El parque Rosedal

I em poso a dibuixar-te
aquella tarda al parc
tu seies en un banc.

Amb botes descordades
i el jersei del teu germà gran
i una faldilla de fa uns anys.

I esborro del telèfon el missatge
que em diu que estàs cansada.
Ja no ets la del dibuix.
I allargo la traçada fins la galta
i somrius quan sents que et dic:
Avui no et buscava i et trobo aquí.

Cabells en una cua
i ulls inquiets, devorant el món
d'aquell autor irlandès.

I aquelles pessigolles
que fa temps, et van abandonar
i ara trobes a faltar.

I esborro...

I volaves i volaves,
no t'adones que t'esborres?

I allargo la traçada fins la galta
i somrius quan sents que et dic:
Avui no et buscava i et trobo aquí.