Dejavú

Vine, et convido a un croissant
fem una vichysoisse
si vols fer una fondue
en un bon restaurant.

Saludarem al xef
brindarem amb xampany
menjarem petit fours
semblarem dos infants.

Anirem als Méliès
en sessió Nouvelle Vague
i veurem tots els films
d'en Truffaut i d'en Godard.

Et cantaré Jacques Brel
des de la Torre Eifel
farem com l'Amélie
amb moto per Paris.

Pujarem a la suite
t'untaré de foie-gras
fem un quadre avantgarde
amb patè de canard.

Agafarem la roulotte
seguirem els del Tour
i ens pararem a Andorra
a comprar-te un perfum.

Potser vindré

El verí és dolç, passa com l'aigua
no és que em convingui, però una mica més el mata
No puc dir no, la temptació és molt gran
i saps molt bé com fer-me entrar al teu ball.

I si ho demanes, jo vindré
i apartaré l'escepticisme
I tu em diràs: "tot anirà bé",
jo mai més ho posaré en dubte.

La sang em bull, el món s'apaga
vull penedir-me'n, però de moment m'encanta
No puc deixar de donar-te la raó,
ho has demostrat en repetides ocasions.

I si ho demanes, jo vindré
i apartaré l'escepticisme
I tu em diràs: "tot anirà bé",
jo mai més ho posaré en dubte.

Tot el que tu em dónes em crema,
i em consumeix a poc a poc
És massa bo, és massa perfecte
per no cremar-se en aquest foc, amb tu

I per tu, jo vindré
si m'ho demanes, jo vindré
i apartaré l'escepticisme
i tu em diràs: "tot anirà bé",
jo mai més ho posaré en dubte

El setè cel

Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
El segon cel, imaginat:
En una nit d'estiu a la vora del mar
El tercer cel, dins d'un mirall
Reflexa les imatges d'un món ignorat
I el quart cel és irreal:
Com un oasi verd en un desert estrany
Del cinquè cel res no se'n sap:
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap

Je t'aime

Je t'aime, t'ho dic en francès
si vols pots fer veure que no m'has entès
Je t'aime, t'ho dic però ja ho saps
saps tot el que passa per dins del meu cap.
Je t'aime, i sé que tu a mi,
ho veig els teus ulls, t'ho estalvio dir.
Je t'aime, i això em fa feliç
saber que el que sento també ho sents per mi!

Je t'aime, t'ho dic en francès
si vols pots fer veure que no m'has entès
Je t'aime, t'ho dic però ja ho saps
saps tot el que passa per dins del meu cap.
Je t'aime, i sé que tu a mi,
ho veig els teus ulls, t'ho estalvio dir.
Je t'aime, i això em fa feliç
saber que el que sento també ho sents per mi!

Je t'aime, et oui je t'aime,
et oui tu m'aimes,
il est heureux, les amoreux,
pendant que tu me regardes silencieux.

Je t'aime, t'ho dic en francès
si vols pots fer veure que no m'has entès
Je t'aime, t'ho dic però ja ho saps
saps tot el que passa per dins del meu cap.
Je t'aime, i sé que tu a mi,
ho veig els teus ulls, t'ho estalvio dir.
Je t'aime, i això em fa feliç
saber que el que sento també ho sents per mi!

Je t'aime, et oui je t'aime,
et oui tu m'aimes,
il est heureux, les amoreux,
pendant que tu me regardes silencieux.

Calgary 88

Classificats per a sa final de patinatge artístic,
no tot era físic ni mental, també era sentimental,
tu i jo festejàvem i representàvem Espanya
a s'olimpíada d'hivern del Canadà.
Abans de sortir tu vares dir
-Te casaries amb jo?- I vaig contestar
-Avui, mos casam, si guanyam sa medalla d'or.

