S'està fen fosc

No diguis res més
entre silencis ja parlem
que les ferides duren més
quan s'atura el temps.
No trenquis la pau
que ara mateix podem trobar
en el fons d'aquest oceà de mentides.

I mentre el món es mou
jo em quedo sol.

I a Tàrrega ja s'està fent fosc
no queda res d'allò que sóc,
acaba amb aquesta amargor.
La boira ja ho inunda tot
i la humitat em cala el cos,
abraça'm i abriga el dolor.

No queda més temps
per desitjar el que mai no tindré
per intentar el que mai no seré,
per no ser res.

I mentre el món es mou
jo em quedo sol.

I a Tàrrega ja s'està fent fosc
no queda res d'allò que sóc,
acaba amb aquesta amargor.
La boira ja ho inunda tot
i la humitat em cala el cos,
abraça'm i abriga el dolor.

Aquesta nit

Ombres blanques per la vida
Ombres negres pel carrer
Alguna de les dues tu molt bé podries ser
Només tens que fer només has de ser
Tot el que tu ens diguis no ens fa falta pas saber

Ni qui són els bons i qui els dolents
Doncs és una cosa que es veu al moment
Només actua i deixa passar el temps
Que la vida t'ensenya encara que tu no l'entens

Aquesta nit, aquesta nit, qualsevol nit

Ombres blanques per la vida
Ombres negres pel carrer
Vivint el moment, vivint el present
Aguantant el que vingui
I passant-ho bé
Que tot el que tu ens diguis
No ens fa falta pas saber

Per absurd que sembli es l'única realitat
No li donis més voltes i mira endavant
Només actua i deixà passar el temps
Que la fi arriba sense importar-li gens

Mentides

Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que a Nou Barris tots som ciutadans
Mentides, són mentides, sou ciutadans, són mentides

Diuen que som ciutadans, que tots som importants
Que compten amb nosaltres que no només som votants
Que no som pas estranys, desconeguts en cap cas
Però a l'hora de la veritat on foteu les promeses
Les ajudes, les reformes, els salaris són de broma
Les pensions que mai no donen i pel carrer sabeu que hi dormen
Com pot ser això què no hi toques?
L'estat del benestar amb el que vàreu fanfarronejar
On ha anat a parar que declaràveu la guerra
Quan al món vau aterrar, la prepotència vau mostrar
Si el petroli va embrutar, la sanitat vau tacar
I les reformes salarials?
Patètics polítics si això és una bacanal
I una nova visió de l'estat
Patètics polítics si això és una bacanal

Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, són mentides, diuen que a la Garriga tots som ciutadans
Mentides, són mentides, sou ciutadans son mentides

Per tu és un idil·li,
BCN capital de l'especulació per mi un cementiri
Enterrant en vida els jugadors de la partida, quin deliri!!
En aquesta ciutat presó no hi ha ningú que respiri
Millor serà que oblidi i que marxi a l'exili
Per això em faig de la tinta un re fuig
una zona d'acollida per aquell qui fuig
i mostra el rebuig i no aclucar els ulls
al gris que empresona els seus ulls
Entre les vostres sobres...
Entre les vostres obres hi ha vides mortes amagades a les ombres...

Quan ens creuem

No puc recordar quantes vegades dec haver imaginat
Que abans d'arribar al replà l'ascensor s'aturava

i quedàvem tancats, fins l'endemà, que despertàvem com dos amants.

No puc ni comptar quantes vegades dec haver somniat
Que saltava del terrat per rescatar-te de les mans d'un covard
que al pis de baix està a punt de deixar-te anar

Quan ens creuem i veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix
Però tu no el sents

T'he de confessar que hi ha dies que em llevo ¾ d'hora abans
I vaig a comprar el pa al forn del davant d'on esperes el tram
Per un instant, per saludar-te mig tremolant

Quan ens creuem i veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix
Però tu no el sents

Quan ens creuem i veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix
I abans que es fongui tot el gel
Et confessa algun secret
Que tothom sap
Però tu no el sents

Mentre floreixen les flors

Mentre es va fent de dia,
les abelles brunzeixen,
el gos remena la cua
al ritme d'un aspersor.
Ara la pàgina passa
i fa que el núvol es mogui
i descobreixi un avió
que pinta al cel una ratlla
i passa lent com la tarda,
mentre floreixen les flors.
Mentre floreixen…

Lampedusa
Lampedusa
Lampedusa
Lampedusa

Mentre suri la nau,
no facis moure el paisatge.
Dic “foc encès a la llar”.
I tu sents la seva l'escalfor.
Que es construeixi la casa,
que el nen s'estimi la mare,
mentre vola el falcó.
Ara el vent mou els arbre
i es cala foc a coberta,
mentre floreixen les flors.
Mentre floreixen…

Lampedusa
Lampedusa
Lampedusa
Lampedusa

Que no sents que truquen a la porta?
Que no sents com truquen a la porta?

Toqueu-vos

Fa temps m'he adonat que
la gent mai es toca quan surt al carrer
i fan el possible per evitar el que ells pensen
que és casi una acte sexual

Jo crec que tenen por
de cremar-se al contacte de l'altre cos
pues pensen que pot ser quelcom prohibit
a veure si sense voler jo li toqui un pit.

Toqueu-vos, si us plau,
toqueu-vos, que no s'acabarà el món
Que no, que no s'acabarà el món
Que no fa cap mal, no us deu d'espantar
Si algú de vosaltres us vull arrambar

És clar que existeix l'ocasió, et presenten algú
i li fas dos petons, resulta curiós però et poses nerviós
per això mai te recordes del nom

Toqueu-vos, si us plau,
toqueu-vos, que no s'acabarà el món
Que no, que no s'acabarà el món
Que no fa cap mal, no us deu d'espantar
Si algú de vosaltres us vull arrambar

Toqueu-vos, si us plau,
toqueu-vos, que no s'acabarà el món
Que no, que no s'acabarà el món
Que no fa cap mal, no us deu d'espantar
Si algú de vosaltres us vull arrambar

Arrambar i tocar

El dimoni dins jo

Quan camines per s'arena
amb aquest manejar d'anca,
el dimoni se remena
i jo m'he jeure de panxa,
perquè si me jec d'esquena
se com m'aixeca una branca,
llavors pareix que,

Duc el dimoni dins jo...
Duc el dimoni dins jo...
Duc el dimoni dins jo...

Tenc oberta sa finestra
per si un cas te peguen ganes,
d'aturar-te qualque vespre
i deixar-te tocar ses cames.
Jo tot sol me faig sa festa
quan me peguen unes rampes,
llavors pareix que...

Duc el dimoni dins jo...
Duc el dimoni dins jo...
Duc el dimoni dins jo...

Tu saps ben cert Magdalena,
que t'ho he dit moltes vegades
que si tu no vas de veres
jo en duc moltes d'amagades.
Quan se m'infla aquella vena
ses bromes s'han acabades
llavors pareix que...

Na, na, na, na, na, es ell que em crema...
Na, na, na, na, na, es ell que em crema...
Na, na, na, na, na, es ell que em crema...

Duc el dimoni dins jo...
Duc el dimoni dins jo...
Duc el dimoni dins jo...

Siau qui sou

Gimnèsies i Pitiüses,
mordales d'un mateix cranc.
Pitiüses i Gimnèsies
que les Mallorques formau.
Rajoles d'una fornada,
poncelles d'un sol ramell;
Gimnèsies i Pitiüses,
ales d'un mateix ocell.
Hem passat molta sendera
fins arribar aquí on som,
però la història convida:
Mallorquins siau qui sou!
El vell regne de Mallorques
el voldrien fer bocins,
per això la Història crida:
Siau qui sou, mallorquins!

Mentre resti una petxina
aferrada a un marès,
Pitiüses i Gimnèsies
no han de menar por a res.
En la nostra llengua, un dia
dictàvem la nostra llei
i la nostra llengua sempre
dictarà la seva llei.

Tot quant un dia ens prengueren
contra pau i amistat,
contra honor i per la força...
Ara ens ho han de tornar.
No necessitem cappares
que ens duguin de la mà.
No som nins de mel i sucre
i ens sabem governar.

El vell regne de Mallorques
mai no ens el faran bocins,
per això la Història crida:
Siau qui sou, mallorquins!

Llepar-te

Acariciar una persona,
llepar-la, és una
de les maneres
més definitives
de celebrar la vida.

Embriagar-me sentint
l'olor de la teva pell
és millor que llençar-se
de cap al mar.
Fer-te un petó, abraçar-te,
és millor que llegir un llibre,
que qualsevol cançó.

No hi ha res millor
que tocar-te i que siguis meva
per una estona.

No hi ha cap causa,
cap argument millor,
que mossegar-te.
No cal que passin ni dos dies perquè
trobi de nou a faltar
la feliç confusió dels sentits que em
produeix estar davant teu.
Em noto el cor cavalcant en batecs fins a la gola.
I un abisme de set se m'obre a la boca
quan sento el perfum del teu alè.
T'estimo, amor
No hi ha cap cançó
T'estimo, amor
que sigui millor
T'estimo, amor
i aquesta és la meva primera, la meva última idea…
T'estimo, amor
No hi ha cap cel, no existeix l'infern
i no tinc més política, en aquest moment
T'estimo, amor
que llepar-te!

Coral·lí

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers
un sol escrit, un recuit amb mel,
mai fins avui no he estat tan dolç,
mai fins avui no he estat tan dolç.

Coral·lí, t'estimo tant que avui faré el pi
t'enyoro tant, tant que em quedo aquí
el meu cor es fon, tot el meu cor es perd.

Ratolí, flor d'anís, ets l'oliveta tendra
sense pinyol, ets de licra, un gra d'arròs,
avui la pluja es pren el sou.

Coral·lí, brot de pi, un somriu rosa
no hi cap el gris, romaní, fruit d'estiu
un bell miracle, un acudit.

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers
un sol escrit, un recuit amb mel
mai fins avui no he estat tan dolç,
mai fins avui no he estat tan dolç.

t'enyoro tant, tant que em quedo aquí
el meu cor es fon, tot el meu cor es perd.

Coral·lí, brot de pi, un somriu rosa
no hi cap el gris, ratolí, fruit d'estiu,
un bell miracle, un acudit.

Un esglai, l'hàbit et dol, no val ni un ral,
un esglai.

Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers...

Ja no ens passa

Ja no ens passa i no ens en amaguem
que duem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
passava el tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem ni un pas en fals

planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar a l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,

Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja es massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

L'ós

Diuen que si escoltes aquesta cançó
et transformes en un ós,
que el cel es torna groc
i et surt pèl per sobre del teu cos,
que és en aquest moment
quan comença a transformar-te,
quan comença a transformar-te.

I de cop el cel es torna groc
i et surt pèl per sobre del teu cos,
et sents lliure com un ós al bosc,
i tots els teus amics són animals petits
i tu només vols transformar-te,
tu només vols transformar-te.

I tots junts flotem contents pel bosc
entens l'univers per primer cop,
la gent són ossets petits.
I surt el sol de nit,
i sóc un ós feliç
que no pot parar de ballar
tan lliure enmig del bosc.

Músic de carrer

Vaig caminant com el firaire
pres del seu ball sota els estels.
Des de la Barcelona al Caire
canten sirenes cançons rebels.

Duc els tambors d'un mar en ruïnes.
Sóc pastor errant de tot un circ.
Sempre a punt per robar la lluna!

Jo sóc músic de carrer,
del teu pas sóc titellaire.
Deixo l'alegria a l'aire
per quan vulguis parar el temps.

Sóc fill del mar que desespera,
duc a la sang el seu verí.
Sobre la pell el sol ens crema,
si estem junts crema la nit.

Malgrat camino sense cap casa
sóc l'aixopluc dels teus petons.
Vinc a encendre foc a la plaça!

Jo sóc músic de carrer,
del teu pas sóc titellaire.
Deixo l'alegria a l'aire
per quan vulguis parar el temps.

Que s'encenguin els tambors
al ritme de la tempesta.
T'he buscat entre la festa
perquè explotin al teu cos.

De les valls fins a les dunes,
el teu cos sota la lluna
m'atrapà quan cau la nit.

I al matí sempre m'aparta
no hi seré per despertar-te,
em va agradar estimar-te. I!

El meu racó

No tinc amics
ni grans valors,
només consol en el meu racó.

No hi ha cavalls
en aquest estable buit,
només dolor al meu racó.

No tinc amics, el sol es pon
i a la tardor moren les fulles,
on el falcó volava alt
ara només hi ha plomes
per fer-hi un niu allà on ets a prop amb el teu caliu;
el meu cor viu.

Dóna'm la má

Totes les portes semblaven tancades
Totes les nostres paraules s'extingien en la nit
i vam plorar la tragèdia
vam lamentar l'estratègia
i vam plorar fins que ens vam avorrir.

Que no som víctimes de cap malefici
ni la nostra feblesa és la marca del destí
s'obrí la veda dels somnis
sobre la pols i la cendra
hem dibuixat el camí a seguir.

De les remors i de les veus més intenses
del nostre ullals de respostes que no para de fluir
s'obri la veda somnis
sobre la pols i la cendra
hem dibuixat el camí a seguir.

Vull dir-te a l'orella dóna'm la mà
hem decidit que sí
que ens movem en xarxa
posa'l en marxa.
Vull dir-te a l'orella dóna'm la mà.

Lluny de la vall de la pena
lluny de la vall de la falsa pena
si ampliem les mires
i afinem les rimes
no hi haurà barrera que ens puga parar.

Ja hem dibuixat
15.000 camins a seguir
ja no li queda tinta
ni al bolígraf ni a mi
però ja veus...

Si hem observat
15.000 camins a seguir
queden esperances
caminem el camí.

Lluny de la vall de la pena
lluny de la vall de la falsa pena
si ampliem les mires
callarà la por
callen els fantasmes
i les nits són de caramel.

Vull dir-te a l'orella dóna'm la mà
hem decidit que sí
que ens movem en xarxa
posa't en marxa
vull dir-te a l'orella dóna'm la mà.

No existeix l'amor feliç

Mai res pertany del tot
a l'home ni a la seva força,
ni la seva feblesa ni el seu cor.
I quan creu que obra els braços
s a l'ombra d'una creu,
quan creu que ha atrapat la felicitat,
la fa mal be.
La vida es un estrany i dolorós divorci.
No existeix l'amor feliç

La seva vida sembla
una d'aquells soldats sense armes
que algú havia vestit per un altre destí.
De que els deu servir
llevar-se cada mati?

Quan els trobem al vespre
desarmats e insegurs,
digues vida meva aquests mots
i aguanta el plor:
No existeix l'amor feliç

Vell amor meu, estimat amor,
ferida meva,
et porto ben endins com a un ocell ferit,
i aquest sense saber-ho
ens miren en passat

Repetim després de mi
aquestes paraules que us he dit,
i que en pels teus grans ulls tant aviat van morir:
No existeix l'amor feliç

El temps per aprendre a viure-hi
ja s'ha fet massa tard,
que plorin en la nit tots els nostres cors a l'hora,
tots els laments que calen a canvi d'un calfred d'emoció.
Tota la tristes que fa falta
per la mínima cançó,
tots els sanglot per la trista guitarra
No existeix l'amor feliç

Vull voler volar

Sec al terra i m'ofego
perquè tot és més alt.

Surto a fora i m'ofego
perquè topo amb la paret.

Per més que m'alci m'ofego
perquè no veig l'horitzó.

Avui vull voler voler voler volar
un sostre em reté les ales.
Avui vull voler voler voler volar
em deixes orfe d'alè.

Si sóc l'ombra del sol,
avui sóc sota d'un pou.

Tediós tenso la gola
perquè em cauen les parets.

M'estic amb l'aigua al coll,
m'ofego en un got buit.

Ja n'estic ja fins al coll,
faig l'ànec coll avall.

Avui vull voler voler voler volar
un sostre em reté les ales.
Avui vull voler voler voler volar
em deixes orfe d'alè.

Secrets

Bosc de pins, trompetes de corall
Les guineus que mai s'espanten venen a sopar.
Fem foguera tens els ulls tan brillants
Mira els nens com ballen van al ritme del demà.

I tu m'agafes ben fort amb la mà.
Si ho fem de pressa ningú ho sabrà.

Bosc endins, som dos cors bategant.
Em respires a l'orella, fas olor de sal.
El cel negre et fa els ulls tan brillants.
Hi ha ben bé deu mil estrelles que ens estan mirant.

I tu m'agafes ben fort amb la mà.
Tornem de pressa ningú ho sabrà.

Corre, ja estem arribant. Corre, ja estem arribant.
On estàveu? Érem a...
I el foc que segueix cremant.

Cul

Cul cul cul cul cul cul culculculculcul [...] cuuuuul

Jo vull ser papa, jo vull ser rei
Vull ser la nòvia d'un home forrat
Tenir un vaixell i una girafa
Viure de l'aire i de l'esperit sant

Ja pots agafar-ho tot
i anar-te'n a tomar pel cul

I viure amb amor i anar a collir flors
i menjar il·lusió i cagar petons
i comprar cupons i votar eleccions
i menjar il·lusió i comprar condons

Ser president, portar corbata
comprar una torre amb un tobogant
Tenir un jardí ple de petroli
amb una gàbia per als immigrants

Ja pots agafar-ho tot i anar-te'n a tomar pel cul

Si tots els camins porten a Roma
Diga'm tu perquè ha de venir aquest home
un país en ruïnes, gastant-se milions
Amb un personatge que es toca els collons
Jo el meu papa el tinc a casa
Jo el meu papa el tinc a casa
Jo el meu papa el tinc a casa

Jo vull ser Papa, jo vull ser rei
Vull ser la nòvia d'un home forrat
Tenir un vaixell i una girafa
Viure de l'aire i de l'esperit sant

Ja pots agafar-ho tot
i anar-te'n a tomar pel cul

Ja pots agafar-ho tot
i anar-te'n a tomar pel cul

Cul cul cul cul cul cul culculculculcul [...] cuuuuul

Adagio non troppo

Música que és feta de mobiliari antic
En una casa en runes així és el lloc d'on jo vinc
El meu humor de gossos em manca des de fa ja un temps
I passo nits en vetlla escrivint esbossos d'aquest
Segon moviment / tempo
Adaggio non troppo

És la història de sempre, és cosa de la gravetat
Que em corba les espatlles quan comença a clarejar
A les set de la matinada i amb tantes contradiccions
Torno a casa i allí m'esperen les meves altres addicions
Segon moviment / tempo
Adaggio non troppo

A tempo ràpid jo em perdo
A un pas lent sabem com fer-ho
En algun moment perdrem el tempo
La pressa mata però volem tastar el ferro
Menjar la pols, saltar a l'arena
Morir ficant la credibilitat en venta
No renunciar, sentir la carn viva
Només tenir-me a mi

I el meus fantasmes, el meu bestiari
Les feres que em guarden del que passi
Els errors van amb mi, els darrere també
La vanitat, la constància en un mar de dubtes
Fent la guerra per la nostra banda rock'n'funk
Addagio ma non troppo, tempo sense presses
Ballant a un pas aquest
Segon moviment / tempo
Adaggio non troppo

https://www.facebook.com/despertadorsatomics

Cançó de les dones

Dones, l'hivern ja s'acosta;
si voldreu tenir delit,
prenga cascuna marit.

