tururut qui gemega...
tururut tururut qui gemega..

Que tremolin els arbres

He pintat l’horitzó
Per sanar les penes
Tant de bo que aquest mal
Marxi ben de pressa i jo
no em desespero
vaig lluitant amb dimonis dins del meu cap
He creuat l’oceà
I ha valgut la pena
Més enllà del teu cor
No hi veig cap frontera i jo
No hem desespero, i jo no em desespero
Més grans, més forts
Ara els somnis floreixen
L’ esperança es fa gran
I la sento constant
( Jo vull fer-ho amb tu...)
Per volar més amunt
(Jo vull fer-ho amb tu ...)
Que tremolin els arbres
Per anar molt més lluny
He vençut tota por
Entre amor i guerra
He cantat mil cançons
Que ja formen part del món
I torno a fer-ho
Van sonant melodies a dins del meu cap
I he trobat poc a poc
La millor manera
De poder ser qui sóc
No hi ha marxa enrere i jo no em desespero
Ei jo no em desespero
Més grans més forts
Ara els dies comencen
I el meu cor i el meu cap
Volen ser al teu costat
( Jo vull fer-ho amb tu...)
Per volar més amunt
(Jo vull fer-ho amb tu ...)
Que tremolin els arbres
Per anar molt més lluny

Paraules

Paraules, que poden resultar dolces o amargues
Que et poden donar vida o matar-te
Que poden ser-ho tot o no ser res

Paraules, que valen tant i més si són robades
Que poden ser divines o profanes
On van quan no són dites per ningú?

Si et costen tant de pronunciar
No triguis tant, digues-les ja sense pietat
Per què esperar?

Paraules, que si no hi són t'ignoren i et maltracten
T'eleven cap al cel o a l'infern baixen
Et poden tornar un neci o bé un boig

Paraules, que poden ser piadoses o malvades
Sovint tan egoistes quan es callen
On van quan no són dites per ningú?

Si et costen tant de pronunciar
No triguis tant, digues-les ja sense pietat
Per què esperar?

No importa tant el què diràs
Què, qui, com, quant, ja m'és igual
Sols digue'm quan
Per què esperar?

On van les paraules que ningú no ha gosat dir?
Potser es perden en silencis i en moments que queden buits

Paraules, perdudes en racons inconfessables
Guardades en presons mig oblidades
Què em pots donar si vaig al seu rescat?

Paraules, que quan s'aboquen poden ser indomables
Si vols les pots tenir hipotecades
On van quan no són dites per ningú?
Paraules

Viatjarem

Hi ha mil històries en els teus ulls,
Van fent camins desconeguts.
Reunint memòries que t'han romput,
Vas dissenyant un nou futur

Plena d'eufòria te deixes dur,
Pels somnis que no has viscut.
Agafa força, partirem junts,
fins on mos dugui aquest impuls

S'incertesa amb dues vides s'ha creuat.
Navegant entre ferides mos trobam.

Arrancam amb valentia un viatge sense fi,
on tot tendrà un nou sentit.

I viatjarem
Per aquells somnis que un dia vam desfer,
Per ses històries que fan que s'aturi es temps,
Per s'esperança fins que tot se pugui fer,
I ho farem bé.

Hi ha mil històries a n'els teus ulls,
es teu moment s'ha convertit en una llum.

Agafa força partirem junts,
fins on mos dugui aquest impuls.

Miratges

De què val escriure en la paret
centenars de versos que després
esdevenen somnis per complir
somnis impossibles d'assolir?
de què val sentir indignació
quan em parles de la teua por?
de què val saber la veritat
quan ja és massa tard per reaccionar?

Tanca la boca i observa com s´escapa l´últim tren des de l´andana
com cauen les paraules pel seu pes
quan les cadenes no et deixen contemplar el blau del cel
quan els miratges s´afonen com un vaixell de paper

De què val tractar de recordar
obrir les ferides del passat?
de què val reviure aquell dolor
si això no repara el nostre error?
de què val sentir-me defraudat?
de què val fugir amb dignitat?
de què val cremar els meus quaderns?
de què val plorar en el present?

Tanca la boca i observa com s'escapa l'últim tren des de l'andana
com cauen les paraules pel seu pes
quan les cadenes no et deixen contemplar el blau del cel
quan els miratges s'afonen com un vaixell de paper.

Aurora

Aurora
Viure o no
Sota d'un niu
De neu.

Estrofa
Lliure o no
Sobre d'un raig
De sol.

I el cafè que ja està fred
Tinc sucre a les sabates
I una nota a la paret
Dient-me que no hi ets.

I a l'hivern ja no fa fred
Fa temps que no neva
i a la tele no fan res
I surto al carrer.

Pluja
Cel de cartró
Com un teló
De fons.

Somni
Diumenge d'agost
Al sud del nord
Ja és fosc.

I el cafè que ja està fred
Tinc sucre a les sabatesI
una nota a la paret
Dient-me que no hi ets.

I a l'hivern ja no fa fred
Fa temps que no neva
I a la tele no fan res
I surto al carrer

Sota un niu de neu que es fon sobre meu
Sota un niu de neu...

Nana Martí

Vull un pessic de melmelada
que siusplau me la posi el teu pare.
 
Vull un pessic de melmelada
que siusplau me la posi el teu pare.

Vull un pessic de melmelada
que siusplau me la posi el teu pare.

Vull un pessic de melmelada
que siusplau me la posi el teu pare.

Vull un pessic de melmelada
que siusplau me la posi el teu pare.

Vull un pessic de melmelada
que siusplau me la posi el teu pare.

Vull un pessic de melmelada
que siusplau me la posi el teu pare.

Vull un pessic de melmelada
que siusplau me la posi el teu pare.

Que tira milles
tiquis miquis
fitipaldi
Si em pessiga la quitxalla
M'afalaga la canalla.

I serà dura la batalla
i serà dura la batalla.

I si aparta la ferralla
I si troben la quincalla
busca sota la llitera
Atraparàs a qui t'espera.

Que la vida a la frontera no espera
que la vida a la frontera no espera
que la vida a la frontera no espera.

Ses bombes atòmiques

Ses alícies que t'han engatat
ja s'han pirat,
ses eulàlies no t'han perfumat.
I es telèfon que duies escrit
damunt sa mà
amb sa tinta d'un pop s'ha esborrat.
Ses espases que t'has desclavat
no tenen sang,
i ja és de dia en aquest meridià.
Futbolista professional
que ja t'has retirat, no tens alegria.
Ses teves vies retronasals
són autopistes d'un joc de simpaties
que se'n va quan sa flor
neix i fa massa via
i mira com s'apaguen
ses infàncies de sa nina.
No t'amarguis sa vida,
no te passis de voltes,
no te'n vagis de festa
amb ses bombes atòmiques.

Caputxeta Roig

Caputxeta Roig en un món de llops
Amb pressa per atrapar els somnis
Es limita a passejar.

Caputxeta Roig busca un carreró
O un camí que potser porti
A veure-hi molt més enllà.

Caputxeta Roig sempre veu el món
Com si fullegés un conte
Que el fa fàcil d’explicar.

Caputxeta Roig fa servir cançons
Com a petits sortilegis
Contra llops i altres espants.

I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.

Caputxeta Roig en un món de llops
Amb pressa per atrapar els somnis
Es limita a passejar.

Caputxeta Roig busca un carreró
O un camí que potser porti
A veure-hi molt més enllà.

Caputxeta Roig vol creure que el llop
No té ullals, sinó dentetes,
Que fan somriures radiants.

Caputxeta Roig té por quan és fosc
Però dibuixa sols i estrelles
Per tot el seu decorat.

I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.

I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.

Caputxeta Roig porta al seu cabàs
Les coses més bones i dolces
Que us pugueu imaginar.

Caputxeta Roig no us ho dirà pas
Però també l’espanten les coses
Tot i continuar endavant.

Caputxeta Roig és petita i gran
Es posa dins del personatge
Que convingui a cada instant.

Caputxeta Roig no és tan especial
Però li agrada tornar històries
El que passa al seu voltant.

I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.

I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha anat triant.