El cor

Un camp de blat es mou
sents el vent dins el teu cos?
tu et fons
i jo dins teu
som tots dos el mateix tros
el mateix cos
el mateix
d'aquest camp tots els espais
són petites parts canviants
no ens movem
només flotem
jo dins teu
com tu dins meu
com tu ets dins seu
com tu ets
un polsim de flors
un trosset de tots
res que calgui dir
res que calgui fer
quant hi veig dins el teu cos
tens dos cors i un dels dos
és dins teu com tu ets dins meu
és dins teu
com tu ets dins seu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu
sóc dins teu
tu ets dins meu
sóc dins teu
com tu ets dins meu
jo sóc dins teu
com tu ets dins seu
jo sóc dins teu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu

La millor flor del balcó

Ets tan estranya
però et conec tan bé,
no se que tens.

Fas tan bona olor,
ets la millor flor del balcó.
Un dia assolellat,
em fas més feliç que el Prozac.

A tu et dic que si.

No se gaire el que em passa,
no es la cara que m'atrapa.
Amb tu amb falta temps,
no se que tens.

Fas tan bona olor,
ets la millor flor del balcó.
Un dia assolellat,
em fas més feliç que el Prozac.

Ets el meu gener,
m'agrades com el fred quan ve.
Ets un dia trist,
m'agrades com un dia gris.

A tu et dic que si.

Sento

Sento
el ritme de les notes
que cauen com les gotes
a sobre del meu cap

Cada cop ho veig més clar
que la vida és viure com si fos l'últim dia
cada cop ho veig més clar
que la vida et torna el que abans li has donat

I sento que
mai no estaràs amb mi
i sento que
està plovent al meu poble

I sento que
res no s'acaba aquí
i sento que
amb música sóc feliç

Sóc el ritme del teu cor
quan em mires
sóc el ritme del teu cor
quan sospires

Passen els dies i encara, et trobo a faltar
però tot canvia el dia si em poso a cantar
que la vida és aigua, que gira, i torna a girar
dóna'm música, per respirar

Sento
el ritme de les notes
que cauen com les gotes
a sobre del meu cap

Cada cop ho veig més clar
que la vida és viure com si fos l'últim dia
cada cop ho veig més clar
que la vida et torna el que abans li has donat

I sento que
mai no estaràs amb mi
i sento que
està plovent al meu poble

I sento que
res no s'acaba aquí
i sento que
amb música sóc feliç

Sóc el ritme del teu cor
quan em mires
sóc el ritme del teu cor
quan sospires

Passen els dies i encara, et trobo a faltar
però tot canvia el dia si em poso a cantar
que la vida és aigua, que gira, i torna a girar
dóna'm música, per respirar

Sento
el ritme de les notes
que cauen com les gotes
a sobre del meu cap

Sí

Un ocell pren el vol, surt el sol al matí, el gran dia s'aixeca per fi.
Pot semblar un matí més, de veritat que no ho és,
perquè avui heu volgut dir que sí.
Heu après a trobar tots dos junts un camí
batallant del matí al capvespre.
El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units,
això vol dir que us sabeu entendre.

Un missatge preciós, una festa pels dos
amb regals, confetti i arròs.
Heu de riure i ballar, però us poseu a plorar:
L'emoció de l'ahir i del demà.
Ningú ha dit a ningú que això fos senzill
però vosaltres heu trobat la manera.
I avui heu reunit a família i amics
per jurar que estareu sempre units.

El fugitiu

A tot arreu sóc nou vingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.

Sóc fugitiu no sé de on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora el món
amb mi mateix per companyia.

Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta.

I pels carrers i pels terrats
dones obscures repeteixen
la lletania dels pecats
que no he comès i em malfereixen.

Lladrucs de gossos a la nit
si dormo al ras o en una espluga
Estic cansat de tant brogit;
ja ni la pell no m'aixopluga.

Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta.

I un vent de sal em nafra tot.
Si visc encara és a remença
dels mots que he dit i en cada mot
la maltempsada recomença.

Captaré engrunes de neguit
perquè el que tinc encara em sobra.
Si algú us demana amb quin delit
m'ha arreplegat l'última prova,
digueu que he mort de fam i oblit
ran d'una porta que no s'obre.

Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta.

Equilibri II

Aturada en un lloc
Mira-t'ho
És es teu tarannà indecís
Flirtejant amb es cos
Fora por
Amb els teus hàbits
Restes de menjar i botelles vidre
Sutge, estarrancs i badalls
Papers escampats amb ecos de riures
Taules folrades de retalls
Assedegat i tort
Me queda poc
Torn a aquell instant precís
Sense saber què vols
Diga-m'ho
Diga'm que calli
Esperar és difícil
Per trobar s'equilibri
Desmuntant s'artifici
Per trobar s'equilibri
Esperar és difícil
Per trobar s'equilibri
Te caldrà sacrifici
Per trobar s'equilibri
Per trobar s'equilibri

Quatre fulles

Només queden quatre fulles
no les arranqueu, no les arranqueu.
Ja de la darrera fruita no ens en recordem.
no sabem si fa maduixes
o ets un llimoner
o és un llimoner.

Si caigués ara la pluja ens trauria la pols.
Tot el que baixa puja.
No ens en cansarem,
no ens en cansarem.

Només queden quatre fulles
no les arranquem, no les arranquem.
Ja de la darrera fruita no ens en recordem.
No ens en recordem.

Qui més estima

Miro les estrelles embadalit però també entenc
que jo si fos per elles em podria estar podrint a l’infern
En canvi aquí a la terra la indiferència no és el principal
que hem de témer dels homes, de les dones i dels animals

Com ens sentiríem si cremessin els astres
amb una passió no corresposta per nosaltres?
Si no pot haver-hi igual estima
si no podem sentir el mateix amor
deixeu que sigui jo qui més estima
Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos

Tan admirador com crec que sóc
d'estrelles a qui sé que interesso ben poc
tampoc, ara que les veig, podria dir
que n'hagi enyorat alguna des d'aquest matí

Com ens sentiríem si cremessin els astres
amb una passió no corresposta per nosaltres?
Si no pot haver-hi igual estima
si no podem sentir el mateix amor
deixeu que sigui jo qui més estima
Deixeu que sigui jo qui més estima dels dos

Si totes haguessin de desaparèixer o de morir
hauria d'aprendre a mirar cap a un cel buit
i veure en l'absoluta foscor quelcom gloriós
tot i que això em costaria una mica més d'un dia o dos

Per molts anys

Un altre any, un altre trosset
d'aquesta vida que es fa dura i en vol més
I en aquest mar que t'omple i buida de records,
que el teu vaixell tingui amics a tots els ports

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys
Sigui avui, el deu d'agost, el sis d'abril
o la nit de sant Joan

El desitgem a cadascun dels moments
que no siguis passatger en un vaixell buit
Que torni a sortir el sol quan plogui,
que la pluja mulli quan el sol hi faci sec

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys
Sigui avui, el vuit de març, el deu de desembre
o la boirosa nit de nadal

I que les fades xiulin les teves cançons
i que la mare t'hagi fet uns bons macarrons
Que per sempre riguem junts i fem tonades
i molts petons I fortes abraçades

Per molts anys!!
Avui és el teu gran dia, aquesta és la teva nit,
és el moment del teu gran ball

Per molts anys!!
Cada dia per molts anys.
Sigui avui, el tres de juliol o la diada
o qualsevol dia de la vida!!

I que cada dia, és més, cada instant,
els gaudeixis com avui

Renaixem

Renaixem
de les llums de l'albada
el sol que ens guia cada dia
l'instint de les feres ferotges
el vol dels ocells
les onades braves

Renaixem
de creure en nosaltres
de les arrels que sostenen els arbres
la llegenda d'una resistència
que mai venceran

Renaixem
de l'antiga saviesa
de les mans que treballen la sembra

Renaixem
del teu càlid somriure
de l'audàcia de sentir-nos lliures
fills de l'aigua, la terra i el foc

Renaixem amb tu
i amb tu vencerem

Renaixem
de les vesprades roges
als carrers de la nostra infantesa
l'alegria humil a les cares
l'emoció cantada
amb la veu trencada

Renaixem
de les gestes del poble
celebrades amb plors i abraçades
la bellesa de viure la vida
sense claudicar

Renaixem
de totes les ferides
escrites a les pells mestisses

Renaixem
de la perseverança
de lluitar amb l'antiga esperança
fills de l'aigua, la terra i el foc

Renaixem amb tu
i amb tu vencerem

Renaixem
del cel cobert d'estreles
la lluna grisa entre les branques
el vent que agita les pors
la crida salvatge
la remor del bosc

Renaixem
dels nostres orígens
les paraules que mantenim vives
els versos que expliquen la història
d'un antic llegat

Renaixem
de les guerres que es lliuren
a les valls fosques de les nostres vides

Renaixem
de totes les derrotes
si hem caigut ens alçarem mil voltes
fills de l'aigua, la terra i el foc

Renaixem amb tu
i amb tu vencerem

La vida moderna dels déus

Ben mirat, jo només soc una meitat,
com el passatger de la porta del costat.

Vinc de lluny, i tinc bitllet per perdre el nord
i dins l'entrepà, una carta de record.

Fins que ens faltin les forces,
fins que el temps no sigui temps,
seurem dalt l'onada per veure-hi més bé.

Ben mirat, encara soc l'altra meitat
i no hi ha passatger a la porta del costat.

Vinc de lluny i tinc un nus al passaport,
i aquest fred tan blau ha gelat la nostra sort.

Fins que ens faltin les forces,
fins que el temps no sigui temps,
seurem dalt l'onada per veure-hi més bé.

Fins que caigui la poma
dels pecats de cels tan breus,
la vida moderna dels déus.

No hi ha subtítols a la platja del tresor,
el consolat de Disneylàndia tanca a l'agost
i el mar abraça espelmes.
Els soldadets somien terra transversal
a la columna d'un diari internacional
que escriu que no hi ha pressa,
que al cim hi ha roba estesa.

Ben mirat, jo només sóc una meitat,
com el passatger de la porta del costat.

Fins que ens faltin les forces,
fins que el temps no sigui temps,
seurem dalt l'onada per veure-hi més bé.

Fins que caigui la poma
dels pecats de cels tan breus,
la vida moderna dels déus.

No puc deixar-te

No, no puc deixar-te,
formes ja part del meu desastre.
Sobreviu la lluerna a la terra subalterna,
veig l'horta cada matí il•luminar-se.

Enmig la plaça, el cor, travessant l'assagador.
Ací he aprés a desmuntar-me,
a no creuar més enllà de les vies,
de les línies on volia situar-te.

Les casualitats i un crit m'assalten de vesprada
i acabem esmorzant, a la matinada,
entre el silenci de les façanes
quan les veïnes no badallen.
Encara sonen les primeres campanades.
No puc deixar-te ara que ens hem mostrat les cartes,
m'encisa rebolcar-me a les teues entranyes.

Ací no em pariren, però ací estic, ací visc
orgullós i agraït de que em volgueres acollir.
Ací no em pariren, però ací estic, ací visc,
en quatre cantons el món, al califat no hi ha malsons.

I avui, avui em gite en tu,
per poder aparcar les solituds
i refer-me a esta menuda pàtria,
que a dies viu a mig camí de la desgràcia.

Torne a casa sol i el ciment ens vol
atrapar, ofegar a l'erm paisatge.
Haurem de fer més gran l'hort, més fort.
Subvertint, assaltant cada marge.

Sent maletes i xiquets retronant a la calçada,
banda sonora dels migdies de tornada
de poble a poble entre les andanes.
No puc fugir d'este miracle
que m'ha donat tantíssimes bones jugades.
No puc deixar-te ara que ens hem mostrat les cartes,
m'encisa rebolcar-me a les teues entranyes.

Ací no em pariren, però ací estic, ací visc
orgullós i agraït de que em volgueres acollir.
Ací no em pariren, però ací estic, ací visc,
en quatre cantons el món, al califat no hi ha malsons.

Sóller

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramels dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifança.

Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.

Si et despertes

No ho tornis a fer mai més
No tornis a riure com si res

No ho tornis a fer mai més
No tornis a riure com si res

I deixa les bales al rebedor
I guarda les ales en un racó

I si et despertes i és de nit i vols marxar
Emporta't les empremtes dels teus dits
I esborra cada lletra del teu nom del meu cap
Per si mai tornes a aquell parc

L'home sol

He mirat a través
D'aquella cortina gris
Que transforma la meva història
I me la fa feliç

I he ballat abraçat
A l'estrella del veí
Que em recorda la teva cara
D'aquella nit d'estiu

He cantat d'amagat
Cançons que em fan sentir
Que camino sobre l'aigua
I els dofins neden amb mi

I he volgut atrapar
El soroll que fa un mosquit
Quan s'acosta a trenc d'alba
I tu te'n vas a dormir

I he somiat reprimit
Aquell eclipsi de nit
On per 10 minuts de vida
Et vaig tenir aquí
Tenir aquí

Els comalats

'Començant per les coses mal resoltes
Tendim a besar el primer en arribar
I segueix l'antic caminet de sorra
I veuràs els comalats amb colors canviats'

Petits cims en uns bioritmes orfes
D'emocions excitants, de versos enrabiats
I de llunes que il·luminen la memòria
Tot just apagar els llums de la ciutat

I en ser dalt de la torre de guaita
Les bruixes canten que no podràs escapar
Però el vent cargolant-se està parlant-te
I és temps de començar
De tornar a començar
Temps per resar i sembrar
Que el fruit ja arribarà
Trencar per respirar
I tornar a començar
És temps de començar

πr²

Som una de les parts de l'ordre
del nostre propi desordre personal,
unes vides asimètriques
buscant la tangent d'una vida rectangular.

És simpàtic el reflex de la vida
quan el temps la fa girar.

Sincronitze els meus passos
amb el tic-tac del teu bategar.
El Temps, que corre
dibuixant el radi d'un cercle de metall.

És curiosa la distància mil·limètrica
del silenci d'aquest guirigall.

Per més que ho intente
no trobe la sentència,
no torna l'essència
als teus moments d'absència.

Era tan trist el meu caminar,
sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente, no em puc separar
del teu bategar ni el teu tic-tac.

Perduts en la derivada enèsima
d'unes ombres i la seua constant;
pensaments que canvien
de manera exponencial.

És senzilla la manera d'entendre
les matemàtiques personals.
Superant tots aquests límits
de la nostra equació espai-temporal.
El Temps, que corre
en l'àrea impresa pel radi i pi al quadrat.

És perfecta la línia que separa
el teu univers del meu espai.

Per més que ho intente
no trobe la sentència,
no torna l'essència
als teus moments d'absència.

Era tan trist el meu caminar,
sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente no em puc separar
del teu bategar ni el teu tic-tac.
Era tan trist el meu caminar,
sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente no em puc separar
del teu bategar ni el teu tic-tac.

Virus

Hi ha un virus a la ciutat,
tothom està infectat.
Hi ha un virus a la ciutat,
tothom està infectat,
i no podem fer res
per salvar-nos del suplici.

Et deixa el cos inert,
tenyeix els dits de verd.
Tindràs el cervell desert,
ho ha dit un savi expert,
i no hi ha cap remei
per guarir aquest malefici.

Virus! Tothom està infectat.
Virus! Petites peces d'un ramat.
Virus! Som esclaus del mal sense saber-ho.

Virus! Escapa't, ara o mai.
Virus! Milers de llops vestits de xai.
Virus! Tots som rics a base de misèria.

Controla el teu moviment,
és dins la teva ment.
Tindràs tot el cos absent,
servint aquest turment,
i no podem fer res
per salvar-nos del suplici

Tothom ha caigut malalt,
el món és un corral.
No vagis a l'hospital
que això és molt més letal,
i no hi ha cap remei
per guarir aquest malefici.

Virus! Tothom està infectat...
Hem contagiat tota la humanitat.

Ye eh!

Sols sol·licito que m'estimis
no facis que m'embruti els genolls
t'ho demano molt educat
i si vols et convido a un gelat de mel.

Que no et demano res estrany
ni et condemno a que ens casem
que de tu surti, que m'estimes
deixa els diners i no pas els amics de costat.

Sento un Ye eh!
Un Ye eh! dins meu
però sé tu no.
Sento un Ye eh!
Un Ye eh! dins meu
però sé tu no.

Seguiré sent un autèntic pesat,
que perd el cul i també part del cap
Passo per tu sense pena ni gloria,
dóna'm un sí, i et deixaré en pau.

Sé que tu ets molt conservadora
primer la mà i després un petó, si cal.
Sé que tu vius en mil fantasies
no sóc el teu príncep blau.

Princepeses

Si ets de les que sempre t'han explicat
que un príncep blau vindrà al teu rescat
Si ets de les que sempre t'han fet triar
entre el color rosa o el color blau clar.
Pensaves que l'amor s'imposava
Però mai t'has enamorat
i d'un dia per l'altre
va ser el drac qui et va salvar.

Mira, que la vida no és blanc o negre
i tant se val si ets nen o nena
si no tens la llibertat per escollir
tot allò que et fa gaudir,
si ets esclau del que t'expliquen
mai faràs el teu camí
I és que el conte no està escrit,
pots triar si vols ser un príncep presumit
o una princesa amb barba negra i poc pit
pots triar triar el que vols per ser feliç.

Si ets dels que sempre t'han encomanat
de salvar aquella princesa que esperava un bon soldat,
si ets dels que sempre has jugat
a matar monstres d'armaris i cuinetes d'amagat.
Pensaves que eres insensible
que només ploren els covards i d'un dia per l'altre d'un drac et vas enamorar,
però qui el drac estimava era la princesa Sheresade.

Mira, que la vida no és blanc o negre
i tant se val si ets nen o nena
si no tens la llibertat per escollir
tot allò que et fa gaudir,
si ets esclau del que t'expliquen
mai faràs el teu camí
I és que el conte no està escrit,
pots triar si vols ser un príncep presumit
o una princesa amb barba negra i poc pit
pots triar triar el que vols per ser feliç.

Mira, que la vida no és blanc o negre
Tant se val si ets nen o nena
Si no tens la llibertat per escollir
Tot allò que et fa gaudir,
si ets esclau del que t'expliquen,
mai faràs el teu camí.