Les rames

Clàusula adicional

Un florescent m'acluca un ull
Una porta s'obrirà i sonriu
Un conjunt d'ombres em faran s'ona
A es portal d'un mercadona

Avui em sent un triomfador
Avui em sent un poc millor

I no tenc por a res ni a ningú
Ni a tu, ni a tu

Tot el que ara em pugui venir
Serà camí per descobrir
Si no tenc por a lo desconegut
Tot lo viscut no és temps perdut

Avui em sent un triomfador
Avui em sent un poc millor

I no tenc por a res ni a ningú
Ni a tu, ni a tu.

Ran de mar

Fixa't bé, no hi ha més condició
Fer amb el cap el gest de sí o no
Ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
Això va així, al camp no pots parar
Sents el terra viu a cada pas que fas
Ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan
No vulguis ser com jo quan siguis gran
Els records estan fets d'olors, dolors i instants
Però tu ves més enllà de tot, ran de mar
Busques el mateix que Genghis Khan

La vall

Recordes els dies que passàvem a la vall?
Les hores mortes quan dormíem.
Els pares xerraven i ens banyàvem en el llac,
de nit les estrelles ens seguien.

Mira'm als ulls i digue'm la veritat,
si no eres feliç al meu costat.

La vida amb tu semblava molt més fàcil,
la vida amb tu a la riba de la vall.
La vida amb tu semblava molt més fàcil,
La la vida amb tu com un cavall desenfrenat.

La neu que es desfeia la xafàvem amb les mans,
el fred ens curava les ferides.
Els arbres parlaven i ballàvem amb gegants,
aquell era el bosc on vam ser lliures.

Mira'm als ulls i digue'm la veritat,
si no eres feliç al meu costat.
La vida amb tu semblava molt més fàcil,
la vida amb tu a la riba de la vall.

La vida amb tu semblava molt més fàcil,
la vida amb tu com un cavall desenfrenat.

Mira'm als ulls i digue'm la veritat,
si no eres feliç al meu costat

Poblenou

Anem fora el balcó,
que avui hi toca el sol.
Et deixes caure en un racó,
vull ser tot el que tu vols.
Sona de fons una cançó
de l'últim disc d'Antònia Font.
Passa la gent de llarg
pels carrers del Poblenou.

Abans d'anar a dormir
un petó em porta al teu cos.
Entrem ben endins del llit,
que cobreixi el nostre món.
Floreixen tots els sons minvants
del deliri de l'amor.
Es fa el silenci
mentre la nit ens adorm.

En un mapa de moments
pren vida tot el temps
que hem passat junts.
Et dec la meva harmonia.

Sona de fons una cançó
De l'últim disc. d'Antònia Font
Passa la gent de llarg
pels carrers del Poblenou.

En un mapa de moments
pren vida tot el temps
que hem passat junts.
Et dec la meva harmonia.

No vaig

No vaig poder fer res
I açò ho vaig saber quan ja no hi era
Poques coses són tant tristes
Trobar un adéu seguint ses pistes

Condueixen fins extrems
I no deixen moure es temps

Sa pitjor part d'estar absent
Es perdre sa companyia
I es consol si estàs tot sol
Es fer d'ànims fantasia

Record dies tant petits
On era impossible pensar amb estar trist

No es moment per mals records
Sa memòria no és per sempre
I si es cert que ho deixam tot
Només vull deixar el més bo d'herència

Cadascú té els seus motius
Per deixar d'estar amb es vius
És injust fa molt de mal
Però així són es finals

Tu saps

Jo
jo sols
jo sols vull

jo
jo sols
jo sols vull

jo sols vull
l'alegria

jo sols vull
l'alegria
quotidiana

jo sols vull
l'alegria
quotidiana
de viure

Jo sols vull l'alegria
quotidiana de veure't

23 d'abril

Quant de temps
no ho sabria dir
van passant els dies
els mesos i els anys però sembla ahir
que duies el cabell vermell
un llibre i una rosa
un 23 d'abril

Nits d'estiu
buscant mil maneres
de poder tenir-te com ets
Pots marxar
la porta és oberta i el cor valent

I si ens quedem aquí
dibuixem un punt i a part
i escriguem un nou destí aquesta nit
Però si volem seguir
no caldran promeses ni cap llei a obeir

Si el món se't fa petit
podem signar una treva
als carrers de París
Tornarem amb aire fresc dins l'equipatge
que escampi el gris

Mai serem dos gotes de pluja
que s'han fós en caure al camí
Res pitjor
que fer-nos a mida
tallant-nos els fils

si ens quedem aquí
dibuixem un punt i a part
i escriguem un nou destí aquesta nit
Però si volem seguir
no caldran promeses ni cap llei a obeir

I el dia que ens faci mal
i ens anem difuminant en la boira espessa
no podrem tirar endavant
Que l'únic que ens pot salvar
seguir desafiant insolents la inèrcia
que ens assetja a cada instant

I si ens quedem aquí
dibuixem un punt i a part
i escriguem un nou destí aquesta nit
Però si volem seguir
no caldran promeses ni cap llei a obeir

Caminem lluny

Mira com la nit avui s'encén
i el crit de la nostra gent,
una sola veu que esclata.

Mira com fas veure que no em sents
i com si no hi hagués després,
balles perdent la mirada, amunt!

Diga'm si vas trobar la teva sort,
diga'm que et vas guardar tots els records,
no t'aturis quan no puguis més,
no et rendeixis quan no puguis més.

Diga'm que no hem canviat
que seguim endavant
que aquesta lluita tindrà un gran final.
Hem vingut a tombar les fronteres
Per anar més enllà!

Caminem lluny,
i lluny canviem un món,
que junts ens queda a prop.

Caminem junts,
i junts serem més forts,
avui lluny és més a prop.

Mira com el temps ens ha fet grans
a poc a poc i anar tirant,
res ha estat com esperàvem.

Mira, tot ens ha volgut canviar,
però entre els somnis hem trobat,
el millor de cada casa.

Diga'm si vas trobar la teva sort,
diga'm que et vas guardar tots els records….

Caminem lluny,
i lluny canviem un món,
que junts ens queda a prop.

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants
són els que ens van passant al teu costat

Caminem lluny,
i lluny canviem un món,
que junts ens queda a prop.

L'estiu és llibertat

Amb bicicleta
o fent castells de sorra,
passàvem els estius quan érem nens.
Per la voreta
allà on el mar s'esborra
i sempre perdien els dolents.

Ja de més grans
de juny fins a setembre
l'estiu és una rampa d'emocions,
de festivals,
d'amics que són per sempre,
d'amors, de borratxeres i de cançons.

L'estiu és llibertat.
Vull cremar-ho al teu costat.
És pura intensitat
promet-me que no acabarà

Com un avió,
l'estiu passa despresa
i sembla que s'escapi entre els dits,
la sensació de calor intensa
anima el nostre cos totes les nits.

Trobar la gent,
que anaves a l'escola,
ballant amb les estrelles del Juliol,
aquell ambient
i aquell nus a la gola.
quan la tardor ens torni al protocol.

Vull viure a la platja bevent o estirat.
Riure amb qui m'estimo sempre al meu costat.
Brindar per cada dia
que hem vist començar enmig de tanta eufòria.

Despedir el sol cantant pel Penedès
i ballar amb lluna fins no poder més.
Brindar per cada dia
que hem vist despertar de nou.

L'estiu és llibertat.
Vull cremar-ho al teu costat.
És pura intensitat
promet-me que no acabarà

2ns

Amor amor,
si m'ho dius tant
potser perdrà el valor.

Amor a Mar,
penya-segat,
deixeu-lo desplomar.

No podrà ni el so d'un tro, desfer el meu son dorment en un turment.

Un cop mors tu,
jo amb el meu so
ja despertar-te no puc.

Un cop mort jo,
tu amb el teu so
ja despertar-me no pots.

