El joc del telèfon

S'estimaven amb ràbia,
Es volien a mort
Quan un en tenia ganes
L'altre feia el son.

Se'ls veia inseparables,
Vull dir físicament,
Compartien l'orella
Des de naixement.

Si a un d'ells li comentaven
A cau d'orella un secret
L'altre també el sentia
I se'l feia ben seu...

De petits a l'escola
Eren tan admirats
Quan el joc del telèfon
Els feia triomfar.
Perdien moltes hores
Per posar-se d'acord,
Quan tocava jugar
Un contra l'altre
A futbol.

Compartien horaris,
I també auriculars,
Joves amb sou precari
Però això era normal.

Bastonets per l'orella,
Amb un en feien prou,
I amb tot el que estalviaven
Feien excursions...

Uns dies a muntanya,
altres dies al mar,
els banyistes sorpresos
en veure'ls nedar,
eren com dues sirenes
tan ben sincronitzats
com dos peixos siamesos
deixant-se portar...