Aquí tens el meu braç

Inèrcia maca, on t'has amagat? Soc el senyor amb la rosa al trau, vinc net i perfumat.
Inèrcia, estova'm les extremitats. Inèrcia, jo t'obeiré; tu marca la velocitat.
La finca és a la falda del massís, no soc difícil de trobar.
Pregunta pel carisma punxegut, rastreja les llacunes culturals.

Inèrcia, espero el dia assenyalat que, per damunt les veus del món, refilarà el teu cant.
Inèrcia, crida a l'ordre, i si em dona per tenir suggeriments, em pots emmordassar.
Pujats dalt de la tàpia els xavals espien el banquet dels grans
i esperen convertir-se en bona gent, i que ho siguin tots, n'espero ciutadans exemplars!

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó.
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble,
les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà...

Inèrcia, injecta'm l'anestèsia, va, no veus que ho tinc tot preparat, aquí tens el meu braç.
Inèrcia, estem parlant de quantitat, porta una dosi suficient per adormir elefants.

M'agrada sortir a caminar a la tarda,
però els horaris d'institut poden ser una trampa.
Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer
-mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia-.
Freqüento carrers per recordar com em sentia aleshores
-n'evito d'altres per no creuar-me amb uns exsogres-
i penso en mi, i en el disc, i en amics que fa temps que no he vist
i, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà,
pujo a un ascensor i em preparo un sopar,
ai, Inèrcia maca, on t'has ficat?

Tinc una veïna, francament, no confio que l'agafin a l'audició.
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble.
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà...

Joder Inèrcia, va, que només veure'm se'm deu notar
el temps que fa que porto aquí esperant.
Vull una dosi per adormir elefants.
Injecta-la al meu braç immaculat.

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó...
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble.
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona.
Però es queda al replà...

Taurus

Amb la claror del nou matí, jo et muntaré, reina gitana
Encara el firmament és ple d'estels
I tu em despenges
D'una creu en flames
A dins de la casa de cristalls i flors
Veurem brillar Saturn, dona salada

Bèstia de foc, reina gitana
Dents de tauró
Som impotents davant l'esclat que engendra el monstre
Tall d'embrió, cos de sirena
Blanca, tu ets la immensitat del mar i el cel de Pinya de Rosa

El firmament és ple de nius
Ocells volant lluny del desastre
Un viatger interestel·lar
Ha decidit comunicar-se amb mi
Som intervals de temps i espai
Em diu drogat el missatger del mal

Bèstia de foc, reina gitana
Dents de tauró
Són impotents davant l'esclat que engendra el monstre
Tall d'embrió, cos de sirena
Blanca, tu ets la immensitat del mar i el cel de Pinya de Rosa.

Guionistes d'aquest món

Ja està tot dit, han decidit una tragèdia, i un enemic
ja han convertit a molts titelles en profetes, però avui hi ha partit
gent fent petons a les falses banderes
gent de genolls que accepta pau per merda
l'imperialisme és sota  a  terra, allà on la guerra es torna freda
i es donaran les mans, rèptils amb cua a les esquenes

Són els guionistes d'aquest món
els déus que ens pixaran el front
i a la tele diu que plou

Són els guionistes d'aquest món
els que s'inventen els records
i a la tele guanya el bo

Ja està vist
ja està molt vist, com incendiar les masses febles, apuntant dits
ja han convertit
han convertit el patriotisme en la disfressa, però avui hi ha partit

Conspiracions que esborren les empremtes
grans explosions i passaports perfectes
i el control el que ens grava les esqueles
i els avions fumigant merda
mor abans no siguis gran
que a l'estat tenir vells no els interessa

Són els guionistes d'aquest món
els déus que ens pixaran el front
i a la tele diu que plou

Són els guionistes d'aquest món
els que s'inventen els records
i a la tele guanya el bo
i els dolents callats o morts

I tots aquells que han mort per treure el món de la misèria
vull viure a un lloc millor on les xemeneies siguin torres Tesla

Amb un velomar

Hem dormit damunt una horabaixa
i amb un gest de verd de persiana
hem sabut que aquesta casa és blanca.

Amb s'urgència d'un divorci
s'ha complit es pronòstic:
convivència és sobredosi.

Tancat s'escriptori,
perduda sa clau,
pus històries no somiaràs.

A sa Lluna no s'hi pot anar
per ses estrelles amb un velomar,
a sa Lluna no s'hi pot anar
amb un taxi per damunt la mar.

Bancals

Tota la malícia d'aquest món l'enterraré
i creixerà la pau a sobre els fems.
Faré la revolució i em faré un hort,
me la jugaré molt fort.

Arrelaran contentes les llavors
i a sobre la merda que ens venen
s'anirà esvaint la por.
Que no vingui ningú a dir-nos qui hem de ser,
que sabem que tot va guai si ho fem amb temps.

Acabarem omplint les places de bancals,
les males herbes aniran a dins els bancs.
Acabarem omplint les places de bancals,
les males herbes aniran a dins els bancs.

A la merda tot, a la merda tot.

Tota la bellesa d'aquest món està a dins teu
i cada passa que vas fent és l'altra
i l'altra és la següent.
Que sobren armes i falten gronxadors,
falten gronxadors, porta gronxadors.

La pau dels cargols és la nova religió,
la pau dels cargols és la nova religió.
La nova era comença on s'acaba el formigó,
la pau dels cargols és la nova religió.

Amb quatre flors i un tros de blau ja faig,
que fa bon dia i no em cal ser tan guai.

Acabarem omplint les places de bancals,
les males herbes aniran a dins els bancs.
Acabarem omplint les places de bancals,
les males herbes aniran a dins els bancs.

A la merda tot, a la merda tot.
’
Hi ha sentiments que no s'expliquen amb paraules,
que no es paren amb pedregades
i et fan saber on agafar-te.
Hi ha paraules que van plenes de palla,
que diuen més coses quan callen.

Creixerà la pau aquí a sobre els fems
amb tots els seus pals farem aixadells.

Creixerà la pau lluny del formigó
i a la merda tot, a la merda tot.

Tot això és de debò

Pots passar-te la vida esperant el moment
o pots lluitar les coses fins a quedar-te content.
Ens omple d'esperança veure unir-se a la gent.
Anem teixint la xarxa del futur imminent.
Tot això és de debò,
Surt de dins del nostre cos,
Ens fa superar les pors,
Fa unir-nos en la foscor.

Res més real que aquesta tranquil·litat
de quan reculls aquell fruit de tot pel que havies lluitat.
Instants que t'encisen i t'avisen que ve una brisa del mar,
treure't la camisa i anar improvitzant.
Ens estimem més del que ens veiem,
ara és una bona ocasió per ser-ne conscients.
Ja sé en que vull gastar el meu temps,
baixaré al carrer corrents sense mals pensaments.

I cada cop que m'oblido de tot
ja veig la vida d'un altre color.
I si al matí s'enganxen els llençols
disfrutaré d'aquest moment tan dolç.

Ei, no et deixis emportar pel que t'imposin,
Pregunta't. Les petites coses de la vida sempre tu busca.
Quan la fruita és madura venen, recullen i treuen el suc.
Homes Llúdriga amb el hit que et fa moure els malucs.

(No és de retruc) No cal canvia de look sinó d'actitud.
Els mustèlids estan ready pel que vingui, i tu?
Res que ens detingui, tot és oportú,
des del cau apostem per la pau, mai pel joc brut.

I cada cop que m'oblido de tot
ja veig la vida d'un altre color.
I si al matí s'enganxen els llençols
disfrutaré d'aquest moment tan dolç.

Quan ho sents dins ho has d'aprofitar
I fer-ho créixer fins que rodi pel món.
Aquest és el camí que hem triat i no ens mous.

I cada cop que m'oblido de tot
ja veig la vida d'un altre color.
I si al matí s'enganxen els llençols
disfrutaré d'aquest moment tan dolç.

Ens diuen que mantinguem l'esperit
però de vegades creus que se't fa tard.
Amb l'últim bus m'aniré cap al llit
ben orgullós de tornar a començar.

Ho volem tot

Som els nens de l'ahir
Els que no paràvem quiets
Els que ens convertíem en superguerrers.

Som els que amb un llapis i un paper
Dibuixàvem tot un món
D'històries impossibles on hi podia passar de tot.

No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.

Som l'esperança del demà
d'un futur precari on els de dalt
ens volen condemnar.

I som el que som i volem ser
Som la il·lusió, som sentiment,
Som un inici mai no escrit d'un final que no arribarà.

No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.

Som gent de teatre, gent mestissa amb cultura de carrer i consciència de classe, som inquiets i somiem en un món millor.
Som tot pel que van lluitar els nostres avis, fills d'un crit col·lectiu i els culpables d'una crisi que no hem creat, però tot és possible i tot està per fer.

No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.

Formigues

Una hermosa plana
tinguí per bressol,
com la vigatana
no en veu altra el sol.
Jo fui la formiga
de son pla i garriga,
del mas oreneta,
del camp rossinyol.

Vegí hermoses terres,
més d'una ciutat,
m'enfilí a les serres
de l'alt Montserrat.
Baixí a Barcelona,
la perla amb què l'ona
enriquí fa segles
l'antic Principat.

A casa hi tinc formigues.
Vaig trobar-les un matí
sobre el marbre de la cuina
i cap producte les ha fet fugir.
A l'esquerda d'on venien
vaig flitar un verí mortal
i, al tapar-ho bé amb massilla,
van sortir per la pica del bany.
Llavors amb un raig d'aigua les podia reduir,
van perdre-ho tot desconcertades dins un remolí.

En quedaven solitàries
i era quasi divertit:
tan aviat les perdonava
com les torturava entre dos dits.
Però, amb el dies fent setmanes,
vaig sorprendre'n escamots
al potos de la taula,
fent-se fortes dins d'uns albercocs,
i ja no em va fer gràcia fregar en el menjador
fileres platejades que es perdien pel balcó.

I avui, en estirar-me,
la foscor duia un brogit,
un silenci de formigues
ha trencat la calma de la nit.
El grapat a la mà dreta
és el que primer he notat,
el grapat que s'enfilava
per l'esquerra, el que m'ha preocupat.
I he volgut incorporar-me
i ara estic aquí, ben dret,
els quadrats de gres rellisquen,
el guix viu es menja la paret.

Les sento com treballen, han pres el passadís.
Han bloquejat la porta, no em deixaran sortir.
Els sobra l'energia, perseveren dins els nius,
me'n trec de les orelles, de la boca i els narius.
A casa hi tinc formigues, van aparèixer un matí.
Em falten al respecte, acabaran amb mi!
La Lògica no enganya, la Ciència ens porta aquí,
n'empasso moltes més de les que puc pair.

Queda't amb mi

Tenia tantes ganes de poder trobar-te
Que no me'n vaig adonar
Tot el temps que vaig passar buscant-te
Va ser impossible de controlar

Tot es torna fosc
Mentre t'allunyes
sense donar-me explicacions

Queda't amb mi, queda't amb mi
Sé que et trobes molt lluny d'aquí
Queda't amb mi, queda't amb mi
Des que no hi ets
Enyoro despertar
Saber que estàs al meu costat
Enyoro despertar
Sentir que tot és com abans

Tot el que ahir em donava un nou motiu per veure't
Ara és una objecció
Sóc conscient que no tinc més a perdre
Però no és així com funciona el joc

Quan em pregunto què puc fer per tornar enrere
No és per casualitat
Saps que si algun dia et torno a veure
No et diré que no
Diguem que m'abraçaràs com sempre
Que no és tan sols un record
Deixa una porta oberta
Que jo faré la resta

Sé que et trobes molt lluny d'aquí
Sé que et trobes molt lluny de mi
Sé que et trobes molt lluny d'aquí
Però quan tornis queda't amb mi

La llum del teu destí

Ja vindran les excuses del passat
a donar-li sentit a aquest present
que et recordo com un as amagat
aquells dies que negre tot ho veig

tant de bo que la vida et doni sols
que per ser com tu vulguis tinguis sort
que no calgui mai la llum de cap deu
que cap déu et demani el que és sols teu

que avui podria florir
la vida que esperaves just ahir
que avui podria florir
del desencant
la llum del teu destí

ja vindran les excuses del passat
a donar-li claror al nostre temps
que et recordo amb l'alè dels dies grans
i una al·lèrgia a la vida que entristeix

sé que res sembla com havies pensat
jo fa dies que no sé cap on vaig
potser a cops ens pot més el seny que el cor
tant de bo que el teu cor sigui prou fort

que avui podria florir
la vida que esperaves just ahir
que avui podria florir
del desencant
la llum del teu destí

Fes-te l'estiu

Obre la porta de casa teva,
L'estiu es fora, surt al carrer.
La vida passa i no s'espera,
viu el moment i passa-t'ho bé.

Gaudeix d'històries prenent la fresca.
Sent la calor de la gent.
Viatja al mar o a la muntanya.
Viu el moment i passa-t'ho bé

Fes-te l'estiu, fes-ho a la teva,
fes-ho tot diferent.
Somriu la vida que ja batega,
sent el soul (sol) dins teu.

Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.

Menja un trinxat o una paella.
Fes un vermut al cafè
Mou el cos, la nit t'espera.
Que tot després ja vindrà fet.

Fes-te l'estiu, fes-ho a la teva,
fes-ho tot diferent.
Somriu la vida que ja batega,
sent el soul (sol) dins teu.

Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.

Fes la teva festa.
Fes la teva festa.
Fes la teva festa.
Fes la teva festa.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.
Fes, fes, fes-te, la festa, fes, fes, fes-te l'estiu.

Dons brindem

I em dius que estàs bé amb un somriure prudent
jo potser no tant, un dels dos no és sincer
fa un temps que tu i jo no vam ser tant diferents

Com collons t'ho fas per anar amb el cap dret
treballant a un banc que empobreix a la gent

Fa un temps que tu i jo no vam ser tant diferents

Te'n recordes d'aquells grups
dels que deien veritats
que escoltàvem d'amagat

Te'n recordes d'aquells nens
de les tardes a aquell parc
jo no he canviat

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?

Doncs brindem

I em dius que vas fent amb un somriure prudent
portes tratges cars i sabates lluents
fa un temps que tu i jo no vam ser tan diferents

Com collons t'ho fas per canviar els arguments
ara et veig covard i amb les ganes d'un vell
fa un temps que tu i jo no vam ser tan diferents

Te'n recordes d'aquells grups, d'aquells que ens van fer vibrar
que escoltàvem d'amagat
te'n recordes d'aquell grup que volíem fer plegats
per tu tot ja està oblidat
ara canto sobre tu, sobre un nen que ha madurat
i vol xalets a prop del mar
ara canto sobre un vell prematur i hipotecat que està acabat
jo no he canviat

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem

Si pogués tornar a escollir amb qui vull malgastar .
una altra infantesa
et voldria altra vegada per fer aquest camí plegats

Si veiés alguna resta d'esperit lluitant
contra el que penses
et voldria altra vegada per fer aquest camí plegats

I em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem

Per la infància

Amort

Mai no podré entendre
que és el que em passa pel cap,
sé que si algú ho intenta
tindrà coma a resposta un fracàs.
El temps que he passat sense tu
serà difícil d'esborrar,
cada dia una tempesta,
els llamps cauen al meu cap.

Mai no podré entendre
que és el que passa pel teu cap,
jo només vull el teu cor,
tu només la meva amistat.
El temps que he passat sense tu
ja no el podré recuperar,
cada hora és com un dia
si no estàs al meu costat.

Si algú t'estima potser morirà,
si algú et segueix segur que es perdrà,
si algú t'estima,
segur que morirà.

Ara que només sóc cendra
el meu nom ressona al teu cap,
tu seguiràs plena de vida,
jo ploro perquè no et puc tocar.
El temps que he passat sense tu
serà difícil d'esborrar.
Cada hora és com un dia,
si no estàs al meu costat.

Si algú t'estima potser morirà,
si algú et segueix segur que es perdrà,
si algú t'estima,
segur que morirà.

La bona gent

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent,
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent...

Aquí estic,
en ple control dels meus instints, lluint
coartades que et contrastaran
un parell d'amics.

Vinc protegint
les nostres lleis des de petit, tranquil,
que en cap arma hi
trobaràs empremtes dels meus dits...

I és cert que no vaig fer-ho,
no en seria capaç,
i és cert que aquella nit
no era a la ciutat,
però afina les preguntes,
afina les preguntes

Que encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no he dit que m'inspiri una idea,
que em mogui una gran convicció.

Encara no saps si amb el meu pas
pel món faig que sigui una mica millor.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent...

Conec l'argot
de la comunitat, em trobaràs
dins d'una casa respectable,
gaudint de ser estimat.

Encaixo mans,
domino els tons i
arrufo el nas quan veig
comportaments que m'han
semblat del tot inadequats.

I és cert que no vaig fer-ho,
no en seria capaç,
comprova-ho a les
càmeres de seguretat
i afina les preguntes,
afina les preguntes,

Que encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no saps si calculo
els meus actes buscant una retribució.

Encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no saps si dedico la força,
si oriento les meves accions
cap a una banal subsistència o
si estic perseguint algun bé superior.

Mireu l'Innocent Malvat!
Ve tot cofoi i amb el barret
fent un gran gest ha saludat
a una noia i a un soldat.

Se'n ve l'Innocent Malvat!
Remena el cul, somriu a tots,
flagell del mal humor,
assot dels desviats,
garant de la Veritat.

I qui deu ser?
On va, d'on ve? Què vol? Què té?
I què carai li han explicat
que li provoca aquests nivells d'hilaritat?

Encara no saps si soc bo.
Encara no he dit si soc bo.
Encara no saps si em domina la mandra,
si estic espatllat per la por.

Encara no he dit si tinc l'ànima pura
o si em vencen les baixes passions.
Encara no saps quants minuts
necessito que lloïs aquesta cançó.

Encara no he dit si la joia
dels altres em porta només alegria
o em fa brollar dins un verí,
una metzina, una forma subtil de dolor.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Terranova

Són morts que no descansen
A la verbena de Sant Joan
És l'empremta que ja s'ha esborrat
L'instant que mai més tornarà
I jo tinc suor freda i, de tant en tant
Me'n vaig tan lluny per no fer-te mal
De tant ensopegar
La pedra s'ha esmicolat
I el meu amor s'ha perdut en el temps
La princesa ja té pretendent
No cal que et manifestis
Tu ja no tens ni mai tindràs poder sobre mi
Empresoneu-me ara o deixeu-me en llibertat
Jo he crescut sense lliri a la mà
L'escorpí va injectar-me el verí
El braç no cau ni penja
I el més preuat, la llibertat, té un preu massa car
És més que un sentiment/ La plenitud del lladregot
És aquell que ara diu el pregó
El culpable d'un combat a mort
La pressa ja no mata
I el presoner troba la pau a dins la presó.

Alenar / Es fa llarg esperar

0:00
El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.

Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.

Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.

5:02
Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s'espera que tot ja s'acabi
per tot d'una tornar a començar
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.

I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!

I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi sents a prop per tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!

S'estel d'aquari

Seguesc es ritme lent d'un dromedari,
coneix s'estel d'aquari
sa ruta de ponent.

Es vespre de marès és solitari,
no sé s'itinerari,
m'embulla un pensament.

S'ona me pren i me ferma i m'enfonsa
a un pou de floridura,
no sé seure
i no sé triar es camí si se bifurca.

A nit no m'he escapat de sa neurosi,
me toca sobredosi,
he de seguir visquent.

M'acabaré tot sol i mil·lenari,
ferit a tall de crani
ja no me curaré.

Adéu a tots,
partiré de ca nostra.
Hi ha un incendi
en es quarto de devora.

Piràmides en runes sense déus
llegesc un diccionari
gravat en es ciment.

D'enfora reconec s'observatori,
s'escola d'un cronopi
que no té res a fer.

Torna

Un munt de roba fent muntanyes a la meva habitació,
ha arribat l'hora del retorn.
I al compàs les meves passes fan camí a l'estació,
a l'espera d'un tren que em dugui prop de tu i del teu cos,
del teu cos
I els carrers fan olor a casa sota el sol d'aquest juliol,
ha arribat l'hora del retorn.
Ja no penso en el què ens falta, sinó el què ens queda
per de nou ser junts els dos
i veure
que amb el temps no ha canviat el nostre amor,
el nostre amor

Torno quan el sol es lleva entre els balcons,
el teu cos entre els llençols,
sona el timbre, borda un gos,
pujo l'escala a poc a poc.
I els teus ulls rere l'espiell,
pell d'oliva, or al cabell
i ni rastre del comiat:
un altre cop al teu costat