No podràs amb el meu son, l'entreson fa non-non jaient al tron.

Segons
deixeu-me anar
en l'aire segons com.

Segons
deixeu-me anar
al fons on no hi ha sons.

Segons com sigui dur el fons
deixeu-m'hi desplomar.

Sonarà un xoc o un tac ben fort
o un prim tic-tac d'un cop.

No podràs, si jeus al tron, desfer el meu son que dorm a l'entresòl.

Cames de paper

Vaig caminant pes carrer
Amb ses cames de paper
Som dèbil i ara bufa es vent
M'arrossega fins un museu
Ple de quadres de sa meva vida
I es futur pintat de blanc
Una estàtua des meu cos immòbil
I amb ses mans mans mans plenes de sang

He deixat de fer ses coses
Ses que importen ses que em mouen
Sa intenció de ser feliç
Ja fa estona es va podrir
Deixant olor a rata malalta
No vull res més que aconseguir
Estar tot es temps segur
Segur de jo mateix

Estic davant d'una pintura
De colors apagats
Es títol posa si vius entre ombres
El que faixis mai es veurà
Veig un lobo dissecat
Està mort però ell no ho sap

Ha deixat de fer ses coses
Ses que importen ses que el mouen
Sa intenció de ser feliç
Ja fa estona es va podrir
Deixant olor a presa malalta
No vol res més que aconseguir
Estar tot es temps segur
Segur d'ell mateix

Vaig deixar d'anar a s'escola
Vaig canviar fars per faroles
I ara em veig aquí pintat
Entre murals de fruites mortes
I retrats plens de eufòria
D'una cara expressant si
Per fi em sent segur
Segur segur de jo mateix

Feliç quan parlo sol

Tot això sóc jo, picant l'ullet al sol, feliç quan parlo sol
Anar al mercat de nit, marxar amb un llagostí…
Fugint de tots els llits, calor!
Posa'm unes escopinyes, Joan! Circ a la plaça
'Surferos' i morenos saludant com en el Bronx
Que no t'espera, que mai espera si dorms
Que no s'espera, que no hi ha pena i fa sol
La vida corre i no dorm!

Algú en el bar m'ha dit que plou dins el seu got i neva en el seu cor… ai!
Poetes i licors, cançons com a canons i flors d'en Mohamed
Que bo, m'ha agradat sentir avui i aquí que sol és quan estic acompanyat…
Dóna'm un ram, riuré de tot això!

Que no t'espera, que mai espera si dorms
Que no s'espera, que no hi ha pena i fa sol
La vida corre i no dorm!

Baixaré a la plaça del sarau, cremant escales!
Ballaré amb la bruixa llibertat, sense cadenes!
Pujarem carícies als terrats,
ningú ens espera!

Que no t'espera, que mai espera si dorms
Que no 't'enteres', la vida vola i tu dorms…
Encara esperes? Jo no!

L'alegria

Brindem per totes aquelles promeses
que més d'un cop han acabat
sota la lluna del terrat.

L'esmorzar de diumenge en un dimarts.
Un cobrellit en un hivern glaçat.
Com fer el vermut a la vora del mar.
Ets tot el que vulguis somiar.

El vi blanc a taula o sopar al carrer.
L'olor que t'atrapa del pa acabat de fer.
Com fer l'amor amb por de despertar.
Ets tot el que vulguis somiar.

Brindem per totes aquelles promeses
que més d'un cop han acabat
sota la lluna del terrat.

L'alegria que t'omple la vida,
l'alegria de viure el demà,
l'alegria d'una tonteria,
l'alegria de seguir avançant.

L'alegria de viure el demá.

L'alegria de seguir avançant.

Imagina't un nen

El mires fixament,
viatges en el temps.
Que no t'he vist marxar,
després d'aquell regal.

Camina distreta i es deixa portar
La crida el seu pare però no vol marxar.

Imagina't un nen, imagina't un nen.
Les teves passes ara diferents.
Imagina't un nen, imagina't un nen.

Un viatge en un instant,
M'he parat a recordar.
Un viatge en un instant.

I juga a aquell joc de mans que encara no has oblidat.
I veus aquell amulet que encara penses tornar.
I salta a la corda quan li cau de repent.
El veus i l'agafes t'apropes corrents.

Congeles el moment.

Recordes el seu vestit, el teu somriure és un crit
Quant et dona l'amulet que avui és el teu present.

Un tòtem a les mans.
Un somni o realitat.
Un tòtem a les mans.

Imagina't un nen,
imagina't un nen.
Imagina't un nen,
imagina't un nen.

Dóna'm la mà

Quan el sol s'amagui
Quan la nit busqui el teu cos
Quan la sort t'abandoni
Dóna'm la mà

Quan les hores t'atrapin
Quan el cel caigui de cop
Quan la por et desperti
Dóna'm la mà

Fem només un pas més els dos
Naveguem, fem-nos nostre el món
Reinventem, comencem de nou
Caminem fins que surti el sol

Quan no ho vulguis veure
Quan no puguis estar sol
Quan no et quedin esperances
Dóna'm la mà

Quan la pluja no t'adormi
Quan no soni cap cançó
Quan les llàgrimes t'atrapin
Dóna'm la mà

Fem només un pas més els dos
Naveguem, fem-nos nostre el món
Reinventem, comencem de nou
Caminem fins que surti el sol.

Gira-sols

Els meus ànims s'orienten a tu,
com gira-sols s'acotxen
quan hi deixa d'haver llum.

Els meus ànims decauen amb tu
quan fas alguna cosa
que em desvia l'atenció,
quan véns i els destrosses
en cosa de segons.

Derrotats tornen a tu,
per molt esforç que facin
de mirar a un altre cantó.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.

Els meus ànims s'orienten a tu,
com gira-sols s'acotxen
quan hi deixa d'haver llum.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.

Primera conjugació

Ara ja és hora de llançar-me, has d’escoltar-me,
que m’atrapa l’ansietat de no deixar d’imaginar-te.
Deliri, desastre, no sé llegir entre les línies dels missatges
quan tu parles de nosaltres. Què amagues? Què et guardes?
Perquè hi ha dies que ho tinc clar i d’altres que puc esperar-me.
On puc trobar-te? No sé on mirar-te. No controle el meu desig.

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Calfar l’ambient, frenar, accelerar-te.
Sacsar el llit, suar i no torcar-me.
Tornar a començar…

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Banyar-me en els teus dits i no saciar-me,
sentir-te bombejar i aborronar-me.
Tornar a començar, tornar a començar.

La llum encesa per mirar-nos, sincronitzar-nos, per estimar-nos…
Ei! que no hem vingut aquí a ratllar-nos!
Menta fresca, intensa, lenta, entra, la teva llengua s’alimenta.
Revifa l’incendi que hi ha dins de mi.
No és fàcil sortir d’esta selva banyada.
Mossega’m els llavis, segueix el camí.
No hi ha marxa enrere, fluïm!

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Calfar l’ambient, frenar, accelerar-te.
Sacsar el llit, suar i no torcar-me.
Tornar a començar…

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Banyar-me en els teus dits i no saciar-me,
sentir-te bombejar i aborronar-me.
Tornar a començar, tornar a començar.

Mullar, saciar, frenar, parlar, tornar a començar,
calfar, sacsar, suar, banyar, volar, foll…

Jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Calfar l’ambient, frenar, accelerar-te.
Sacsar el llit, suar i no torcar-me.
Tornar a començar…

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
alliberar la teua boca.
Banyar-me en els teus dits i no saciar-me,
sentir-te bombejar i aborronar-me.
Tornar a començar, tornar a començar.

Que jo volia devorar-te, tastar-te,
que jo volia devorar-te.
Que jo volia devorar-te, tastar-te,
que jo volia devorar-te!

La desgràcia d'un pobre home

La desgràcia d'un pobre home
té una filla per casar,
enamorada d'un gitano
que no la pot desoblidar.

Escolta, filla meva
dues paraules te'n vull dir
que de l'ofici de gitano
trobaràs més bon partit.

Tu que estàs avesadeta
a dormir amb bon matalàs,
casadeta amb un gitano
a la palla dormiràs.

Si a la palla haig de dormir,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs avesadeta
a cuinar-ne amb bons fogons,
casadeta amb un gitano
cuinaràs per aquells racons.

Si als racons haig de cuinar,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjaràs rucs i pollins.

Si pollins haig de menjar,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs avesadeta
a portar-ne rics calçats,
casadeta amb un gitano
ben descalçadeta iràs.

Si descalça jo haig d'anar,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs avesadeta
a anar a missa major,
casadeta amb un gitano
no veuràs mai més rector.

Si rector mai més veuré,
res no se m'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.

Ja vindran mercats i fires
tu també hi hauràs d'anar,
carregada de canalla
i amb el cistelló al braç.

Si el cistelló haig de dur,
res no se m'importa a mi
jo estic boja pel gitano
i el gitano boig per mi.

Endavant

No et quedis fent cua
no esperis aigua del cel
belluga una mica
per el que és teu

No facis l'orni
siguem inquiets
no et venen les coses
si no ets mou tu

Lluita i reivindica
el que ens pertany
solidaritzat amb
aquell que té un mal any

No demanis ajuda
ni res a cap déu
tingues empenta
i camina amb bon peu

No esperis que els astres
marquin el camí
tu decideixes
el teu destí

Lluita i reivindica
el que ens pertany
solidaritzat amb
aquell que té un mal any

No et desentenguis
con si no anés amb tu

Ep, company tu ja saps on anem
sempre endavant, sempre endavant
només tenim un camí
sempre endavant, sempre endavant
sense por i amb pas ferm

Que res ens aturi
en el nostre empeny
si tenim idees
i ganes de fer

Amb cap i amb força
i el teu enginy
tu tens la clau
per arriba lluny

Lluita i reivindica
el que ens pertany
solidaritzat amb
aquell que té un mal any

No et desentenguis
com si no anés amb tu

Ep, company tu ja saps on anem
sempre endavant, sempre endavant
només tenim un camí
sempre endavant, sempre endavant
sense por i amb pas ferm

Roses blanques

Cauran roses blanques
des de el cel tota la nit
i encara que siguen blanques
el meu cor estarà trist

Espere la llum del dia
i els teus cabells al meu pit
soc tan dèbil com la boira
i tu tan fort com el desig

Senc la teua llunyania
i et desitge prop de mi

Brode penes i esperances
que s'han de complir
el meu cor està en silenci
i un mal somni l'ha ferit

Brode penes i esperances
que s'han de complir
el meu cor està en silenci
i un mal somni l'ha ferit

i vull despertar
i vull despertar

Però el vent encara bufa
i t'aparta més de mi
es va desfent la meua vida
com la neu en els camins

I jo encara espere
que ens tornem a retrobar
i que em digues mil vegades
a la cara que no em vols

Senc la teua llunyania
i et desitge prop de mi

Brode penes i esperances
que s'han de complir
el meu cor està en silenci
i un mal somni l'ha ferit

Brode penes i esperances
que s'han de complir
el meu cor està en silenci
i un mal somni l'ha ferit
i vull despertar, i vull despertar
Al teu costat, al teu costat, vull despertar.

Ara ve, ara se'n va

Busco una mirada, un punt de llum,
busco els teus ulls, els teus ulls,

Sé que estàs per aquí, que estàs a prop,
Però t'amagues.

Voldries ser ocell, ballar com balla el vent, fugir com ho fa el temps,
i ara que et tinc aquí, veig com la teva mirada...

Ara ve, ara se'n va.
Ara ve, ara se'n va.
La teva mirada,
ara ve ara se'n va!

Busco entre la gent, busco els teus ulls
et busco a tu, busco a tu.

