Perquè jo

Els meus ulls estan inundats
Vas marxar sense avisar
El teu record volta pel meu cap
Els sentiments encara estan volant

Perquè jo
No oblido
Perquè jo
T'estimo

Moment que no puc oblidar
D'aquella màgia que ens va despertar
La teva veu em porta mil records
Mil històries corren pel meu cor

Perquè no
No t'oblido
Perquè jo
T'estimo

Vine amb mi veuràs
Què et porto dins del cor
Amb la força de l'amor
Que amb mi s'ha quedat

Perquè no
No t'oblido
Perquè jo
T'estimo

Perquè no
No t'oblido
Perquè jo
T'estimo

Vine amb mi veuràs
Què et porto dins del cor
Amb la força de l'amor
Que amb mi s'ha quedat

Línia 1

València consternada,
vestida de dol,
ciutat en penombra,
sinistre juliol.
Crespons i banderes,
silenci sepulcral,
semblants d'impotència
que mai no podrem oblidar.

Però com és possible?
Com ha pogut passar?
La gent es pregunta
i ningú vol parlar:
prou de comèdies,
volem la veritat,
sabem que el govern
té les mans tacades de sang.

No es pot negociar
amb el dolor,
ofendre les víctimes
de l'accident
sense pietat,
sense compassió,
aquesta és la gota
que fa vessar el got.

Per què tanta urgència
en la investigació
Per què tanta pressa?
De què tenen por?
No n'hi ha responsables,
no n'hi ha dimissions:
democràcia tocada de mort,
tocada de mort.

No cal buscar
nous arguments
per creuar les fronteres
de la indignació.
Alcem-nos dempeus,
sense consol,
paraules en l'aire,
terratrèmols en el cor.

I tu, sols tu

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l'alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t'ature mai,
seràs l'estel que guiarà,
seràs l'estel que guiarà la llibertat.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Ets la forta tempesta d'abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d'abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l'espurna que brilla a la nit.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Sota la llum del sol

Vam mullar els peus a la riba
com dos joves aprenents
però aviat tota prudència
se l'emporta la corrent

I així mentre ens submergíem
en un ball de grocs i blaus
vam deixar la costa enrere
i les ganes de tornar

Només tu i jo hem nedat en un mar sota la llum del sol
Tu i jo hem nedat en un mar sota la llum del sol
i això ens ha fet eterns

Després dels dies plàcids
i els estius dels innocents
quan el vent del temporal
vol enfosquir tants bons moments

Em dius que no tingui por
que l'amor és arriscar
si no ens llencem a l'aigua
no aprendrem mai a nedar

Lluny de tot encara estem més a prop
i buits de tot podem omplir-nos dels dos i adornar-nos que
som molt més que un simple moment en el temps
som un mar, el far, la barca i el vent
abraçats sota el cel
i això ens ha fet eterns

La taula petita

Ens veiem els tres un cop a l'any,
i cada cop que ho fem,
és com si ens haguéssim vist ahir
i sembla mentida.

El del restaurant que ja ens coneix
ve i ens abraça a tots.
-va, passeu al fons us he parat
la taula petita.

No hi ha cap més lloc en aquest món
on siguem tan sincers,
hi ha moments de mal de panxa
i tot de riure com bojos.

Fent la sobretaula ens allarguem,
l'últim client se'n va.
La mestressa diu:
- Es pot fumar, va vinga, què us poso?

I encara parlem de tu...

De les coses bones que fa temps
vam descobrir plegats,
de com sempre en els pitjors
moments hi veies sortida.

Sempre un a altre diu:
Senyors, ho hem de fer més sovint.
Però mai no quedem
perquè tothom té la seva vida.

I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu.

Ens veiem els tres un cop a l'any,
però cada cop que ho fem,
és com si ens haguéssim vist ahir.
I sembla mentida.

Vora el foc

Vora el foc la nit neix en una escletxa,
s'escapa per la finestra
i es desfà a qualsevol lloc.

Vora el foc la nostra història adormida
i els vells mots que prenen vida
ens impregnen poc a poc.

Vora el foc la nit s'atura
lluny del fred i lluny del vent
i una dolça mà rellisca
sobre dels teus ulls de nen.