I altre cop entre els teus braços veig com moren els segons,
veig com moren els segons
Que el temps i la distància ara ens ajunten,
però ens separen al moment més dolç
i sento
que se'm fa tan i tan difícil viure sol amb el teu record

I em negaré a escriure't cap carta per explicar-te com va tot,
per explicar-te com va tot.
Que saps que tot el que vull dir-te ho resumeix mitja cançó:
vull tenir-te a prop
i a més voldria que quan s'acabi aquesta història
el nostre amor sigui igual que el primer cop

Blau sang, vermell cel

I l'avarícia ja fa molt que et contempla
compres abrics i t'arranques la pell
sempre has triat el camí fàcil i amb tornada
res com estar a casa
quan el sol diu adéu.

I que la calma et blanquegi la consciència
i que la pauta et mantingui amb els demés
el teu silenci, la millor de les jugades
i a la taula tots som cartes
però les barallen ells

I als matins, el cafè, negre
saludant, els veïns, blancs
i els teus peus ben lligats
a unes putes cadenes eternes
les que et forja el benestar
que de merda en fa ideals

Potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares

Respirem l'aire viciat d'aquesta cel·la
que ens protegeix d'enemics que enyorem
les guillotines fa molt que estan rovellades
però els ocells no tenen ales
ni esmolen els seus becs

I als matins, surten brots, tendres
i la nit, són muntanyes de cendra
només vull que t'aixequis i miris què hi ha a la finestra
i em facis un poema
que res et rimi en merda

Potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares

Vull que el sol desfaci el gel
que l'espurna esclati
i la sang d'un món tan cruel
sigui el gran naufragi

Canvi de paradigma

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d'excusar,
vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa
per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers,
fer-ne una muntanya i veure com cremaven.
Va ser eficaç, el foc,
tonificant,
va ser eficaç, el foc
de flames plenes
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
de les bestieses que tu i jo havíem arribat...

A dir,
i es propagaven a l'horitzó,
a dir,
i educaven l'interlocutor,
a dir,
sempre més il·lustrats que els demés,
a dir,
i pagaven molt bé a final de mes.

Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans,
ja no estava mai segur del que pensava.
M'agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant
sobre la remor d'estàtues derrocades.
Sobre aquella remor
damunt d'aquell bell cant
sobre aquella remor
d'estàtues plena
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
de les bestieses que tu i jo havíem arribat...

A dir,
i es propagaven a l'horitzó,
a dir,
i educaven l'interlocutor,
a dir,
sempre més il·lustrats que els demés,
a dir,
i pagaven molt bé a final de mes.

Amb el canvi de paradigma van haver-me d'enterrar
en aquest ermot, amb cap nom a la placa.
T'agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral,
sé que feia temps que ja no em respectaves.
I fan bonic, les flors
amb negres draps penjant
i darrere uns amics
que recordaven
les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.
Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.

Bol de llet

Veig com un bassal de llet llisca sobre el marbre fred.
Una mà m'agafa fort pel coll i m'empeny contra la paret.

Crides i jo no et miro als ulls,
ets fort i jo només un nen.

He tombat un bol de llet, ha estat sense voler però tu no em creus.
Tens les mans més grans que jo i això et dóna la raó.
Amb qui compartiré aquest dol?
Qui em dirà que sigui fort?
Qui em farà entendre, de nou, tots els teus petons?

És fosc, un altre nen no dorm.
D'amagat fa que no em senti sol.
M'explica el relat de la mà sagnant que aixafava els seus joguets.
Ara ja tinc les mans grans i un altre tipus de raó.
I plorant mentre te'n vas, recordo el que tu has oblidat.

I ho escric, i ara ho canto així per no enterrar els teus cops.
Perquè són amb mi, fill, latents dins el meu cap, filla.
No et vull fer el mateix, fill. Allò que s'oblida es transmet, filla.
El llast ve de lluny, fill, tirem pedres al riu, filla
Trenquem el silenci, fill, filla.

Canto amb llàgrimes als ulls per no amagar aquesta cançó.
Que escric lliure de rancors per netejar el vostre futur.

La llum s'apaga

La llum s'acaba, tot es fa fosc,
Sents que al teu voltant només hi ha soroll.
Et reafirma la teva ansietat
Per fi tens algo cert on poder-te agafar.

No veus que provocaràs que cremi tot el teu voltant?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.

I s'amunteguen descendents
Escrits sobre el final dels nostres temps
Com tothom busques en els detalls
Proves i senyals d'un destí fatal.

No veus que provocaràs que cremi tot el teu voltant?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.
No veus que provocaràs...?
Però que fàcil oblidar, deixar-ho tot i treure l'animal.

M'ha passat a mi

Alguna cosa m'ha passat a mi

I tu eres allà, i no m'ho podia creure,
Volia explicar-te, totes les meves emocions.
Veient els teus ulls, que no em miraven a mi,
Ja estava cansada, de tot el que podia succeir.
Però ara he de dir, que hi ha una cosa plaent en mi,
Els errors i els retrets desapareguts,
Finalment han fugit d'aquí.

Alguna cosa m'ha passat a mi

I tu t'explicaves, i jo vaig entendre
Que allà on tu anaves no era el millor lloc per mi
Veient els teus ulls que no
Em miraven a mi,
Ja estava cansada i no ho volia repetir.
Però ara he de dir, que hi ha una cosa plaent en mi,
Els erros i els retrets desapareguts,
Finalment han fugit d'aquí.

Alguna cosa m'ha passat a mi
Les darreres llàgrimes vessades, són llàgrimes del record,
Les primeres eren de por, després llàgrimes de dolor.
I des d'avui, són llàgrimes d'un record llunyà...

Alguna cosa m'ha passat a mi

No tant

Tu m'estimes,
però no tant.
Jo crec en tu
però no tant

Ho fem tot junts
però no tant.
Som feliços
però no tant.

Qui sap si tindrem fills
jo no en vull tants.

Encara que som junts
i demà potser també.
Potser ja som història
o encara hem de viure històries
cantarem emocionats
però no tant.

I passa el mateix
aquesta cançó
abans m'agradava
ara ja no.

No tant.

Passa el mateix
aquesta cançó
abans m'agradava
ara ja no.

No tant.

In the night

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill,
que em peti la vida al pit.
No cal pensar en el que serà demà de mi,
que si m'hi he de fer mal pensar-ho no em serveix.
Cremo de desig, cremo de desig,
s'evapora el gris i no em pregunto res,
la teva pell em fa saltar pels marges,
que l'ànima s'enlairi amunt
i senti el risc.

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Es despengen de l'arbre
les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen.
Ja ha marxat el neguit de vacances,
aquella por al naufragi que encalla.
S'oblida tot a prop del teu melic,
i tot el dia lailolai,
i que no acabi, no acabi mai.

Aquí en l'ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l'escala.
Naixem en la fi dels dies,
les nostres mans,
les nostres ales.

Aquí en l'ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l'escala.
Naixem en la fi dels dies,
els nostres mals…

In the night, in the night in the night nonainonait.

Borratxo

Us donaré la meva sang
perquè ompliu les vostres copes,
un altre cop ficat al bar
aquí les hores queden mortes.
Et convidaré a beure amb mi un licor estrany,
t'emborratxaré, i així,
podràs continuar endavant.

I aquella nena vivia tristament enamorada d'ell.

No sé pas si ho resistiré
però així acaben moltes coses.
Ara passejo pel carrer
mentre les cases donen voltes.
Et convidaré a beure amb mi un licor estrany,
t'emborratxaré, per dins,
mentre et vas asserenant.

Almenys fer un brindis per mi.

Si algun dia em torno a emborratxar,
vull que sigui amb la teva sang.

Almenys fer un brindis per mi.

Tot i res

Una espurna de sol,
una miqueta de vida,
una tendra senzillesa
xiuxiueja molt de prop.
Un alè de primavera,
un "vine aquí amb mi",
un aclucar els ulls i veure
un univers infinit.

Plouen estels que surten quan es pon el sol
i parles de poesies, de rialles i del que no et fa estar sol.
La nit t'omple de vida quan camines sense pressa
i ensopegues amb silencis que no et fan tenir por.

I una miqueta de cel,
i una miqueta de tot, i de res,
i de núvols blancs i negres
que acaricien els records.
I una miqueta de mar,
i de somnis, de llum i de pau;
i de paraules regalades
que volen cridar ben alt.

Plouen estels que surten quan es pon el sol
i parles de poesies, de rialles i del que no et fa estar sol.
La nit t'omple de vida quan camines sense pressa
i ensopegues amb silencis que no et fan tenir por.

Talaia

Mai s'acaben les penúries
El tall del carnisser
L'impacte del martell al front
I és quan començo a plantejar-me
Si l'àngel protector
No és un impostor

Oh, les veus diran que mai no he estat a temps
Oh, però jo sé que he fet el que he pogut
Oh, la combustió de formes celestials
Oh, i homes devorant-se entre ells

Al damunt d'una talaia
Puc veure el búfal blanc
Allunyant-se cap al nord
Esmorteït es difumina
Perd la protecció
I mor als peus del sol

Oh, que mil dimonis caiguin de genolls
Oh, davant la forma opaca del senyor
Oh, i aquí les llàgrimes no paren de rajar
Oh, engrunes que ara ens porten enganyats
Oh, directament al centre de l'infern.

Eterna com Roma

Només prendre una foto
amb els ulls
i conservant-la en la memòria
per sempre més.

Eterna com Roma,
tal com et veig avui.

Ja en tindria prou per ser feliç
sobre de l'humà que et llenci el crit
lluny de Barcelona
aquí un dilluns dura una hora.

Porta'm la llum
dóna'm la pau
creix al meu llit
com un nou ull
fes-me valent
treu-me d'aquí
posa'm un nom
que sembli un crit.

El dia de Nadal
diu que em confessis una cosa.
El dia de Nadal
jo mateix t'obriré les portes.
El dia de Nadal
vull que te m'acostis a l'orella.

Ja no m'ets visible
un cop neguis que existeixes.

Porta'm la llum
dóna'm la pau
creix al meu llit
com un nou ull
fes-me valent
treu-me d'aquí
posa'm un nom
que sembli un crit.

Sembli un crit
Sembli un crit
Sembli un crit
Que sembli un crit

Tot sol

Tot sol, me trastorna sa paraula
que aquell dia te va caure
de sa boca com un plom.

No sé com me va quedar enrocada
a sa memòria atrofiada
d'un malalt malversador.

Ben gat, vaig sentir una mala bava
que de mort ressuscitava
aquella hipòcrita assumpció.
Que s'amor ja s'acabava
negat dins una bassa
d'enyorança i de rancor.

Tot sol, maleïda sa paraula
sa mentida que va caure
i va explotar com un tassó.

Perdre, tu no me volies perdre
jo dormint i tu desperta
i m'has fruita a no sé on

Perdre, tu no me volies perdre
jo dormint i tu desperta
m'has venut una presó.

No te crec, no et conec,
es teu nom vine aquí i diga-me'l.
Jo te cant un trosset de cançó,
vine aquí i menja-te'l.

Torno a ser jo

A la fi tornaré a mi,
només l'ànima sap tot el que patim.
Porto un temps que no sé on vaig,
m'he buscat per recordar-me qui era abans,
he d'acceptar que les coses van canviant,
i encara em queden moments per ser feliç.

Ja no espero,
ja no espero,
ja no et ploro,
ja no et ploro més,
torno a ser jo,
torno a ser jo.

Com podria ser les ales d'aquell colom?
Encara que em desvisqués
no puc ser el que no sóc.
Tampoc puc ser la calor
d'aquell vell mes d'agost,
no haviem sortit del niu,
no coneixem les pors.

Que sóc la vida boja,
l'eterna joventut,
i em sap molt greu
però avui ja no ho puc fer millor.
Només puc ser com sóc
i anar aprenent de tot,
i anar aprenent de tot.

Ja no espero,
ja no espero,
ja no et ploro,
ja no et ploro més,
torno a ser jo,
torno a ser jo.

A la fi tornaré a mi,
només l'ànima sap tot el que patim.
Hem plorat dins els bassals
que ara ens diuen les veritats.

Quan tanquis els ulls
en el teu respirar sincer
no podràs ser qui no ets,
no podràs ser qui no ets.

Torna a ser tu,
torna a ser tu,
torno a ser jo.