Però sota els teus peus la terra es mou,
vols enlairar-te

Voldries ser ocell, ballar com balla el vent, fugir com ho fa el temps,
i ara que et tinc aquí, veig com la teva mirada...

Ara ve, ara se'n va.
Ara ve, ara se'n va.
La teva mirada,
ara ve ara se'n va!

I ara que et tinc aquí, veig com la teva mirada
ara ve ara se'n va.

Sota la terra es mou, ara ve, ara se'n va
Sota la terra es mou, crema!
Sota la terra es mou, ara ve, ara se'n va
Sota la terra es mou, un món en flames.

ELs prats verds

I fiquem els peus al mar,
una tarda, primavera,
el sol s'espera que marxem nosaltres.
Sembla que el temps s'ha aturat,
el paisatge que ens envolta,
hi ha mil mosques, segur que vol ploure.
I gairebé amb els ulls tancats,
comencem un nou viatge
al centre de l'Empordà

hi ha un castell mig ensorrat,
entre vinyes i oliveres,
sents les pedres, parlen amb nosaltres.
Tenim la història a les mans,
la vida i tantes persones
que han passat per aquí abans que nosaltres.
I gairebé amb els ulls tancats,
ho sentim molt fort dins nostre,
som tot allò que ha passat

en aquests prats verds o sembrats de blat
o al mig del mar on tot sembla estar tranquil al matí,
saps el que vull dir.
I als pobles i ciutats, als boscos de pins,
als rius gelats i a tots els camins que ens porten aquí,
saps el que vull dir.

I ara per veure-ho millor, ens lliguem fort a un cometa
i volem per l'horitzó.
I tampoc fa tanta por, com es sent una oreneta
passejant per l'Empordà

per aquests prats verds o sembrats de blat
o al mig del mar on tot sembla estar tranquil al matí,
saps el que vull dir.
I als pobles i ciutats, als boscos de pins,
als rius gelats i a tots els camins que ens porten aquí,
saps el que vull dir.

Mira'm als ulls

Mira'm als ulls, tenim tot l'univers,
m'envolten estrelles quan tu hi ets.
Sempre he volgut fer-te volar,
la terra gira al teu voltant.

Cau el teu cos s'encén d'amor,
els llençols bateguen llum i calor.
I la vida sembla que és així,
si tanco els ulls sóc tan feliç.

I t'estimo més que abans
i avancem sense mirar.
Sobre el mar, sobre el camp i la llum.
Sobre el fang, sobre el cel i els teus ulls.

Només tenim la veu.
Només tenim cançons.
Només tenim la veu.
Comencem de nou un altre cop.
Et vull conèixer trenta-cinc mil cops.

Mira'm als ulls, tenim tot l'oceà,
si et miro a prop puc navegar.
No sé el teu significat,
sempre vols parlar sense pensar.
I cau una gota i vessa el got
que inunda la teva habitació.
I la vida sembla que és així,
si tanco els ulls sóc tan feliç.

I t'estimo més que abans
i avancem sense mirar.
Sobre el mar, sobre el camp i la llum.
Sobre el fang, sobre el cel i els teus ulls.

Només tenim la veu.
Només tenim cançons.
Només tenim la veu.
Comencem de nou un altre cop.
Et vull conèixer trenta-cinc mil cops.

Només tenim la veu.
Només tenim cançons.
Només tenim la veu.
Comencem de nou un altre cop.

Estima't

M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha decidit voler-se i ha agafat les regnes.
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha fet fora els dimonis, hui s'aprecia encara més.

Para atenció, fixa't, mira-la,
el seu renaixement comença a caminar.
El cap ben alt i xafa fort,
rebossa força vol menjar-se el món.

Sap de sobres que se'n sortirà,
que ha de donar-se una oportunitat.
Tota la vida es tindrà a ella mateixa,
ha arribat l'hora que ho assumesca.
Així doncs, s'empodera, s'aixeca,
escriu quan fa nosa i no desespera.
Malgrat els moments de baixó,
per fi somriu lliure a l'habitació.
Pensa fer-ho gran i ja està preparada,
ha vingut amb força i una mica accelerada.
Li brillen els ulls pensant en la victòria.
Tots els moments li saben a glòria!

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't,

Farta d'escoltar els sermonets de sempre,
que si se maquilla que si tiene pretendientes.
Pretendientas, palabra necia oído sordo,
fardo, te jodo y estás comiendo lodo.
Femme fatal desprenent fatalisme,
cisme en l'abisme, ja tens un aforisme.
Un cataclisme a cada pas que done,
en els pitjors moments als llibres m'abandone.
M'has pillat llegint a deshora,
en la nocturnitat que cerca, es qüestiona.
Inspiració ve quan vol ella és l'ama,
reina i senyora que em porta la calma.
Jo m'aprecie, m'estime, creativitat em diu que no em subestime,
que em mime, que em cuide,
que està quedant sublime.
El metrònom marca el tempo, seguim vives!

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't,
En peores plazas hemos toreado,
hecha de golpes, porrazos, pareados.
Això que no et mata diuen que et fa més forta,
a la vida sobrevisc que és el que em recomforta.

Nena, con el morado por bandera,
nos soñamos libres, nos queremos vivas,
nos sabemos fuertes, rebeldes,
apretando los dientes,
sabemos respirar, contra la corriente.
Somos cientos repartidas por el globo,
llevamos la historia pegada a la piel,
valientes, diversas, mujeres en guerra
no habrá quien nos pueda.
Tremenda Jauría, Pupil·les,
des del corazón de la bestia a València.

Estima't, aixeca't i somriu al món
Estima't, hui comença un dia nou
Estima't, enterrarem tots els malsons
Estima't, estima't, estima't,

La tremolor

És una fiblada o tremolor,
d'una remor embogida per les hores i l'olor
de la carn mig estesa en un voral
i que espera a que els pardals hi aterrin.

O potser és un crit o la bramor
que neix d'una bravada que vam haver-nos d'empassar.
Ja ho veus, no sé ben bé com explicar
aquesta corda que ara tiba, es trenca.

On seràs? Ben lluny, segur. Quan marxes
ets com un estany que es mou amb calma.
On seràs? Ben lluny, cremant les plantes, sí,
totes les flors que hi ha a Birmània.

Una escletxa prima de negror
directa a la retina quan rebota en un mirall.
Ningú podrà mai més tornar a tancar
la gàbia que ara obre les portes.

On seràs? Ben lluny, segur. Quan marxes
ets com un estany que es mou amb calma.
On seràs? Ben lluny, cremant les plantes, sí,
totes les flors que hi ha a Birmània.

La porta s'obre, i ara la llum.

Sí, aquí teniu:
feu l'última oració.
Un últim vals.
Assaboriu la por.
Ara, fugiu.
Podreu amagar enlloc
el vostre crim?
La nostra tremolor?

Vermutet de moogalooky

Dona-li al play triangle màgic un viatge d'emocions
vibren membranes apreteu els cinturons

freqüències et transporten a un altre mon
toquen la panxa mengen el cor

ho sabem tu i jo i tots eixos locos
suen les mans i els ulls es fan rojos

infinitament finit com un crit del James
la llengua de Jaggeer la força d'uns vents

De garbeo per Harlem amb un new boggaloo
Clap your hands mama el tempo el marques tu

trau-me a ballar és la nostra cançó
no em val per resposta un No no nooo

I'm your girl and you are my boy lolipop
ballarem ska, break i algo de rock

quan fas pop no fas hip hop
quan fas funk no hi ha stop

agafa el got, pega li un glop
que se cale que se calente canya

i és que de colp no sé ni on sóc
ni em quede res de la migranya

pam pam pam
pam pam pam
música maligna
la nit més gran

pam pam pam
pam pam pam
saps la consigna
treure al sol ballant

posam un altre cuba libre
cremem el garito
morir cridant
oye y ese pitooo!!

