El lament

Pau, on és la pau;
fam, i qui té fam;
cas, ningú fa cas,
tots buits, però plens d'afany,
…i cas, ningú fa cas.

Vius i no et desvius;
fas i et desfan;
caus i ningú es gira;
hi ha foc i ningú crida;
hi ha un cel i ningú el mira!
…I cas, ningú en fa cas.

I tant, ningú fa tant,
però proven sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
i cas, ningú fa cas,
i mal, ningú fa mal, però tothom s'ensorra.

I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.

I tant, ningú fa tant,
però proven sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
i cas, ningú fa cas,
i mal, ningú fa mal, però tothom s'ensorra.

I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.

Per tant, ningú fa tant.

Sa gallina Catalina

Sa gallina Catalina, duia sa cua ben alta
i un dia que feia sol, passejava per Peralta
Se'n va anar a fer una calima, a un bar de carretera
i un gall que anava estufat, es va asseure molt prop d'ella

"Molt bon dia Catalina, bé i que fas tu per aquí
amb ses plomes tant lluentes, i bevent un got de vi?"

"Venc aquí a festejar, perquè avui vaig molt valenta
si et vols remullar sa ploma,
ja em pots convidar a una absenta"

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Na Catalina es va llevar s'abric que duia de plomes
i aquell gall es va estufar, allò no anava de bromes
I es calà cul per amunt, i es calà cap per avall
na Catalina panxa a l'aire, "ara venc" li va dir es gall

Es gall va agafar arrancada, i anà "correguent" cap a ella
va fotre "entrepussada", i li fonyà una mamella
I per mor d'aquell rebat, es gall es va rompre es bec
se mos ha acabat sa festa, ara sí que ja l'hem fet

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
Que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Na Catalina cua baixa se'n va entornar cap a casa
no va remullar sa ploma per mor d'aquell tros d'ase
Si vols anar a festejar i que tot et surti bé
no t'atraquis a fer pesta an es que arribi primer

"Vine, vine Catalina, vine que jo t'ho faré
Que dins des corral de l'amo, s'hi està la mar de bé"

Que s'ha fet d'aquelles flors

Què s'ha fet d'aquelles flors?,
fa tants dies?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
fa tant de temps?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
Les noies n'han fet un pom.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I les noies, què s'han fet,
fa tants dies?
I les noies què s'han fet
fa tant de temps?
I les noies, què s'han fet?
Se'n van a buscar un marit.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran..
I els marits on han anat?
fa tants dies?
I els marits on han anat?
fa tant de temps?
I els marits on han anat?
A la guerra de soldats.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I què s'ha fet dels soldats,
fa tants dies...?
I què s'ha fet dels soldats,
fa tant de temps..?
I què s'ha fet dels soldats,
A les tombes enterrats.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
I les tombes què s'han fet,
fa tants dies...?
I les tombes què s'han fet,
fa tant de temps...?
I les tombes què s'han fet,
Ara tots hi porten flors.
Com és que no aprenen mai?,
Com és que mai n'aprendran...
Què s'ha fet d'aquelles flors,
fa tants dies...?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
fa tant de temps?
Què s'ha fet d'aquelles flors?
Les noies n'han fet un pom.
Com és que no aprenen mai?

Feliç

Que des que comença el dia
fins a l´hora de dormir
una veu tendra i senzilla
endolceixi el teu camí.

Que malgrat les ganes boges
de trucar-te que ara tinc
cap paraula, cap penyora,
entorpeixi el teu destí.

Que la sort que ara et gira l´esquena
et retorni l´amor que fins ara només has donat.

Que les hores compartides
et provoquin un somrís;
ara que ja no m'estimes
tan de bo siguis feliç.

Ara que ja no m'estimes
per favor, sigues feliç.

Finalment

Ara que m'has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona'm si no puc parlar
Però és que el cor em roba l'aire del pit
Ara que m'has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que t'he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M'agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t'he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Ara que ens em donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert

Tu i jo

Avui serà un dia nostre
teu i meu
ja ho sabeu

Tindrem un cel sense sostre
arribarem
allà on volguem

Farà vent
però serà
en tot moment
per fer-nos avançar

I plourà
quin tresor!
per regar
la nostra sort

Demà ens mirarem el rostre
i ho sabrem
ens tindrem

Enrere quedarà el sostre
d'aquells cors
que estan sols

Cada llamp
ens dirà
el camí
com continuar

La gravetat
donarà
l'argument
per ballar

El rei negre

Mira aquell estel que vola,
sembla que s'acosta ja el Rei Negre.
Posa una espardanyeta,
d'ordi faves i civada plena.
Deixa-la-hi a sa finestra
perquè hi mengi es cavall del Rei Negre.
Ja és de vespre i vindrà cap aquí.
I quan passi per ca teva,
sentiràs com el Rei Negre canta així.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.

Mira aquell estel que vola,
sembla que s'acosta ja el Rei Negre.
Posa una espardanyeta,
d'ordi faves i civada plena.
Escriu-li una carteta
demanant-li somnis i juguetes.
I els somnis són vera es dematí.
I quan passi per ca teva,
sentiràs com el Rei Negre canta així.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.
Rum, rum, rum, xiu, xiu, pom, pom.

Cançó

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua,
de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua
de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua

Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda
i morir, de mort suau
un dimecres a la tarda.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

De dia estimar muller,
i de nit les dones d'aigua

Un pam de nas

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Molt dins meu
freda com la neu
et penso i se'm glaça la son
en mi perdura com un glaçó que mai es fon

Et respiro molt, molt fort
ara no crec en la sort
visc en un somni ras i senzill
però la por sòl viure sempre dins de mi

Els teus ulls
de colors de tardor
ara em diuen que no, que no estic sol
que el vell mussol ja pot arrencar el vol

Ets tant dolça, tan bonica
m'eixuplugo entre els teus pits
de nit, a les estrelles i d'amagat
i pujaré per llançar-me de cap

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Érem tant bons amics
i jo m'abraçaré a un arbre
perquè ara mateix no sé on caure
i tu, agafes i te'n vas i jo em quedo amb un pam, dos pams, tres pams de nas

La mentida i la farsa l'he fugit en comparsa
i ara, ja no sé on dar-la
vestit dels colors d'una garlanda
perquè al cap d'avall la vida és un ball

Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça
Un pam, dos pams, tres pams de nas
i digue'm si tu te'n vas
la vida balla descalça

Les flors

Era alegre com un rossinyol
la meva xicota la Consol.
De pares subdesenvolupats
treballava a can Fabra i Coats.
Cada dia l'anava a esperar
portant violetes a la mà.

Per millorar la situació
vaig dir la dècima a la Rosó:
mecanògrafa d'un gran despatx,
em va dur d'abril fins a maig.
Cada dia l'anava a esperar
amb margarides a la mà.

Amb la Pilar vaig pujar de nivell:
secretària d'un home de llei
que sols volia un enamorat
per poder engelosir l'advocat.
Cada dia l'anava a esperar
amb un pom de clavells a la mà.

Mols més amunt em va portar l'Agnès,
que estudiava l'anglès i res més.
A tota hora volia sortir
perquè el treball no creia prou fi.
Cada dia l'anava a esperar
amb un ram de roses a la mà.

I amb el Mercedes de la Memèn
culminà el meu procés ascendent
entre còctels, whiskies, xampany,
el meu estómac no durà un any.
Cada dia l'anava a esperar
amb una gran orquídia a la mà.

Per quan em mori tinc encarregat
un ram de flors per l'eternitat.
A una santa m'encomanaré
perquè m'ajudi a passar-m'ho bé.
Cada dia l'aniré a esperar
amb el meu ram de flors a la mà.
Cada dia l'aniré a esperar
si és que a l'infern deixen passejar.

Clamor ursus

La lluna plena, reflex de mil gotes de pluja
d'on neixen colors d'humitat,
rierols circulant seguint la llei de la gravetat.

Els boscos retronen!
I és l'ós bru qui és pregunta
quants dies de pluja quedaran.

I en mig de la tempesta,
tan sols puc cantar.

Poca pena

Llamps i trons cauen dins del mar
Poca pena, no et faran cap mal
T'has guiat per un far malvat
I ara t'has perdut al fons del mar

Poca pena
Llamps i troncs cauen sobre el teu cap
Poca pena, el teu moment ja ha arribat
T'han guiat fins al fons del mar
Cap sirena no et vindrà a salvar

Poca pena
Cau el teu món dins el seu sac
Hi cap el teu vaixell estimat
Ja tot És blau del fons marí
Ja no s'hi escau el teu batí
Sota l'aigua
Del teu pou
Sota l'ombra
Del teu nom

Vespa

Em poso el casc i ja puc circular
amb la nova moto que m'he comprat.
És una vespa gris platejat
d'aquelles que ja no es fan.

Si vens amb mi descobriràs
tots els racons de què t'he parlat.
I si després no t'has enamorat
potser que et convidi a sopar.

Puc fer realitat tots els teus somnis
si em convides al teu llit.
Regala'm un somriure d'aquells que fan mal
i no m'hi podré pas resistir!

Agafa't fort, comencem a volar
pels carrers de la nostra ciutat.
Jo dissimulo, em faig el despistat,
i a casa meva t'he portat.

Deixem la vespa, et convido a passar
t'interesses per seure al meu sofà.
És massa tard, no ho podem aturar.
Despertarem tot el veïnat.

Amb tu sempre, sense tu mai

Arriba la vesprada,
el temps s'atura dins de mi.
Mirant-me les onades,
sóc jo l'home més feliç.

Ets la cosa més bonica
que els meus ulls veuran mai més.
I desitjo que la vida amb tu
transcorri lentament, transcorri lentament.

I no tinguem pressa, ningú espera
digue'm que això nostre és etern,
que viatjarem per les estrelles
i travessarem el firmament.

Les distàncies mai seran prou llargues,
tot el que desitgi el pensament
serà nostre, només ho hem de creure,
i el futur esdevindrà present.

Amb tu sempre, sense tu mai.

Si mai et giren l'esquena,
si ningú et fa mai mal
curaré jo les ferides
perquè tornis a estar a dalt.

Tu m'estires, jo t'estiro,
així formem un bon equip,
i en moments que ho deixaries tot,
et miro i ho entenc: t'estimo eternament.

Beure de la font de la certesa
de saber en tot temps que ens estimem
ens farà tan forts que ens farà lliures
per continuar el viatge eternament.

Amb tu sempre, sense tu mai.

El pop ha mort

Ei m'ha dit que el pop ha mort
mentre escrivia una cançó
ningú sap què li ha passat
o potser no és veritat.

Tots fem cara d'innocents
qui podria haver-ho fet?
Se'ns parteix el cor

Ei m'ha dit que el rock ha mort
mentre es xutava en un racó
ningú sap què li ha passat
qui se l'ha endut per davant?

Em sembla que he sigut jo!
Que els he mort quan m'he fet gran!

Tots fem cara d'innocents
qui podria haver-ho fet?
Ara que m'he fet gran
el pop ha mort
ara que ens hem fet grans
ara que ens hem fet grans.

Com un plom

Com un plom, m'endinso a dins del mar
capficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys.
Estirat, al fons del mar Pacífic
busco manuals de com respirar al fons del mar.
Veig passar un transatlàntic
quina panxa m'he vist estirat a sota el mar.
Havent passat, ha deixat una pluja d'aigua
que es fa curiosa a dins del mar.
Com la llum, m'endinso dins de casa
i veig com l'aigua deixa el seu rastre després del meu pas.
Consternat, després d'haver viscut un naufragi total
he après a respirar a sota el mar.
Esdevinc un cas d'estudi atípic per biòlegs marins
que inunden universitats i centres marins.
I fins la NASA, la cosa ha sobtat
i em volen enviar a l'espai més llunyà per investigar.
Jo m'hi avinc
i ja sóc a 10 mil milions de quilometres del meu llit.
L'experiment em permet comprovar
que el més fàcil d'estar en total llibertat a l'espai sideral.
I respirar com ho feia al fons del mar
entre algues o estrelles m'hi sento tan normal.
El resultat de nou sorprèn a tots
i la gràcia inicial s'ha convertit en un odi general.
Les intencions d'eliminar ma persona
esdevenen per mi d'allò més preocupants.
De sobte em faig fonedís com el plàncton
i viatjo invisible per la via làctia.
Oh, sóc tan feliç, invisible allà on passo
i em fa sentir tan sol.

Ara no es fa, pro jo encara ho faria

Ara no es fa pro jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.

Ara no es fa pro jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havia
jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capçal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.

Ara no es fa pro jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.

Coses d'es camp

M'agrada s'arada
sa mula veure-la que estira,
rapinya, rapinya sa terra
i s'homo que llaura
amb sos peus en terra,
sa mula, s'arada...
són coses des camp.

S'aixeca i sembra.
es sol no li impedeix fer feina,
de s'aigo se'n serveix com eina,
es molí treu aigo,
sa terra rabeja,
sa mula, s'arada...
són coses des camp.

No som d'aquí,
no he nascut aquí a Ciutat,
i no he oblidat
que jo vaig néixer en es camp.
Hi tornaré,
ho promet que hi tornaré,
perquè es camp m'estira
i sa família també.

He anat a ca nostra,
estic en es lloc que em pertoca
i he provat d'agafar s'arada
confés que m'agrada,
es molí treu aigo
es safareig la guarda,
són coses de camp.

Camins de plàstic

Caminant camins de plàstic blaus,
petjades blanques ben dibuixades,
ocells mecànics de ferro volen
a devora noltros a dotze frames.
S'aigua des torrent és cel·lofana,
ànecs de goma, plouen Lacasitos,
duc s'anorac de fulls de paper diari.
Un autobús de contraxapa
amb gent pintada a sa finestra,
ovelles de llana polièster,
gossos de porexpan,
barquetes de fusta de balsa dins s'estany,
arbres enormes com catedrals
fan ombra de veres i sol exterior,
oratge, elàstic, caminant camins de plàstic.

Caminant camins de plàstic blaus,
petjades blanques ben dibuixades,
ocells mecànics de ferro volen
a devora noltros a dotze frames.

Nits que són dematins

Vespres voltant tots dos
ara que és fosc.
Nits que són dematins
tota la tarda.
Ara ho tinc clar:
vull perdre el temps!

Dies viatjant tot sol
a la tardor.
Nits que són dematins
molt lluny de casa.
Vull divagar,
vull perdre el temps!

Estranya història

No es pot encara explicar
tota aquella estranya història
sembla com si la memòria
la volgués mig amagar.
el cas es que de repent
l'acabava de conèixer
i ja estava fent l'amor,
en aquell apartament.

Ell va dar-li, tot el seu amor
ella sols, li va donar el seu cos
ell va vestir-se, molt a poc a poc
ella deia, que allò no era més que un joc!
i va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.

Temps després la va trobar
en el mateix bar de sempre
ell va dibuixar un somriure,
ella ni el va saludar
com es fa llarga la nit
com arriba a ser dur el dia
quan l'amor i la mentida,
dormen dins del mateix llit.

Ell va dar-li, tot el seu amor
ella sols, li va donar el seu cos
ell va vestir-se, molt a poc a poc
ella deia, que allò no era més que un joc!
i va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.
I va baixar l'escala a pas d'amargor
el carrer tant buit, va glaçar-li el cor
en creuar la porta, la passió era morta,
també era mort el record.

Dolços somnis

Dormint la nit no és fosca.
Els ulls no s'obren, estan tancats, somiant,
mirant el món particular.
La nit no és fosca.
Dormint sento que els llençols assequen la suor.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
"niña, no pasa nada. Estás desorientada".

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis...

Dormint la nit no és fosca.
Dormint sento que les pors m'omplen de petons.
I vénen monstres arreu del món.
S'amaguen sota el llit i diuen:
"Niña, no hagas nada. Estás desubicada".
Somiava que mai no somiava,
que no li calia un món virtual.
Somiava que el somni canviava
prenent-se pastilles per levitar.

Somiava i parlava en somnis,
i sempre somiava i parlava en somnis...

I parlava tant que no tenia res més a dir.
Ai que t'estimin així, com ets.
I que al matí puguis tenir la pell radiant.

Parlava, tranquil·la, calmada, infinita.
Somiava, serena, pausada, dormint.

Nen del bosc

Perdut no fa gaire prop d'Alen
no trobo les petjades del meu nen,
li brillaven els ulls com un valadreu
quant marxava cap al bosc i em va dir adéu.

Passava hores sol sota els abrets
no tocava les joguines del cubell
i callava si cantaven els ocells
quant pujava per les branques a prop d'ells.
Nen del bosc...

Tres anys ja fa que no res d'ell
deixo cada dia aquest cistell,
les alzines diuen “-mai tornarà”
una carta i un barret del teu germà,
deixo els meus desitjos en aquest farcell
i crido al bosc que escupi el meu troç
un silenci s'ha trencat;
Nen del bosc...
Li brillaven els ulls com un valadreu
quant marxava cap al bosc i em va dir adéu

Seguint els isards cap a Tressò
va caure desde dalt a sota els horts
els isards guaitaven però ja feien tard
era hivern i el prat era tot glaçat
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
no era meu sino del bosc d'Alen.
Nen del bosc...
i callava si cantaven els ocells
quant pujava per les branques a prop d'ells.
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
no era meu sino del bosc d'Alen.

Vianants

Vianants d'aquesta vida puta
sense air-bags laterals
i sense full de ruta.
Equidistants de tot i amb tot
el trosset de pa més gran
borinot el que no el vullga.
Vianants de pagament
en peatges de ciment
d'una autopista absurda.
Volies volar davant de la tele
per defugir la soledat
com del cel a la terra
has caigut al parany.
Hipotecats per poder tindre
un racó on caure morts
viciats dins del seu cicle.
Amb el desig de tot i més
il·lusions de creixement
en presons de vidre
Volies semblar un cos d'anunci
Per defugir la soledat
com del cel a la terra
has caigut al parany
Radial, despertador semàfor, clàxon, policia
anuncis, espentes, crits, coca-cola, cocaïna
Retorna, retorna, retorna

Espai llunyà

Cansats del dia a dia / Potser hauríem de marxar
Cap un espai llunyà / Un país o una illa
Voltar per tot el món / A veure què ens espera
Deixar-ho tot enrere / I no tornar mai més

En un espai llunyà
Sense interessos ni tensions
No hi haurà preocupacions
Flotarem en la sorpresa
Que bonic és recordar
Les colònies a la Cot
Que guai va ser pujar
Al volcà de Santa Margarida...

Caminant per Romania / Entre boscos i castells
Vaig veure com creixia / L'alegria dintre meu
Fent ruta pels Urals / Perduts a la Mongòlia
Quan algú ja ens coneixia / Vam marxar sense dir res

Buscàvem per Istambul
Una veritat com aquell temple
D'orient a occident
Tu volies el punt mig
Per satisfer el teu desig
Vam buscar sense parar
Tresors immaculats
I Pamukale ens va trobar

Te'n recordes de París? / A l'arc de la Défense
Pujant la Tour Eiffel / Anècdotes precioses
En un cràter circular / En un viatge lunar
Podrem fer l'amor / A gravetat set vegades inferior

En un futur proper
Només viatjarem
Les nostres relacions
Seran molt més senzilles
Serem observadors
La mandra de parlar
Serem humans llavors?
Llunyans a la mirada

Quatre llunes

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

Si l'una va bé pel fetge,
l'altra és més bona pel cor.
Sense receptes de metge,
l'home neix i creix i mor.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

I tant és minvar com créixer:
bada els ulls, per un moment.
El teu món és una deixa
que no consta en testament.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

On no plou ni el vent es mou,
no hi trobaràs mai goteres.
No somiïs primaveres,
perquè a tot arreu hi plou.

Bona vida, vida bella,
quatre llunes i un instant:
Lluna nova, lluna vella,
quart creixent i quart minvant.

I la humitat de l'aigüer
et penetra al moll dels ossos.
Els qui avui et diuen bé,
demà et desfaran a trossos.

I entre veres i mentides
el món i tu aneu girant.
Una vida, dues vides,
quatre llunes i un instant.

Vagó

Des del primer moment
que et vaig veure corrents
ja intuïa que malgrat la miopia
l'instint no m'enganyaria
i m'agradaries més i més i més i més

Quan vas pujar al vagó
a contrallum la teva cara i el sol
vaig decidir apropar-m'hi
jo amb aquest noi vull casar-m'hi
tenir una casa amb jardí
i si pot ser junts morir

Ai, quin sorollet més estrany
miro a la dreta miro a l'esquerra
que inquietant
no fotis, joder, jo ja m'havia enamorat
com pot ser que siguis Superman!

