Res m'ha sortit com he pensat,
m'estimo poc mai m'he cuidat.
Cauen pinces, cauen converses
pel cel obert.
Avui tampoc no m'he dutxat,
he dinat tard i estic cansat.
Calen dies calen converses,
temes oberts.
Filigranes per les promeses
que no he complert.
I ploraré per no existir,
sopa de menta per pair.
Formaré part d'aquest invent
i patiré molts més hiverns.
Demà es preveu tot ben igual,
respiraré mediocritat.
Tot s'apila, tot es complica,
tot queda per fer.
Filigranes per reconèixer
el què no he fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada