12 de febrer 2019

Pell bruna



Pell bruna,
em deixes l'olor quan passes pel meu llit.
M'abraço al teu pit fi.
Ben nua,
em tremola l'ànima entre els teus dits,
acompassats, desperts.

Alumna,
sense cap pregunta vivim al revés,
que tot creix sorprenentment.
Ben lliure,
em creixen les ales tenint-te a prop meu.
Acompassats, desperts,
amb el pas encès, fins a fer-nos un...

Pell bruna,
marxo caminant per sentir el sol de prop.
Ens trobem en aquell record.
Ben nua,
et recordo, amor, com un ocell de foc.
Acompassats, desperts,
amb el pas encès, fins a fer-nos un...

De costat et “donc” la mà,
no les tinc totes per caminar.
I el vent m'empeny però no sé a on
agafar-me, si a tu o al món.

Giro i giro des de dins...

Tens els ulls més brillants que mai he trobat.