16 d’agost 2012

1, 2 i 3




1, 2 i 3 s'obre la caixeta i una
melodia hi surt de dins, 4 parets,
2 cadiretes i un llit que sempre
és ple de coixins. Podria sortir, però avui...
no ho sé.

1,2 i 3 s'obre la finestra i ensenya un
paisatge artificial, un riu sencer de paper
de plata i un núvol de cendra temporal.
Podria sortit, però avui... no ho sé.

Ai! Avui no sé si quedar-me a casa o sortir al carrer,
Ai! Avui no sé, d'aqui a una estona ja m'ho pensaré.
2 + 3 són 6 n'hi resto 3 i me'n queden 2. Miro per
la finestra, un mussol borratxo que hi veu borrós.