Última escena

Ets perdut dins un record.
La sala és fosca,
Ja no saps on tens el nord.

Sents el dolç batec d'un cor
Que sense força,
Dóna pas a una altra sort.
I tens por del que vindrà demà...

Arriba el so imponent del cant
D'una sirena
Que poc a poc se'l va emportant,

Aguantes la respiració
En escena,
Quan recordes la passió
Que sempre d'un decorat en feia art.

La llum queia sobre els vestits,
Mimaves teles amb els dits,
Només ens queda allò que has fet.

Saps que ara el més important,
És fer memòria
De tot el que ens ha anat passant.

Veus als ulls dels familiars,
Que els has dut glòria,
I els fas anar amb el cap ben alt.
Vas fer el teu paper fins al final.

La llum queia sobre els vestits,
Mimaves teles amb els dits,
Només ens queda allò que has fet.

La llum queia sobre els vestits,
Mimaves teles amb els dits,
Només ens queda allò que has fet.

Si veus que baixa el teló,
Si tens por de la foscor,
Pensa que tot és part del guió.