Martina

De petita quan tancava els ulls per pensar
quin desig demanaria al veure volar
la llavor de color blanc, que agafava entre les mans
i bufant deixava anar,

sempre es veia en una casa amb grans finestrals,
esmorzant a la porxada amb un home elegant.
Ara viu sola en un pis amb un gat que sembla trist
i una taula massa gran.

Però al creuar la porta avui se sent més forta.
Passeja per les Rambles un vestit vermell.
Comprarà algun llibre i li escriurà una nota.
I, sense embolicar, el guardarà per ell.

La seva germana treu el cava
enmig del sopar.
Per sorpresa li proposa, abans de brindar,
si voldrà ser la padrina del petit o la petita
que vindrà abans de Nadal.

Mentre plora d'alegria, no pot evitar
imaginar que potser un dia, en algun sopar,
ella pugui treure el cava,
i els expliqui emocionada,
que per fi ja l'ha trobat.

Però ella encara no sap
que els anys passen volant, i un dia
un mirall esquerdat li dirà "ja et fas gran"
i la seva soledat serà el fidel amant.

I al creuar la porta avui se sent més forta.
Passeja per les Rambles un vestit vermell.
Comprarà algun llibre i li escriurà una nota.
I, sense embolicar, el guardarà per ell.