Vora el foc el temps recula
i entre els dits tancats del puny,
la nostra herència perduda,
la que ens farà caminar més lluny.

Vora el foc quan és fosc es refugien
les batalles clandestines
que mai ens deixen dormir.

Vora el foc els odis i amors s'aferren
i hi creixen petites guerres
que s'acaben al matí.

Vora el foc desperten feres
que ens faran per sempre forts,
mil espurnes indomables
que guardem al fons del cor.

Vora el foc viuen llegendes
que han cantat la nostra sort,
bruixes velles i valentes,
sàvies i rebels fins a la mort.

Com un infant

Fa temps que no record cap des somnis de nit,
però cada instant el visc somiant.

Procur no perdre’m res. Hi pos cada sentit.
Sé que s’oblit és important.

Vull ser constant
i un poc errant.
Vull ser feliç.
Puc ser imprecís.

Paraules que endevín. Les jug somiant en vers.
Componc es meu univers.
I cant mentre camín. Ses notes van brollant,
soles es van precipitant.

Com un infant,
seguesc jugant.
Puc ser feliç,
vull ser imprecís.

Sa vida vol combat. Si es dia avui és trist,
l guanyaré somiant.

Crec en sa bona gent. Cerc color en tost de gris.
Expert en somnis constants,

Com un infant,
seguir jugant.
I ser feliç,
i ser imprecís.

Alegria

Tinc una alegria sense fronteres,
una alegria plana, sense normes.
Tinc una alegria de camins oberts,
una alegria de color verd.

D'una esperança que no s'ha acabat,
d'una esperança...
Queda esperança quan vaig avançant,
queda esperança i...

No cal plorar,
són camins d'amor i llibertat.
No cal plorar,
són camins de lluita i llibertat.

Una alegria de camins per fer
una alegria salvatge i ardent.
Una alegria que crema com el foc,
una alegria de color groc.

D'una energia que no s'ha acabat,
d'una energia...
Queda energia quan vaig avançant,
queda energia i...

No cal plorar,
són camins d'amor i llibertat.
No cal plorar,
són camins de lluita i llibertat

Som

Somnis que s'han creuat
Vides que s'han trobat
Segueixen el que sembla una il·lusió
Llums intenses que els anys
Han anat transformant en ombres
Promeses que s'han convertit en cendres
Que amb el vent es perden
Som tan diferents
Un miratge del que ja vam ser
I em pregunto: pot un àngel viure sense cel?
Tot el que érem abans
Tot el que vam aconseguir
Ja no és aquí, la nostàlgia fa
Que una llàgrima es perdi
Entre gotes de mel i sorra
Som el fum d'una antiga flama
Som tan diferents
Un miratge del que ja vam ser
I em pregunto: pot un àngel viure sense cel?
Res és mes cert
Que el que diu el temps
Que ha anat passant
Som flors salvatges en un bosc
Que el foc ha anat cremant
Som i sempre serem
Som instants dins del temps
Som les ombres del vent
Som aquí, som eterns
Som els miralls trencats
Som la mateixa sang
Som amics, som germans
Som tan diferents, som tan diferents…

Vull

Vull que les canes que pentine parlen
Quantes històries guarda este cabet,
Guarda secrets, crida el xiquet,
Quan sent que, per fi, puc trobar-me
que el veu prop de mi, vull trobar-te
vull donar-te el que vols,
ansietat, frustracions, desterrar-les,
vull que m'entres endins, sense por
sense por, sense atendre a raons
fins que agafen les notes colors,
sense ordre, insurrectes
la síntesi perfecta, cançons
cançons i cançons, amb lletres reals
honestes, sinceres, egòlatres, rares
donant via lliure al instint animal
mirant com ens brillen les cares

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal,
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant

Vull deixar de alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig
Vull sentir-me d'on soc… d'una terra, que m'importa prou més que un país
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s'ho mereix
El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!!
Imprimir caràcter i ritme, pessa més el cul que la moral
El orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar
Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal
Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m’'spitja a abandonar
Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens
Se que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent
Vull la veritat, la certessa, el sentit, que la gent es crega que pot!!!
Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal,
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant

Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!!
Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero,
Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor

I que brolle la ràbia d'un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal,
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant

Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills?
Quants podran mirar-se algun dia al espill?
Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però…
Hem de seguir, hem de seguir...

Espigues d'or

Hem vist com trencaven un poble en dos móns,
hem vist grans imperis caient en segons.
Hem encès fogueres quan queia la nit,
quan el fred glaçat ens ofegava els crits.

Hem sentit la ràbia dins els ulls d'un nen,
hem vist com la mort ens mostrava les dents.
No esperis profetes,
un llarg camí ens espera
tu tens la força per guanyar.

I porto lligades a les mans
mil lluites que han fet altres abans,
tonades fetes avui i ahir,
que parlen de dies sense fi.

Navego les aigües de la sort,
sé que et trobaré esperant al port.
I a la vora del camí, espigues d'or.

Hem vist com ploraven els herois més grans,
com petites bèsties es feien gegants.
Hem vist mil miratges que s'han esborrat,
hem vist impossibles fent-se realitat.

Hem vist com la llum feia créixer nous brots,
espurnes de vida que ho han canviat tot.
No dubtis, no esperis,
un llarg camí ens espera
i tens la força per guanyar.

I porto lligades a les mans
mil lluites que han fet altres abans,
tonades fetes avui i ahir,
que parlen de dies sense fi.

Navego les aigües de la sort,
sé que et trobaré esperant al port.
I a la vora del camí, espigues d'or.

Com tronc corrent avall

A vegades cont, històries, coses meues
Però només una digna d'escoltar
S'ajuda és un tronc quan ses aigües creixen
I el que sentiràs, és part d'un glop passat

Era ben sabut, s'amor secret li deien
passejant perduts per entre es carrerons
Ella acostuma a dur ses sabates desfetes
Com d'un fet a un dit potser hi falti algun tros

Tranquil

Saben que sabem que saben que s'estimen
Amagats com or abans de ser collar
Si és sincer es moment i està sent part de vida
Algun preu tindran ses seues a pagar

Quan es fa difícil dir ses coses bones
Embrutam paraules fins poder fer mal
El que no pot ser és viure a Ciutadella
Sense saber més del que pots escoltar

Tranquil

A vegades pens si hagués sigut per ella
Sa plaça des Pins hagués tingut més flors
Per demostrar a sa gent posant a prova un poble
ni una vida és teua però pot viure a prop

I ara que sap tothom que ses mirades pesen
Es vespre té uns carrers on no hi passa ningú
I quan passeig tot sol, sa nit de Ciutadella
És un intent callat per sabre com som jo…i tu

I quan jo vull donar sa confiança a un altre
Em deix endur fins ell com tronc corrent avall

Na Cecília

Entrant dins es poble
sent un combregar
a ca na Cecília,
a ca na Cecília
jo l'he vist entrar.

-Bona nit, senyores.
Vulguin dispensar,
que és sa meua núvia,
que és sa meua núvia
que han de combregar.

Entra dins sa cambra
-Cecília, com va?
-Malament, riera,
malament, riera,
malament ma va.

Entrant dins es poble
sent un combregar
a ca na Cecília,
a ca na Cecília
jo l'he vist entrar.

-Bona nit, senyores.
Vulguin dispensar,
que és sa meua núvia,
que és sa meua núvia
que han de combregar.

Entra dins sa cambra
-Cecília, com va?
-Malament, riera,
malament, riera,
malament ma va.

-No ploris, riera,
que no has de plorar;
Tenc una germana,
tenc una germana,
t'hi podràs casar.

-No estic per germanes
ni per cap germà,
que és amb tu, Cecília,
que és amb tu, Cecília,
que me vull casar.

-Fes venir un confés,
que em vull confessar.
I amb tres parauletes,
i amb tres parauletes
Cecília expirà.

La treuen de ca seua
i al dur-la a enterrar,
se tirà allà enterra,
se tirà allà enterra
i la va besar.

-Adéu, ma Cecília;
ja no em puc casar;
-Adéu, ma Cecília,
adéu ma Cecília;
ja no em puc casar.

L'educació no és toca

L'educació no's toca no
De la nació o o o o
L'educació no's toca no
PúbliCAtalanaQUalitat

Que tots los estudiants
Tenim un interès
Que la universitat
No valgue diners
Diners cap avant
Diners cap a enrere
Diners a un costat
diners cap a l'altre

Pública Sí
Privada No
Pública Sí
Privada No
Pública Si, ahù!

L'educació no's toca no
De la nació o o o o
L'educació no's toca no
PúbliCAtalanaQUalitat

Que tots los professors
Tenim un interès
Que tot lo que ensenyem
No valgue diners
Diners cap avant
Diners cap a enrere
Diners a un costat
diners cap a l'altre

100.000 històries

100,000 històries per cantar, 100,000 cançons per recordar al teu costat.

Els dos de sempre enrotllan­t-se al parc, no tenen sostre on anar
igual que l'home que dorm dins del caixer del banc, ell és el més filmat.

A l'altre punta del carrer en Joan ja i torna a ser, "pimplant" de bon matí per passar el fred i diu:
Que no tot és tan important, que encara han d'arribar 100,000 històries.

Veu tres noies fent el cafè amb el cap baix, no s'ho pot creure parlen per WhatsApp,
des de darrere de la barra del bar es pregunta perquè hauran quedat.
Un avi tira una moneda al músic del portal, que riu mentre segueix cantant:
Que no tot és tan important, que encara han d'arribar 100,000 històries.

Que no tot és tan important, que encara han d'arribar...

Si mai no hi sóc

Si mai no hi sóc, crida per mi.
Pregona el nostre somni i fes camí.
Si mai no hi sóc, crida per mi.
Escampa als vents allò que sents.
Si mai no hi sóc, crida per mi.
Si mai no hi sóc, crida ben fort! Perquè

Sóc (Som!) Les quatre barres pintades de sang
Sóc (Som) La força i l'empenta d'un cop de falç
Sóc (Som) el seny i la rauxa d'un poble en marxa

Si mai no hi sóc, crida per mi.
Crida amb la llengua. Crida amb el cor
Que els teus anhels, naixen aquí.
Són l'ànima que mai no ha de morir.
Si mai no hi ets, cridaré per tu.
Si mai no hi ets, cridaré ben fort! Perquè

Sóc (Som!) Les quatre barres pintades de sang
Sóc (Som) La força i l'empenta d'un cop de falç
Sóc (Som) el seny i la rauxa d'un poble en marxa
(Un poble que empeny és un poble valent)

Som l'orgull caminant per la por. Som silencis trencats pel valor.
Som el desig que somia el neguit perseguit entre els cors de la gent que camina.

Sóc (Som!) Les quatre barres pintades de sang
Sóc (Som) La força i l'empenta d'un cop de falç
Sóc (Som) el seny i la rauxa d'un poble en marxa
(Un poble que empeny és un poble valent)

La lletra

Sun llegit la teua lletra
prop de l'ampulla de rom
una lletra amb grosses lletres
com les de l'ampulla de rom

Me fa pler que estiguis contenta
i que t'hagis trobat un job
les cigarretes a la menta
te permetran detenir el cop

Ja ho sé que
encara som juves
i que hi ha
pas res de perdut

Te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt
te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt

Sun acabat la teua lletra
prop de l'ampulla de rom
i sun esqueixat l'etiqueta
perquè hi havia pas pus rom

Si vols me podes torna a escriure
aquesta tarda iré al Portús
sense el meu veire puc pas viure
sense te veure sun gelós

Ja ho sé que
encara som juves
i que hi ha
pas res de perdut

Te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt
te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt

Te pintaràs te pintaràs
que te pin que te pin
que te pintaràs
te vestiràs te vestiràs
els morros, els morros te pintaràs

Te pintaràs te pintaràs
que te pin que pintaràs un poc el morros
te vestiràs te vestiràs
te pin te pin te pintaràs

Ja ho sé que
encara som juves
i que hi ha
pas res de perdut

Te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt
te pintaràs un poc els murros
te vestiràs un poc més curt

Els títols de crèdit

Jo en faria una altra no fas cas
que hi sortim amb els ulls tancats.
De tan contents hem brindat esmorzant,
aquest somriure es mereix un pla detall.