Un huracà gelat
els calçotets per fora, que impactant!
Vas sortir per la finestra
vas aturar el vagó esquerre
va ser, doncs, quan la vaig veure
la teva capa imponent

(I vas dir)

He vingut del futur per salvar un món tan boig
he arribat espremut en un suc de meló
nena, jo et donaré seguretat
nena, tu em necessites i no ho saps

Sé que puc semblar una bleda
ja que no puc ni pagar la hipoteca
i no tinc ous ni per deixar la feina
i potser mai faré aquell viatge a Grècia
però t'asseguro que em cuido soleta
no necessito ningú que em pentini les trenes

M'és igual si ve algú del futur o del passat
m'és igual si m'ofego en un glop de xampany
m'és igual si les coses van fatal
perquè jo no necessito ningú
perquè jo no necessito cap heroi
cap heroi com tu.

Només una cançó d'amor

Escric al meu quadern
Vint-i-tants anys i encara sóc teu
Per no estranyar-te dormo a peu
A peu de pista amb un bitllet d'avió

Direcció al centre de la terra
A la part més bruta, també la més bella
Curiós del sexe natural del teu cos
On no ho espatlli el rugir d'un motor

Estic perdent el control
El vent em du cap a la deriva
El temps ens va fent estranys
I què serà dels dos
Només una cançó d'ah

Vinc del Cardener
Riu que es defensat per un exèrcit de Bisbes
I una ràdio, un diari, un camí i un abisme
El bar de sempre amb un rellotge que no funciona

Però tants dies de Sol
Dones rústiques de pura mirada
La gent d'aquí duem la pólvora mullada
La vida passa de puntes quan fan sardanes a la plaça

Estic perdent el control
El vent em du cap a la deriva
El temps ens va fent estranys
I què serà dels dos
Només una cançó d'ah

Per tu és tot o res
Sempre torno i sempre em deixes
Tu no ets dona de pas, no
Mitja és del Bisbe
I l'altra del maligne
Passos curts i llargs
Si el vent no estripa la meva vela
En cinc minuts seré a baix
Plantat al teu carrer
Amb només una cançó d'amor
Ja som una cançó d'amor
És la nostra cançó d'amor
Només una cançó d'amor

És la Odissea de tu i jo
La història que no es conta als pobles
Que allò que va quedar dels dos
Era només una cançó d'amor

Lleida frega Fraga

En Siset té un nét farmacèutic
enganxat a l'orphidal
com cal, de dilluns a divendres
serveix farmàcia i es distreu
tastant estomacals i algun somnífer
és expert en mal de coll
espidifen i fluidasa
i pastilletes lizipaina,
és el farmacèutic de Lleida

Els dissabtes treu de festa l'Indíbil
i deixa en Mandoni en un banc
és expert amb mals de caps
aspirina
vuit gintònics i agafa el son
és el farmacèutic de Lleida

Tornarem

Tornarem a cantar victòria,
tornarem a ser el que vam ser.
La partida ha començat,
la llengua en combat

Et parlo en la llengua que segur has oblidat.
T'escric amb paraules que segur no entendràs.
Tants anys perseguits, han quedat en l'oblit,
les cendres del que va ser un gran país.

Potser no recordis el que va arribar a ser
la terra d'on véns, on et creixen les arrels.
Somio en portar-te, de nou cap aquí,
encendre l'espurna d'este nou camí.

Tornarem a cantar victòria,
tornarem a ser el que vam ser.
La partida ha començat,
la llengua en combat

Tornarem a escriure la història,
tornarem a ser els més valents.
L'aventura ha començat,
la llengua en combat.

Em miro els balcons del que ara són grans ciutats
i pengen banderes plenes de colors estranys.
Cultura en silenci, silenci imposat,
la història d'un poble que ha estat oblidat.

“Necessitem
més immersió lingüística
per tenir un futur capicua,
amb el cap i amb el cor,
perquè si llegim
del dret i del revés
el nom de la nostra llengua
en traurem l'entrellat
Català a l'atac!”

Història d'un sofà

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d'espai
he despertat
unes "caniques"
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.

Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.

Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc

Em ve el perfum
d'una vesprada
a l'Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l'estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l'eco
del pis buit.

Vine-te'n amb mi...

No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.

En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d'ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.

Vine-te'n amb mi...