L'estiu bell ab la calor
ja del tot vos ha deixat,
i ara ve l'hivern traïdor,
enemic del despullat.
Les que estau en soledat,
perquè us consoleu de nit,
prenga cascuna marit.

Les que estau forres de roba,
proveïeu al temporal,
i la que és mesella i pobra
recullga's a l'hospital;
mes les que tenen cabal,
perquè seguesquen l'escrit,
prenga cascuna marit.

Les que anau per lo gran gel
casi mortes en est centre,
xupau qualque canyamel
que ab dolçor vos calfe el ventre.
Joves, velles ab bon tempre,
per semblant les que hau parit,
prenga cascuna marit.

Si, dones, vostra campana
ab lo vent bruny per sonar,
lo batall de bona gana
no lo hi deixeu de posar
i ab la fervor del tocar
vos calfareu sens despit:
prenga cascuna marit.

Procurau sense perill
si us aqueixa lo gran fred
beure oli del cetrill
per los matins un poquet:
feu-ho, que és consell discret
si ho notau al bon sentit:
prenga cascuna marit.

Imaginari

Cambres amb armaris mal tancats
D'on van sortint sons encantats
On neix la rebel·lió de la innocència que estava adormida.

Sales de casino i cabaret
On els diners no valen res
On els talons provoquen passos falsos per tirar endavant.

Dins el meu món imaginat
Viu la meva realitat
On els somnis passen a ser veritat

Boscos amb arbres sabaters
On els mussols donen consells
On els fruits provoquen la rialla plena d'embriaguesa.

Tardes de diumenges cridaners
On la conversa és el de menys
On la tetera seu de cap de taula mentre pren cafè.

Dins el meu món imaginat ...
Oh, benvinguts! Passeu, passeu
Al meu món imaginat
On els somnis passen a ser veritat

L'altre cantó del mirall

Sóc una ombra en la foscor de la nit,
només vull satisfer els meus somnis.
No desitjo tenir milions
ni riqueses que em facin pobre.
Sóc un núvol en el cel del matí,
només vull que el teu vent m'empenyi
allà dalt cap el sol i em fongui
en mil gotes de pluja blava.
En el món dels somnis no hi ha res impossible
En el món dels somnis jo sóc amb tu i tu ets amb mi
En el món dels somnis jo puc tocar la teva pell
En el món dels somnis tot és bonic, dolç com la mel.
Vull somiar, vull ser un somni
dins el teu cap eternament
En el món dels somnis no hi ha res impossible
En el món dels somnis jo sóc amb tu i tu ets amb mi
En el món dels somnis jo puc tocar la teva pell
En el món dels somnis tot és bonic, dolç com la mel.

Super superficial

Sóc víctima de les pelis xorres
dels anuncis de Coca-cola
sóc víctima de les escenes de sexe
on els dos es corren alhora

Encara crec que vindrà en Richard Gere
per sorpresa a l'oficina
i fugir a cavall i amb un ram de roses
mentre els companys em fan la "ola"

Sóc la superheroïna super super superficial
superlativament superada per la irrealitat
megaobesessionada amb la megadavantera de la Megan Fox
megaestressada pels megabytes del meu Ipod
topeturmentada per la topografia del meu transtorn
topetraumatitzada i transtornada pel meu entorn
hiperhipnotitzada per la iconicitat
hipermotivada hipermetròpica hipocondríaca

Sóc la super sóc la super sóc la super
no obligueu a les nenes a anar de princeses
que els homes no són granotes
i les corones pesen

Ninots

Colors, un nou dia encetat
Armaris plens de pols i curiositats
Però sóc un pallasso com tots
Visc el dia fugint d'estar sol

Ninots molt ben manipulats
Que cecs juguen a veure qui és el més gran
Potser si sabessin on van
Aniria millor tot plegat

Ninots, crits ofegats
Vides buides, rutina i conformitats
Potser si sabessin on van
No farien tants passos en fals

Llampecs a la ciutat
Que es mengen els estels i la integritat
Però sort, tinc a l'abast
Endorfines per anar viatjant

Sona Xazzar...

Ninots molt ben manipulats
Mans que mouen els fils que els estan lligant
Potser si els poguessin tallar
Aniria millor tot plegat

Llampecs a la ciutat
Que es mengen els estels i la integritat
Però avui m'han despertat
Melodies que em fan anar endavant

Sona Xazzar…

La colla

A les golfes d'una casa gran
que entre tots vam haver d'apariar
tot un món per aprendre
sense pares ni mestres.

"Viatge a Itaca" i King Crimson al plat
i els primers canutets d'amagat
sota aquella mirada
d'un tal Che Guevara.

I era allí tancats
on ens vam fer grans
sense pensar mai
que el destí ens deixaria els vidres trencats.

Amics d'abans,
tants anys sense veure'ls, en sec tan estranys.
Antics companys,
que el dia que els trobes de trucar-los demà.

Cauen del calendari els fulls
i amb cada un ens sentim més vençuts
però sovint fent memòria
oblidem les cabòries.

El destí ens ha anat escampant
i enyorem les estones plegats,
les agendes són plenes
massa feina i problemes.

No sabem ni on som
cadascú al seu món
esperant el torn
que la vida ens convidi a ballar un altre cop.

Amics d'abans
tants anys sense veure'ns, en sec tan estranys.
Antics companys
que el dia que els trobes promets de trucar-los demà.

I malgrat el temps
rere cada gest
reconec el nen
que els diumenges es colava per entrar al ball.

Amics d'abans
tants anys sense veure'ns, en sec tan estranys.
Antic company
encara que no t'ho creuràs
prometo trucar-te demà,
encara que no t'ho creuràs
prometo trucar-te demà.

Sàvia i rebel

Vas somriure el dia que vam guanyar un petit bocí
com si s'acostés aviat el final del camí.
La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec
de sentir-se lliure després de cada petit passet.

Vas somriure quan ens enfonsàvem en la por,
quan ens tremolaven els ulls mirant l'horitzó.
Quan queia l'empenta apareixies tu, constant,
i ens recordaves que amb la lluita et vas fent gran.

La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel,
ens ha donat aire per no perdre el pas valent.
Ens has clavat la teva lliçó sense voler:
avui sí, demà també.

I somrius encara quan ens pesa el compromís,
quan s'apaguen els fanals i arriba el desencís.
La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec
de convertir el nostre caminar en un batec.

La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel,
ens ha donat aire per no perdre el pas valent.
Ens has clavat la teva lliçó sense voler:
avui sí, demà també.

I seguiràs somrient quan els passos siguin llargs,
quan les nits es tornin crues i els matins amargs.
La teva mà estesa, sempre fixa a l'horitzó,
d'un caminar nou ha sembrat la llavor.

La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel,
ens ha donat aire per no perdre el pas valent.
Ens has clavat la teva lliçó sense voler:
avui sí, demà també.

La petita rambla del Poble Sec

Assegut a la Plaça del Sortidor
aquí t'espero, com si fos el primer bar,
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla'm de la pluja que ha plogut,
d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt,
potser és per això que el teatre està tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona,
alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles
quan cantem rumbes al port.

Parla'm de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.

Mira, jo ja t'he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona,
alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles
quan cantem rumbes al port.

Mentre a la cuina s'acumulen
els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l'energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona,
alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles
quan cantem rumbes al port.

