Sembreu-me la llibertat

L'avi Antoni sap bé
que tots els somnis es fan a mà.
I, a la masia, sense la Pilar,
tot és difícil, també somiar.

Cada migdia, després de dinar,
baixa al taller i recorda com era abans.
Separa les eines, ordena el calaix;
tota una vida se li'n va de les mans.

Damunt del prestatge, prop del mirall,
una foto gastada de quan es van casar.
I, a la finestra, tot el que pot mirar
són els arbres com cauen, màquines de combat.

Lladres de somnis, venedors del fum i la por.
A tots els germans de la utopia;
preneu la terra i sembreu-me a la llibertat.

A la porxada, s'asseu,
augura un final, però vol tenir els ulls oberts.
I, a la distància, ressona el soroll;
monstres que avancen, ho omplen tot amb la pols.

Les excavadores han entrat a matar;
són a menys de cent somnis que ja no es poden somiar.
"No em preneu la vida, arrenqueu-me les mans!
Vull morir al mateix llit on va morir la Pilar"

Lladres de somnis, venedors del fum i la por
Si arranquen una vida,
ompliran amb formigó tots els abismes.

Lladres de somnis, venedors del fum i la por.
A tots els germans de la utopia;
preneu la terra i sembreu-me a la llibertat.