En Horse

Ferradures de quatre claus,
duus tota la sort a les potes,
avui l'hipòdrom és ple,
és el gran dia d'en Horse.

Galopant cap endavant pel carril
segueix el cavall avançant,
i aixeca un pam de terra,
les potes es van envelant.
Ets el primer de mil galops cansats,
deixes enrere els rivals!
I vas marcant distància, la meta se't va apropant.

A la grada tothom aposta els seus estalvis a la victòria d'en Horse.

Que no hi ha crisi,
que aquesta victòria
ens traurà d'aquest pou.

Que no hi ha crisi,
que aquest cavall
ens traurà del forat.

Que no hi ha crisi,
que aquesta victòria
ens traurà les castanyes del foc.

Foc, que ens crema el cor.
Foc, que ens crema el cor.

Però de cop i contra tot pronòstic
a un metre de la meta
en Horse s'ha entrebancat
amb la punta d'una ferradura enterrada
la grada amb les mans al cap!
Ferit, en Horse s'ha aixecat
i ha donat mitja volta,
mirant de reüll el públic
com dient: “Aquí us quedeu!
Ja no jugareu més amb mi”.

Que no hi ha crisi
que ja ningú té cap calé per gastar
Que no hi ha crisi,
que ja ningú té cap calé.

Ens torrarem en un bar
i agafarem una bona ‘castanya’.
Oblidarem els estalvis
que hem apostat tot jugant.