Última escena

Ets perdut dins un record.
La sala és fosca,
Ja no saps on tens el nord.

Sents el dolç batec d'un cor
Que sense força,
Dóna pas a una altra sort.
I tens por del que vindrà demà...

Arriba el so imponent del cant
D'una sirena
Que poc a poc se'l va emportant,

Aguantes la respiració
En escena,
Quan recordes la passió
Que sempre d'un decorat en feia art.

La llum queia sobre els vestits,
Mimaves teles amb els dits,
Només ens queda allò que has fet.

Saps que ara el més important,
És fer memòria
De tot el que ens ha anat passant.

Veus als ulls dels familiars,
Que els has dut glòria,
I els fas anar amb el cap ben alt.
Vas fer el teu paper fins al final.

La llum queia sobre els vestits,
Mimaves teles amb els dits,
Només ens queda allò que has fet.

La llum queia sobre els vestits,
Mimaves teles amb els dits,
Només ens queda allò que has fet.

Si veus que baixa el teló,
Si tens por de la foscor,
Pensa que tot és part del guió.

Àvia

El vent fa olor de color humit,
el temps planeja un atemptat.
S'ha colat un foraster malvat
als somnis blaus d'una nit d'estiu.

Ara que el sol s'ha llevat,
jo recordo els teus cabells
dibuixant onades tan dolces
dins uns ulls verds.

Eren temps en què res no ens feia patir,
pintàvem realitats en groc.
Ni tan sols no teníem por del foc.
Quin moment tan absurdament feliç!

Ara que el sol s'ha llevat,
jo recordo els teus cabells
dibuixant onades tan dolces
dins uns ulls verds.

Avui visc dels records amb tu.
I si tinc temps, és temps per a tu, àvia.

Premsa lluire

Un energumen armat
amb un palillero
9 mil·límetres parabellum
ahir va ser arrestat.
La policia tirà un tret a l'aire
i el detingut resultà ferit
de dos trets de bala
quan, volant, intentà fugir.
El Governador ha assegurat
que el criminal va tenir molt mala pata,
ja que va rebre l'impacte del tret,
de pujada i de baixada.

La premsa és lliure,
no hi ha manipulació
i qui ho digui està en contra
de la llibertat d'expressió.

Ressentits, vint manifestants
agrediren salvatgement,
a cops de esquena i de cap,
les porres de quatre-cents
pobres policies
que passaven per allà
i que no van tenir manera
de poder-se defensar.
Els agents amb dona i tres fills
van suportar estoics l'atac
i, dels vint manifestants, trenta
van haver de ser hospitalitzats

La premsa és lliure,
no hi ha manipulació
i qui ho digui està en contra
de la llibertat d'expressió.

El Ministre d'Interior,
que és de quinze ONG's,
s'ha mostrat desolat
per aquest trist succés
i ha assegurat que les porres
que van quedar malmeses
s'havien d'utilitzar
per lligar la maionesa
per tant no es podran lliurar
les quinze tones d'ensaladilla
que volia enviar a l'Àfrica
aquest nostre govern altruista.
La premsa és lliure,
no hi ha manipulació
i qui ho digui està en contra
de la llibertat d'expressió.

Nelita

Cuines allò que no dius,
l'amor plora per dins.
Abraces sense fer res,
t'amagues, però llavors brilles més.

I deixaves preparades
les culleres amb les tasses,
i m'ensenyaves com s'escriu
l'accent de coração,
i al cotxe t'esperàvem
fent voltes i voltes en aquells carrers,
i més voltes que faríem
només per veure't riure.

Vem, Nelita, vem!

Eu quero falar com você
mais eu nâo sei português.
Eu comecei na cozinha
vamos continuar na Bahia.

Nelita vou te cantar!
Nos vamos pra celebrar!
Nelita vem pra dançar!
A felicidade é como a gota
de orvalho numa pétala de flor.

Invasió terricola

Perill imminent.
S'aproximen els humans. Aniquilar els humans.
Invasió terrícola!
Comença l'era del terror!

Eh! Atenció! Formació!

Tot l'univers està en perill,
des del marcià fins al conill!
I és que els humans han declarat la guerra.
S'acaba la pau estel·lar,
ja ho anunciava el vent solar.
Es fa una crida arreu de les galàxies!

Veniu de qualsevol racó,
des de Plutó fins a Orió,
avui l'espai us necessita!
És l'amenaça més letal,
el gran desastre sideral,
són una plaga terminal!

Destruirem la humanitat per sempre més!
Construirem un nou progrés!

Invasió terrícola!
Comença l'era del terror!

Eh! Atenció! Formació!

Han embogit amb la missió
de fer com l'amo i el senyor,
colonitzant tots els racons del cosmos.
Ningú no pot estar segur,
han conquerit Urà i Neptú,
necessitem herois intergalàctics!

Veniu de qualsevol indret,
d'Alfa Centauri amb un coet
o cavalcant algun cometa.
És l'amenaça més letal,
el gran desastre sideral,
són una plaga terminal!
Destruirem la humanitat…

Aniquilació d'aquí a tres, dos, un, zero.
Neutrons! Tret quàntic!
Protons! Raig còsmic!
Humanitat aniquilada.
Adéu-siau!

Les ones del desig

Brindarem pels que ja no hi són fins la matinada
Tocarem el cel tenint mil motius entre els dos
Sonaran aquelles cançons sacsejant els nostres cossos
I les ones del desig trencaran avui per a tu i per a mi

No em diguis que no
No em tractis així
No t'oblidis de mi

Amb el gust d'alcohol a la boca ens deixarem la veu a cada vers
Perdrem el control de tot allò que ens lliga a la terra
Dins les ones del desig hi ha un lloc per a tu i per a mi
Dins les ones del desig creure en tu és creure en mi
Dins les ones del desig

No em diguis que no
No em tractis així
Només vine amb mi
Fins on ens deixin les ones del desig

Quin marro

Ratpenat

Temptes l'home amb abundants plaers
Que un cop són assolits, en generen més
I esclaus com ara som del nostre desig
Viurem tan sols per ell
I a les nostres mans tot allò que hem posseït
S'esvairà com el sol

Notícies meves arriben a tu
Ja saps que no sóc mort i que he sobreviscut
Vivint en la foscor, embogint tot sol
I un ser violent i lleig jo he engendrat
Amb la forma del ratpenat
Per poder viure en aquest món

Sóc mort i renaixement
Tinc un peu a l'infern i un hivern que no s'acaba mai
Veig camps de refugiats
Espelmes als terrats
I un cor trencat per la meitat
Fort, fort, fort, cridaré tan fort que tu et tornaràs cançó
Plens de sang, ratpenat i jo som allò que sempre t'ha espantat

Si arribes a dalt del cim
L'abisme és als teus peus
Tu em portes dins d'una onada
I em deixes entrar dins teu
Trepitjo terra sagrada
Accepto el meu passat
No espero ni tinc cap pressa
El temps farà justícia.

Pàgines negres

Tornen dies de dol, cares al sol
i caça als pobles rebels.
Tornen gavines al port,
banderes de la mort al vent.

Tornen trets de canons, metralla i plom,
patrons que tallen anhels.
Tornen les teles al front,
ara tremola el seu poder.

Vénen les serps, muden les pells,
visten de taronja i de blau cel.
Treuen les dents,
blanquejats pels senyorets,
pàgines negres escriuen.

Hi ha una tempesta que trona als nostres carrers.
Som la resposta que ara avança
i ara desperta, hem de fer fora a aquesta gent
que truquen de matinada.

Tornen els gasos i el fum, bales als ulls,
mitjans que callen les veus.
Tornen els signes obscurs,
mai s'esborraren eixes creus.

Torna la sang i el joc brut, por al discurs,
matons que es creuen hereus.
Tornen i aixequen els murs,
arrancant-nos les arrels.

