Objecte pur

He agafat amb les mans brutes
un objecte en estat pur
i al moment l'he deixat caure
i per uns instants ha quedat suspès i il·luminat
És una esfera plena d'aigua
que tot ho torna transparent
l'he tret fora de la casa
i l'he esclafat d'un cop ben fort amb un martell
Cau el sol i el dia s'endurà tota la tristor de la gent
I clavo els dits a dins la terra
com dues urpes de corall
voldria ser una olivera
que em vegin tort, encorbat i embogit per el vent
Porteu-me al centre de la terra
Vull viure envoltat de llops
Un foc em cremarà per dintre
i us deixaré la casa plena de miralls
Cau el sol i el dia s'endurà tota la tristor de la gent

Menys o menys

Caus i gires i tombes i obres i tanques i rius
i plores i penses i calles i escups
i parles, i massa
i calles i mires el terra i el cel
i et mulles i puges i baixes
i crides i xiscles molt
massa
parles massa
calles massa

no decideixis com anirà
un dia no es pot pensar
sovint no et pots ni imaginar
com pot acabar

Caus i gires i tombes i obres i tanques i rius
i plores i penses i calles i escups
i parles, i massa
i calles i mires el terra i el cel
i et mulles i puges i baixes
i crides i xiscles molt
massa
parles massa
calles massa
calles massa
parles molt.

Rimapatxa western

No t'espantis estimat
porto un pet força important
des de que has marxat
el cap em dóna voltes

Fill de puta el meu cervell
o el meu cor o els meus sostens
dius que ets racional
no m'ho creuré mai
a veure si t'escoltes

Vénen deu mil jaguars
perseguint-me per darrere
jo no sé si haig de marxar
m'he d'aturar
o fer un pas enrere
el que si que tinc molt clar
és que no la vull palmar
sense deixar-te un buzón movistar
que t'aclareixi una cosa molt important

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

T'has pres un vi
mentre deies com t'agradava
d'estar aquí amb mi
jo hauria de dir
que si m'haguessis demanat el matrimoni
fins que la mort ens separi
hauria dit sí

Que si tu vius al trote
i jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Tan bé que estàvem
i ara em véns
amb aquest rollo tan forçat
no et creuré mai
i si algun dia ens trobem
que passarà els dos ho sabem
procurarem gestionar bé la tensió existent

Que si tu vius al trote
 jo visc al galope
no és culpa meva
de veritat
que si tu vius al trote
i jo visc al galope
doncs quina pena
quin engany

Ahora vamos a hacer como si nos doliera
ahora vamos a hacer como si nos escociera
ahora hacemos como que gritamos pero es mentira
Puedo hacerlo haciendo así

Si t'he trobat

Retrobar-me amb tu
les nits de novembre
després d'un llarg viatge

Prescindir de tot,
només pensar en tu i jo
i treure'ns les angoixes

Mirar-te assegut
i veure que ets tu
qui m'espera per continuar

Sentir que ens abracem
envoltant la nostra ànima

Que hem fet el camí que ens ha redescobert

Despullats les ferides no cremen igual

A fora

Parla'm de tot.
Com ha canviat
a fora el món
tot aquest temps que he estat aquí tancat?

Ara fes-me un favor;
Digues el que et passi pel cap,
que jo tan sols,
vull escoltar una veu fent-me costat.
I no guardo rancors.
Només espero haver calmat
així el dolor
que hagi causat sense cap voluntat.

Feia tant de temps que estava esperant
perquè aquest moment fos veritat
però avui que l'hora és propera,
ara que ha arribat,
ara que estem sols he de confessar
que estic mort de por de tornar a començar.

Ningú m'espera a l'altre costat.

Sentir de nou

l'olor del mar
i l'escalfor
quan surt el sol, que amb els anys he oblidat.

Vull notar ben a prop
una brisa de llibertat
després de tot
el que he passat dins d'aquest trist forat.

Feia tant de temps que estava esperant
perquè aquest moment fos veritat
però avui que l'hora és propera,
ara que ha arribat,
ara que estem sols he de confessar

que estic mort de por de tornar a començar.
Ningú m'espera a l'altre costat.

El matrimoni Arnolfini

Per tu l'Índia van ser tres mesos vitals,
per mi van ser noranta dies a l'exili.
A les fotos surts tan guapa i tan morena
i jo així amb pinta com de Bonnie Prince Billy.
I contemplant el Taj Mahal des de l'últim angle que ens quedava
em vas fer una pregunta que no em negaràs que tenia mala bava.
“Un marajá va perdre la dona i aquest palau li va fer construir.
Si ens passés això a nosaltres, què faries tu per mi?”.
I no vaig saber què dir.

Un any vas dir: “Pel pont de la Puríssima
creuem l'Atlàntic, anem fins als Estats Units.
Un puja i baixa, quatre compres per Manhattan,
que el dòlar ara està per terra i en podem treure profit”.
I contemplant un edifici, unes columnes rollo antic
vas dir: “Caram, som a un lloc mític. Fes una foto: és Wall Street”.
A dins un hall ple de pantalles, terra amb parquet, homes i crits.
“I per què puja? I per què baixa? On hi ha el secret per fer-se ric?”.
I no vaig saber què dir.

I et va agafar aquell rampell per la pintura,
i vam volar a Viena a saciar aquell desig.
Jo el món de l'Art, ho reconec, no puc dir pas que el domini,
de l'institut se'm va quedar només El Matrimoni Arnolfini.
I contemplant un Schiele em deies: “Però mira el traç. Però quins colors!
Pots percebre per la mirada que profund que era el seu dolor?
Fixa't la llum que ben tractada, tot detalls, res perquè sí.
A mi m'exalta, a mi em provoca. Digues tu, què et fa sentir?”.
I no vaig saber què dir.

I després de molt de temps ja ho he trobat, ja sé què dir,
hi ha tres coses que tinc clares amb tots aquests anar-i-venir.
Que es forrarà el tio que patenti les abraçades d'aeroport,
són (va, ho diré) les que ara et trenquen però que demà et fan més fort.
Que l'única veritat arreu que és clara, rasa i pura
és que al pot petit sempre hi haurà poca confitura.
I que tornar sempre és la millor part de l'aventura.
Tornar sempre és la millor part de l'aventura...

Un hiver à Majorque

En Chopin ha pujat es piano en es terrat,
un criat l'ha ajudat i de poc no s'han matat.
Ha plogut, s'ha banyat i na George Sand l'ha renyat,
dins es llit, constipat, menja sopa i pa torrat.
Sa Cartoixa dins sa neu, i es piano que ara mostren no és es seu.

Fil de llum

Quan sento que tot s'ha acabat
Que no sé aixecar el cap
Que no tinc forces per continua cap endavant
Quan sento que me fet petit, que ja no crec en mi
Que el món continuaria igual si jo no fos aquí
Llavors m'esforço a recorda la teva cara el meu davant
La meva orella escoltant, la teva veu, baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí només dependria de mi
I vaig prometre aprendre el repte a partir d'aquell instant

Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.
Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.

Quan sento que res té sentit
Que el món està girant,
No sé com posar un peu a terra i recomençar
Quan sento que no queda res pel que sempre he lluitat
I cau cada desig que m'ajudava a pensar
Torno altre cop a recordar la teva cara el meu davant,
La meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant,
Dient que guanyar-me el destí només dependria de mi
I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.
Respira, espera, aixeca't sense presa.
Inspira, refés-te, la vida al món t'esperen.

Amic dels animals

Som amic dels esquimals que van per un camp blanc
que viuen sobre el gel i tenen molt de fred
Amic dels animals que van pel camp voltant
que foten el que volen i si volen no ho fan
Som amic dels caçadors que cacen tots els llops
en fara botifarres i sinó amb cigrons
cigrons...!
Som amic dels animals que van pel camp voltant
que foten el que volen i si volen no...
Som amic dels caçadors que cacen tots els llops
en fara botifarres i sinó... tu!
Tu no saps el que és sentir com una bèstia ferida
Tu no saps que és sentir com una bèstia et menja viu
Tu no saps el que és sentir com una bèstia et menja viu
Som amic dels animals que van pel camp voltant
que foten el que volen i si volen no...
Som amic dels esquimals que van pel camp voltant
que foten el que volen i si volen no...
pa pa ra pa va pa ra pa ra... uh...

pa pa ra pa va pa ra pa ra... uh...
sóc amic d'un arquitecta
que és amic d'un lampista
que és amic d'un artista
amic d'un periodista
amic d'un gran baixista
amic d'un que és molt alt
amic d'un capellà integrista radical

Es missatge és clar

Dius que rius, per què rius?
Perquè Sor Tomasseta
ja va amb bikini
O perquè en Joan Petit ja és gran
i no balla amb so dit
Que ara va amb monedes
que hi posen els güiris

I dius que plores, per què plores?
Na Catalina de plaça ja no ven pa
Ni pega cosetes en es davantal
Se'n va anar de guia per guanyar millor jornal

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Digau si serà bona sa sobrassada
com se fa una ensaïmada
o una oliva trencada
Un rubiol, una panada,
o lo que era una arada,
i com anava sa història fins ara.

Dius que rius, per què rius?
Perquè en Joanet no cerca sa flor romanial
Ni els seus germans li volen fer cap mal
La varen baratar per un hotel vora la mar

Me diur que plores, per què plores?
Perquè sa ximbomba no sona ni sonarà
Perquè St. Antoni no va beneir es ca
Ara fa sangries amb es Dimoni en es bar

Tiru-rí-quac-quac es missatge és clar:
per durar és amb es vells que hem d'estar.
I escoltar ses tradicions arrelades de padrins a nins,
llegint qualque rondaia
Padri quedau i aixi m'explicau
com torrar en es caliu
i a aprendre a fer es cap viu
Contau-me com feieu abans ses matances,
ball de bot, ses gloses,
i tantes altres coses.

Dius que rius per què rius?
Sa Balanguera té reuma però fila
I filarà encara per molts més anys
Se sent tota sola perquè es jovent no l'ajuda

I dius que plores, per què plores?
Perquè es missatge és clar; sa farida hem de rentar
I tornar a deixar que brolli nova sang
I si mos cou mos cura, i si mos pica, mos madura

L'àliga negra

Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit
quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc.

Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel, l'ocell es va aturar.

Els ulls eren de color robí
i les plomes de color de nit.
I al seu front, mil raigs de to suau,
l'ocell, rei coronat, duia un diamant blau.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat, volia tornar amb mi.

Bon ocell, porta'm amb tu al país
d'altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d'infant,
estels i més estels collirem tremolant.

Com abans, en somnis clars d'infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record la pluja llançarem...

L'ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d'una emprengué el vol.

Sa casa des carboner

Ha plogut dins un bosc d'alzines, sitges cobertes de molsa, falgueres salvatges, roques humides.
I sa casa d'un carboner, baixava en es poble només es dissabtes, sa cara i es peus amb mascara, assustava sa gent.
A sa runa de sa casa anit he vist s'esperit amb una tortuga
i fum d'una espelma apagada, i res no m'ha dit.

100ºC

Calculant el temps
Que he trigat a comptar fins a deu
Quantes voltes fa el ventilador
Quants cops m'has tornat a preguntar el mateix...

Per què el silenci no s'escolta?
Per què dos pols són diferents?
Per què aquest gat em dóna voltes?
La meva llum intermitent.

Per què el rellotge no descompta?
Per què tu creus que jo no crec?
Sé que un moment no és una estona
I que als teus peus és sempre hivern.

L'aire crema més enllà dels 100 graus
Tinc un paisatge amb una porta i massa claus.

Per què els camins van cap a Roma?
Per què no pesen els secrets?
Per què les plantes no responen
Quan els pregunto si estan bé?

Per què el meu cor és sempre en obres?
Per què no creus el que no veus?
Per què el meu pols camina ràpid?
Quan tu t'estires a sobre meu.

L'aire crema més enllà dels 100 graus
Sóc un faquir equilibrista que menja claus.
L'aire crema més enllà dels 100 graus
Tinc un paisatge amb una porta, el meu palau.

Calculant el temps
Que he trigat a comptar fins a deu
Quantes voltes fa el ventilador
Quants cops m'has tornat a preguntar el mateix...

Compta amb mi

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
perquè som amics.

I érem tan petits però,
tu em vas marcar,
tot era estrany
la innocència dels teus ulls
tan importants,
per mi, per tu,
pel que tenim i no perdrem mai.

Dóna'm la mà, no tinguis por,
camina amb mi, fins a l'horitzó.
Si tu estàs amb mi, jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

No tinc notícies teves,
curiositat, què ens ha passat?

I em pregunto com estàs, què n'és de tu,
si no és per tu, que no és per mi,
és pel que teníem...

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Compta amb mi, compta amb mi, compta amb mi...

Si tu estàs amb mi
jo perdo la por,
i puc volar i puc fer front
als meus temors.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
perquè som amics.

Dóna'm la mà, no tinguis por,
camina amb mi, fins a l'horitzó.

Si jo estic amb tu,
tu pots comptar amb mi,
no et deixaré, t'ajudaré,
compta amb mi, compta amb mi,
compta amb mi...

A cada mà una maleta

A cada mà una maleta, camí
per una carretereta,
se me farà de nit, leds intermitents,
me cord s'abric, blau, vermell i verd,
llumets petits.

A cada cama una bota, no ric,
es meu capell no té copa,
i sa senyora de sa fonda me diu
que me farà te vermell o verd
i arròs bullit.

Mirant s'estufa a sa cambra m'he desvestit,
i trec un llibre i m'assec a damunt es llit,
tenc un tros de món aquí dedins, blau vermell i verd,
així jo visc.

Cançó de carrer

Quan tindré cinquanta anys
no vull ser com el pare,
cansat i sense fer renec o riallada,
treball embrutidor,
futbol cada diumenge,
el tuti al cul d'un bar,
tabac de vuit pessetes.
La televisió
que ofega la paraula;
i banys en un mar brut
quan vénen les vacances.
La mare un escarràs,
la plaça i la neteja.
I els meus germans petits,
escoles de mals mestres.
Quina buidor!
Potser només viuen de veres
els qui moren matant
al carrer o a la guerra.
Apòstols i cabdills:
llenceu el crit d'alarma!
Savis, tècnics, obrers
forceu les vostres màquines.
Genis de totes les arts
embelliu la croada.
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els mísers i els vençuts
ramada innumerable.
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps,
encara, encara, encara.
Destruirem un món
estúpid i sense ànima.
Cavem els fonaments
d'una vida més alta

Les petites coses

Són les petites coses que, em venen a buscar, s'enfilen pels meus peus, pels meus peus.
Em diuen que sóc jo, que els he d'acompanyar a un lloc on no hi hagi res, no hi hagi res.
Per poder construir un lloc meravellós, on tot sigui petit, sigui petit.

Són les petites coses que, em venen a buscar, s'enfilen pels meus peus, pels meus peus.
Em diuen que sóc jo, que els he d'acompanyar a un lloc on no hi hagi res, no hi hagi res.
Per poder construir un lloc meravellós, on tot sigui petit, sigui petit.

Les ampolles

Eren dues ampolles juntes
que un bon dia van començar
un viatge sense límits
amb un missatge dins del mar

Ningú sap que hi van escriure
Ningú sap qui les va botar
I ara n'han trobada una
encallada en un coral

Tots els homes van confusos
Corren rumors d'un desenllaç
que qui ajunti els dos missatges
tindrà la clau per poder entrar

I ara mig món cerca l'ampolla
I l'altre mig va atabalat
Que hi haurà rere la porta?
I a quina porta han de trucar?

No tinc temps per perdre, anem
Potser hem de fugir
potser hem de marxar
Cercarem el que ho va escriure
que es deu fer un fart de riure
amb dues ampolles més per llençar el mar

He sentit que al sud hi ha vides
d'altre fer, d'altre pensar
I crec que ens ha arribat la hora
l'hora bruixa per parlar
Per parlar dels nostres somnis
dels somnis de tots els humans
Tots som fills de la mateixa mare,
la mare Terra que ens va criar

No tinc temps per perdre, anem
Potser hem de fugir
potser hem de marxar
Cercarem el que ho va escriure
que es deu fer un fart de riure
amb dues ampolles més per llençar el mar

Eren dues ampolles juntes
que un bon dia van començar
un viatge sense límits
amb un missatge dins del mar

No tinc temps per perdre, anem
Potser hem de fugir
potser hem de marxar
Cercarem el que ho va escriure
que es deu fer un fart de riure
amb dues ampolles més per llençar el mar

Mirades

Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Quan no s'equilibra la balança
Plora l'esperança
Si li tallen el camí
Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Quan no s'equilibra la balança

S'amaga el sol a la frontera de l'odi infinit
Animes de gris patrullen la nit
Màrtir per la causa per fer fora l'enemic
Has nascut ací, és el teu destí
Ploren fills de la "Intifada"
Hereus d'un poble devastat
Continua el bloqueig i l'assassinat
Pedres contra bales
Les ferides no han tancat
Quan l'actualitat és l'hostilitat
Passar-se per la pedra tots els drets humans
Mentre creixen les colònies
Bombardegen hospitals
Perpetrant un genocidi en nom de la llibertat
Que al final vos esclatarà a les mans

Quan te n'adones que el silenci és massa
La realitat és la complicitat
Tots els murs de l'odi
Arrasa, rebassa, traspassa

Mirades

Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Mirades,
Quan no s'equilibra la balança
Plora l'esperança
Si li tallen el camí

Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Mirades,
Quan no s'equilibra la balança
Plora l'esperança

Quan te n'adones que el silenci és massa
La realitat és la complicitat
Tots els murs de l'odi
Arrasa, rebassa, traspassa

Mirades

Preses d'una eterna venjança
Quan la pluja d'odi no deixa dormir
Mirades,
Quan no s'equilibra la balança
Plora l'esperança
Si li tallen el camí

Ombres que ara vaguen per les runes
I pobles sumits dins la foscor que tornen
Per demanar el que és seu
I aconseguir que els seus drets no moren

Massa tard

S'ha fet tard. El bar ja tanca i sortim al carrer.
La nit és plena i tot camina lentament,
Aquell temps ens va oblidar.

Hem viscut arrepenjats, jugant amb el destí.
Les hores esborrant l'absència de tants anys.
Sé que tot segueix igual.

I veig com brilla aquesta nit.
Fa temps que no em sentia així,
Els dos ens vam tirar de cap a un mar perdut.
I fins que va arribar el matí,
Nedant, fotuts en aquest llit.
Dos nàufrags s'estan ofegant
És massa tard.

No dic res, esmorzarem records i crosanets.
Inundarem somriures i tempestes.
No sabrem d'on bufa el vent.

Bona nit, quan vulguis ho tornem a repetir...
El sol que crema rera la finestra
Entrarà sense permís.

I ja no brilla aquesta nit,
S'ha fos la llum de l'esperit
Són contes d'uns avantpassats que van morir.
I fins que va arribar el matí
Nedant fotuts en aquest llit
No queden marques als llençols
És massa tard.