17 de febrer 2012

En un instant (Nit trista de Patum)





Nit de primavera, aquesta segur que no té espera.
Dia de corpus, dia sagrat, dia de purgues pel que queda d'any
A la plaça el foc ja crema, l'àliga no es mai la primera
Tot és a punt, tot és preparat, es mouen les masses, tremolen les mans

Ha quedat a la Ginesta, ja se sent ferum de festa
Pel carrer costa avançar, massa estrets per la gent que hi ha
Per el carrer que va a la plaça, hi ha una dona que escridassa
La barreja de mà en mà, tot a punt per començar

Però hi ha qui vol que tot això s'acabi, que no tingui un bon final
No em preguntis perquè això passa, com és que n'hi ha que volen mal
Ningú va poder imaginar, però algú ho havia d'aturar
El que havia de ser una gran festa, va acabar amb un bany de sang

No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat
Tornarem a trenc d'alba, quan tot hagi acabat

Es troben les colles, amics que s'abracen
Després dels salts ens trobem a barraques
I la música sona des de dalt les escales
veig els balcons de l'infern i les llum que s'apaguen

Salten els plens, es crema la plaça
Ell sempre al mig, ningú no l'atrapa
Gira l'àliga, gira la gent
Els àngels s'ho miren, ja ha arribat el moment

I a barraques, tot es torça
Hi ha qui vol fer servir la força
I ell que corre a defensar la salut del seu germà
I al bell mig de la baralla, el xisclar d'un navalla
Taques de sang, crida la gent, ha caigut un innocent
Ei fum, diga'm què hem de fer?

No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat
Tornarem a trenc d'alba, quan tot hagi acabat

On ets? On et puc anar a buscar? Per què? Per què s'ha d'acabar?
Tota una vida per davant, es perd la vida en un instant