Vénen les serps, muden les pells,
visten de taronja i de blau cel.
Treuen les dents,
blanquejats pels senyorets,
pàgines negres escriuen.

Hi ha una tempesta que trona als nostres carrers.
Som la resposta que ara avança
i ara desperta, hem de fer fora a aquesta gent
que truquen de matinada.

La mateixa cara, la mateixa plata,
la mateixa rata, la mateixa poli.
Pipa, porra, placa i gorra, torna el nazi com zombi.
Torna la nit i torna el gris.
Puto país patètic.
Canta auxili si torna la por al barri.

Serem ocells

Amunt,
si encara hi ets és un plaer
haver aguantat la vida amb tu.
Ens ha ajudat el fons,
on tot és fosc,
quan ho veiem tot perdut.
Avui,
vull ser l'ombra del núvol blanc,
vull sentir que soc aquí.
No miris avall,
que tremola el pols,
ves-te'n cap amunt.

Alça el vol, marxa lluny,
i què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.
I alço el vol, marxo lluny,
i què importa si ningú ho entén?
El que es pugui dir de mi…
el que pensarà la gent…
Vull anar guanyant la vida
sense anar perdent el temps.

Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.
No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé que diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

Segur,
que la incertesa em fa seguir,
potser no saber en el fons em fa feliç.
Diguem qui podria saber millor que tu
els cops que has vençut l'angoixa i has viscut.
Per mi,
no cal que deixis de fer res,
vull que sentis que ets aquí.
Si algun dia et perds
segur que et serveix,
si ara et ve de gust
ves-te'n cap amunt.

Marxa lluny,
i què importa si ningú ho entén?
Que les mateixes pors que ens ceguen
són finestres plenes de llum.

I alço el vol, marxo lluny,
i que importa si ningú ho entén?
El què es pugui dir de mi…
el que pensarà la gent…
Vull anar guanyant la vida
sense anar perdent el temps.

Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat que creix.
No hi haurà gàbies per a tants ocells,
i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els teus petons,
però no hi ha llei que pari la veritat del vent.

Tornarem a néixer

He conegut una noieta
que em fa perdre la xaveta
potser estigui una mica enamorat

Ja es comencen a remoure
ben a dins la meva panxa
papallones que no paren de voltar

I jo penso que m'agrada
això és una passada
no ho vull desaprofitar.

Aleshores, a què estem esperant?
Si la vida se'ns escapa en un instant!

Són com bombolles de colors
L'alè dels teus petons
si em descordes els botons
tornarem a néixer
Són com bombolles de colors
L'alè dels teus petons
si em descordes els botons

Al·lucino quan em mires
Amb una dolça mirada
Si m'atanso al teu costat

Cada cop que m'abraones
s'encenen totes les ones
del que sembla felicitat

Et faré el meu cor a mida
I si no trobes la sortida
Potser em faci el despistat
Si la vida és de rosa
diuen que l'amor s'hi posa
no ho vull desaprofitar

Aleshores, a què estem esperant
la partida tot just ha començat!

Són com bombolles de colors
L'alè dels teus petons
si em descordes els botons
tornarem a néixer.

Aire

Fa molt temps que no ho pots deixar estar,
per molt temps que et falti no ho vols fer mai.
El cos necessita constantment
perdre el món de vista i caminar més lent.

Ser una planta que s'enfila,
buscant més aire per respirar.
Aturar-se quan ho tries,
sense pensar si és el que has buscat.

L'aire que sempre has desitjat,
t'arriba en un altre format,
i si no t'enfiles no el tindràs.

Estàs esperant la llibertat,
sense tenir en compte que no camina.
Si no t'enfiles no arribaràs
a aconseguir l'aire més preuat.

L'aire que sempre has desitjat,
t'arriba en un altre format,
però si no t'enfiles no el tindràs.

Fer-me feliç

Érem joves, inconscients
una mica atabalats però valents
enredats entre llençols i riures filosofàvem
- tant de bo poguéssim viure eternament aquest moment -

La vida no ens espera
així que ja pots córrer i vèncer
la por a despertar i que sigui
un somni adolescent deliris de la ment.

Perquè ets la noia més maca que mai he vist
vas mirar-me als ulls i em vas avergonyir
encara que els anys passin jo seguiré desitjant-te dia i nit.

Un setembre qualsevol
la noia del vestit vermell i el noi que tocava rock
te'n recordes? érem tu i jo,
els que fèiem sexe pels carrers sense pensar en res més

La vida que ens espera
vull viure-la sencera
despertar-me cada dia
en un somni adolescent, bogeria permanent
puc sentir les meves ales bategant a cel obert

Perquè ets la noia més maca que mai he vist
vas mirar-me als ulls i em vas avergonyir
encara que els anys passin jo seguiré desitjant-te dia i nit

Diran que som cursis i mil coses més
que la vida no es fàcil però això ja ho sabem
i si alguna cosa puc saber del cert
és que ets la noia més maca que mai he vist

Perquè ets la noia més maca que mai he vist
vas mirar-me als ulls i em vas avergonyir
encara que els anys passin jo seguiré desitjant-te dia i nit

Ja saps com fer-me patir
tu saps com em pots guarir
desitjant-te així no puc dormir
tu saps com fer-me feliç

Despullat

Despullat davant les
meves pors em trobo estès.
Sobre el llit pensant en tot
el que em queda per fer.

I revisc memòries,
però ara res sembla importar
Tret de viure un dia més
millor del que ho he fet.

Escriure un últim vers,
Crear amb la mà un gest
Simple i innocent.

Aferrar-me amb força
A la petita part de mi
Que se sent viva encara
I evitar fer-los patir

Arrencar rialles
A tots aquells al meu voltant
No importen les medalles
Així és com vull ser recordat

Escriure un últim vers,
Crear amb la mà un gest
Simple i innocent.
Que si és únic l'adéu
Que es diu un mateix,
Cal preparar-lo a temps
I llençar-lo al vent.

Olor d'esperança

Les escletxes de l'orgull
tanquen portes a les forces,
blinden somnis de futur.
Si pogués temptar la sort...
Tan sols sé que encara em queda molt de camí.
Hi ha racons traçats de llum,
escriuré la seva adreça
al mapamundi del teu cos.
Temptarem tots dos l'atzar.
Trobarem que encara ens queda molt de camí.

Hi ha moments d'un verd clar. Són instants.
En el temps hi ha olor d'esperança.

El reflex d'un munt de flors
té el color de les nits roges
d'on fugíem com a esclaus.
Em punxes i escric el rastre...
Tan sols sé que encara ens queda molt de camí...

Hi ha moments d'un verd clar.
Són instants, bells records.

Hi ha moments d'un verd clar. Són instants.
En el vent hi ha olor d'esperança.

Buscant el camí
dignifico a la fi
la teva inquietud.
Tu em vas fer escapar.

Els camins que ara m'ensenyes
beuen de restes d'exiliats
d'un altre temps, d'un altre instant.
Impregnem racons de raigs de sol!
Trobarem tots dos junts aquella olor.

Hi ha moments d'un verd clar.
Són instants, bells records.
Els camins que ara m'ensenyes
beuen de restes d'exiliats
d'un altre temps, d'un altre instant.
Impregnem racons de raigs de sol!
En el temps hi ha olor d'esperança.

De tu

Cada cop que obro ells ulls,
"dexapareixo",
de tu,
de tu.
Ja no queda temps
per explorar racons,
de tu,
de tu.

Ja, no sé, pensar, en mi
Ja, no sé, pensar, en mi.

I omplo les paraules
buides amb records,
de tu,
de tu.
Ja no puc parar-me
a estimar racons,
de tu,
de tu.

Ja, no sé, pensar, en mi
Ja, no sé, pensar, en mi.
Ja, ja no sé, ja no sé pensar, en mi.

Festa major

Arriba la festa major,
sonen trompetes des del meu balcó,
l'esperança de tornar-te a veure,
tu ets el meu amor, uoh!

Colors a la plaça major,
fades i follets han fet de pintor,
la vida són quatre dies...

Les colles passen cantant
cadascuna la seva cançó,

Tot és alegria avui és festa major!

No oblidaré mai,
aquell màgic petó...
que em vas fer un minut després
de dir-me que no.

No oblidaré mai,
aquell màgic petó...
que em vas fer un minut després
de dir-me que no.

Llunes de mel als portals
senyeres penjant dels fanals,

L'esperança de tornar-te a veure,
tu ets el meu amor, uoh!

Hi ha somnis que mai moriran,
hi ha somnis que no es compliran,
tot és alegria avui és festa major!

No oblidaré mai,
aquell màgic petó...
que em vas fer un minut després
de dir-me que no.

No oblidaré mai,
aquell màgic petó...

que em vas fer un minut després
de dir-me que no.

Alegria és festa major qui canta

Alegria és festa major!

No oblidaré mai,
aquell màgic petó...
que em vas fer un minut després
de dir-me que no.

No oblidaré mai,
aquell màgic petó...

Cafè, copa i puro

Benvolguda senyoreta,
si em permet una estoneta,
vull convidar-la a gaudir d'un món millor.
Vol un cafetó? Un cigaló?
O prefereix un puro del senyor?
—Oh… no!

És més negre que el petroli
i és tan fosc com el carbó,
però el seu sabor ha fascinat la població.
La senyora i el senyor
no perdran mai l'ocasió
de gaudir d'aquesta tradició:
cafè, copa i puro!

No molestis la veïna
amb uns roncs de bèstia alpina.
Pren-te aquesta vella medicina:
venerada i divina cafeïna!
No t'adormis al volant,
que et volem ben fort i gran!
Si el que necessites és un còctel d'emoció,
amaneix-lo i gaudeix d'un cigaló!

Ens rendim a aquesta aroma,
ens excita i no és cap broma.
El poder d'aquesta feromona
ja transforma la gateta en lleona!
Si voleu rejovenir,
feu-ne un glop de bon matí.
Però si allò que us manca a la vida és la passió,
amanir-lo amb un licor serà el millor!

Però de sobte sense avís ni cap sospita
la cendra del senyor cau mica en mica.
La senyora s'ha posat feta una fera
amb el puro del senyor sense trempera.
No ha parat fins a trobar l'explicació:
doncs resulta que el senyor, per error o convicció,
ha sucat el seu gran puro dins d'un altre cigaló!

És més negre que el petroli…
Cafè, copa i puro!

Vora el foc

Se'ns esgoten
S'esvaeixen
Totes les emocions
Ja s'acaba,
Escasseja
El poc oxigen
Ho hem de reparar
Posar-hi un remei
Vora el foc

Absorbeixen
No desprenen
Incandescents
Flames roents
Forns i lapides
Provoquen certa nostàlgia
Simbolitzant senyals de desgràcies
Vora el foc

Una parella
Dues parelles
Desprenen certa passió
La ceguesa ja s'encen
Cuita a foc lent
Les ganes et cremen
He intentat de tot
Intents
Salten espurnes
És dijous
Apa va que ens en sortirem
Apa va que ens en sortirem
Vora el foc

Una cançó i una promesa

Mirant-te els peus costa caminar
i no trobes cap motiu que et faci aixecar el cap
i viure s'ha tornat un passatemps
i escups la sang d'un sabor amarg
més ànsies més respires culpabilitat
el pànic s'acumula al teu cendrer

Només vull que et posis contra el terra
i vegis que on hi ha pols i merda
ja fa molt que tu no hi ets
només vull que miris cap enrere i que te'n riguis dels problemes
i te n'adonis que potser no et mereix

I aquí tens un cançó i una promesa
i una mà que t'ajudi a començar .
que els matins siguin vespres
que els dilluns siguin diumenges
forats esborrats amb ciment

I estirat des del llit els matins són llargs
massa temps a la deriva, massa temps llençat
gravant propòsits en barres de gel
penedit per tant costa recordar
com plantar cara a la vida amb un nus lligat
a un món que gira més que el teu cervell

Només vull que et posis contra el terra
i vegis que on hi ha pols i merda
ja fa molt que tu no hi ets
només vull que miris cap enrere i que te'n riguis dels problemes
i te n'adonis que potser no et mereix

I aquí tens una cançó i una promesa
i una mà que t'ajudi a començar
que els matins siguin vespres
que els dilluns siguin diumenges
forats esborrats amb ciment

Sé que la vida pot ser intensa
quan esquives els problemes enganyant-te a tu mateix
no sóc ningú per donar exemple
quan ballem en la misèria
però fem dolç el camí cap a l'infern

Ho ets tot per mi

T'estic observant i veig el que fas
La forma en que vius serà el meu demà
Potser no ho saps
Però ho ets tot per mi
Ho ets tot per mi
Veig com tractes el món
També veig les teves pors
He aprés que dins del teu cor
Hi pot ploure o fer sol
Tot ho he aprés només de tu
Ho ets tot per mi…no ho oblidis mai, soc al teu costat
Vaig seguin-te les passes, seguin-te allà on vas
Jo vull ser capaç de triar el meu destí
Per això es tan important
Que m'ensenyis nous camins
On em puguis portar
El meu guia seràs
Et porto dins meu, duc la teva sang
No dubtis que sempre seré al teu costat
Ho ets tot per mi…no ho oblidis mai, soc al teu costat
Vaig seguin-te les passes, seguin-te allà on vas

Superant el fred

Ja és hivern altre cop i el fred cala
i estan buits els carrers.
Busco el sol com una sargantana
Dóna'm dopamina, dóna'm vitamina D.

Ja és hivern altre cop i el fred cala
i estan buits els carrers.
Busco el sol com una sargantana
Dóna'm dopamina, dóna'm vitamina D.

Els hiverns em costen de passar, a vegades
quan el fred s'acosta venen les rallades.
Però aquest cop tinc força i passo la pantalla,
ja no estic per hòsties he creuat la ralla i ara la pena es fa ràbia.

Cagats de fred a deu graus. El Maresme.
Passant la rasca fent-me bares de mig metre.
Hem abandonat la plaça i els llocs on vam créixer
passa el temps. (passa el temps) I ara els bons són cars de veure.

Sembla mentida que llarg el gener.
Sense un duro per fer res. Perdent el temps, matant les hores.
És quan estàs sol que t'enfrontes als teus monstres
Si abaixo la guàrdia fot-me un cop, va.

Passa la vida però tot va tant lent
que jo ja no se què fer. Travesso un desert de gel.
Sol amb la consciència en un monòleg. Bufa fort el vent
però si em concentro en el camí ja no em para ni Déu.

Ja és hivern altre cop i el fred cala
i estan buits els carrers.
Busco el sol com una sargantana
Dóna'm dopamina, dóna'm vitamina D.

Ja és hivern altre cop i el fred cala
i estan buits els carrers.
Busco el sol com una sargantana
Dóna'm dopamina, dóna'm vitamina D.

Superant el fred. Tatxo setmanes al meu calendari.
Espero el dia D omplint folis amb deliris varis
entre esperança i odi fins que la glaçada pari.
Són peces del meu esperit que quedaran quan mori.

Que soni hardcore el dia que el món s'acabi
i que la melodia que entoni invoqui mil dimonis.
Que tots coneguin què passa per dins d'aquest llunàtic
proveu l'oli que emana quan m'exprimeixo el crani.

Ser jove és un estat d'ànim
que tots oblidem amb el pas del temps.
Del pou al clímax així de ràpid.
I si caus i et fas mal aprens, és fàcil.

Supervivent d'un naufragi.
M'he curtit suportant mil temporals
L'avui és dur i el demà un misteri.
I els hiverns sempre tornen, però acaben passant.

Ja és hivern altre cop i el fred cala
i estan buits els carrers.
Busco el sol com una sargantana
Dóna'm dopamina, dóna'm vitamina D.

Ja és hivern altre cop i el fred cala
i estan buits els carrers.
Busco el sol com una sargantana
Dóna'm dopamina, dóna'm vitamina D.

L'apartament

Deixa el
que fas
i no et giris.
Tanca els
dos ulls.
Qui sóc?
Una pista...
Molt fred...
No tant...
Calent...
Dos gats
de pis
tan malferits...
Del balcó al teu llit.

Ja surt el sol!
Alça el puny i encén foc
a l'apartament.

Un picat
del saló.
Blanc i negre.
Ulls tan
obedients, cors
pobres
tan faltats de sort
ombra
d'orgull.
Com mostres-vos
la bellesa
que m'esclata als peus?
Per fi ens devori,
ens ompli,
ens insti
l'amor.
I així,
vingui per sorpresa
i el fum ja no ens trobi aquí.
O al balcó o al teu llit.

Que surti el sol!
Alça el puny i encén foc
a l'apartament.

Quan promeses
com l'aigua a la tinta
o sopars amb amics, paper moll,
que es desfan en mil bocins
com el vidre Duralex.

Fes sortir el sol!
A l'apartament.

Record

Busques el moment idoni per marxar i no tornar mai més.
Diuen de l'amor que només dura un temps,
i que només és apte per valents.

Busques un espai idoni per estar tranquil amb tu mateix,
i et permeti anar amb calma,
enmig d'un món tan revolucionat.

I em deies que no tenies temps per perdre,
i ara enyores les estones del demà,
que no vindrà.
Quan em parles amb tendresa me n'adono,
que el record és l'únic que ningú em traurà.
Però ara ja està.

Deixa't dur

Més enllà
del que has imaginat
et podràs trobar
amb colors i sensacions
que mai no has viscut
i creies no existien,
doncs el conte que t'explicaves
era al final
però no, però no...
seguia endavant.

Deixa't dur,
si vols agafa't fort
però no tinguis por
a volar a tocar del sol.
A sentir la brisa
malgrat la caiguda,
creus ser al fons del pou
però obre els ulls,
un món de llum t'està esperant,
segueix endavant.

Tota flor es panseix
quan viu a la penombra.
Els meus llavis
et desvetllaran d'aquest malson,
podrà, per fi,
caminar endavant.

Maneres de viure

Sé que fa molt que no visc com
molts haurien desitjat
els que es fan adults rere els murs
on ser lliure és un pecat

Masses peus tocant a terra
massa cors pels decorats
oblidant-nos que la vida és més que seguir respirant

No estic perdut, només escric en pena
cartes a tot als qui he deixat
atentament: te'n pots anar a la merda
aquells i els del costat
mediocres sense vida riu avall

I el dia del final
les campanes sonaran
vull sentir-me lliure
i el dia del final
d'un viatge llarg
maneres de viure.

Sé que fa molt que no ric
com molts haurien desitjat
carregant-me un pes absurd del
gran abús que ens ha criat

I els retrets no em defineixen
ni els elogis educats
vull que et facis la pregunta
has conegut o has estimat?

No estic perdut, només escric en pena
cartes a tots als qui he deixat
atentament: m'importa una gran merda
aquells i els del costat
mediocres sense vida riu avall

I el dia del final
les campanes sonaran
vull sentir-me lliure
i el dia del final
d'un viatge llarg
maneres de viure

Se que per fi ets lliure
maneres de viure

Lluna

Vés i digues-li a la pluja
que no torni a venir.
Digues-li a la soledat
que no la vull avui.

Ets la soga que m'aguanta
i m'ofega al mateix temps.
La que em va fer néixer els somnis,
la que me'ls fa malbé.

Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
Frises per la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís, t'han malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit, no ho ets.

Digues que el que ara sento
no és de veritat.
Tot el que no som per creure
per creure en un instant.

Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
Frises per la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís, t'han malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit, no ho ets.