Per tu, per mi, pels dos, pels que no hi són,
hi ha camp per córrer, no féssim tard.
Però de cop el pla s'ha congelat
i ens hem trobat junts, mig despullats, al replà.

Brillen llumetes quan tanques els ulls.
T'esquiven si fixes un punt.

Si ens amaguem prop d'un vedat privat
més ens valdria acotar el cap.
Que el Corsa no té uns seients prou decents
i a mi l'esquena saps que després se'm ressent.

Em veuràs en fotos d'amics comuns.
Ja hem avorrit el futur.

Els títols de crèdit ens cauen damunt.
No sents com si aplaudís algú?

Avui per tu i demà per mi

Avui bull bull bull bull bull vull,
demà mà mama mama.
Avui bull bull bull bull bull vull,
demà mà mama mama.

Avui per tu
i demà per mi
però demà Passat qui sap.

Si veus la llum
que et porta al món
ets la cursa del capgròs.

Avui veuràs
el teu demà,
si ho tens abans al cap.

Avui veus buit
el got mig ple,
però demà el veuràs omplir

Esclau del temps,
tens clau de pas
on la solució és l'amor.

Esclau d'un clau
reblat d'esclat,
treu-me d'aquest infern.

Vas a contracorrent
remolcant a contravent.
A contracop,
esquiant pel temps,
esquilant els mals moments.

Si sempre has anat
al revés del món
no hi haurà avui ni demà.

Potser cauràs
en la invisibilitat
si ho cantes ho perpetraràs.

I avui bull bu bui bu bui bui bu bui,
demà mà mama mama mà.

Vas a contracorrent,
remolcant a contravent.
A contracop,
esquiant pel temps
esquilant els mals moments

Avui bull bull bull bull bull vull,
demà mà mama mama.
Avui bull bull bull bull bull vull,
demà mà mama mama.

Cau sa mel

T'estimaré amb saviesa
com cau sa mel
així, lentament
un torrent d'aigua està caient.
Tu vols donar sa vida
per curar ferides
vas saltar ses trampes que te van posar.
Deixa que et mulli es llavis
Impacienta't lentament i bufarà un vent càlid.
T'esper i quan arribes
volen ses taules vola sa vida.
He decidit imaginar
arbres i rius i sa força de la mar.
I arriba sa nit
es teu cap dóna mil voltes
per fugir de sa tristesa que t'ha envaït.
I en un sol instant
el cel canvia mil vegades
te donaré forces per arribar
no et deixis guanyar.
Cada dia neix, cada dia mor
sempre plora o riu
és com es llamps i es trons.
És ple de màgia i misteri
no tinguis por de no tornar
aquí tot ho pots tocar.
Deixa que et mulli es llavis
Impacienta't lentament
i bufarà un vent càlid

I tu què dius?

Una gavina vola un cel blau,
ella perd el control i cau.
L'ocell s'esfonsa ferit de mort,
l'au no arribarà a bon port.
L'arena a les platges té un altre color,
de negre no queden millor.
Els peixos que suren me'ls miro de prop
i em diuen que no tengui por.

Què ens espera?
Haurem de trobar una manera,
un nou camí.

Si jo dic no, tu què dius?
Vols ser soldat d'aquesta guerra?
Si jo dic no, tu què dius?
Jo també estim aquesta terra.

La rosa vermella a una mà,
i amb s'altre es varen marejar.
Pactes i tractes que tots pagarem.
De qui ens fiem? Ja no ho sabem.
I l'aigua a les platges té un altre color,
tan brutes no queden millor.
Els peixos que suren me'ls miro de prop
i em diuen que no tengui por.

Què ens espera?
Haurem de trobar una manera,
un nou camí.

Si jo dic no, tu què dius?
Vols ser soldat d'aquesta guerra?
Si jo dic no, tu què dius?
Jo també estim aquesta terra.

L'espai comú

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Som el Nord, també som el nostre Sud, Est i Oest.
Tu ets el centre on fer palanca i moure el Món fent contrapès.
Uns s'ho miren i fan veure com si això no anés amb ells,
altres miren com sumar-se a la festa!

Alliberem espai! Prou de precarietat!
Necessitem espai! Educació i sanitat!
Alliberem espai! Mai més hipotecats!
Necessitem espai i llibertat sexual!

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Obre't, relaxa't i ja pots deixar-te anar.
Allibera't. Alhora hauràs d'alliberar el teu espai.
Tu ets el centre: deixa que t'ensenyi la llengua i tasta-la.
No hi ha esclaus si no acceptem mai més cadenes!

Alliberem espai! Prou de precarietat!
Necessitem espai! Educació i sanitat!
Alliberem espai! Mai més hipotecats!
Necessitem espai i llibertat sexual!

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Alliberem espai! Necessitem espai!
Necessitem espai! Les dones marquen el pas!
Alliberem espai! Pel poble sobirà!
Necessitem espai!

Si t'ho mires des de dintre, veuràs la multitud de gent,
que, ballant al mateix ritme, fan la dansa dels guerrers.

Tots junts sumats, benvinguts els immigrants!
Fem camí amb orgull! Construïm l'espai comú!

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Tots junts sumats
amb la força d'un gegant
destruïm tots el murs
construïm l'espai comú

Vilafranca: Un dinar de festa major

L'olor de pólvora sempre m'ha fet pensar
En el valent del meu germà
L'olor de canelons en els petons de la iaia
El vestit de mudar acabat de planxar en la meva germana
El so de les gralles en el pare i els castells
El so de les copes en els cosins a taula
En el dia gros, el dia del gran dinar,
El dia de festa major, tots reunits a Vilafranca
La taula parada amb els tovallons molt ben plegats, col·locats damunt dels plats
La mare pensant en anar a ballar sardanes
I jo amb els peus destrossats d'haver saltat tant amb el ball de gitanes
Comptar quantes fitxes tens per les atraccions

I pel dia gros, el dia del gran dinar,
El dia de festa major, tots reunits a Vilafranca
I ara que ja fa temps que soc gran

Foc

Des de les mines tristes a ciutats de carbó
ens han cremat els llibres i ens han clavat la por.
Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys,
amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans.

Hem fet caure nissagues, hem escalfat l'hivern
i amb torxes i fogueres hem fet glaçar l'infern.
Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits
xiulant les guillotines als carrers de París.

Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!

El pa que no teníem el vam prendre dels rics,
vam prendre Barcelona l'estiu del trenta-sis.
I dels crits de la selva als xiscles de l'oblit,
totes les veus gemeguen; ha començat la nit.

Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors
i ara enmig de les cendres veuran com creixen flors.
El nostre món desperta, desperta el nostre món
i entre reixes que cauen, el seu pitjor malson.

Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!

Creuant deserts, creuant fronteres,
creuant el mar, creuant el mar.
Creuant el cel, creuant tempestes,
creuant el mar, creuant el mar.

Els pobles s'aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!

Monea

Dedicat a tots i cadascun dels animals que ho passen malament a n'aquest món

Tancat dins d'una cel·la d'un artístic circ d'Europa de l'Est
Som un de tants que espera que sa mort li arribi suau i molt prest
M'he passat mitja vida rodejat de cacauets i lleons
I jo i vint més estem cansats de que sa gent ens toqui es collons

Ho has endevinat som sa monea que es masturba a un racó
Que sembla divertida i més sociable que sa serp o es falcó
Però mira per on que m'he cansat de ser es centre d'atenció
Encara que aquesta nit pens ser s'estrella de sa funció

Monea a un món de merda
Monea som
Monea a un món de merda
Monea som

Ho tenc tot preparat només hi falta que sa gent obri un ull
I disfruti de s'agònic espectacle que els hi oferiré avui
Es domador me crida i diu que salti aquest tanc de cocodrils
Aquesta nit serà de vigília per ximpanzés i mandrils

I es que m'he suïcidat davant d'un públic on hi havia fillets
Que esper que ara entenguin que en es circ sa crueltat també hi es
I que per divertir-se no fa falta veure com un animal
Fa coses que un humà només faria si segués anormal

Monea a un món de merda
Monea som
Monea a un món de merda
Monea som

I es que me vaig deixar caure en aquell tanc de cocodrils
Em van menjar tot
I sa gent alguns d'ells reien
I d'altres ploraven
Però els millors de tots eren
Els que no hi eren

