La merda s'ens menja

Sé prou bé
que puges a Verdaguer,
i és que jo des de Joanic
que no sé com posar-m'hi.

I faig veure que
no t'he estat guardant seient,
i així molt discretament
aparto la maleta quan
et veig passar.
Ho tinc tot mil·limetrat.
Vas i dius: "està ocupat?"
i segurament penses que sóc
un passerell,
però abans de ser a Bogatell
potser ja t'he convençut
perquè fugis amb mi i ho deixis tot.

Que no m'has dit
si em queda bé la barba.
Que no m'has dit
com ho tens per escapar-te amb mi.
Que no m'has dit
si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit.

I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.

Compartir,
pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns
per haver allargat el diumenge.

I comprovar
que París et queda bé
i si plou no passa res.
Quin sonat va inventar
el paraigua?

Que no t'he dit
que Barcelona crema.
Que no t'he dit
que no és teva ni meva.
Que no t'he dit
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.

I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.