Atàxia

Si tu ets vida, jo viuria sempre amb tu
Si tu ets mort, jo moriria sempre amb tu
Si tens ràbia acumulada, jo també
Perquè tinc ferides i cicatrius dintre meu
L'home modern serà destripat
Pels seus semblants embogits i malalts
Fruit de la seva ambició
Quantes majories enganyades tan fàcilment
Cal que destruïm i sortim de l'engany
I deixar de veure'ns projectats en un futur
Prou d'hipocresia i de monstres del passat
Perquè l'únic tresor és a dintre teu
I res extern et podrà satisfer si els teus fonaments
Estan podrits i corcats.

Rius de Babylon

Vora els rius de Babylon,
allà hi vàrem seure
i vàrem plorar tot recordant Zion.

Quan un dia…
s'ens van endur en captivitat
i a sobre ens feien cantar;
doncs com vols que cantem al Senyor
lluny de la nostra llar.

Fes que els mots que et diem
i les meditacions del nostre cor,
dignifiquin el teu nom aquesta nit.

Vora els rius de Babylon,
allà hi vàrem seure
i vàrem plorar tot recordant Zion.

No ens demanis què vol dir això,
no en tenim ni idea,
només traduïm,
ja passem prou pena.

Vora els rius de Babylon,
allà hi vàrem seure
i vàrem plorar tot recordant Zion.

Sta guai

La lluna es va banyant de sol,
sense esperar la sort,
sap que esperant s'adorm
i va patint pel temps.

L'essència et fa ser així com ets,
de trossos de matins i nits
d'abraçades de veritat
i de petons prohibits.

La pluja fa feliç al bosc,
el bé i el mal es van vivint.
Sempre que m'he callat els cops
se m'han anat quedant per dins.
Si tampoc cal entendre-ho tot,
si no entenem d'encerts i errors
es fa una mica més bonic.

Que aquí ningú neix preparat
ni per ser jove,
ni per fer-se gran.
Anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill ens hi farem menys mal.

Una tornada guai,
que aguanti l'envestida.
No ens cansarem mai
d'estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns laralai.

Es pot respirar com respiren les tardes,
es pot estimar com s'estimen els arbres,
sense que ho vegi ningú,
sense esperar res de ningú,
aquella cosa que brilla per dins
que et va fent a tu,
que em va fent a mi.

Som les llàgrimes dels moments purs,
se'ns assequen i ens fan obrir els ulls.

Hi ha un sentiment que va quedant suspès,
vol aguantar-se inhert entre el vent,
va aprenent de les crostes que es fa
dins aquest horitzó platejat.
Ha plorat igual que jo
i quan riu, riu de veritat.
Quan deixa de pensar en el després
i quan ja no carrega el passat.

Que aquí ningú neix preparat,
ni per ser jove ni per fer-se gran.
Anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill ens hi farem menys mal.

Una tornada guai,
que aguanti l'envestida.
No ens cansarem mai
d'estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns laralai.

Mà amiga

Eh, tu, que sempre vas entrebancat,
tu!, que tens la vida feta un nyap,
no hi pensis més i aixeca el cap!
Eh, tu, que ja t'ofegues amb els plors,
tu!, que ja no vols seguir lluitant
i els ulls no et brillen amb encant.

Segur que ben a prop hi ha una mà amiga
i ella et pot curar aquesta gran ferida.
I si no trobes ningú, som aquí per estar amb tu.
Recorda que el demà serà més clar.

Eh, tu, que no tens ganes de saltar,
tu!, que dius que ja no té sentit
i no et batega res al pit.
Eh, tu, que sempre vas amb el cap cot,
tu, que sempre ets l'últim d'arribar,
pitjor que un drama shakespearià!

Segur que ben a prop hi ha una mà amiga…

Mai abandonis!
Mai desisteixis!
Surt de la gàbia i aprèn a volar,
mai diguis mai!

I si no trobes ningú, som aquí per estar amb tu.
Recorda que el demà serà més clar!
Eh, tu!