En sincronia i a màxima velocitat,
te vas a l'aire amb una força increïble
i, a punt de caure, t'agaf,
te fas sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta,
agaf energia i t'aixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
sona un redoble de bateria i feim com que discutir,
en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
feim una hechura d'estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

Es locutors repassen que Rússia va treure un 9'5,
es favorits eren suecs i tenien just un 9'75,
aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu,
li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna'm sa mà,
senten pes micros així com mos casen
i dins sa tele tu i jo mos besam.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

La merda s'ens menja

Sé prou bé
que puges a Verdaguer,
i és que jo des de Joanic
que no sé com posar-m'hi.

I faig veure que
no t'he estat guardant seient,
i així molt discretament
aparto la maleta quan
et veig passar.
Ho tinc tot mil·limetrat.
Vas i dius: "està ocupat?"
i segurament penses que sóc
un passerell,
però abans de ser a Bogatell
potser ja t'he convençut
perquè fugis amb mi i ho deixis tot.

Que no m'has dit
si em queda bé la barba.
Que no m'has dit
com ho tens per escapar-te amb mi.
Que no m'has dit
si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit.

I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.

Compartir,
pagar una hipoteca junts,
maleir cada dilluns
per haver allargat el diumenge.

I comprovar
que París et queda bé
i si plou no passa res.
Quin sonat va inventar
el paraigua?

Que no t'he dit
que Barcelona crema.
Que no t'he dit
que no és teva ni meva.
Que no t'he dit
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.

I és que aquí
la merda se'ns menja.
I és que aquí
ja no s'hi pot estar.

Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Els guapos són els raros

Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d'una hora que la seva dona l'espera al doctor Ramon.
Que avui s'han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada i l'home es farà fer un penis més gros.
Però no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson
I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral,
i ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat al llit.
Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l'essència greixosa que li extrauran.
I ell somia en prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson!
I el tio organitza trobades d'amics del sis-cents i en té un de vermell
i quan puja al poble els nens li demanen que els porti a fer un tomb.

No saben que els guapos són els raros,
que ho sap tothom però no ho diu ningú,
tampoc no s'agraden i tenen complexos per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen,
no tenen swing i no ballen bé,
també es preocupen i tenen psicòlegs
i no passa res.
I no passa res

Cal que neixin flors a cada instant

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixen flors a cada instant.

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixen flors a cada instant.

Dos minuts

Amb dos minuts en tinc prou d'escoltar-te.
Amb dos minuts en tinc prou per odiar-te.
Amb dos minuts en tinc prou de sentir-te.
Amb dos minuts en tinc prou de conviure.

Amb dos minuts en tinc prou per deixar-te.
Amb dos minuts en tinc prou i oblidar-me.
Amb dos minuts en tinc prou per trobar-me.
Amb dos minuts en tinc prou per cantar-la.

Se m'escapa el riure quan
t'apropes vacil·lant,
torçat cap a la dreta.

I amb dos minuts en tinc prou.

El tren de mitjanit

Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit .

Hi ha poetes que s'han perdut
pintant graffitis en les seves parets.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somiar
Necessito desfer-me d'aquest pes
que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
la llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
si vius als núvols i estàs deprimit
si la boira ja t'ha acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo
és bo saber que no estem sols.
això és bo.
No sempre s'està de sort
no sempre trobaràs el mar
darrera el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
hi ha princeses que busquen dolor.
Si tens el cor solitari
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit

Explosió

Vaig sentir a l'horitzó
com un soroll de fons,
i al córrer aquell senyor
i tremolar els aparadors

vaig baixar al carrer.
I com jo ja n'érem milers.
Ningú sap què ha passat,
hi ha una columna de fum allà baix.

I busco entre la gent
el teu barret vermell,
i es mou un gratacels
just davant dels meus peus.

I no contestes,
i no dius res.
M'has dit que tornaves
després d'uns cafès.

I enmig d'un petó
m'has dit que era jo
el que et protegia
quan tot va pitjor.

La segona explosió
va trencar els aparadors.
Ens va cobrir un núvol de pols,
tot de paper volant pels balcons.

I el teu barret girant
damunt els taxis del davant,
i jo palplantat
tapant-me el cap.

I no contestes,
i no dius res.
M'has dit que tornaves
després d'uns cafès.

I enmig d'un petó
m'has dit que era jo
el que et protegia
quan tot va pitjor.

I parlen de tu
els diaris i les ràdios
i la televisió.
Tenen la seva versió.
Vas fer-me un petó
just després de l'explosió
per dir-me que tot
avui aniria millor

En un instant (Nit trista de Patum)

Nit de primavera, aquesta segur que no té espera.
Dia de corpus, dia sagrat, dia de purgues pel que queda d'any
A la plaça el foc ja crema, l'àliga no es mai la primera
Tot és a punt, tot és preparat, es mouen les masses, tremolen les mans

Ha quedat a la Ginesta, ja se sent ferum de festa
Pel carrer costa avançar, massa estrets per la gent que hi ha
Per el carrer que va a la plaça, hi ha una dona que escridassa
La barreja de mà en mà, tot a punt per començar

Però hi ha qui vol que tot això s'acabi, que no tingui un bon final
No em preguntis perquè això passa, com és que n'hi ha que volen mal
Ningú va poder imaginar, però algú ho havia d'aturar
El que havia de ser una gran festa, va acabar amb un bany de sang

No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat
Tornarem a trenc d'alba, quan tot hagi acabat

Es troben les colles, amics que s'abracen
Després dels salts ens trobem a barraques
I la música sona des de dalt les escales
veig els balcons de l'infern i les llum que s'apaguen

Salten els plens, es crema la plaça
Ell sempre al mig, ningú no l'atrapa
Gira l'àliga, gira la gent
Els àngels s'ho miren, ja ha arribat el moment

I a barraques, tot es torça
Hi ha qui vol fer servir la força
I ell que corre a defensar la salut del seu germà
I al bell mig de la baralla, el xisclar d'un navalla
Taques de sang, crida la gent, ha caigut un innocent
Ei fum, diga'm què hem de fer?

No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat
Tornarem a trenc d'alba, quan tot hagi acabat

On ets? On et puc anar a buscar? Per què? Per què s'ha d'acabar?
Tota una vida per davant, es perd la vida en un instant

Tarragona m'esborrona

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!

Anava cap a casa després d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques, hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perquè cada dia me'l trobo sempre allà,
diria que és una parella fotent-se el bacallà.
Però no ho és (no ho és!),
no ho és (no ho és!),
però ningú no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha allí seient
són ionquis que s'estan xutant.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!

Sortia de la feina i volia fer un cigaló.
Vaig trobar la meva penya, em vaig seure al meu racó.
Gairebé eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil·la, quan de sobte algú va trucar.
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui deu ser? (no ho sé!).
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir!

Pont del Diable, carrers de la part alta, Francolí brut i encongit,
al obrir la porta, cortines que es mouen, quan arribes a les sis.
Camp de Mart, petroquímica, turistes i Maginet;
el molí de l'horta, el bassal, les forques i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes trepitgen les putes, xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes, velles pensidetes, van a missa de deu.
Imperial Tarraco, baixant hi ha el serrallo on la gent en té un parell, (de què?),
a la fresca xerrant, seguts al davant, de la Plaça del Castell.
El Tucan, la Cova, Colla Vella, Colla Jove, les gitanes venen alls,
l'avellana baixa, homes vells amb faixa, del defora van tornant.
Tocar ferro al balcó, lentament la pudor a travessa la ciutat,
mentre la rutina lentament pentina aquest poble abandonat

Els amants de Sant Joan

No sé per què baixar al ball de sant Joan
oh museta, tu em vas donar sols un bes
i amb un de sol sóc presoner

Com fer-ho per no perdre el cap?
hoste d'una trampa audaç
és fàcil sentir aquests mons d'amor
quan es diuen amb els ulls

I jo, que l'he estimat tant,
i era per mi la millor de sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

Sense buscar tres peus al gat
li vaig dar tot ma vida
Estúpid de mi per pensar
que ella es podria enamorar

Com fer-ho per no perdre el cap?
hoste d'una trampa audaç
és fàcil sentir aquests mons d'amor
quan es diuen amb els ulls

I jo, que l'he estimat tant,
i era per mi la millor de sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

I jo, que l'he estimat tant,
i era per mi la millor de sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons

Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons

Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons

Amor particular

Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Jo, robot

Un tricicle i dos pedals,
un coet interestel·lar,
sa tempesta d'electrons
causarà electrocutacions.

Descampats i margalides,
gira-sols i gira-dies,
i un cervell positrònic
no absorbeix el gin-tònic.

S'astronauta m'ha explicat
per entendre que sa vida
a sa Terra dura un dia
i que torna a començar.

Retencions a s'autopista,
surt un sol horitzontal
i a través d'un parabrisa
un individu fa un badall.

Si me demanen què tal,
diré que normal,
que jo només som un robot
de ferro per tot.

Maxicossis, minipimers,
si butaca, no sofà,
dins sa tele ses persones
mai se cansen de xerrar.

Si rum-rum és una moto,
i si canta la la la,
i sa Terra encara volta
perquè no se vol aturar.

Si me demanen què tal,
diré occipital,
que jo només som un robot
i avui pas de tot.

Què és una guerra civil,
me deixin tranquil,
que jo només som un robot
i, joder, no ho sé tot.

Foc

Va sintonitzar els horrors que es trobaven dins el seu cervell.
Va sentir com una veu deia: "cala foc a tot arreu".

I maleint el teu va destrossar el seu món,
i maleint el teu va destrossar el seu món

Vaig sintonitzar els horrors que es trobaven dins el meu cervell.
Vaig sentir com una veu deia: "cala foc a tot arreu".

I maleint el teu vaig destrossar el meu món,
I en un minut, ja veus, vaig destrossar el meu món.

Jo vinc d'un silenci

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

Sense tu

És de nit,
És tot fosc,
Estic sol,
I no hi ha ningú
És de nit,
Un record
Dins el cor
Ella hi és a dins

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda ,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Sense tu, jo no puc,
Sense tu, si no hi ets,
Sense tu, jo no sóc ningú.

És de nit
És tot fosc
No estic sol, no ho estic
Tu estàs amb mi.

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda ,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc mirar
Jo no et puc sentir

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc tocar
Jo no et puc besar

I sempre estaràs al meu cor...

Nit freda per ser abril

La Maria i el Marcel
de costat en una barra
es miren i fan glopets
a les respectives canyes
Ell vesteix tot de vermell
ella ha omplert un "crucigrama".
Ai Maria, Ai Marcel
qui s'acosta a parlar amb l'altre
qui s'arrisca a fracassar
qui saltarà sense xarxa
Ell la vol treure a ballar
ella se'l vol endur a casa.
Et convidaria a vi
seria dolç, seria amable
si volguessis seure amb mi
quin moment més agradable
Tancariam el local
la nit seria tan llarga
i marxaríem els dos junts
d'aquesta ciutat tan rara
I tindríem fills ben forts
i una casa amb balconada.
El Marcel allarga un braç
a Maria somriu a l'aire.
Però l'estona ha anat passant
i no han trobat les paraules
ell demà serà capaç
ella demà estarà més guapa.

És nit freda per ser abril,
no s'està enlloc com a casa.

Pais petit

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aqui
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.

Ella cus

I des del seu silló
del menjador,
sota el finestral,

agafa un didal.
Damunt dels genolls
la roba li cau
avall fins els mitjons.

I passa el fil,
i en silenci cus,
amaga els forats,
de tants anys estripats.

I no es nota res
dins d'aquell pis
tan endreçat.
Tot està tan ben brodat.

I ella fa, ella fa
com si res no hagués passat.
Ella no es queixarà mai.
Ella creu, ella seu,
ella no diu ni piu,
ella riu, ella somriu.

I dins l'habitació,
no ho sap ningú, però

i fa un jersei.
Fa un jersei
tot ell de color vermell,
de ganxet petitet,
amb una ratlla de verd,
i un botó a cada puny,
per si fa fred o pel juny.

I el guarda embolicat,
en secret, ben tapat.

I a dins d'un regal
surt el jersei per Nadal.
“És per tu, és per tu”,
diu “prova'l potser et va just”.
No sap si t'agradarà,
potser mai te'l veurà.
Demà ja no hi serà.

En el record

Avui, que torno a casa aviat,
sento que et fas l'adormida.
I m'assec al teu costat
pensant en la següent mentida.

Què ens hauríem d'explicar,
que no ens fes mal, que no obrís la ferida.
El de sempre, ja no ens val.
El millor vers ja ens és rutina.

No és una història com una altra
i algun dia havia d'acabar
però perviurà en el record.

Avui, que torno a venir aviat,
veig clar que no ets a casa.
Però no t'has endut les claus
i el teu raspall ja no és al bany.

Una nota a mig acabar.
Un cendrer que em diu que has fumat massa.
El diari d'ahir, tot guixat.
T'he estimat. T'estimo encara.

No és una història com una altra
i algun dia havia d'acabar
però perviurà en el record.

Canço de matinada

Ens ho ha de dir la veu tremolosa
i trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
la nit és morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.
S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfa
fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena,
i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg,
el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a la vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple
de roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua, el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes
que, pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

No tinguis por

Recordo de vegades
com érem tu i jo
gairebé no puc creure
com ha canviat tot
penso que potser sóc jo.

Potser ara estàs cansada
potser no saps que fer
ara la sort s'amaga
jo te la trobaré,
deixa que ho faci per tu...

No tinguis por
pots canviar-ho tot
però de moment
acostat i fes-me un petó.

Si la gent t'atabala
si busques un amic
si no veus les coses clares
recorda't de mi
jo penso en tu,
pensa en mi.

Ja sé que tu ets molt dolça,
els mosquits m'ho van dir,
ja sé que tu ets molt dolça,
ja sé com ets per dins

No tinguis por,
pots canviar-ho tot.

Jenifer

Jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d'una "choni" de Castefa!

Oh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
oh Jenifer, anirem a Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uoh Jenifer!

Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller,
jo que sempre m'he enganxat als serials de TV3 i als matins d'en Cuní,
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d'una "choni" de Castefa!

Oh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
oh Jenifer, anirem a Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uoh Jenifer!

Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?
l'amor és superior a tota por, a tot rancor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts!

Oh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
oh Jenifer, anirem a Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uoh Jenifer!

i lluitarem pel nostre amor prohibit...! Oh Jenifer!

A vegades

Ho sento molt
si m'adormo amb Ventdelplà.
Ho sento molt,
si deixo pèls a la dutxa.
Ho sento molt,
si trepitjo la cuina fregada.
Ho sento molt,
molt si tolero la brutícia.

Jo et faria una cançó d'amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.

I a vegades
els ocells fan cagarades.
I a vegades
t'estimo però no m'agrada.
I a vegades
penso si mai no la cagues.
I a vegades
va i se'm cremen les torrades,
Però això últim només de tant en tant.

Ja n'aprendré
de somriure a ca te mare.
Ja n'aprendré,
a fer aquell plat que t'agrada.
Ja n'aprendré,
a canviar el paper de vàter.
Ja n'aprendré,
a tirar-te algun piropo.

Jo et faria una cançó d'amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.

I a vegades
els ocells fan cagarades.
I a vegades
t'estimo però no m'agrada.
I a vegades
penso si mai no la cagues.
I a vegades
va i se'm cremen les torrades,
Però això últim només de tant en tant.

En una tribu apache...

Cert, clar i breu

Tan cert,
tan cert com que tu i jo som altres.
Tan cert,
tan cert com que no hi ha res més.
Tan clar,
tan clar com que la nit ens espera
Tan clar,
tan clar com que no ho fa per tothom.
Tan breu,
tan breu com qui no espera resposta.
Tan breu,
tan breu com qui sap el que diu.
Ara i aquí,
T'estimo,
t'estimo,
t'estimo.