Partícules de Déu

Tants i tants planetes com hi ha al cel
Tants i tants estels com hi ha dins teu
Som de tantes formes
Com hi ha estels
Som de totes formes
Partícules de Déu.

El futur és dels covards

https://elfilldelmestre.bandcamp.com/track/el-futur-s-pels-covards

Quan vaig sentir el cel en els seus llavis
sabia que el futur és pels covards
sabia que tot el que havia aprés abans
sobrava en la memòria.

Quan vam mesclar l'amor en el seu ventre
sabia que ja res seria igual
sabia que tot el què semblava important
no tenia importància.

No sempre és dels altres
la llum que mou el món
deixa de queixar-te per tot i per consol
jo et dono ales
i tu claror
del teu llenguatge
sóc professor
em queden bales
però deixa'm entregar les armes
que canti ara un altre la cançó.

Quan vam mentir i ens vam tancar les portes
sabia que estimar no era la pau
sabia que després de cada pas en fals
l'amor tenia el seu rostre.

Quan vam entendre suficients respostes
va haver necessitat de preguntar
llavors vam veure caure màscares i amants
i el cel tornà als seus llavis.

No sempre és dels altres
la llum que mou el món
deixa de queixar-te per tot i per consol
jo et dono ales
i tu claror
del teu llenguatge
sóc professor
em queden bales
però deixa'm entregar les armes
que canti ara un altre la cançó.

Migranya

Guarda els mals de caps per l'endemà, sí...
Tots els queixics no et calen, t'encadenaran
ho saps molt bé
no ets un crio que passi fred
tants nervis et fan veure estranys...
Vés, el teu destí és un tint que no sol fer miracles,
un incert d'insults, difós per l'ús
escrinys per de fam
doncs, l'arc creix tort des de fa molt anys
no crec pas que algú esperi d'ell que faci el tomb
invicte et perds a dins d'un pou,
víctima dels plors
amb l'ànima d'un bardaix, l'opi de la son
serà l'hora d'un cru llistat
per un il·lús amic baldat
al peu del boulevard
tu tu tu
Just d'un trist envà sols cridar l'infern
et perds en veure creus
pots guardar en un sol pot tots els segons cremats, sí!
Potser que arribi un temps
no fora dit pels pèls
que et valguin tots enters
doncs l'arc creix tort des de fa molts anys
no crec pas que algú esperi d'ell
que improvís ens faci el tomb.
Mals de front...

Anem tancant les portes a la por

És tan senzill com fer que, de l'esperança,
no ens faci mandra sostenir-ne el pes.
És tan senzill com no delegar-la
als que no volen que canviï res.

És tan fàcil si es pensa
que cal, amb permís o sense,
atorgar-se veu i vot.
És tan fàcil si un s'emplaça,
sigui a l'urna o a la plaça,
a dir-ho tot.

Bé sabem que la temença
és la dura recompensa
de la represàlia sagnant
i que aquell que la genera
de nosaltres sols espera
fer-la gran.

No seran mai més obstacle
l'amenaça i la coacció;
fermament anem tancant
les portes a la por.
Renunciem a acomodar-nos
a un futur de submissió;
fermament anem tancant
les portes a la por.

Com a pertot, tenim enzes i savis
però ens determina un interès sincer:
no allà on gronxava el bressol dels avis
sínó la franca voluntat de ser.

En l'adversitat funesta
s'ha respost amb la gran gesta
de l'empelt de cultura i de dret.
Si el país tingués, tal com
les persones, un cognom
fóra aquest.

I ara que aferrem la llança
al combat d'emancipar-nos
farem cas d'un únic seny:
un sol poble i no cap altre
estendard i no combatre
al seu terreny.

El joc

A casa hi perds el temps
mirant per la finestra,
no et fa sentir pas bé, no,
però no trobes la manera
de sortir d'aquest temps.

Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!

Per això et vinc a buscar
i et faig sortir al carrer
i anem a comprar roba
i xancletes pel bon temps,
aquí tot és tan lent!

El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.

No hi ha cap melodia
que et pugui fer ballar?
No tens amics ni amigues?
Però tu on vols anar,
però tu on vols anar?!Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!

El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.

Epíleg

No era més que un joc.
No era més que un joc.
No era més que un joc de nens.

No era més que un joc.
No era més que un joc.
No era més que un joc de nens.

Tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit.
Tant tu com jo sabem que tot pot ser molt més senzill.

Tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit.
Tant tu com jo sabem que tot pot ser molt més senzill.

Tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit.
Tant tu com jo sabem que tot pot ser molt més senzill.

Tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit.
Tant tu com jo sabem que tot pot ser molt més senzill.

El corredor

Avui hem tocat a València i jo em
trobava fatal.
M'he oblidat d'alguns versos, però ara
ja m'és igual.
Demà, a Castelló, segur que anirà
millor.
Però la gent no té un duro i ¿saps què?
Crec que t'enyoro.

Et deu semblar ridícul que em posi tan
trist,
però és que ho veig tot tan fràgil...
¡Si veiessis les cares que posa la gent
quan toquem Ull salvatge!

Crec que els nois també se senten així.
Hem sigut tan feliços aquests dos
últims dies
que, si la gira durés cent mil vides o més
i no poguéssim tornar a casa mai més,
no sé què faríem.

Hi ha un corredor que relliga totes les
cançons.
Del nord al sud o del sud al nord,
sempre tens el mar al costat.
I quan fa sol i ens espera una taula
parada en algun lloc,
i tenim el cap emboirat pel concert de
la nit anterior,
et podria jurar que no he estat
mai del cel més a prop.

De vegades, quan entenc que tot penja
d'un fil,
del privilegi o miracle que em seguiu
fent costat,
us ho voldria agrair amb una cançó.
Però, per no fer tan el pilota,
l’he anomenat
El corredor.

Hi ha un corredor que relliga totes les
cançons.
Del nord al sud o del sud al nord,
sempre tens el mar al costat.
I quan fa sol i ens espera una taula
parada en algun lloc,
i tenim el cap emboirat per l'alcohol de
la nit anterior,
et podria jurar que no he estat mai del
cel més a prop.

Mai més a prop.

Corredor de fons

Oh! Corredor de fons, no hi ha cançons que t'aturin uns segons?
ni dies que sospitis que hi ha mons a seixanta pulsacions?
Oh! Corredor de fons! I què me'n dius de les contradiccions?
Oficines i reunions. Minuteres i pulmons. A empentes, entrebancs i rodolons.
Més que dies, maratons. Però tan poques decisions. Oh! Corredor de fons!

De nit. Carai, quina pressa! I clar, no t'ho esperes.
Fas cop de volant i el cotxe... Pam. Tres voltes a l'aire.
Congela la imatge. I des d'aquí dalt i cap per avall, ja res sembla ser tan important.

On és el meu cap?

Em desperto molt estrany, és
com si tingués un buit aquí dalt.

I m'adono que passes amb sang
s'escapen sota la porta meu
davant.

És que el meu cap crec que ha
marxat i no pensa tornar i jo no
puc pensar a anar-lo a buscar.

Després baixo al carrer, la gent
no sap què és el que m'ha
passat.

El meus pares no em diuen
res, però estan preocupats. Ja
no sóc el d'abans.

I és que el meu cap crec que
ha marxat i no pensa tornar.
Crec que ha d'estar perdut per
la ciutat.

Esperança

Assaltarem la ciutat de les tristors.
Respirarem el fum del poble i l'aire dels senyors.
Hem traficat mil somnis i una il·lusió; l'esperança.
Lluny d'aquí quaranta lladres s'han repartit el món.

Tornarem a començar.
Som un riu que sempre avança.
De la guerra en farem dansa.
Del Mar Negre a Gibraltar
va bullint l'esperança.
Que tremoli el nostre mar!

Un viatge llarg, hem caminat amb el cor.
La nit, el fred, el plor, omplirem amb cançons.
Lluny d'aquí quaranta lladres s'han repartit el món.
Contra la guerra, contra l'oblit, contra la por; Esperança!

Tornarem a començar.
Som un riu que sempre avança.
De la guerra en farem dansa.
Del Mar Negre a Gibraltar
va bullint l'esperança.
Que tremoli el nostre mar!

Sóc de l'oest / Som de l'oest

M'he criat entre pagesos i carrinclons
homes que s'aferren a les seves tradicions
gent de terra, gent de foc
en una frontera on la mentida no hi té lloc
on es creuen els camins dels odis i els rancors
i els destins de les nacions.

Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets de pedra i fang
on el blau del cel és tot el que tenim de mar
penjat en l'horitzó un estel brillarà
enmig de la nit si el cel és clar.

Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.

Regadius, hortes i terres de secà
pluja quan Déu vol i tempesta sobre el pla
i la boira cobrint la vall
històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar
esperant l'endemà.

Som de l'oest de Catalunya
la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.

Han trucat

Han trucat, corro de pressa.
Ho he somniat, no ens has deixat.
Trec el cap per la finestra
fa molt temps que no apareixes.

No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d'aquest temps al teu costat.

Però no ets tu i això em molesta,
no sé com sortir d'aquesta
i em sento en un cercle tancat.
És com si de sobte tot
em fes por i no vull sortir al carrer,
em fa por la sensació
de que ja no puc veure't mai més.

I aquell cel que tant me'l mirava
s'ha fet gran i l'he deixat
com si tot el que tant clar ho veia
es fes fosc i ho veiés borrós.

Més que afligit i adolorit,
més que amargat i atabalat,
més que enrabiat i enfonsat.
Així, em sento quan penso en tu.
Voldria dir-te que ...
Sí! Sempre estaràs amb mi,
sempre estaràs aquí,
et portaré sempre amb mi.
I quan estigui sol,
tu sempre estaràs amb mi.

Potser ara el millor és oblidar
i recordar el bé que ens ho vam passar.
Però això és dur, la gent en parla
i fa més gran el buit que tu has deixat.

Amb el temps oblidaré
però a tu dins sempre et portaré
i a on em porti el meu destí
tu sempre amb mi faràs camí.

Quan ho vas fer em vas putejar
mai no ho he entès, mai ho he vist clar.
Em sento en un cercle tancat
i sé que mai sabré la veritat.

No recordava el que és passar
que algú que vols el veus marxar
i ara veig clar el significat
d'aquest temps al teu costat.
Voldria dir-te que ...
Sí! Sempre estaràs amb mi.

Un petó per cada cicatriu

Vine al meu costat
Frena l'inconscient
Has plorat en somnis
No pateixis més

Un petó per cada cicatriu
Un petó per cada cicatriu

Acostant cadires
Llimant ganivets
Acompassant respiracions
Sincronitzant batecs

Un petó per cada cicatriu
Un petó per cada cicatriu

Sincronitzant batecs
Sincronitzant batecs

Ara i aquí

No existeix cap altre lloc on jo voldria estar
No existeix cap més color que jo vulgui pintar
Sentir que tens al teu voltant
Tot el que sempre havies desitjat
És el que sento ara i aquí amb tu.

No existeix cap més vestit que jo em vulgui posar
No hi ha braços més bonics que jo vulgui abraçar
Sentir que sona al teu compàs tot la música del món
Es el que sento ara i aquí am tu

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir
Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí

Ja no hi ha cap altra veu que jo vulgui escoltar
No existeix cap més cançó que jo vulgui cantar
Sentir que tot el que hem après té alguna mena de sentit
És el que sento ara i aquí amb tu

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir
Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí

Paparapa, parapara, parà

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir
Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí

Finals de l'estiu

Dies llargs arrossegant les hores mandroses,
tardes que no es pondrien mai,
nits urgents escurant-nos la pell salabrosa,
s' han anat desfent amb el vent com un castell de sorra

I als capvespres tornen cap a port
nadadors que han fet creuades sense sort

Donarem la volta als gira-sols
per si una nit freda
torna la bonança, si déu vol

Brises que sargeixen les revetlles d'eufòria,
xàfecs per matar la calor,
les platges desertes dels teus ulls, temps de verema,
van donant l'esquena a l'estiu que ens ha cobert de glòria

Cossos que estenen sota el sol
Aftersun sense recepta per quan cou

Donarem la volta als gira-sols
per si una nit freda
torna la bonança,a si déu vol

Donant la volta als gira-sols
per si una nit d'aquestes
torna la bonança als teus llençols.

Tota la nit

Demà, quan sigui fosc tornarem a començar...
tornarem a somiar, desperts.
No ens oblidaran, ens recordaran.
Érem aquí, desperts, tota la nit

Tota la nit, aquí, tota la nit amb tu, tota la nit, essent i sentint

Pels nostres amics d'ara i sempre,
que mai no s'oblidaran,
deixa que ens fem grans,
deixa que passin els anys,
no es tan important com tot el que ens ha anat passant.

Érem aquí, desperts, tota la nit

Tota la nit, aquí, tota la nit amb tu, tota la nit, essent i sentint

I quan pugui tornar a somiar,
ho tornarem a viure,
ho tornarem a viure junts
I quan surti el sol demà
estarem aquí, com aquella nit,
com aquella nit...

Tota la nit, aquí, tota la nit amb tu, tota la nit, essent i sentint

Al final d'aquest viatge

Hem arribat al final d'aquest viatge,
absent, però capaç,
m'assec en la runa
que deixen les mirades.

M'aproparé als cossos nus
marcats per la metralla,
del silenci que acompanya
l'agonia innecessària.

Ja no queden al cel
més llunes d'abril,
esperarem el temps, si cal,
per fer més feble aquest verí.

No creuré en res més
que no sigui en el que veig,
no hi ha hagut derrota
que hagi vençut eternament.
Sembla buida la vida
sense el soroll de la rutina;
tot allò que acaba
empeny de nou un altre món.

Les nits s'encenen
al nostre pas,
hi ha tantes lluites
que encara hem de guanyar.

A quina mà m'he d'agafar
per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs
per arribar molt més enllà?

Per no morir

Recordo que et deia
que abans d'arriscar-nos
havíem de pensar-ho molt bé,
que a la nostra aventura
potser li faltava la brisa que dóna el plaer,
que no bastava que m'entenguessis
i que tu morissis per mi,
que no bastava que els meus naufragis
trobessin refugi al teu pit.
I ara, ja he veus, al cap dels anys ens ha arribat
puntual i implacable,
la profunda distancia
que intueixo en mirar -te.
I, encara que es molt difícil,
t'ho he de dir:
reconec que esperava
que el temes dictaria
un punt i final un matí.
I si això no arribava,
jugaria com sempre
per tal de fer-te feliç.
I en el plor i la tristesa
pensa en els anys
que encara tens per no morir,
que lo també pateixo
perquè el dolor que sento
a penes el puc advertir.
Hem d'intentar
conquerir amb molt d'afany
tot el temps que hem perdut
esgotats i vençuts,
ignorants i allunyats
d'això que en diuen amor.
Per no morir,
per no morir.

Amb la boca tancada

Sense veu
closos els llavis
encertàvem els crits
dins l'espinada

Sense veu
closos els llavis
encertàvem els crits
dins l'espinada

Parlàvem per les puntes
dels cabells eriçats
i amb el nostre tremolós, silenciós,
malgrat tot,
malgrat tot avançàvem.

Parlàvem per les puntes
dels cabells eriçats
i amb el nostre tremolós, silenciós,
malgrat tot,
malgrat tot avançàvem.

Parlàvem per les puntes
dels cabells eriçats
i amb el nostre tremolós, silenciós,
malgrat tot,
malgrat tot avançàvem.

Parlàvem per les puntes
dels cabells eriçats
i amb el nostre tremolós, silenciós,
malgrat tot,

malgrat tot avançàvem!

Noble art

Contemplar les variables.
definir una estratègia, un pla concís.
Col·locar un seguit de trampes.
Calcular per on pot intentar fugir.
Dura a terme simulacres.
Si es detecten fuites, incidir.
Carregar totes les armes.
Esperar el moment precís.

Atacar brutalment.
Agafar l'oponent per sorpresa.
I llavors, fredament,
executar aquell gran pla amb subtilesa.
En un gest de magnificència
atorgar-.i clemència i marxar amb el cap ben alt.

Sents la porta de l'escala.
Un repicar de claus que giren. Ja és aquí.
Comprovem qui és el més destre
en el noble art de discutir.

Comencem malament.
De moment, una porta entre-oberta.
És un truc? Un engany?
Un llarg silenci que a tu et desconcerta.
A traïció una veu diu: "T'estimo".
Apareix, se t'acosta
i t'enfonses per moments.
I com sempre fa touché.
Et rendeixes: "Jo també".

Enlloc

Jo no me'n vaig enlloc
Ja no em mouré d'aquí
No me'n vaig enlloc

Brindant amb llaunes a un graó
Mentre saludes a tothom
De cop esclates a plorar
Avui ho has fet sense avisar

Són com les onades al mar
Quan creus que ja tot ha passat
Una altra et torna a colpejar

Jo no me'n vaig enlloc
Ja no em mouré d'aquí un altre cop
Jo no me'n vaig enlloc
No em mouré d'aquí un altre cop

Jo no me'n vaig enlloc

Sé que aquest cop si et deixo anar
El vent se t'endurà
Sembla mentida com dius les veritats
Però aquest cop res ja no em mourà
No corris, vine a poc a poc

Jo no me'n vaig enlloc
Ja no em mouré d'aquí un altre cop
Jo no me'n vaig enlloc
No em mouré d'aquí un altre cop

Sento que això ja ha començat
I no sembla que vulgui parar
Avui no em mouré d'on sóc
Ara sé que aquí ho tinc tot

Jo no me'n vaig enlloc
Ja no em mouré d'aquí un altre cop
Jo no me'n vaig enlloc
No em mouré d'aquí un altre cop

Jo no me'n vaig enlloc
Aquest cop no em mouré d'aquí
No me'n vaig enlloc
No em mouré d'aquí un altre cop

Jo no me'n vaig enlloc
Ja no em mouré d'aquí
No me'n vaig enlloc...

Naixen primaveres

Quan sembla esgotada tota possibilitat
Totes les vies tancades al pas
Quan el teu mon està sumit en una eterna obscuritat
Perden les paraules tot el seu significat
Quan el vent no bufa de cara
Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re-inventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard

Naixen primaveres
Cada matí , al teu jardí
Cultiva els teus sentits, comencen
Noves primaveres al teu camí
Crema el destí
Il·lumina l'horitzó de hui

A la cerca d'un oasi en un país de nits fredes
Per establir allí el nostre punt de trobada
Agafar impuls i preparar noves eines
Per reviscolar una freqüència oblidada
Quan el vent no bufa de cara

Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.

Predir l'impredictible
Unir el cor i la raó
Fer una pasta indestructible
És el "kit" de la qüestió
Apuntar ben alt i donar el salt
Donar totes les passes i completar les fases
El nostre somriure……
Combustible essencial per a viure
Redirigir el dirigible
Fer un cop en el timó
Fer una pasta indestructible
És el quid de la qüestió

Naixen primaveres
Cada matí , al teu jardí
Cultiva els teus sentits, comencen
Noves primaveres al teu camí
Crema el destí
Il·lumina l'horitzó de hui.

Quina Calitja

S'han acabat
tardors i primaveres,
i els tarongers floreixen
pel febrer.
Puja la mar
i trenca les barreres,
i el temps que ens queda
s'acaba, s'acaba, s'acaba.

Compte enrere en marxa.
Matar de fam ja no és suficient
el sistema, la butxaca,
matar de calor i morir-se de set
I ara diuen que tots som culpables,
mentre ells fan negoci de l'escalfament.
Caradures, putrefactes,
ja no ens en queda una altra
que anar a per ells.

Quina calitja
I quin soliman
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans.
Redéu quina basca
Quina xafogor
Passaria mil hores mirant-te.
Bullirà la mar
Com cassola al forn
El temps s'acaba
S'acaba.

Compte enrere en marxa.
Els dies de glòria ja s'han acabat,
mercat lliure, competència,
l'American Dream
ens està sortint car
I ara venen els sabuts que faltaven,
que de les desgràcies faran capital,
i triaràs en democràcia
canvi climàtic o final nuclear?

Quina calitja
I quin soliman
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans.
Redéu quina basca
Quina xafogor
Passaria mil hores mirant-te.
Bullirà la mar
com cassola al forn.
El temps s'acaba
s'acaba.

El temps s'acaba i no fem res
El temps s'acaba
Bullirà la mar.

Silenci

Sé que no tornaràs, que he de viure sense tu.
Pel camí del fracàs t'he buscat per mil racons.
El temps al teu costat, un regal que t'has endut,
deixant-me plenes les mans de misèries i de pors.

Ets tan delicat
que et trenques just en pronunciar el teu nom.
Sense haver-te maltractat
te'm vas trencar i, dels teus bocins, n'hauré de fer valor...
... encara no sé com.

T'odio.
Tot i amb els anys, sento guardar-te rancor;
però em miro i has tret de mi el pitjor.

Nits vestides de blanc amb orquestra i sense son,
però tu em deixes penjat enmig del ball de bastons.
El meu cap no és capaç, no recorda ja el teu so.
Fa massa temps que vas marxar. Jo et porto clavat al cor.

Qui sap si el meu cap
ha fet dissabte per llevar el teu dol
i al teu lloc hi ha posat
sorolls, batecs, remors, xiulets... que ell mateix s'ha inventat
per no sentir-se tan sol.

T'odio.
Tot i amb els anys, sento guardar-te rancor;
però em miro i em veig com caic.

La nostra sort

La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història
La nostra por és una sala d'hospital,
les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història

La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança.
La nostra pena és una pena d'esperar,
pels detinguts d'aquella vaga general.
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar

I que la sort que ens acomanya sigua líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
senzillament...

Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
arrassades per l'oblid i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella.
La nostra por és una escola sense cor,
les retallades decidint la teua sort.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'un altre món

Les nostres hores s'alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de la misèria compartida.
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
de l'extensa polseguera que dissipa la mentida
El nostre joc és una xarxa d'unitat
que protegisca les persones que estimem
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta
de l'extensa polsegurea que rebenta pels carrers

I que la sort que ens acomanya sigua líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
senzillament...

El cor és una bomba,
que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
el cap, el cos, els dits

El mite de Prometeu

Que tan bon punt sentim
Aquest cop de porta tan conclusiu
I posis un peu al món,
Et trobis ja molt millor.
Que creuïs el carrer a càmera lenta
I et digui el vent
Que un dels dos ho havia de fer.
Que notis un pas lleuger.
Que captis tots els detalls,
Les coses petites d'un dia clar,
Que una màgia magnetitzant
S'instal·li al teu voltant.
Que trobis una feina de lo teu
I el primer dia ja entris amb bon peu.
Que els del teu voltant
Et trobin molt més guapa.
Que facis nous amics.
Que cap et falli mai

Que descobreixis en aquell veí
Un paio simpàtic i divertit
Que una nit es presenti amb un bon vi i tal.
Que en la comparació
Que faràs amb els altres no hi hagi color.
Que sempre et segueixi el joc.
Ni massa ni massa poc.
Que no us passin factura els anys següents
Que percebeu les coses sempre a temps.
Que et miris al mirall sentint-te afortunada.
Que et diguis "sóc feliç"
I llavors que ho perdis tot.

Ei! Ara què tal?
Oi que fa mal?
Oi que fa mal?

Que caiguin, sense pietat,
Les deu plagues d'Egipte sobre el teu cap.
Que t'intentis amagar.
Que t'acabin delatant.
Que els Déus, els vells i els nous,
T'agafin mania.
Que tinguis por.
Que el mite de Prometeu
T'il·lustri de cap a peus.
Que quan no puguis més,
Albiris l'esperança
Que em cridis des de lluny
Però no ho facis prou fort.

Ei! Ara què tal?
Oi que fa mal?
Oi que fa mal?

Mixolidia Blues

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat
Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences
Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M'ha dut a més d'un daltabaix
El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte
Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar
Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat
El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l'harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l'harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...

Tant de bo

Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que l'equipatge a cada passa pesi menys.
Tant de bo que quan tornis a casa
no t'atrapi la llàgrima als ulls, que passis full.
Tant de bo al mentida no vagi mai vestida
i que et porti el vent quan vingui el llop.
Tant de bo que la por no s'abraci a la pena...

Tant de bo sigui et sedueixi el paisatge,
tant de bo que els fantasmes ja
no mirin sota el llit,
que la nit no t'apagui l'espelma, que es fongui el neguit
tant de bo et donin fil i no et tallin les ales.
Caure sobre vellut, que no et donis per vençut,
tant de bo un dia el nord sigui sud
i que t'envolti la gent de mirada transparent.

Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge.
Tant de bo acabi en taules la partida,
que la vida fos més innocent, un joc de nens.
Tant de bo passi un tren cada dia,
que la fi del món no tingui final de via.
Tant de bo quedi pres qui empresona,
que coneguis la felicitat en persona.

Tant de bo dos i dos sumin quatre,
tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres.
Tant de bo que la sang fos germana
i no l'arma dels impotents, que caiguin panys.
Tant de bo s'obrin totes les portes
i et rebin amb un “Benvinguts!”.
Tant de bo que la vida no fos batalla
i que et tregui a ballar quan balla.

Xocolata bona

Xoco, xocolata bona;
xoco, xocolata en pols.

Hi ha qui en pren per obrir la gana,
hi ha qui s'hi penja per prendre'n massa,
hi ha qui es menja un bou quan la tasta,
hi ha qui de tot en fa un gra massa.

Xoco, xocolata bona;
xoco, xocolata en pols.

Hi ha qui la pren des de dins del llit
i també qui s'hi embruta el dit,
i qui l'olora des de molt lluny
i qui l'amaga dins del seu puny.

Xoco, xocolata bona;
xoco, xocolata en pols.

Qui se l'empassa i qui s'hi crema,
a mi m'agrada quan no tinc pressa.
Qui sempre en dóna en moments bonics,
a mi m'agrada amb els meus amics.

Xoco, xocolata bona;
xoco, xocolata en pols.

Xoco, xocolata bona;
pel gran dia
i per la bona hora.

Absència

Escolta i mira al teu davant,
recorda, aprèn tota l'essència,
és bo fer-ho de tant en tant,
tristor, sense la seva presència.

Haig de creure en un cert corrent,
del riu que seguirà tot el seu vaixell,
no haig de perdre res del que estava lent,
però intento, sí, no tornar-me vell.

Absència d'amor i sentiments,
de bons amics, de direccions,
dins una grisa tarda d'hivern,
absència de tots els temps viscuts.

Talla i arrenca l'arrel,
l'arrel de l'ombra, la indecisió,
surt una estona fora a veure el cel,
no caiguis, no caiguis, no caiguis dins
la teva pròpia perdició.

Escolto i miro com ells ho fan,
i veig que tot el temps està complicat,
vull escapar dels que m'estan controlant,
sempre buscant, sempre trobant.

Absència d'amor i sentiments,
de bons amics, de direccions,
dins una grisa tarda d'hivern,
absència de tots els temps viscuts.

El dia que tot rebente

Llauradors de la desil·lusió
jubilats i sense fer soroll
becàries de l'angoixa
cambrers de la misèria
opositant a l'eternitat
Funcionaris de la depressió
immigrats de la desesperació
alumnes del sistema
obrant al precipici
aturats en l'adversitat
Oficials de mil euros al mes
aprenents sense papers
prostitutes sense vida
músics en silenci
esclaves del patriarcat
I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.
Mariners sense mar ni port
autònoms i amb l'aigua al coll
proletaris que no esmorzen
llogats a subcontracta
acomiadats del benestar
Repartidors de decepcions
preses de la repressió
collidors de bastonades
artistes sense públic
secretàries sense fumar.
I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar,
estarem segant cadenes.
Fes-ho bé
i premedita-ho amb antelació,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa
Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
La boca, la boca plena de dents.
Ell somriu
i balla tango amb la hipoteca avui,
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa
Ei, jo que tinc?
ei, tu que tens?
la boca, la boca plena de dents.
Vindran les sèquies plenes,
plouran idees, farem saó
i plouran pedres,
moltes pedres