Perquè encara que hagués saltat aquell tanc de cocodrils
Com havia fet sempre anys i anys i anys i anys i anys i anys i anys
Allò no deixava de ser una merda i que es sa merda
Tant per jo com per voltros

Però es que jo era
Es que jo era
Monea a un món de merda
Monea som

Deixeu els animals en pau
Deixeu-los viure
Deixeu-los riure
Deixeu que tornin grossos
Que cresquin
Reproduir per no morir

No més gàbies
Fes-ho per s'avia
Deixa que corrin pel camp
Deixa que toquin es meu cel
Deixa que sentin sa terra
O es que t'agrada sa guerra

Vos explicaré una cosa
Només una que seran més
Perquè penseu el que penseu
Els animals no són esclaus
No són com els cotxes
No són com ses claus
I ara que tu tires es daus
Si surt un dos
Et menjaré si hi caus

Volem tornar a casa i tornar a ser animals
Ses bèsties demanen procés natural
Ni xips ni cadenes tot descontrolat
D'instint i reflexes sempre he anat sobrat
Si vols companyia tu ets es convidat
I jo molt amable t'estaré esperant

Esper que m'entenguis

Firmat

Sa Monea

Malson

Em desperto i tu no hi ets
t'has buscat un altre lloc
sense dir-me adéu
una carta escrita a mà
una cançó sense acabar

No em facis sentir no em facis plorar
no em deixis així sense avisar
recorda els anys que hem passat

Comença el primer dia sense tu
M'il·lumina la foscor
Presoner a l'habitació
Encara és mitjanit
Conto les hores amb els dits
Un demà sense sentit

No em facis sentir no em facis plorar
no em deixis així sense avisar
dormíem plegats, somiàvem desperts
vivíem tu i jo per sempre més
no em facis canviar el que tinc...no em facis canviar

no tinc ganes de patir
però tampoc em vull rendir
diga'm quin és el camí
una vida en soledat
o mil nits al teu costat

No em facis sentir no em facis plorar
no em deixis així sense avisar
dormíem plegat somiàvem desperts
vivíem tu i jo per sempre més
no em facis canviar el que tinc...no em facis canviar

No puc sortir d'aquest forat, vull evitar el meu desengany

No em facis sentir no em facis plorar
no em deixis així sense avisar
dormíem plegats somiàvem desperts
vivíem tu i jo per sempre més
no em facis canviar el que tinc, no em facis canviar-ho tot
no em facis canviar el que tinc, no em facis canviar

El millor premi ets tu

Anys de carretera, anys de picar pedra,
nits per recordar, d'altres millor oblidar-les.
Punyalades que encara fan mal,
experiències tatuades,
paraules de confort
abraçades d'esperança

He deixat amics pel camí i formen part de la memòria.
He obviat totes les modes escoltant els vostres cors

perquè el millor premi ets tu
tu que t'emociones al sentir paraules que ningú et va dir
amb la veu trencada, amb aquesta veu trencada.

I com hem crescut
des d'aquell primer concert
on les vostres veus
es fusionaven amb la meva
pensaments que es fan cançons
melodies que ens transporten
lluny de les pressions
que ens fan perdre el món de vista

He deixat amics pel camí i formen part de la memòria.
He obviat totes les modes escoltant els vostres cors.

Perquè el millor premi ets tu,
tu que t'emociones al sentir paraules que ningú et va dir
amb la veu trencada, amb aquesta veu trencada.

Tu que sempre hi ets quan estic a punt de caure.
Tu que sempre hi ets motivant el meu orgull.
Tu que sempre hi ets tot i les llargues distàncies.
Tu que sempre hi ets donant vida els meus concerts.

Enamorat de tu

Al teu racó
La cendra s'escampa
L'agulla et forada i veig
La por pels miralls
Plens del teu reflex
Condemnat
I no queda gens
De la torturada
Voluntat
I moro per dins
Quan sento que et perdo
I jo segueixo aquí
Perquè estic
Enamorat de tu.

Que fosca es la nit
Segueixo aquí
Però costa continuar
Tu no vols canviar
Les forces s'acaben
Mentre el temps se'n va
Qua intento salvar
L'únic que m'estimo
De veritat
I no accepto
Que te enfonsis
Lluito cada dia
Al teu costat
Perquè estic
Enamorat de tu.

El tocador de senyores

Uh! Dolces senyoretes,
uh! no sigueu estretes doncs;
qui us voldrà tocar?
Sols el Tocador de belles senyoretes
seques o ben rodonetes.

- No hi ha res millor...
- Si el que busques és passió...
- Que les mans del tocador,
- Perfumades! - Quina olor!

Uh! Grata companyia
ideal per l'alta burgesia com cal.
Qui us ensucrarà?
Sols el Tocador de rossa refinada,
morena, o bé pastanaga.

Toca sempre toca,
perquè tira quan no toca,
d'oca a oca sempre toca el Tocador.

Rimmel, llapis d'ulls i coloret,
un bon pintallavis i un barret.
Per servir a senyores!
Qui vol un massatge relaxant,
o el servei complet d'un bon amant?
Quan no el tens l'enyores!

Si el cul us penja per darrere
i us manca carn a la pitrera,
no patiu! Ell té l'ull molt viu.
Amb el bisturí, sí!
no hi ha qui l'aclapari, no!
Té les mans d'un mercenari.

Toca sempre toca,
perquè tira quan no toca,
d'oca a oca sempre toca el Tocador.

Com la bruixa de la Blancaneus, (mirallet mirallet)
et dirà: els ulls més dolços són els teus, nena!
Per servir a senyores!
Qui vol un perfum ben excitant?
Feromones amb un toc extravagant.
Quan no el tens l'enyores!

I arreu del món, arreu d'aquest univers tan inhòspit i tortuós, sigui on sigui, per més dificultats que pugui suscitar l'accés a l'indret més remotament inimaginable, sempre que una senyora necessiti ser tocada, sempre! Únicament haurà de cridar amb veu clara i concisa al Tocador de Senyores, i en qüestió de segons serà allà per servir-la.

Rímel, llapis d'ulls i coloret,
un bon pintallavis i un barret.
Per servir a senyores,
quan no el tens l'enyores, Tocador.
Toca,Tocador.
Toca, Tocador.

Continuem vius

Si la barca es tomba no tinguis por;
si la barca es tomba no tinguis por.
Que sortirem tots dos nedant;
que sortirem tots dos nedant.

I el mar s'eixampla al veure'ns caure dins seu,
l'aigua m'eixuga les idees.
Agafa't fort però no m'apretis,
agafa't, que continuem vius.

Si plores per mi deixa'm xop,
si amb mi no ets feliç jo tampoc.
Em quedaré aguantant l'hivern,
em quedaré apagant l'infern.

Tanco els ulls i tot s'apaga

Tanco els ulls i tot s'apaga
el soroll de fora calla
som jo i els meus pensaments
en un somni de matinada

Volem ja de tornada
d'un viatge pels meus somnis
un indret poc conegut
conegut per tots indrets

I he corregut sense cansar-me
I he pensat sense ofuscar-me
I he fet coses impensables
I he volgut viure la vida i he viscut com he volgut

El cel no s'estripava
el blau regnava fins al vespre
però de sobte, apareixies tu

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Ens escaparem d'un tòpic
d'un tema molt recurrent
deixem de parlar d'amor
i posem l'èmfasi en la gent

Gent estranya, gent normal
gent que saps que vol fer mal
jo recordo una senyora
regalant cops de destral

i es que en somnis hi ha de tot
fins i tot hi ha utopies
policies amb estudis
educats i dialogats

hi ha desenes de colors
que no veus quan ets a terra
hi ha persones que són dolces
que mai no faran la guerra

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Tanco els ulls i tot s'apaga
el soroll de fora calla
som jo i els meus pensaments
en un somni de matinada

aquell bon ritme que m'enforteix
i que em fa riure de mi mateix
que mentre sona al meu mon creix
perquè ningú més no el sent

Cent vegades he caigut
al segon temps del compàs
i sent constant amb les tornades
he arribat a ser capaç

decentment, d'adonar-me que aquest ritme el sent
sense pensar gens quan aprens a valorar el silenci

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Centenars d'enganys i dotzenes de paranys
individus que enredant-te et diran que són companys

Quan aprens a valorar el silenci.