Quan ens creuem

No puc recordar quantes vegades dec haver imaginat
Que abans d'arribar al replà l'ascensor s'aturava

i quedàvem tancats, fins l'endemà, que despertàvem com dos amants.

No puc ni comptar quantes vegades dec haver somniat
Que saltava del terrat per rescatar-te de les mans d'un covard
que al pis de baix està a punt de deixar-te anar

Quan ens creuem i veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix
Però tu no el sents

T'he de confessar que hi ha dies que em llevo ¾ d'hora abans
I vaig a comprar el pa al forn del davant d'on esperes el tram
Per un instant, per saludar-te mig tremolant

Quan ens creuem i veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix
Però tu no el sents

Quan ens creuem i veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix
I abans que es fongui tot el gel
Et confessa algun secret
Que tothom sap
Però tu no el sents