Un sol glop

Els torrats estem tan xops
de tant veure pel forat
de la porta que portà
al teu sostre soterrat...

I quan miris cap amunt
et trobaràs el meu terrat.
I quan t'arribi aquell perfum
de les flors que no has tallat,

Pensaràs... per què pensar?
Tindràs ganes de bufar
més espelmes, més llavors,
ara ets arbre d'un gran bosc.

No tornaràs al meu terrat,
no tornaré a beure el teu vi,
però amb un sol glop del teu record
m'emborratxaré.

Trinxarem tota trinxera,
xiularem totes les penes
netejant a cada pam
una taca de vi negre.

I després de tot sabré
que les flors no hi són per res,
que floreixen i es panseixen
pel gust de no saber què fer.

No tornaràs al meu terrat,
no tornaré a beure el teu vi,
però amb un sol glop del teu record
m'emborratxaré.