25 de novembre 2012

Parlant de tu i de mi



Feies el sopar, jo parava la taula
i com sempre escoltàvem les notícies,
quan de sobte sento un clic, tot el pis es queda buit,
a l'escala ho comenten les veïnes:
se n'ha anat el llum.

I veient que la verdura ha quedat a mig bullir,
em proposes d'acabar-nos el formatge de París.
I amb la llum de la llanterna ho deixem tot enllestit
per a l'escena impensada que ens espera.

L'un davant de l'altre, en una taula que ara sembla diferent.
L'espelma t'il·lumina tancant els ulls, provant el vi.
I de sobte et reconec, i no entenc on hem estat tot aquest temps.
I em preguntes si estic bé i, encongit, goso confessar-te:

Que ahir a la nit volia explicar-te que ja no sento allò per tu,
que potser estaria bé donar-nos un temps per cadascú.
I em respons que tu també pensaves el mateix,
i ens mirem, mentre parlem
de tu i de mi.

L'un davant de l'altre.