Un tall de síndria

D'acord que costa que els núvols escampin la boira,
i vas a córrer i et cans es però et s al mat eix lloc,
i que, amb l'excusa d'aquesta crisi f eta a mida,
els de sempre se't pixen i diuen que plou.

Ja sé que d'un temps ençà tothom t'aboca malalties,
que al socio-sanitari hi fas més hores que al tren,
que hi ha matins espesos que et xuclen l'energia
i vas al llit rebentat però al llit no hi dorm ni Déu.

Però no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com galtes untades de pa amb oli i sal.

D'acord que te l'estimes però sovint et desespera,

I, tot i així, quan no hi és, et fa falta i ho saps.
Que t'han pujat el lloguer però no t'arreglen la caldera,
i dius "com va?" per ser amable i t'inflen el cap .

Però no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com boies cofoies tacant l'escuma de groc llampant.
I no rondines,
saps que també hi ha dies
lluents com els lla vis d'ella just quan t'acaba de morrejar.

Per això no rondines,
saps que també hi ha dies
rodons com un tall de síndria regalimant.