Assegut a la Plaça del Sortidor
aquí t'espero, com si fos el primer bar,
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.

La farola

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

Conten del Tio Pequeño, un vell pescador d'arràs,
que un dia mentre xorraven no parava de cantar:
No en gafarem cap, no en gafarem cap,
no en gafarem cap, no en gafarem cap.
A bordo se li enfotien, poc se podien pensar
que de cosir La Corona, ell no se'n va recordar.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

Després de cada esmorzada, la barcada el feia rabiar,
Pequeño, tu que no fumes, mentrestant vés a esgotar,
I quan encengué un cigarro, pensant: Avui no em fotran,
li van dir: Au vés Pequeño i esgota fumant, fumant.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

Un vespre va anar a l'església buscant mossèn Agustí,
qui des del confessionari li feia: xist, xist, xist, xist.
Mig a fosques com estava no el veia per cap racó
i quan va localitzar-lo va exclamar de trascantó: Aquí jeus lleó?

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

¿Diga usted la edad que tiene? - De seguida se la doy,
oy de la quinta de Momo, Norris i Matabacons.
No faigues tant la canana, primo si així no ho tens clar
saps que diem a la cala: Desembraga i a xorrar.

Tres cosas tiene mi pueblo que no las tiene Madrid:
Cova Gran i Cova Llarga y ver las barcas salir,
m'agrada l'arròs en caldo, m'agrada l'arrossejat
La xica que més m'agrada és la que tinc al costat.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola del fangar.
Poc a poc al Tio Pequeño van sortint-li imitadors
grups, solistes i xarangues canten la seva cançó
quan la lletra no recorden, quan convé improvisar
quan s'acaba el repertori i no saben què tocar.

La farola, la farola, la farola, la farola,
la farola, la farola, la farola, la farola,
la farola.

Vagant sense memòria

Obro els ulls estirat i no estic al meu llit, no veig a ningú.
Cap soroll, sols l'olor d'una flor sobre el pit, estic dins un taüt.
Vençut, m'han volgut matar, veig llum i encara puc respirar.
Confós, em pessigo i no, no es cap somni, no...
Vivint un malson, em desperto i vull saber el meu nom.
No veig cap nom en cap paret, no trobo cap senyal,
ni una imatge en cap mirall per reconstruir la meva identitat,
i poder decidir cap on vaig.
Vivint un malson, vivint un malson.

Em trobo cadàvers vagant sense memòria, cadàvers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, cadàvers sense futur al món

Em venen les imatges com un flaix: la casa, els carrers, els amics, els germans,
el pare, la mare, l'escola, les festes i els companys del treball.
Records per un nen que jugava aprenent de l'entorn,
petons i baralles, la terra, la llengua, el foc, són vius al meu cor.
Sense arrels estic vençut o mort.
Sense arrels estic vençut o mort.

Em trobo cadàvers vagant sense memòria, cadàvers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, cadàvers sense futur al món

Agafo consciència tenint independència per viure feliç amb tu.
Les guerres ens deixen tants morts a sota terra, Espanya fossa comú
de pobles i de nacions.

Tu tens

Recorda el temps que vas passar
Fent-me oblidar
Sempre endavant segueix lluitant
No t'aturis ara

Tu tens la força i la virtut per ser especial
Tu ets la llum que il·lumina el meu camí
Tu tens les ganes tot el temps al teu costat
Tu sents que res no et pot aturar
Recorda el temps que vas passar
Fent-me oblidar
Sempre endavant segueix lluitant
No t'aturis ara

Jo sé que mai em deixaràs que perdi el nord
I sé que amb tu mai estic sol

No hi ha un sol camí
Que no hagi fet amb tu
Son ara tants moments viscuts
Sempre estàvem junts.

Recorda el temps que vas passar
Fent-me oblidar
Sempre endavant segueix lluitant
No t'aturis ara