18 de febrer 2012

Explosió





Vaig sentir a l'horitzó
com un soroll de fons,
i al córrer aquell senyor
i tremolar els aparadors

vaig baixar al carrer.
I com jo ja n'érem milers.
Ningú sap què ha passat,
hi ha una columna de fum allà baix.

I busco entre la gent
el teu barret vermell,
i es mou un gratacels
just davant dels meus peus.

I no contestes,
i no dius res.
M'has dit que tornaves
després d'uns cafès.

I enmig d'un petó
m'has dit que era jo
el que et protegia
quan tot va pitjor.

La segona explosió
va trencar els aparadors.
Ens va cobrir un núvol de pols,
tot de paper volant pels balcons.

I el teu barret girant
damunt els taxis del davant,
i jo palplantat
tapant-me el cap.

I no contestes,
i no dius res.
M'has dit que tornaves
després d'uns cafès.

I enmig d'un petó
m'has dit que era jo
el que et protegia
quan tot va pitjor.

I parlen de tu
els diaris i les ràdios
i la televisió.
Tenen la seva versió.
Vas fer-me un petó
just després de l'explosió
per dir-me que tot
avui aniria millor