T'enyoro

Vaig pel carrer la mirada perduda
tot passejant sense trobar la cura
ofegat pels meus dubtes
la nostàlgia m'arruga
tanta distancia tant buida no ajuda ni perdre les hores buscante a la lluna
fa dies no truques
no trobo vacuna

porto a la butxaca un boci de paper
es tot el que em queda de tants tants moments
m'he de reconeixer força malament
son els teus ulls un record tant potent
quin daltabaix, quin desgavell
no trobo manera de ser jo mateix
no trobo el remei
torno a la butxaca al bocinet de paper perquè t'enyoro

jo t' enyoro

jo dormo a les estrelles
t' enyoro a cada lluna
buscant el teu somriure
volant mil aventures
he imaginat un parc
on parlaven amb els druides

on jugaven a ser lliures
de complexes, de mirades
de sospites de rancunies
podien ser nosaltres
no calien mes paraules
ens miraven a la cara
fent les coses que t'agraden
regalar-te una galàxia
per poder jugar amb els astres
soc el que tot ho nega, el que tot ho supera
però busco una mirada enyoro sempre la mateixa
porto una nostàlgia clavada al cor
perquè tot el que desitjo es el teu tresor.