o necessito! sóc addicte al ritme
4 per 4 ..chsss (toma diferent)
Take Five és un himne

Tito Oye como va?
Mambo, salsa y cha cha cha
solte una rima un poc més forta
et trenque la cadera com Romario a Alkorta

porta ulleres si eres curt de vista
mira estos mestres com mengen la pista
passem revista tanquem la porta
la gent que balla la gent que importa

i ballarem fins que tot se solucione
sense que importe el món com a Pavone
sense obsessions que ens obsessionen
sense presses, lo nostre funcione

funcione el tempo, funcione el beat
del contrabaix va nàixer el hit
no és Le Freak ni som Chic
però I like it like that, I love this shit!

Aquells que se'n van

Vull pensar que encara em sents, que me veus i que m'escoltes.
Que ja has trobat aquella essència que et fa estar millor que abans.
Es sofriment que vas partir patir s'esvaeix en un instant
Has renunciat a lo que et donàvem per gaudir sa teva pau.

Recordes aquells temps quan passejàvem junts per dins sa vila,
cada dia igual.
Regàvem junts ses emocions que a poc a poc mos convertien
en persones més grans, i mos anàvem separant.

I ara vas
per es teu camí
i ara vas...
t'allunyes d'aquí i de tot

T'he retrobat com un adult a qui conec des de s'infància
mil històries m'he perdut però et reconec com es d'abans.
Em dius que t'has perdut caient a una voràgine d'històries,
que no s'han acabat.
Canalitzant es dolç verí que ha consumit sa teva vida.
I així se t'ha emportat...

...per es teu camí
I ara vas
i t'allunyes d'aquí i de tot.

Sa teva llum ja se'n ha anat,
una ombra trista l'ha apagat
encara que mos hagis deixat
es teu somriure no se'n va.

Aquí sempre et tendrem present,
rodejat de sa teva gent,
sempre quedarà recordar,
es bons moments que hem passat...

...a n'es mateix camí.
I ara vas,
t'allunyes d'aquí i de tot.

Encara tenim temps

Hem lliurat moltes batalles, hem caigut tantes vegades.
Hem tirat un pas enrere per desprès tirar endavant.
Hem perdut la confiança, hem pagat ja la fiança.
Hem tancat a una caixeta els dimonis del passat.

Hem viscut l'amor i l'odi, hem creat el nostre codi.
Hem aprés com adaptar-nos als contrastos d'aquest món.
Hem anat a la deriva, hem tingut vida addictiva.
Hem tingut força i coratge per poder sortir del pou.

Hem ferit a qui estimàvem, hem donat el cor en va.
Hem vist fer-se gran al pare sense poder-ho evitar.
Desitgem, de vegades desitgem
una vida diferent.

Ei, encara tenim temps!
De despertar ben d'hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits

Ei, encara tenim temps!
de tornar-me a enamorar,
de fer les paus amb tu i amb mi.

Ei, encara tenim temps!
encara tenim temps!
encara tenim temps!

Hem caigut amb temptacions, hem errat amb decisions.
Hem sembrat la nostra ajuda recollint a canvi res.
Hem trencat una promesa, hem perdut ja la puresa
contemplant des de la runa la fortuna dels demés.

Hem entrat a laberint, hem fet cas del nostre instint.
Hem aprés a estar en silenci, per desprès passar a l'acció.
Hem fugit de compromisos, hem dubtat si som feliços.
Hem enamorat algú amb la nostra imperfecció.

Ei, encara tenim temps!
de despertar ben d'hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits

Ei, encara tenim temps!
de tornar-me a enamorar,
de fer les paus amb tu i amb mi

Ei, encara tenim temps!
Encara tenim temps!
Encara tenim temps!

Un darrer ball

Set déus faran el senyal
El tret de sortida
I tot el que hauràs esperat
Començant pel final
És qüestió que acabi bé
L'inici és igual
Que fàcil estimar
Quan estàs bé
I ara llueixes espectacular
Els déus han conspirat
Per donar-nos aquest darrer ball
Començo a ballar…