Sense equipatge ni bitllet, cap direcció al primer tren, un xiulet dona la sortida, no se sent ni un adéu. Anem seguint el rastre que deixen els ocells, travessem les muntanyes mentre va caient la neu.
Apartem els estels buscant un lloc en el temps on si et repugnen les mentides no et clavin sobre una creu.
Fugim de la justícia de les lleis del poder, avancem sense girar el cap cridant al silenci, tot el que volem és viure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada