06 de febrer 2012
En el record
Avui, que torno a casa aviat,
sento que et fas l'adormida.
I m'assec al teu costat
pensant en la següent mentida.
Què ens hauríem d'explicar,
que no ens fes mal, que no obrís la ferida.
El de sempre, ja no ens val.
El millor vers ja ens és rutina.
No és una història com una altra
i algun dia havia d'acabar
però perviurà en el record.
Avui, que torno a venir aviat,
veig clar que no ets a casa.
Però no t'has endut les claus
i el teu raspall ja no és al bany.
Una nota a mig acabar.
Un cendrer que em diu que has fumat massa.
El diari d'ahir, tot guixat.
T'he estimat. T'estimo encara.
No és una història com una altra
i algun dia havia d'acabar
però perviurà en el record.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada