31 de març 2014
S'està fen fosc
No diguis res més
entre silencis ja parlem
que les ferides duren més
quan s'atura el temps.
No trenquis la pau
que ara mateix podem trobar
en el fons d'aquest oceà de mentides.
I mentre el món es mou
jo em quedo sol.
I a Tàrrega ja s'està fent fosc
no queda res d'allò que sóc,
acaba amb aquesta amargor.
La boira ja ho inunda tot
i la humitat em cala el cos,
abraça'm i abriga el dolor.
No queda més temps
per desitjar el que mai no tindré
per intentar el que mai no seré,
per no ser res.
I mentre el món es mou
jo em quedo sol.
I a Tàrrega ja s'està fent fosc
no queda res d'allò que sóc,
acaba amb aquesta amargor.
La boira ja ho inunda tot
i la humitat em cala el cos,
abraça'm i abriga el dolor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada