27 de juny 2013
Una estranya situació
És una estranya situació,
M'he acostumat a la teva olor.
No marxis ara, no veus que em trobat
La forma de parlar i no fer-nos mal?
Les apostes van cinc a vint
En contra de que continuarem junts.
Enviem-los a la merda, què sabran?
Envejosos tots ells, què diran?
I si és veritat que no tenim futur...
Més motiu per aprofitar ara que estem junts!
És una estranya situació,
Ara he entès que ets única al mon.
I si desprès del meu gran descobriment
Encara em preguntes com i per què
M'exposo cada mati al teu davant
Disposat a que em trenquis com un mirall.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada