05 de novembre 2012

El camí



Un dia un home em va dir "si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar".
I jo li vaig fer cas, anava caminant, però el camí s'anava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat, però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat vaig decidir tornar a començar.
De bon començament, amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar, frisava per arribar!
De tant mirar endavant vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d'una noia que passava per allà i les ferides em va curar.
I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats, i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors fèiem l'amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al·lucinar! I és que havíem arribat!
I és que sembla estrany quan vas acompanyat el camí es fa molt menys llarg.