https://darania.bandcamp.com/
Ai!, jo no tinc mare,
ni casa, ni escola,
ni mestre, ni abric,
ni llàntia de nit.
Bec aigua de fang,
ous menjo de peix,
vestida de llim,
faldilla i gipó.
Llimacs al bescoll,
granotes al pit,
silurs als dos peus,
anguiles al braç.
De nit quan fa fred,
somorta al pantà,
somnio llençols
eixuts i ben blancs.
Ai, poble que dorms
al fons del pantà!
Jo no estic pas viva
ni morta tampoc!
Allà pels carrers
plens d'aigua i corrents
de llums irisats,
bombolles se'n van!
Els còdols del riu
els guardo a l'altar,
capella peixera.
Campana: ding-dang!
Barqueta a la riba,
els pins fan remor,
la lluna tan clara
m'amara la son.
A casa del batlle
llegeixo papers,
edictes, impostos,
sentències de mort.
Ai, poble que dorms
al fons del pantà!
Jo no estic pas viva
ni morta tampoc!
No sé quants anys tinc.
Sóc vella o infant?
Amb crit d'amant canto,
sirena no sóc.
Armaris que s'obren
i neden platets,
tassetes, teteres,
tovalles de lli.
Quan toca sequera
ja sura la creu,
m'enfilo a la punta,
faig “hola!” amb la mà.
Dissort de les aigües,
ningú ja no em veu,
laments de capvespre,
tothom m'ha oblidat.
Ai, poble que dorms
al fons del pantà!
Jo no estic pas viva
ni morta tampoc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada